La sang no flueix en l'home de la mateixa manera que en la dona

Segons un nou estudi, els homes i les dones sans tenen diferents característiques de flux sanguini en els seus cors.

Les diferències entre el cor masculí i el femení es coneixen des de fa molt de temps.Els cors de les dones són més petits i bateguen més de pressa que els dels homes, de mitjana. No obstant això, se sap molt menys sobre la forma en què la sang flueix a través dels cors d'homes i dones.

Per al nou estudi, l'equip de David R. Rutkowski, de la Universitat de Wisconsin , va utilitzar una tècnica sofisticada de ressonància magnètica per estudiar les diferències de gènere en el ventricle esquerre, la principal càmera de bombament del cor .Van mesurar diversos paràmetres del flux sanguini mitjançant escanejos realitzats a 20 homes i 19 dones, i els van relacionar amb la funció cardíaca en cada cas.


Les dades van mostrar algunes diferències significatives entre els gèneres. L'energia cinètica va ser significativament major en els ventricles esquerres dels homes. Els resultats d'aquest estudi i els mètodes emprats en ell tenen diverses aplicacions potencials, tal com destaca el Dr. Rutkowski. Una d'elles serà aconseguir una millor comprensió de per què els cors d'homes i dones responen de manera diferent a l'estrès fisiològic i la malaltia.

Noticia relacionada
Video

Neuròlegs, cardiòlegs o ambdós?

En un dels cursos d'estiu que imparteix cada any la UIMP de Santander el Dr. Valentín Fuster, cardiòleg, va alertar de les possibles cardiopaties que es poden tindre quan parlem del Alzheimer .

La insistència del director del Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars espanyol a lligar malaltia d'artèries i *arterioles amb l'Alzheimer anava més enllà del desafiament científic que suposa aprofundir en les raons d'una patologia d'enorme prevalença i formidable cost en sofriment i euros com és l'Alzheimer. Aprofundir en la bilateralitat que s'estableix entre la neurologia i la cardiologia  equivaldria també a destacar que, si aquesta relació acaba demostrant-se, la promoció de la salut cardiovascular tindria un objectiu més ampli que el únicament protegir als gots sanguinis.

Els bons científics ara estan dispostos a profunditzar en el coneixement i la relació d'aquestos dos conceptes. Afortunadament ja hi ha financiació suficient per a aquest propòsit.
També s'obriran altres línies d'investigació sobre la diabetis, la resistència a la insulina, malalties vasculars i demències així com tractar de saber els factors hereditaris que afecten en els processos vasculars i canvis cerebrals.

Si les dades optesses d'aquest estudi marquen causalitat es dedicaran estudis a avaluar el paper preventiu neurològic de la promoció de la salut cardiovascular.

Noticia original

Noticia relacionada

Noticia relacionada

Video

El cor genera noves cèl.lules després del naixement

El cor dels xiquets és capaç de generar noves cèl · lules, segons un estudi publicat a PNAS.

Bernhard Kühn, cardiòleg de l'hospital infantil de Boston i la seva eqipo anlizaron els cors de persones entre 0-59 anys. El resultat va ser que el múscul cardíac seguia dividint-se després del part. Les cèl · lules cardíaques augmentaben en l'adolescència i disminuïen en arribar als 20 anys. Finalment la reproducció de cardiomiòcits anormal pot estar implicada en les malalties cardíaques dels joves. Els resultats, segons Kuhn, ajuden a crear un «pla cel · lular perquè el cor humà creixi després del naixement»                


                                                                                                                                                                             noticia original   


Video:                          
 
 noticies relacionades:
 noticia 1 noticia 2

Les cèl·lules mare poden usar-se per fer marcapassos biològics de pacients cardíacs

Els científics en obtenir els músculs del cor funcionals per reprogramació de les cèl·lules mare i les cèl·lules de pell dels propis pacients poden salvar als pacients de necessitar cirujia (creant un "marcapassos biològic").

Després d'un atac cardíac, els pacients s'han de sotmetre a una cirurgia on un marcapassos que funciona amb bateries controla el ritme de l'òrgan.

Els inventigadors van trobar que el senyal elèctric de les cèl·lules del cor noves regulen el ritme de qualsevol teixit cardíac que el rodejaba, de manera que podria ser usat per reemplaçar els marcapassos artificials per a persones amb batecs lents o irregulars.

Per a això, van convertir la pell d'un adult en un tipus de cèl·lules mare pluripotents, que tenen la capacitat de convertir-se en qualsevol teixit que es troba en el cos. Després en alterar les condicions van ser cultivats a les cèl·lules i van desenvolupar el funcionament de les cèl·lules del cor.



Notícia original

Altres noticies relacionades:

• Creen un nou mètode més segur i més ràpid per produir cèl·lules mare
• Creen nova tècnica per produir cèl·lules mare a partir de la sang perifèrica
• Desenvolupen nou tractament per als trastorns vasculars mitjançant l'ús de cèl·lules mare

Video:

Un pegat (parche) per a restaurar cors lesionats

Els científics de la Universitat de Duke (Estats Units), han presentat en la reunió anual de la Societat de Ingenieria Biomèdica un pegat amb cèl·lules mare que podria reconstruir els teixits cardíacs.

Al tenir un problema al cor, els mecanismes del nostre organisme ens poden ajudar poc, perquè els problemes d’aquest òrgan poden arribar a ser massa greus. Per tant, es necessita un recolzament extern.

Una de les solucions que s’està portant a cap és l’administració de cèl·lules mare capaces de reconstruir el teixit deteriorat. Però un altra possibilitat es la de teixir amb eixes cèl·lules una malla que es comporte com el teixit cardíac per a implantar-la en el cor. Els passos que han seguit són: obtindre cèl·lules del múscul cardíac (cardiomiocits) a partir de cèl·lules mare embrionàries de ratolí ,encapsular-les en un gel de fibrina i aportar fibroblasts per a que tinga una forma tridimensional.

La bona noticia és que la malla era capaç de contaure´s i conduir impulsos electrònics, qualitats que fan que el cor bombege; però per un altra part hi ha un inconvenient: els cardiomiocits dels humans creixen de manera més lenta que els dels ratolins.

Aquest es un gran avanç encara que hi hagen bastants obstacles. És un tema molt delicat però s’espera poder trobar una forma de cultivar-los més depressa i mantenir les mateixes qualitats de les cèl·lules originals.

Notícia original

• Notícies relacionades:

- 2009: Les cèl·lules mare embrionaries podrien reparar els cors després d´un infart.
- 2008: Un cor fabricat en el laboratori.
- 2007: Un pegat de cèl·lules per a reparar teixits danyats després d´un infart.

Vídeo relacionat: