Rorquals de fins a 24 metres de llarg s'acosten cada any al litoral de Sitges a la recerca de krill.
Visiten les aigües enfront de la costa de Catalunya cada any. Són rorquals o balenes comunes, la segona espècie animal més gran del planeta. Poden aconseguir els 24 metres de longitud, una mesura que solament superen les balenes blaves.
Edmaktub, porta sis anys documentant la seva presència en el litoral de la comarca del Garraf.
Des de 2011, han identificat amb fotos i vídeos a més de 90 exemplars diferents. La seva presència, diuen els experts, és un símptoma del bon estat d'aquestes aigües.
El rorcual comú, el segon major animal del planeta, s'alimenta aquests dies al costat de les costes catalanes i passarà l'estiu fregant les valencianes
No fa falta recórrer molts kilòmetres del planeta per a veure la balena blava . El rorcual comú es passeja cada primavera per les costes del litoral català i en estiu se'n va cap a les costes valencianes .
Molts exemplars acudeixen aquests dies per a alimentar-se a les costes del Garraf en Barcelona , al costat de les platges de Sitges. Moltes d'elles passaran d'ací unes setmanes per sota dels penya - segats de Dénia (Alacant) .
Les seues dimensions són espectaculars: pot assolir als 24 metres de longitud ( el doble d'un autobús) i a les 70 tones de pes ( com una dotzena d'elefants africans . Però així i tot és difícil de veure-lo, ja que passa el 90% del temps submergit en l'aigua i sempre està en moviment fins i tot quan està dormint .
Quan aquest animal ix a la superfície no es comporta com els altres cetacis , és a dir no salta fora de l'aigua , ni alça la majestuosa cua abans de submergir-se.
El descobriment d'un crani de balena prehistòric ha permitit coneixer mes l'evolució d'aquesta especie i saber com va pasar de tenir dents a tenir "barbes" com va dir el Museu de Victoria (Melbourne, Australia)
"Alfred" així és com s'ha anomenat al crani que te d'antiguitat uns 25 milions d'anys aproximadament i va ser trobat a una costa del nordest d'Estats Units. A pesar de tindre dents, parlem d'un dels primers misticets moderns, com son les balenen blaves i les geperudes.
Les caractéristiques que s'han pogut observar en les seues dens corresponen a un habit alimentari únic d'aquests mamifers, poc temps abans de que passaren a tendre "barbes" que son laminés d'un teixit, compost per fibres de queratina, que trobem en les organismes flexibles i de cos elastic.
Alguns animals marins menegen la llengua avant i arrere per a agafar les seues preses amb mes facilitat i succionarles, o de vegades, també per a agafar materials aspres, com l'arena. Aquesta característica es la raó per la qual les dents d'Alfred tenien esquinçaments horitzontals en la superficie interior.
