El mar està canviant de color a causa del canvi climàtic

Cap a finals de segle gran part del mar haurà canviat el seu color, ja que el fons dels oceans format de fitoplàncton està sent afectat per un greu canvi climàtic. Els colors blaus o verds no canviaran però sí que sofriran variacions de tonalitat, de manera que apareixeran de noves, açò posa en perill part de la vida marina.

Estudiants d’universitats d’Europa i Estats Units investigar com afecta el canvi climàtic al fitoplàncton i al canvi de color. Gran part de l'escalfament global afecta els oceans així que si no es redueix l’emissió de CO₂ la vida marina desapareixerà. Un dels processos més afectats pel canvi climàtic és el de la circulació oceànica així com la temperatura que influeix en el creixement del fitoplàncton.
Els estudis diuen que part de l ‘ocea està canviant de color i cap al 2100 creuen que fins al 50% de la superfície marina podria canviar. Aquest canvi serà fàcilment apreciable pels humans i no afectara igual tot l' ocea.

 

Notícia original

Notícia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El CO2 dels oceans va posar fi a l'última glaciació


Fa 15000 anys va coincidir l'alliberació del diòxid de carboni. La revista "Nature" diu que aquest fet va produir un augment de concentració de CO2 i per tant, l'augment del calfament global.

Als científics este estudi els ha portat a la conclusió de que els oceans influeixen en el cicle de carboni i canvi climàtic. Per a saber açò han estudiat la composició química de les closques calcàries durant segles.
Els oceans contenen 60 vegades més carboni que l'atmosfera. L'investigador de la Austraian National University destaca que han encontrat concentracions molt altes de carboni.
Un científic també explica que quan la comunicació entre aigües i atmosferes és limitada al carboni queda bloquejat.
Els científics encara que ja tenen molts coneixements asseguren que encara no ho saben tot.

Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

El plàstic, habitant dels oceans

Un nou estudi, basat en dades de 24 expedicions oceàniques independents, realitzades entre 2007 i 2013, per provar la contaminació per plàstic sobre els oceans del món, ha demostrat que, per culpa de l'activitat humana, en l'actualitat hi ha més de 5.000 milions de peces de plàstic, amb un pes de més de 250 mil tones, surant en les aigües de tot el món. Amb una població mundial d'al voltant de 7.200 milions de persones, això equival a prop de 700 peces de plàstic per persona. 

La revista ha sigut publicada a la revista "Plos One" i realitzada per Marcus Eriksen, professor de l'Institut Five Gyres de Los Angeles. Segons comenta, ”estem presenciant en l'oceà global la creixent amenaça de micro-plàstics carregats de toxines circulant a través de tot l'ecosistema marí”. I esque, tot i que hi ha moltes menys persones vivint en l'Hemisferi Sud, la investigació va mostrar que els seus oceans tenen aproximadament la mateixa quantitat de plàstic que l'hemisferi nord, cosa que suggereix que els vents i els corrents oceànics poden transportar les escombraries per tot el món. 

Les dades es van utilitzar per realitzar un model oceànic que simulara la quantitat i distribució de les deixalles de plàstic, i aquest va produïr una estimació de més de 5 bilions de peces de plàstic als oceans del món. Tot i això, els científics autors de l’estudi sospiten que la seva estimació podria ser inclús massa optimista, ja que hi ha una quantitat potencialment massiva de plàstic present en les costes, en el llit marí, suspès a l'aigua per sota de la superfície i a l'interior dels organismes marins. I esque, segons el grup comercial Plastics Europe, 288 milions de tones de plàstic són produïts anualment. En comparació amb aquestes dades, les 250000 tones estimades en l'estudi només representen el 0,1% de la producció mundial anual, fet que confirmaria que la quantitat real de plàstic surant en els oceans és molt superior.

Resulta irònic, però, donat el fet que els organismes marins acaben ingerint part d'aquest plàstic, els mateixos éssers humans podem acabar ingerint el mateix plàstic o residus químics derivats, a través del peix que consumim. S’ho mereixem.

Notícia Original

Enllaços relacionas:
-Article a la web UPSOCL
-Informe a la web ElEconomista
-Notícia en la web VidaSana

Vídeo:

Més peixos en la penombra de l'oceà

Els investigadors de l'expedició espanyola Malaspina  amb dos vaixells oceanogràfics ,Hespérides i Sarmiento de Gamboa  han donat han conèixer ara una nova estimació de la biomassa dels peixos que podria rondar els 10.000 milions .

Xabier Irigoien , investigador de la Universitat Rei Abdullah de l'Aràbia Saudita  , i els seus companys , , mitjançant el treball i els resultatas mostren  que la biomassa de peixos mesopelágicos en l'oceà obert és aproximadament més alta del que s'estimava abans de dur a cap la exedició. . 

Malaspina ens ha ofert una oportunitat única per avaluar l'estoc de peixos mesopelàgics a l'oceà " , assenyala Carlos Duarte , cap de l'expedició . 
També afegia  l'investigador en un comunicat del Consell Superior d'Investigacions Científiques ( CSIC ) s'ha descobert que els mesopelàgics són capaços de fugir de les xarxes al detectar-les i per açò el càlcul de biomasa és més complicat d’acertar .

Amb tot l’anàlisi s’arribà a la conclusió "que la biomassa dels mesopelágicos i , també la biomassa de peixos , al ser 10 vegades superior al que es pensava té importants implicacions en la comprensió dels fluxos de carboni en l'oceà i el funcionament del que fins ara consideràvem deserts oceànics " , assenyala Irigoien . 
El desplaçament dia / nit d'aquests peixos a diferents profunditat accelerar el transport de matèria orgànica cap a l'interior de l'oceà, amb rapidesa fins als 500 i 700 metres de profunditat i és alliberada en forma de femta ", assenyala el CSIC .



Noticia original: 


Noticia relacionada :
- .La veu digital 
 - Una pàguina de notícies

Video

Descobreixen desenes d'espècies noves en els mars espanyols

A partir de finals de 2013 Espanya augmentarà de manera notable les seves àrees marines protegides, segons el compromís del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA). Així, el país complirà l'objectiu marcat per Europa de crear una àmplia xarxa comunitària d'espais marins protegits, en el marc de Xarxa Natura 2000, un catàleg dels espais amb més valor biològic de la Unió Europea.
En concret, el 27,13% del territori espanyol forma part de la Xarxa Natura 2000, però d'elles només una petita part corresponen a superfície marina, la major part reserves pesqueres properes a la costa.
Per detectar quines són les zones marines  que s’haurien de protegir es va posar en marxa el 2009 el projecte LIFE + INDEMARES. Segons Ignacio Torres, sotsdirector de la Fundació Biodiversitat, "s'han realitzat avenços científics gràcies a la realització de més de 100 campanyes oceanogràfiques, que han portat a descobrir espècies noves per a la ciència i ha confirmar l'alt valor ecològic de les àrees d'estudi".

En gairebé totes les àrees d'estudi s'han trobat espècies que no havien estat localitzades en aquestes aigües o que són fins i tot noves per a la ciència, per exemple,  10 espècies que representen noves cites per al mar Mediterrani.
Al Cap de Creus s'han catalogat 3.000 espècies, gairebé la tercera part de les conegudes a tota la Mediterrània, i s'han trobat espècies no descrites que, a més de ser noves, han resultat ser súperabundants.




Aquest fet ha estat una demostració del molt que s'ignora del mar.


Notícia original

Noticies relacionades:
El mar desvetlla milers d’espècies desconegudes

Els misteris del mar 

Google i el mar

Alguns animals marins poc coneguts 

Vídeo:

Investigant el punt més salat del Atlàntic Nord.

Aquesta investigació permet saber com fluctua el contingut de sal en les capes superiors de l'oceà i com aquestes variacions estan relacionades amb canvis en els patrons de precipitació per tot el planeta. El viatge s'està portant a terme en el vaixell científic Knorr. L’ investigació durarà uns quants anys.

El punt més salat de l'Atlàntic  es troba situat entre les Illes Bahames i la costa occidental d'Àfrica del Nord.

Les dades recollides per aquesta expedició, portada a terme per l'equip de Raymond Schmitt, Oceanographer des del Institut oceanogràfica Woods Hole a Massachusetts, Estats Units, ajudarà a conèixer l'acceleració del cicle de l'aigua de la terra. A mesura que les temperatures pugen, augmenta l'evaporació, alterant la freqüència, intensitat i distribució de les pluges en tot el planeta, aquest fet comporta grans repercussions per a la vida en la Terra. 

Els oceanògras consideren que l'oceà registra millor que la terra els canvis en les precipitacions. Al mar, aquests canvis es tradueixen en variacions en la concentració de sal de les aigües superficials. 

Molts científics que havien estudiat els registres de salinitat dels últims 50 anys, van poder observar la petjada d'un augment en la velocitat del cicle de l'aigua. 

Noticia original. 

Noticies relacionades:
-El agua más salada del planeta.