Descobert un tumor benigne en una costella de neandertal

Un fragment de costella de neandertal descobert fa temps descobert a Croàcia s’ha convertit en el fosil mes antic que es coneix amb un tumor de os. Aquest tumor es benigne .

Els investigadors,en un comunicat de la Universidad de Pensilvania  diuen que els tumor de osos son descobriments exepcionalment estranys en les restes de la evolució humana.
Janet Monge, paleoantropologa del museu Penn ha presentat el descobriment a la revista PlosONE.
El fragment amb el tumor medis uns 30 milimetres de llargada, es una costella esquerra.
Els cientifics no tenen mes restes que pugen ser atribuits a aquest ejemplar i no poden determinar si el tumor fou la causa de la mort o si va contribuir .

Noticia original:
Noticia relacionada:

Descubert l'esquelet del primat mes antic

En el que fa 55 milions d’anys era un llac, en la província de china de Hibei, s’ha descobert el esquelet fosilisat de un xicotet primat que es el mes antic encontrat fins ara.
Era un animal arboreo de xicotet tamany(7 cm de llarg i entre 20 a 30 grams de pes) que s’alimentava de insectes.
S’ha denominat

Archicebus achilles, i es 7 millons d’anys mes antic que els esquelets de els primats mes antics coneguts fins ara.
Per als científics, aquest primat significa una clau per a comprendre fases evolutives dels primats i ladivergencia que va conduir a els primats moderns, simis i humans.

El Archicebus achilles va eixir a la llum al obrir en dos una part del sediment del antic llac, aquestes dos parts contenen els restes fosils del animal.
Investigadors diriguits per Xijun Ni, científic del institut de paleantropología de vertebrats y paleonatroplogia(Acadèmia de ciencies xines) han escanetjat amb ratjos per obtindre una reconstruccio tridimensional de alta precisio i per a poder estudiar tots els seus detalls.

Pareix un peculiar hibrit amb els peus d’un xicotet mono, els brazos , les cames i dents de un primat molt primitiu, y un crani amb uns ulls molt xicotets.



Noticia original:http:

Noticia relacionada:
Video:

Seqüencien el genoma del celacanto

Un grup de científics lliderats per Chris Amemiya, biòleg del institut de Investigació Benaroya y profesor en la Universitat de Washington, a publicat el genoma del celacanto. Feia temps que es buscaba aquesta secuencia.

El analisis dels cambies en el genoma dels vertebrats durant l’adaptació a la terra a implicat gens clau que han pogut estar involucrats en les transicions evolutives.

El investigador comentaba que aquest descobriment era sols el principi de el que el celacanto  ens pot ensenyar sobre la aparició de els vertebrats terrestres, inclosos els humans.

Es fonamental el estudi del celacanto, ya que es un dels unics peixos d’aletes lobulades vius que pertanyen al llinatges amb informació de com van evolucionar els vertebrats terrestres. Els altres son els peixos pumonats.

Per a molts biòlegs evolutius, el celacato es un animal emblematic.

Noticia original:

Noticies relacionades:

video:

20 pacientes rebran cornees artificials

El hospital de San Cecilio de Granada va anunciar el inici de un asaig amb 20 pacients per a produir i implantar cornees artificials en pacients que presenten opacitat o ulceres greus en els teixits.
La cornea es la estructura transparent que es troba al exterior del ull. La seva funcio principal es la de progectar les imagens a la retina.
El traball de investigacio comença amb el creament de cornees artificials. Per a crearles sobtenen cèl·lules mare d’un donant, les cèl·lules es cultiven a una matriu de un biomaterial disenyat per un grup de ingenieria de la Universitat de Granada a generar una cornea idèntica a la humana. Aquest teixit artificial es col·loca amb forma de tirita tapant l’ulcera per afavorir la regeneracio del teixit ocular danyat.
En casos de mayor gravetat es practica el transplant de cornea de cadaver o el injerto de lent de plastic.
A Espanya es practiquen 3.200 transplants de cornea al any aproximadament.
El pasat 31 de gener, l’Hospital Universitari Virgen de las Nieves de granada va rebrer la autoritzasio de la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios per  a la fabricacio de cornees artificials i humanes. En aquest mes de febrer , començara la primera fase amb 5 pacients. Despres , una volta obtinguts les primeres dades de la seguretat i eficacia del transplantament agafaran a 15 pacients mes.

Noticia origina

Noticia relacionada

Video

Procediment que acelera el creisement dels tumors

 Méndez, investigador de ICREA del institut de investigació de Barcelona proposaba un mecanisme general de com aturar-lo. Consisteix en una proteïna, CPEB1.
El CPEB desbloqueja el missatger dels processos biologics: mol·lécules de ARN, que son una copia del ADN del núcli.

El proces de sintetitzar ARN no es perfecte, es fan moltes fotocopies de les quals moltes no son necesaries per al organisme. Aquestes copies que circulen mai son utilitzades una contrasenya que les bloquetjada. El CPEB1 trenca trenca aquest codic, la cel·lula comensa a replicarse mes del necesari. El nombre de copies es dispara i apareix un tumor.
Investigadors del IRB estan buscan mol·lecules que l’aturen, bloquetjan els CPBE per a que no produiren cancer.


Noticia original:

Noticia relacionada:
-1
-2

ADN, el disc dur del futur

Investigadors de l'institut Europeu de Bioinformatica van demostrar que és possible guardar textos, imatges i sons en la molècula de la vida. Els autors d’aquest estudi van afirmar en una publicacio de la revista Nature que es posivle almacenar grans canitats de dades d’ADN per milers i milers d’anys.
Una de les grans ventajes d’aques nou descobriment es que no es tindria que utilitzar la electricitat.
En el seu experiment, el equip de cientifics van codificar una serie de documents, en total ocupava el equivalent a uns 760 kilobytes. El ADN que contenia toa aquesta informacio es mes xicoteta que una mota de pols.
Nick Goldman(un dels membre del equip) va esplicar que la molecula es un medi de almacenament increiblement dens.

Noticia original:

Noticia relacionada:


Video:

Insecticida sense productes quimics

Añadir leyenda

Karla Delgado, estudiant de primer any de ingenieria en biotecnologia an creat un insecticida sense productes químics per a un projecte de per a un curs de la seua carrera.
Es trata del Bioaracnol, un insecticida verd, el cual es un dels 150 proyectes seleccionats per avançar la segona fase del concurs de emprendiment universitari Jump Chile.
Els estudiants utilitzen un tipus de fongs ambiental conegut com entomòfags, els quals estan presents en cases, patis...
 Els joves van aïllar els fongs i desarrollaren algunes probes al laboratori.
Els fongs ataquen als insectes i no als humans, convertint al Bioaracnol, en una alternativa verda per al control de les aranyes.

Noticia original:

Altres noticies relacionades:

Un videojoc permetis dissenyar una proteïna mes potent que la natural

Els usuaris de un videojoc han aconseguit anar un pas mes en lla en l’ajuda als investigadors.
El programa Foldit va començar sen una cridada per a que els voluntaris deixaren que els sistemes informàtics que es dediquen a estudiar el plegament de proteïnes, els prestaren la capacitat dels seus ordenadors.
Ara , han aconseguit ajuntar les peces del trencaclosques fins aconseguir molècules artificials fins a 18 voltes mes eficaç que les naturals.
El joc Foldit va ser creat al 2008 per Zoran Popovic y David Baker a la universitat de Washington en Seattle.
Com en tots els programes, aquest a anat complicant-se, en el seu últim repte no es tractava d’endevinar com era una molècula a partir de la seva seqüencia obtinguda a la naturalesa, sinó que, donant-li els components possibles, a fet possible crearen una, on a sigut provada al laboratori.
En aquest moment el descobriment no te massa aplicacions practiques. Baker a plantejat un nou repte per als jugadors: fabricar inhibidors mes potents per al virus de la grip de 1918.

Noticia original:

Noticia relacionada:
Video

Combat de la malaltia de la són

La infermetat de la són esta causada per una família de paràsits, uns protozous anomenats tripanosomes, que s’encontren a dos zones de Àfrica.

La tramitis la mosca tse-tsé, i afecta a unes 7.000 persones a l’any, i pot ser mortal si no resibisen tractament.
La infermetat de la son amenasa a milions de persones de 36 paisos de l’Africa subsahariana. Moltes de les poblacions afectades viuen a zones amb poc accés a serveix de salut adecuats.
Investigador espanyols de l’Institut de Parasitologia y Biomedicina López Neyra  de Granada del CSIC, han descobert una nova proteïna que regula la multiplicació dins de la sang humana del paràsit.
El descobriment seria extrapolable a altres emfermetats tropicals.

Noticia original:

Noticies relacionades:

Video:

Disminució del gel al oceà Àrtic

Segons científics de la NASA i del NSIDC  a Colorado, la quantitat actual es la menor que sa observat des de les ultimes 3 dècades que es comença a realitzar-se observacions des d’un satèl•lit al casquet polar.
El 26 d’agost i havia 4,1 milions de kilòmetres quadrats cobertes per el gel, açò representa 70.000 kilòmetres quadrats per baix de la mínima que ostentava el record del 18 de setembre de 2007.
Al àrtic, l’extensió de gel disminueix en arribar la primavera i l’estiu i augmenta al arribar l’hivern.
El gel que aguanta sense fondre’s al estiu es denomina gel perenne. La continua pèrdua de aquets gel perenne es el que a produït la reducció observada aquest any. El motiu de la major pèrdua de en aquest any pareix ser per la disminució del grossor de la capa de gel.

Vídeo:

Noticia original:

Noticies relacionades:
Desaparició del àrtic

Es desenvolupa articulacions biològiques

Científics dels Estats Units afirmen que les articulacions biològiques podrien reemplaçar els implants de metall o de ceràmica. Els experiments amb animals van regenerar amb èxit superfícies articulars utilitzant les pròpies cèl•lules.
Aquest descobriment podria canviar radicalment la vida de moltes persones que tenen que reemplaçar les seues articulacions per lesions o malalties.
Aquesta nova tecnologia consisteix en agafar cèl•lules del propi pacient en un andami per a regenerar el teixit. Amb aquesta tècnica els científics de la Universitat de Missouri-Columbia, van crear cartílags nous de conills que posteriorment van ser implantats per a reemplaçar el muscle danyat del animal.
Després de la operació, els conills van regenerar les seues pròpies articulacions van tornar a produir els seus moviments normals.
Els investigadors no van observar ninguna anomalia després de la regeneració de les articulacions dels animals.
Ara, el professor Cook i el seu equip sol•licitaran un permís a la FDA  a portar a cap la practica d’aquesta tecnologia amb animals mes grans
Noticia original: 

Noticies relacionades:
Altra noticia relacionada