El Govern regional ha declarat tot el territori de les illes balears afectat per la plaga de Xylella fastidiosa, un perillós bacteri que mata tot tipus d'arbres fruiters. De moment, les autoritats només han detectat la malaltia en alguns arbres, però amb les primeres alarmes van eliminar també per precaució els que els envoltaven. En total, uns 2.000 exemplars d'arbres fruiters han estat arrencats. S'ha prohibit l'exportació de material vegetal de les espècies que poden portar aquest bacteri, que primer afebleix i asseca les fulles, després ataca les branques i acaba amb la mort de l'arbre.
Las alarmes van saltar a l'octubre del 2016 quan es va detectar el bacteri Xylella en un cirerer.
La Conselleria va aplicar llavors el protocol de prevenció establert per la Unió Europea, que obliga a la destrucció de les espècies que es poden contagiar i a la presa de mostres dels arbres situats en un radi de deu quilòmetres. Es van arrencar més de 1.900 arbres.
Davant el risc que el bacteri suposa per a les plantacions de les illes, el Govern balear ha decidit aplicar el protocol de contenció pel qual només es destruirà l'exemplar afectat pel bacteri.
De moment, s'han frenat les exportacions de material vegetal des de les illes per contenir la seva expansió a la Península i la Guàrdia Civil controla amb zel l'arribada d'arbres i plantes per via marítima immobilitzant els exemplars sospitosos de portar la plaga.
Milers d’oliveres d’una zona de Galipoli, Itàia, estaven morint-se i no sé sabia el que les matava. El professor Giovanni Martelli, de 81 anys, l’any 2013 va recordar una publicació en la qual es parlava d'una infecció del bacteri Xylella fastidiosa en unes quantes oliveres de Califòrnia i s va confirmar que aquesta bacteri era l'assassina dels preciosos oliveres centenàries de la província de Lecce.
Aquest bacteri mai havia afectat Europa i ara aquesta zona d'Europa s'enfrontava a un dels bacteris més perillosos en el món de les plantes. A dia de hui, hi ha 12 mlions d'aquestos arbres infectats.
El bacteri, que afecta molts altres cultius, A Lecce ja s'ha trobat a la xylella a cirerers, acàcies i baladres.
El bacteri està viatjant pel sud d'Itàlia a bord d'un insecte, al qual és molt difícil controlar.
Els científics d'un grup de l'Institut de Recerca Agroalimentària de Catalunya. expliquen que els insectes que transmeten el bacteri piquen en molts tipus de plantes, la qual cosa fa molt complex qualsevol pla per eradicar-lo. Una possibilitat perquè deixe d'atacar a l'olivera és que tingui un plat que li agrade més, com les herbes i matolls, però sembla complicat en un estiu mediterrani, com va passar a Itàlia, quan el paisatge és un secarral.
Hi ha diferents teories sobre el per què ha passat això. El fet de que mataren tots els arbres que hi havia en 100 metres de radi va fer pensar que potser era una màfia que volia construir en una zona amb moltes possibilitats de desenvolupament, que si volien que passés un oleducto. Finalment, una fiscal va decidir investigar precisament als investigadors, perquè eren ells els que estaven en el focus de la teoria de la conspiració, com propagadors de la xylella des d'un laboratori.
Molts llauradors pensen que sí han sigut els científics i aquestos es defensen dient que, efectivament, el 2010 van tenir un cep de xylella al laboratori, però d'una varietat diferent de la que ha aparegut en les oliveres.
L'observació científica, per ara, és tossuda i, als EUA, l'únic que estan veient és la possibilitat de fer organismes transgènics resistents al bacteri, cosa que seria impensable a Europa, on la batalla l'han guanyat els que s'oposen a aquestes tècniques.
Des 2014, hi ha obligació de mostrejar les zones olivereres. És una tasca de titans. "A Espanya, tenim dos milions i mig d'hectàrees d'oliverar. Mostrejar cada 20.000 hectàrees pot no ser significatiu", explica Blanca Landa. La solució la pot aportar Pedro Zarco, company de projecte a Ponte, que té pensat fer vols que puguin prendre la temperatura dels arbres i detectar així les copes infectades encara que sense símptomes. Es acceleraria molt més en el diagnòstic de l'epidèmia i s'evitaria que s'estengués. Notícia original
