Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris univers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris univers. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de maig del 2019

La nostra galàxia podria tindre un túnel en el espai-temps





Un túnel en el espai-temps o forat de cuc és un conducte que permeten viatjar entre dos punts distants del cosmos en poc de temps. En una recent investigació ha revelat que en la nostra galaxia podría haber un tunel com aquestos.


Els tunes en el espai-temps o també denominats pons de Einstein-Penrose san fet molt populars gràcies a les pelicules de ciència-ficció i també han sigut durant molts anys estudiats per els astrofisics. “El que intentem fer en el nostre estudi va ser resoldre la mateixa equació en la qual l'astrofísica 'Murph' estava treballant en la pel·lícula avant dita”, assenyala Salucci.


En els últims anys s’han observat diverses incongruències gravitacionals que no poden ser explicades per ninguna cosa coneguda en el cosmos. Es pensa que aquestes anomalies son causades per una materia indetectable, la cual es anomenada materia oscura, que està per tot areu en el univers.







Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

dimecres, 6 de març del 2019



Ja està ací la pluja de meteors de les Gemínida

   


La pluja de meteors va començar el 4 de decembre i es podrà observar fins al dia 17. el millor moment per a contemplar-ho serà durant la matinada del dijous al viernes.Com cada any amb l'entrada al decembre ja es pot veure la pluja de meteors de les Gemínidas, que tindrà el seu màxim apogeu esta setmana. Aques succes es produeÏx quan la Terra creua l'òrbita d'un cometa, objectes estel·lars que van deixant una estela de gas i pols que a l'entrar en l'atmosfera terrestre es desintegren i brillen. El cas de les Gemínidas és molt especial perquè esta pluja de meteors no és procedent d'un cometa sinó de l'asteroide Faetó. El dia de maxima visió sera el divendres 17 moment en què es podran veure;uno o dos meteorits per minut. Las Gemínidas, com els famosos Persèids de l'estiu, són un dels espectacles mes bonics de l'any i val la pena intentar observar-les; ha explicat a EFE l'astrònom de l'Observatori Astronòmic Nacional Mario Tafalla. Per a disfrutar-ho només fa falta tindre bona vista i mirar al cel passada la mitjanit i en direcció oposada a la Lluna.

Noticia principal:
Video


dilluns, 9 de maig del 2016

Existeix un univers on el temps es mou cap enrrere?




Dos equips independents de físics han examinat el pas del temps en l’Univers, i han proposat que fa aproximadament 14 mil·lers d’anys el Bing Bang podria haber creat un lloc a un univers espill invers: el temps no va cap avant, es mou cap enrrere.






Encara que el temps anara en sentit contrari no influiria en les lleis fonamentals de la Física(La Gravitació Universal de Newton, la Teoria de la Relativitat de Einstein, etc). Dos equips de físics han utilitzat un model de partícules diferents. El primer va descobrir que gràcies a la gravetat, les partícules podien expandir-se en diverses direccions, per tant el temps també podia moure’s ambdós direccions. I el segon, van concebre un núvol fi de partícules en un teòric univers infinit. Aleshores, van sorgir dos fletxes temporals del temps diferents.

D’aquesta manera, si una fletxa del temps sorgix en una direcció, el mateix succeirà en la direcció oposada, amb independència del seu punt de partida. Segons els investigadors, aquest model revela que totes les partícules es mouen cap a fora, que l'entropia creix sense límit i que el "temps cero" seria el punt d'entropia més davall."

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2


dissabte, 28 de gener del 2012

Descoberts 26 nous planetes per “Kepler”


Segons la agència espacial d´Estats Units, el telescopi “Kepler” de la NASA ha descobert vint-i-sis nous planetes en onze sistemes solars diferents.
Aquestos darrers descobriments ajudaràn als científics a saber amb més exactitud quin lloc ocupem els humans a l´univers.
Aquest telescopi va ser llançat al 2009, i des d´aleshores no ha parat d´identificar nous posibles planetes, analitzant la brillantor que emeten entre moltes altres coses.


És més, “Kepler”, a més de descubrir 26 planetes, ha identificat 2300 possibles planetes, que podríen ser-ho, i per altra banda podríen no ser-ho.
Però encara falta molt per a poder saber si aquell nous planetes podríen ser habitables, osi tenen una atmòsfera gaseosa, i per tant, poder saber si hi ha vida.

Vídeo:



Notícia relacionada:

diumenge, 20 de novembre del 2011

Els oceans subterranis d'una lluna de Júpiter


Els científics sospiten des de fa anys que Europa (una de les 65 llunes de Júpiter), alberga grans oceans interiors. Un nou estudi que serà publicat aquesta setmana a la revista 'Nature' dóna suport a aquesta teoria i suggereix que és possible que Europa sigui un satèl·lit habitable.

Això sí, quan els científics parlen de la possibilitat que hi hagi vida en altres cossos del Sistema Solar no es refereixen a éssers intel·ligents. En el cas que hi hagi o hagués existit algun tipus de vida a Europa, el més probable és que es tractés de microorganismes similars als que s'han descobert en ambients extrems de la Terra, com els que es donen a Rio Negre (Huelva).
La NASA va oferir en roda de premsa més detalls sobre aquest descobriment, realitzat per científics de la Universitat de Texas (EUA).
-Vídeo:


Per dur a terme la investigació es van utilitzar imatges captades per la nau espacial Galileu, que va ser llançada el 1989 a bord del transbordador 'Atlantis' amb la missió d'explorar Júpiter i el seu sistema planetari. La sonda de la NASA ha proporcionat tanta informació sobre el gegant gasós i les seves llunes que els científics estan trigant dècades en analitzar-la.

L'estudi ofereix nous indicis sobre l'existència d'un gran oceà subterrani en una zona anomenada 'Caos de Conamara'. Segons explica Rafael Batxiller, director de l'Observatori Astronòmic Nacional , aquest tipus de regions, conegudes amb el nom de 'terrenys caòtics', es caracteritzen per tenir una superfície gelada altament fragmentada i de forma molt irregular.

A més, els investigadors creuen que aquest satèl·lit podria albergar altres dipòsits d'aigua en regions poc profundes d'Europa.




- Notícia original.

- Notícies relacionades:

• Blog de respostes.
• El nostre món.

El naixement d'una estrella captat pel Gran Telescopi de Canàries.



La imatge del naixement d'una estrella va ser triada com 'Imatge astronòmica del dia' per la NASA el passat 7 de novembre. Aquesta astrofotografia va ser presa per el major telescopi òptic-infraroig del món, el Gran Telescopi CANÀRIES i l'instrument OSIRIS, situat a l'Observatori del Roque dels Nois de l'Institut d'Astrofísica de Canàries,a La Palma.

D'aquesta manera, la nebulosa 'Sharpless 2-106', amb forma de rellotge de sorra, podria ser fàcilment confosa amb una nebulosa planetària bipolar. Res més lluny de la realitat. Mentre que una nebulosa planetària representa la fase final d'una estrella petita (com el Sol), en aquesta imatge el que contemplem és un gran núvol de pols i gas on podrien estar formant-se més d'un centenar d'estrelles.

Així, a una distància d'uns 2.000 anys llum i amb una mida d'uns dos anys llum de llarg, aquesta regió de formació estel • lar està il • luminada principalment per una estrella molt jove (d'uns 100.000 anys d'edat) amb una massa equivalent a la de 15 sols.

A la imatge no s'aprecia bé l'estrella, en quedar oculta per un disc de matèria relativament dens. Aquest disc sembla ser el responsable de la singular forma de la nebulosa, ja que la llum de l'estrella seria absorbida pel disc en la direcció equatorial, però podria escapar pels pols ionitzant el gas per sobre i per sota del disc i donant lloc a les dues regions que veiem il • luminades.

-Notícia original .

-Notícies relacionades:
• Camp de margarides

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Capten la major energia còsmica coneguda.

La Nebulosa del Cranc, restes de l'explosió d´una estrela que va ser observada per astrònoms xinesos i àrabs l'any 1054, és la font d'emanació d'una energia que és molt més gran del que assenyalen els models teòrics de la física. El focus energètic, a uns 6.300 anys llum del Sol, es troba en el seu centre i és un púlsar, denominat PSR0531 +121, que gira sobre si mateix a 30 revolucions per segon.

Aquest púlsar, segons han observat els astrònoms, emet radiacions de raigs gamma amb una energia que supera els 100.000 milions de electrovolts (100 GeV), un milió de vegades més que els raigs X d'una radiografia mèdica i 100.000 milions de vegades més que la llum. Fins ara, la màxima energia que s'havia detectat no superava 25.000 GeV, quatre vegades menys.



La troballa, que s'ha realitzat observant pel radiotelescopi Veritas, situat a l'Observatori Fred Lawrence Whipple, a Tucson (Estats Units), en funcionament des de 2007, precisament per captar altes radiacions còsmiques com està. Tot i això, els astrònoms no imaginaven que existís tanta potència energètica en l'Univers: "Si fa un any pregunta als teòrics si veuríem raigs gamma d'un púlsar amb aquesta energia, gairebé tots li haurien dit que era impossible perquè cap teoria la pot explicar ", ha declarat Martin Schroedter, del Centre de Astrofísica Smithsonià.

Els astrònoms van observar els raigs gamma d'alta energia amb miralls capaços de detectar flaixos febles, breus espurnes de llum blavosa produïts per partícules subatòmiques que es generen en la interacció dels raigs gamma de molt alta energia a l´atmòsfera.

Notícia original.

-Notícia relacionada:
PlanetaGEA

diumenge, 16 de gener del 2011

El fi de l´univers?


La destrucció de l´univers és un tema amb el que els experts no acaben de coincidir.

Existeixen grans quantitats de discrepàncies on només coincideixen amb la data del seu origen.

Últimament mitjançant estudis s´ha pogut observar que és possible que la seua expansió s´incremente fins a l´infinit, per la qual cosa no existiria la data de la seua mort. Però, com ha sigut d´esperar, han sorgit ràpidament els qui proposen altres opcions com, per exemple, que l´univers sofrirà una contracció.

Altres diuen que l´univers no podrà arribar mai a la seua fi perquè en eixe cas les lleis físiques no servirien. Per això, uns científics han arribat a la conclusió de que hauria d´ocurrir una catàstrofe perquè no existira per a sempre. Aquesta seria l´única forma de que desapareguera.
A més, li posen data a la seua destrucció: 4000 milions d´anys.

No obstant aixó, ens informen també que com no hi ha coneixement del tipus de catàstrofe que acabarà amb l´univers no podrem observar-la ni conèixer-la.






Notícia original

Altres notícies:
- Forats negres
- Fusió sistemes estelars

Vídeos



dimarts, 8 de desembre del 2009

"Hubble" capta la imatge més llunyana de l'univers








Fins ara la imatge més llunyana de l'univers s'obtenia a través de la llum infrarroja i ara la càmera de telescòpi espacial Hubble ha arribat més lluny encara.

S'han observat galàxies de fa 600 i 900 milions d'anys després del Big Bang, és a dir, les galàxies més antigues de l'univers observades per ara.

Aquest esdeveniment farà que seguisquen les investigacions sobre l'univers i saber ben bé que ocurreix i que va ocòrre en aqell temps en el que es va formar e inclús abans de formar-se.

Al 2004 el telescopi de la Nasa va captar la imatge més llunyana, però ara s'ha inclós una nova càmera,la Wide Field Camera 3 (WFC3), que ha arribat més lluny encara obtinguen resultants impactants. La nova lent permiteix captar llum procedent de longituts d'ona curtes d'infrarrojos i, per tant, pot veure a més distància. La càmera és sensible a la llum infrarroja.



Font d'informació


Video: