El pais dimarts, 16 de febrer del 2010, 12:50:00
ELENA SEVILLA
ELENA SEVILLA
Catorze pobles de cinc comunitats autònomes han licitat per a quedar-se el magatzem temporal centralitzat (ATC) de residus radioactius, i els huit finalistes esperen veredicte en quatre o cinc mesos.En mitat de tot el rebombori mediàtic sona el nom del Cabril, en el nord-oest de Còrdova, l'únic ma
gatzem nuclear que de moment existix a Espanya. Al fer una volta pels seus voltants -per Hornachuelos, Fuente Ovejuna i diverses de les seues aldees i pedanies- els veïns no estan descontents encara que en el seu moment van protestar ja estan acostumats a la seua proximitat encara que a més d'un li haja provocat ardors. A penes hi ha debat, i quasi ningú planteja a estes altures el desmantellament d'El Cabril: els més crítics volen veure-li la data de caducitat, mentres que la majoria exigix més compensacions
Fa 20 anys, quan El Govern va decidir ubicar un magatzem de residus nuclears de mitjana i baixa activitat en el terme, prop d'una antiga mina d'urani que des de 1961 s'usava per a guardar bidons de fem radioactiu. Els veïns es van oposar i es van manifestar, . Però l'Ajuntament va concedir la llicència. Al final es van rendir i molts dels crítics van acabar treballant allí", Actualment col·loca a 30 dels 4.700 habitants d'Hornachuelos.
La majoria dels jóvens quasi ni saben que existix, i no crec que això siga bo"reflexiona Ana Mari Jònega, de Tarongina 2000 .
Hornachuelos ésun municipi de 95.000 hectàrees, un dels més extensos d'Espanya, separat de la sitja nuclear pel parc natural Serra d'Hornachuelos i 40 quilòmetres de carretera de muntanya jalonats de tanques, portes grans i cadenes amb cadenats. Més del 90% d'este sòl és privat, pertany a enormes finques on s'organitzen munteries d'alt tupé.
El magatzem és propietat d'Enresa (Empresa Nacional de Residus Radioactius). Fins al viatgen uns 1.200 metres cúbics anuals de fem, que serà radioactiva durant 300 anys, procedent d'hospitals, indústries, centres d'investigació i de les sis centrals nuclears espanyoles ,el complex t
é capacitat per a albergar tots els rebutjos de mitjana i baixa activitat que es generen fins al 2030, uns 176.300 metres cúbics en total Quan este ple i acabe la seua vida útil, les dos plataformes de magatzematge muntades en esta finca de 1.126 hectàrees seran segellades, cobertes per un tossal artificial plantat de verd i semblant a les del seu entorn, controlades per un programa de vigilància.
Els bidons radioactius entren en camions, el pont-grua els trasllada i són depositats, sempre en sòlid, amb metres de formigó recobrint-ho tot. Periòdicament s'analitzen mostres d'aire, aigua, vegetació, caça, pesca, i s'envien al Consell de Seguretat Nuclear. "No hi ha impacte sobre l'entorn" afirma Enresa però hi ha pendent inclús un informe epidemiològic sobre efectes de les radiacions elaborat per l'Institut Carles III de Madrid
El magatzem esta construït de tal manera que les estructures resistirien un terratrémol de 7,8 en l'escala Richter, que és un grau i mig més del màxim previst en la zona"si a una gota d'aigua se li ocurreix eludir les barreres i aïllants, tocar producte contaminat i intentar seguir el seu camí, seria arreplegada baix, en un albelló, i retinguda
Les opinions en el poble són diverses "És evident que tenim al costat una cosa potencialment perillós", afirma Cándido García, professor del col·legi públic Victòria Díez i exregidor de IU, i que defén les renovables. "No és seriós dir no a les nuclears, als cementeris o als combustibles fòssils, però tampoc plantejar alternatives; i el fet és que generem residus radioactius que cal guardar en algun lloc", replica Javier Soligó, director del centre
Una orde ministerial fixa l'assignació econòmica que reben anualment quatre localitats per la seua proximitat al Cabril. En 2009 els van correspondre 1.900.000 euros:
el 50% per a Hornachuelos, prop del 26% per a Font Obejuna i el 24% restant a repartir entre Les Comes de la Concepció i Alanís)En una comarca on els jóvens emigren per falta de futur laboral, un contracte en El Cabril (117 persones en plantilla) és per a molts el més paregut que els toc la loteria.
El Consell Local de Participació Ciutadana d'Hornachuelos inclou en les seues reivindicacions a Enresa que el 60% dels treballadors d'El Cabril siguen del poble.
El debat sobre el nou ATC torna a posar-los davall els focus, ja que han sol·licitat que siga instal·lat en el poble El Cabril amb 100 famílies i una producció de tres milions de quilos a l'any és unimportant productor d'este producte que no s'ha ressentit per la col·locació del cemeteri nuclear. El problema d'El Cabril és que no ha estat acompanyat d'un projecte socioeconomic de desenrotllament Po això els veïns opinen que. "El poble que vaja a quedar-se amb l'ATC, que amarrament molt bé l'acord", aconsellen. Posats a assumir el risc, que almenys ho paguen bé.
Per saber més
L´opinió ecologista
L´opinió de ENRESA
gatzem nuclear que de moment existix a Espanya. Al fer una volta pels seus voltants -per Hornachuelos, Fuente Ovejuna i diverses de les seues aldees i pedanies- els veïns no estan descontents encara que en el seu moment van protestar ja estan acostumats a la seua proximitat encara que a més d'un li haja provocat ardors. A penes hi ha debat, i quasi ningú planteja a estes altures el desmantellament d'El Cabril: els més crítics volen veure-li la data de caducitat, mentres que la majoria exigix més compensacionsFa 20 anys, quan El Govern va decidir ubicar un magatzem de residus nuclears de mitjana i baixa activitat en el terme, prop d'una antiga mina d'urani que des de 1961 s'usava per a guardar bidons de fem radioactiu. Els veïns es van oposar i es van manifestar, . Però l'Ajuntament va concedir la llicència. Al final es van rendir i molts dels crítics van acabar treballant allí", Actualment col·loca a 30 dels 4.700 habitants d'Hornachuelos.
La majoria dels jóvens quasi ni saben que existix, i no crec que això siga bo"reflexiona Ana Mari Jònega, de Tarongina 2000 .
Hornachuelos ésun municipi de 95.000 hectàrees, un dels més extensos d'Espanya, separat de la sitja nuclear pel parc natural Serra d'Hornachuelos i 40 quilòmetres de carretera de muntanya jalonats de tanques, portes grans i cadenes amb cadenats. Més del 90% d'este sòl és privat, pertany a enormes finques on s'organitzen munteries d'alt tupé.
El magatzem és propietat d'Enresa (Empresa Nacional de Residus Radioactius). Fins al viatgen uns 1.200 metres cúbics anuals de fem, que serà radioactiva durant 300 anys, procedent d'hospitals, indústries, centres d'investigació i de les sis centrals nuclears espanyoles ,el complex t
é capacitat per a albergar tots els rebutjos de mitjana i baixa activitat que es generen fins al 2030, uns 176.300 metres cúbics en total Quan este ple i acabe la seua vida útil, les dos plataformes de magatzematge muntades en esta finca de 1.126 hectàrees seran segellades, cobertes per un tossal artificial plantat de verd i semblant a les del seu entorn, controlades per un programa de vigilància.Els bidons radioactius entren en camions, el pont-grua els trasllada i són depositats, sempre en sòlid, amb metres de formigó recobrint-ho tot. Periòdicament s'analitzen mostres d'aire, aigua, vegetació, caça, pesca, i s'envien al Consell de Seguretat Nuclear. "No hi ha impacte sobre l'entorn" afirma Enresa però hi ha pendent inclús un informe epidemiològic sobre efectes de les radiacions elaborat per l'Institut Carles III de Madrid
El magatzem esta construït de tal manera que les estructures resistirien un terratrémol de 7,8 en l'escala Richter, que és un grau i mig més del màxim previst en la zona"si a una gota d'aigua se li ocurreix eludir les barreres i aïllants, tocar producte contaminat i intentar seguir el seu camí, seria arreplegada baix, en un albelló, i retingudaLes opinions en el poble són diverses "És evident que tenim al costat una cosa potencialment perillós", afirma Cándido García, professor del col·legi públic Victòria Díez i exregidor de IU, i que defén les renovables. "No és seriós dir no a les nuclears, als cementeris o als combustibles fòssils, però tampoc plantejar alternatives; i el fet és que generem residus radioactius que cal guardar en algun lloc", replica Javier Soligó, director del centre
Una orde ministerial fixa l'assignació econòmica que reben anualment quatre localitats per la seua proximitat al Cabril. En 2009 els van correspondre 1.900.000 euros:
el 50% per a Hornachuelos, prop del 26% per a Font Obejuna i el 24% restant a repartir entre Les Comes de la Concepció i Alanís)En una comarca on els jóvens emigren per falta de futur laboral, un contracte en El Cabril (117 persones en plantilla) és per a molts el més paregut que els toc la loteria.El Consell Local de Participació Ciutadana d'Hornachuelos inclou en les seues reivindicacions a Enresa que el 60% dels treballadors d'El Cabril siguen del poble.
El debat sobre el nou ATC torna a posar-los davall els focus, ja que han sol·licitat que siga instal·lat en el poble El Cabril amb 100 famílies i una producció de tres milions de quilos a l'any és unimportant productor d'este producte que no s'ha ressentit per la col·locació del cemeteri nuclear. El problema d'El Cabril és que no ha estat acompanyat d'un projecte socioeconomic de desenrotllament Po això els veïns opinen que. "El poble que vaja a quedar-se amb l'ATC, que amarrament molt bé l'acord", aconsellen. Posats a assumir el risc, que almenys ho paguen bé.
Per saber més
L´opinió ecologista
L´opinió de ENRESA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada