La placenta on vas créixer et va poder cambiar la vida
La borsa on passem nou mesos abans de veure la llum és una gran desconeguda per a la ciència. Quan neix un nadó, normalment, la placenta es rebutja. No obstant això, l'òrgan que ha estat la primera llar del fetus, i que probable ment marcarà la seva salut per sempre, queda desaprofita per a la investigació mèdica.

El pes del nadó ha estat una de les mesures més utilitzades per treure conclusions sobre la vida intrauterina. David Barker, de la Universitat de Southampton (Regne Unit), va ser el primer a observar la relació entre la vida prenatal i les futures patologies: les persones que naixien amb baix pes tenien més predis posició a desenvolupa malalties coronàries.


La placenta es un área de investigación poco entendida y aún subestimada, pero es muy cool”, exclama Rutherford con su acento estadounidense. Y, antes de terminar la entrevista, recuerda la anécdota del actor de Hollywood que, según la prensa, en un acto de canibalismo paternal se comió la bolsa donde se había gestado su hija Suri: “Tom Cruise ha hecho mucho daño a la reputación de la placenta”, bromea.

El color de la pell de les aus té un component hereditari
Els carotenoides són els pigments orgànics responsables de gran part de la coloració groga o vermella en els animals.

En zones del cos com l'anell ocular en què, a diferència de la ploma i el pèl, hi ha irrigació, és a dir, en les parts tegumentàries, la funció dels carotenoides es fa especial ment patent a causa de que la resposta a la ingesta de carotenoides és molt ràpida.
El color de l'anell ocular forma part dels caràcters de la pell de les aus. Són trets dinàmics que canvien ràpidament com a conseqüència de l'alimentació.

Per al científic, "els resultats mostren l'existència de components genètics en els caràcters tegumentarios que depenen de la ingesta de carotenoides i apunten cap a una selecció direccional en la seva expressió més de suggerir diferències sexuals en la contribució al canvi evolutiu d'aquest tipus de caràcters" 

Un 'hipster' i un pigmeu reaccionen igual davant certs aspectes de la música.

Investigadors de la Universitat Tècnica de Berlín i de la Universitat de Mont-real han portat a terme un experiment que demostra que les reaccions davant d'alguns aspectes de la música són universals. No importa si l'individu és un hipster urbanita o pigmeu que viu a les profunditats d'un bosc tropical.
 Segons elestudi , publicat a la revista Frontiers in Psychology, els dos grups van mostrar sensacions diferents davant les peces musicals de tots dos TIPUS, però la resposta subjectiva i fisiològica d'animació o calma provocada per tota la música va ser la mateixa.

Els autors assenyalen que la gent ha estat tractant d'esbrinar durant molt de temps si la forma en què reaccionem davant la música es basa en la cultura o en algunes de les característiques universals de la música en si. "Ara sabem que hi ha una mica de totes dues coses, conclouen.