Amenaça a l'Albufera

Els estudis i anàlisis d'ictiofauna desenvolupats pel SEO / BirdLife a l'Albufera han permès detectar recentment que una nova espècie invasora ha colonitzat l'Albufera de València, dins de la Xarxa Natura 2000, un espai ecològic que consta de petits oasis destinats a complir amb el triple objectiu de millorar la qualitat de l'aigua, augmentar la superfície d'hàbitats d'interès comunitari i fomentar la presència d'aus amenaçades a escala regional, local i europea.

Es tracta del misgurno, una espècie de peix exòtic d'aigua dolça que habita en fons fangosos de rius, llacs, canals i cultius d’inundació. 

Procedent de l'Àsia oriental, aquesta espècie de peix, que es troba inclosa al "Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores", s’ha convertit en un nou inquilí indesitjat dels aiguamolls artificials de L'Albufera de València, ja que la seua arribada dificulta l'establiment de peixos autòctons com la rabosa de riu, el gobi o el llopet, als quals desplaça per competència per l'hàbitat i l'aliment.

Aquesta espècie de peix destaca per la seua capacitat adaptativa, ja que és capaç d'habitar en aigües amb escassa quantitat d’oxigen i en ambients d'un ampli rang de temperatures (entre 2 i 30 graus centígrads). A més, es reprodueix molt ràpidament i poseeix una alta capacitat de dispersió i supervivència, qualitats que li permeten colonitzar amb facilitat les aigües en què s’instal·la.

El misgurno, localitzat per primera vegada a Espanya al Delta de l'Ebre el 2001, ha realitzat una ràpida expansió pels canals i zones naturals properes fins arribar a l'Albufera valenciana, on va ser detectat per primera vegada en 2012, pels tècnics de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que atribueixen la seua introducció al seu ús il·legal com a esquer viu per a la pesca. No obstant, fins al moment el misgurno no havia estat detectat a l'interior dels aiguamolls artificials de l'Albufera.

Així, el SEO / BirdLife ha posat de manifest la necessitat d’establir diverses estratègies de control i eradicació d'espècies exòtiques amb l’objectiu d’eliminar del medi natural als exemplars d'aquestes espècies de fort potencial invasor.

Notícia Original

Enllaços relacionats:
-Article a la web de elPeriódico
-Reportatge a la web del SEO Birdlife
-Informe a la web 20minutos

Vídeo relacionat:

Salvem les abelles

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha publicat fa dues setmanes la Llista Roja de les Abelles Europees. En ella, s’hi denuncia que sobre el 10% de les abelles silvestres europees està en perill d'extinció i que si no actuem amb urgència en poc temps més espècies van a ingressar en aquest llistat. A més, el 79% de les espècies existents a Europa pràcticament no disposem de dades de la situació de les seves poblacions.

L'agricultura industrial i les seues pràctiques destructives, com l'ús massiu de plaguicides, es presenten com uns dels principals factors que amenaça la seua supervivència. No obstant, un informe de Greenpeace, anomenat "PLA abelles, viure sense plaguicides. El canvi cap a l'agricultura ecològica", mostra que hi ha una alternativa a aquest model predominant d’agricultura. L'alternativa és l'agricultura ecològica.

Aquest informe subratlla la importància de les abelles per a la seguretat alimentària mundial i per als ecosistemes, descriu els factors que estan ocasionant el descens d'aquests insectes, parla de la manera en què els mètodes i les explotacions agrícoles industrials afecten les abelles i presenta recomanacions basades en estudis científics per protegir i restaurar les poblacions d'abelles a Europa. Finalment, s’exposen tècniques per al control biològic de plagues, les quals suposen una de les vies per eliminar l'ús dels plaguicides químics sintètics emprats en l'agricultura industrial.

L'agricultura ecològica no contamina el medi ambient amb agroquímics ni amb cultius transgènics, garantint una agricultura sana i uns aliments saludables per avui i demà, ja que protegeix el sòl, l'aigua i el clima, i al seu torn, promou la biodiversitat. Suposa, així, una gran alternativa de cara a la conservació i el correcte funcionament dels ecosistemes que podria veure’s alterat en un futur més pròxim del que imaginem si no fem alguna cosa al respecte.

Notícia Original

Enllaços relacionats:
-Article a la web Reuters
-Informe a la web de ElPeriódico
-Article a la web Crónica Norte

Vídeo:

Boscos caiguts del cèl

Sembla que un bombardeig no sempre és sinònim de mort i destrucció. Segons un nou sistema ideat per l'empresa de tecnologia aeroespacial nord-americana Lockheed Martin, també pot significar vida i reforestación.

La idea de llançar des de l'aire sobre vastes extensions àrides milions de llavors esperant que una bona part d'elles acoseguisca crèixer no és nova. De fet s'utilitza en molts païssos i rep el nom de "sembra aèria". El sistema mai resulta tan eficaç com la plantació manual, però és útil en zones de difícil accés, deserts, zones devastades per la guerra o aiguamolls en què l'ésser humà té grans dificultats per moure. Cal triar molt bé el tipus de llavor i el moment en què es realitza.

No obstant, Jack Walters, ex pilot de la Reial Força Aèria britànica (RAF), va pensar als anys 80 que els avions militars podien servir per a alguna cosa més que per destruir coses. I que en lloc de llavors, es podien llançar joves arbres dotats d'un suport vital, que tindrien moltes més possibilitats de prosperar. El seu treball va ser pres en consideració per la universitat canadenca de la Colúmbia Britànica. Es van fer algunes proves, però els resultats no van ser els esperats.

Així, l'empresa Lockheed va comprovar que els equips usats per sembrar mines es "podien adaptar" fàcilment per a "bombardejar" amb arbres. Els plançons anirien ficats en uns cons de plàstic dissenyats per penetrar a la terra i deixar l'arbre en posició vertical.  La seua idea ha consistit, doncs, en modificar els dispositius de bombardeig dels avions militars Hèrcules C-130 que la pròpia companyia fabricava. El procediment és el mateix que es feia servir amb les mines terrestres, però en aquest cas cada con contindrà un arbre jove.


D'aquesta forma, mentre que una persona a terra pot plantar, com a molt, 1.000 al dia, un portaveu de l'empresa va afirmar què "volant a uns 330 metres d'altura i a uns 220 quilòmetres per hora, es podrien plantar més de 3.000 cons amb arbres en un minut creant una franja verda a través del paisatge". Això suposaria 125.000 arbres per a cada vol, o el que és el mateix, uns 900.000 arbres en un dia.

Tot i que el projecte encara no ha trobat finançament, aquesta estratègia podria resultar molt vàlida en llocs on el sòl és tou o poc compacte com les muntanyes escoceses, la tundra àrtica (que a causa del escalfament global s'està desglaçant) o àrids racons de l'Orient Mitjà com la península del Sinaí, a Egipte. I que podria tractar-se d'una eficaç aportació per a la lluita contra el canvi climàtic que aprofitaria milers de vells avions oblidats en els hangars militars de mig món. Segons aquest mateix investigador, "la reforestació aèria és el camí a seguir."

Notícia Original

Enllaços relacionats:
-Article a la web EcoPortal
-Notícia a la web Ecologismos
-Artícle a la web ImagendelGolfo

Vídeo:

El plàstic, habitant dels oceans

Un nou estudi, basat en dades de 24 expedicions oceàniques independents, realitzades entre 2007 i 2013, per provar la contaminació per plàstic sobre els oceans del món, ha demostrat que, per culpa de l'activitat humana, en l'actualitat hi ha més de 5.000 milions de peces de plàstic, amb un pes de més de 250 mil tones, surant en les aigües de tot el món. Amb una població mundial d'al voltant de 7.200 milions de persones, això equival a prop de 700 peces de plàstic per persona. 

La revista ha sigut publicada a la revista "Plos One" i realitzada per Marcus Eriksen, professor de l'Institut Five Gyres de Los Angeles. Segons comenta, ”estem presenciant en l'oceà global la creixent amenaça de micro-plàstics carregats de toxines circulant a través de tot l'ecosistema marí”. I esque, tot i que hi ha moltes menys persones vivint en l'Hemisferi Sud, la investigació va mostrar que els seus oceans tenen aproximadament la mateixa quantitat de plàstic que l'hemisferi nord, cosa que suggereix que els vents i els corrents oceànics poden transportar les escombraries per tot el món. 

Les dades es van utilitzar per realitzar un model oceànic que simulara la quantitat i distribució de les deixalles de plàstic, i aquest va produïr una estimació de més de 5 bilions de peces de plàstic als oceans del món. Tot i això, els científics autors de l’estudi sospiten que la seva estimació podria ser inclús massa optimista, ja que hi ha una quantitat potencialment massiva de plàstic present en les costes, en el llit marí, suspès a l'aigua per sota de la superfície i a l'interior dels organismes marins. I esque, segons el grup comercial Plastics Europe, 288 milions de tones de plàstic són produïts anualment. En comparació amb aquestes dades, les 250000 tones estimades en l'estudi només representen el 0,1% de la producció mundial anual, fet que confirmaria que la quantitat real de plàstic surant en els oceans és molt superior.

Resulta irònic, però, donat el fet que els organismes marins acaben ingerint part d'aquest plàstic, els mateixos éssers humans podem acabar ingerint el mateix plàstic o residus químics derivats, a través del peix que consumim. S’ho mereixem.

Notícia Original

Enllaços relacionas:
-Article a la web UPSOCL
-Informe a la web ElEconomista
-Notícia en la web VidaSana

Vídeo:

Els ximpanzés... Uns masclistes?

Un nou estudi encapçalat pel biòleg Joseph Feldblum de la Universitat de Duke en el qual es reuneixen observacions i anàlisis del comportament dels ximpanzés als últims 17 anys ha demostrat que els comportaments agressius i fins sagnants (guerres entre clans, pallisses mortals, acarnissament en assassinats, infanticidis…) dels ximpanzés no són motivats per la influència de l'ésser humà, sinó que formen part de la seva pròpia naturalesa. 

Inclús es presèncien actes de violència sexual de forma habitual. Segons aquest estudi, l’agressivitat sexual dels mascles cap a les femelles també és sistemàtica: són violents amb elles perquè així es garanteixen descendència. S’ha comprovat que, com més violents eren amb una femella, més possibilitats tenien d'aconseguir ser el pare de les seves cries. Així, en treballs previs, s'havia observat que en els períodes receptius de les femelles, els mascles es mostraven especialment agressius amb elles encarant-se, perseguint i fins i tot colpejant-les. I que serien aquests mateixos mascles els que més copularien amb les femelles a les quals van assetjar.

Segons assegura Feldblum, “aquests resultats suggereixen que els mascles són seleccionats per ser agressius cap a les femelles per tenir més èxit en els seus intents de ser pares”.  Com ell mateix explica, aquesta violència masclista s'ha registrat en grups grans, en els que la gelosia dels mascles els porten a ser agressius amb les femelles per evitar que copulen amb altres.

"Els ximpanzés trien ser violents amb les femelles perquè, com mostren les dades, els funciona", resumeix Richard Wrangham, primatòleg de la Universitat Harvard. Però, segons Wrangham, els estudis no saben exactament per què li funciona la coacció als mascles; suposa que després d'experimentar durant molt de temps moltes agressions d'un mascle particular, la femella estarà més disposada a respondre positivament quan aquest vulga copular.

Notícia original

Notícies relacionades:

-Notícia a la web del diari ABC

-Informe a la web "Finanzas"

-Artícle a la web "Tugentelatina"

Vídeo: 

Insectes fa 480 milions d'anys

Segons una investigació realitzada per més de cent investigadors de 16 països, inclosos cinc experts de l'Organització per a la Recerca Industrial i Científica de la Mancomunitat d'Austràlia (CSIRO), els primers insectes van habitar la Terra fa uns 480 milions d’anys. A més, segons aquest estudi, els isectes van desenvolupar 80 milions d'anys després la seva habilitat de volar.

Liderada pel científic alemany Bernhard Misof i duda a terme mitjançant l’anàlisi de les seqüències d'ADN d'uns 140 exemplars i l'estudi de les relacions entre els principals grups d’insectes, a més de la comparació de dades obtingudes de fòssils, aquesta ivestigació confirma que els insectes van saber adaptar-se a les variacions diverses a què es va sotmetre la biodiversitat del planeta aconseguint així sobreviure, mentre que en altres éssers vius, com els dinosaures, va desencadenar extincions massives. 

Açò és degut a que els insectes s'adapten ràpidament als canvis ambientals. Segons indica el científic, els primers insectes probablement s'assemblaven als actuals peixets de plata (Lepisma Saccharina).

David Yeates, director de la Col·lecció Nacional Australiana de Insectes de CSIRO, afirma que els insectes es van originar al mateix temps que les primeres plantes terrestres, fa uns 480 milions d’anys. 

Segons va explicar, 400 milions d'anys els ancestres de les libèl·lules i les “cachipolles" van començar a desenvolupar ales, la qual cosa els va donar la possibilitat de volar llargues distàncies. Així, Les antigues libèl·lules desenvolupar ales d’una extensió d'uns 70 centímetres, a més d'unes fortes mandíbules.  Aquesta transformació, que va ocórrer quan les plantes terrestres van començar a adquirir cada vegada més alçada, cosa que va demostrar la capacitat dels insectes d'adaptar-se ràpidament als canvis ambientals.

Notícia Original

Notícies relacionades: 

-Article a la web "Econoticias"

-Notícia a la web "Informador"

-Artícle a la web "Noticieros"

Vídeo:

Un traductor per al llenguatge dels gossos

Increíble però cert. Mitjançant uns sistemes capaços d’analitzar els patrons de pensament dels animals, basats en l'última tecnologia en microinformàtica i electroencefalografía, un equip d'investigadors i inventors de Suècia i Noruega han desenvolupat un aparell que pot “traduïr” els pensaments dels gossos transformant-los en paraules.

Aquest aparell tracta d'una espècie de cascos que utilitzen aquests sistemes per captar el que el gos vol dir. Així, l’aparell transporta els pensaments com un conjunt de senyals elèctrics a través de sensors de encefalogrames capaços de desxifrar aquesta activitat . Després, una mena de "computadora" els converteix en paraules, i que emet aquestes paraules per un altaveu que hi ha acoblat als “cascos”. Inclús podem trobar aquest aparell “traductor” en diversos idiomes, entre els quals està l’anglés, el francés, l’espanyol i el xinés.

Segons aquestes observacions, els experts s’han adonat de que la forma de “raonament” dels gossos és diferent als humans, ja que els senyals del cervell d'aquests animals indiquen més un estat d’emoció que un pensament en sí. Així, entre els patrons més comuns estan: “estic cansat”, “estic emocionat” i “tinc fam”. O, inclús, “qui eres tú?”, quan no reconeixen algú.

Segons aquells que han finançat el projecte, “aquest producte servirà de suport a futures investigacions i, pot ser, arribarà a trencar les barreres d’idioma entre animals i éssers humans”.

Notícia Original

Notícies Relacionades:
-Article a la web del periòdic "La Vanguardia"
-Informe a la web del periòdic "El País"

Vídeo:

Imprimir els nostres propis òrgans... és possible?

Sou capaços d’imaginar una impresora, millor dit, “bioimpresora” 3D capaç de fabricar òrgans de reemplaçament i “imprimir-los” segons els requeriments del pacient que es troba al quiròfan? I que, en vegada de funcionar amb cartutxos de tinta, ho faça amb cartutxos carregats de “cardiomiocits” o altres tipus de cèl•lules.

Doncs deixeu d’imaginar, ja que, segons prediu José Becerra, catedràtic i investigador del Laboratori de Bioenginyeria i Regeneració Tissular de la Universitat de Màlaga, “és un fenomen que podríem situar en la frontera dels propers 30 anys, gràcies al desenvolupament que estan tenint les impressores 3D i la informàtica, unit a l'aparició de nous materials i nous avenços en el coneixement biològic.”

Allò que més esperança ofereix de cara a que aquest projecte puga ser una realitat en el pròxim mig segle és el gran impacte que es preveu respecte de la impressió en 3D en l’àmbit mèdic, que faria possible crear òrgans i teixits a mida, compatibles amb el receptor a partir de cèl•lules del propi pacient. Prova d’açò són els ja existents equips capaços de la fabricació de teixit hepàtic viu, que han començat a ser utilitzats per al desenvolupament de pròtesis sòlides destinades a substituir la part sòlida dels ossos en pacients que han perdut massa òssia fruit d'una malaltia o un accident. Açò es deu a que els ossos són els òrgans més senzills de replicar en aquest camp pel fet de tenir un component mineral capaç de ser simulat pel titani, permetent açò poder dissenyar peces a la mida del pacient al qual anaven destinades.

Però, l’objectiu va més lluny que el fet de fabricar peces vives capaces d’integrar-se en el cos sense representar per a ell un agent estrany; cosa que, per altra part, encara presenta moltes complicacions degut a l’aparició d’infeccions. La idea està en què, a més d’açò, hi puguen ser funcionals. Així, el repte de l'enginyeria tissular és aconseguir estructures funcionals amb capacitat biològica d'integrar-se en el cos del receptor.

Notícia original

Notícies relacionades:
-Article a la web CUBADEBATE
-Informe a la web Salud.com.ar

Vídeo:

Un nas... al front?

Segurament, si us diguera que algú té el nas al front, em prendríeu com a un bromista o, tal vegada, ni tan sols em faríeu cas. Doncs això és el que han aconseguit recentment uns cirurgians a la Xina .

Xiaolian, un jove xinés de 22 anys va patir un accident de trànsit a l'agost de 2012, com a conseqüència del qual el nas li va quedar en molt mal estat. A més, una infecció posterior del cartílag va impossibilitar als cirurgians arreglar-lo. Així, els cirurgians van decidir fer-li’n créixer un de nou. Sabeu on? Sí, al mig del front. Sona extravagant, però, té una explicació lògica, i aquesta és que la pell del front és perfecta degut a la seua similitud en textura i color. També , col·locar el nas dalt del seu lloc habitual ofereix un avantatge addicional, ja que se li pot donar la volta 180 graus.

L ‘operació presenta moltes complicacions, ja que requereix una forta implicació física i sobretot psicològica del pacient al qual se li du a terme. És per això que, segons diu l’especialista en medicina regenerativa Alexander Seifalian, cal escollir un pacient que siga capaç de suportar múltiples procediments, degut a l’impacte que suposa tenir un nas al front.

El procediment quirúrgic en sí consisteix en “cultivar” un nas nou introduïnt un model fabricat amb polímers dins de la pell ,que s'estira amb un expansor, a fi que s'adapte a la forma i desenvolupe un sistema circulatori. Cal cultivar-la a un lloc on s'adapte a la mateixa pell de la persona , per crear vassos sanguínis que després puguen connectar-se. L'objectiu és, doncs, fer possible que la sang circule una vegada col·locada al seu lloc, evitant així que la pell de l’òrgan mora. A més, en el cas de Xiaolian, s’hi va implantar també cartílag de les costelles .

Respecte del sentit de l’olfacte, com que els receptors olfactius no es troben al nas, sinó més amunt , a l'interior de la cavitat nasal, la capacitat d'olorar es manté. En canvi , hi ha molts riscos a possibles problemes psicològics.

I vosaltres? Seríeu capaços de sotmetre’s a aquesta operació?

Notícia Original

Altres notícies relacionades:
-Notícia a la web "Pijamasurf"
-Informe a la web de la BBC
-Article a la web del diari "El Mundo"

Els futbolistes...més llestos que la resta?

Sempre s’ha pensat que els futbolistes, degut a la seua prematura adicció a patejar una bola, van deixar a la infancia els estudis de costat. Quantes voltes hem sentit allò de: “soles saben pegar patades a un baló”? Doncs segons afirmen els investigadors de l'Institut Karolinska d'Estocolm en un estudi que publica la revista PLoS One, no sols fa falta un bon estat físic i un bon toc de pilota per tal de dedicar-se a l’esport rei.

Les anàlisis, a càrrec de l’investigador Predrag Petrovic, es van centrar en funcions vinculades al pensament, com: anticipació visual, reconeixement de patrons, càlcul de probabilitats en una situació, creativitat i presa de decisions estratègiques... S’hi va fer la prova entre 83 futbolistes de la primera divisió sueca (tant femenina com masculina). Després, es  van comparar els resultats dels futbolistes d'alta divisió amb els de baixa divisió, i també amb els de la població general que va ser sotmesa a la mateixa prova.

El resultat de la prova va rebel•lar que els futbolistes tenien millors puntuacions que la resta de la població, i que quant més alta és la divisió en la qual juga un futbolista, més grans són les seues capacitats mentals i cognitives. Sobretot, aquests esportistes van destacar en la capacitat executiva del cervell, l’encarregada de solucionar problemes de forma ràpida.

Noticia original

Relacionats:

-Informe al blog"Falsable"
-Article a la web"ElConfidencial"

Video:

Un planeta que es desintegra?

Doncs sí. Consisteix en un exoplaneta (un planeta que orbita una estrella diferent del Sol, i en alguns dels quals es pensa que podria trobar-se vida extraterrestre o, que inclús podria ser possible la vida humana) que uns científics nord-americans de la NASA i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) han descobert gràcies al telescopi espacial Kepler (la missió del qual és recollir dades i proves de planetes que orbiten al voltant d'estrelles amb condicions similars a les) un exoplaneta rocós tan pròxim a la seva estrella que s'està desintegrant.

Degut a la seua extrema proximitat, les seues temperatures podrien arribar fins als 1800. Degut a açò, la superfície es fon i l’evaporació del mateix planeta és la que fa possible que vejam l’estela de roques i escombreries, que fa que s’assemble a un cometa.
A més, els seus oceans no són sinó  enormes llacs de magma.

L’estrella al voltant de la qual gira es diu  KIC 12557548 i està situada a 1.500 anys llum (uns 14.191.095.000.000.000 km) de la Terra. En aquest planeta, els anys duren 15 hores.

Segons les previsions, aquest planeta desapareixerà totalment d'ací a 100 milions d'anys.

Noticia original

Relacionats:
-Article a la web "Con Miedo"

-Informe al bolg de Daniel Marin:"Eureka"

Video:

PERILL: GASOS MORTÍFERS!

El científic matemàtic Dave Wilkinson i els seus companys de la Universitat John Moores de Liverpool (Regne Unit) han analitzat la producció de metà per part de diferents animals moderns i han crear una equació matemàtica que prediu quant metà produiria un animal coneixent la seua grandària.

Segons açò, els dinosaures sauròpodes podrien haver produït suficient gas metà amb efecte d'hivernacle amb els seus “pets” per augmentar la temperatura del planeta fa milions d'anys, degut a que, com les vaques, comptaven en els seus aparells digestius amb microbis productors de metà que els ajudaven a digerir les plantes de les quals s'alimentaven.

Els sauròpodes, que podien arribar a pesar 130.000 quilograms i a tenir una longitud de quasi 60 metres, eren dinosaures herbívors que habitaven el planeta fa 150 milions d'anys. Amb aquestes dades,s'estima que l'emissió de metà per part dels sauròpodes podria haver arribat fins a 520 milions de tones per any.

Aquests enormes rèptils produïen més metà que totes les fonts naturals actuals i artificials juntes.

Noticia original

Relacionats:
- Article a la pàgina web del diari ABC
- Informe a la web PeriodistaDigital

Video:

Gos...Fluorescent?

   S’ha aconseguit clonar el primer gos de la historia, gràcies al científic sud-coreà Byeong-Chun Lee i al seu equip de la UniversitatNacional de Seül. Però, es que aquest venia amb una sorpreseta, tant ella, una femella anomenada “Ruppy” (que vol dir “cadell de color robí”, degut al seu color fluorescent), com els seus quatre germans. Són capaços de produir una proteína fluorescent que brilla amb un intens color roig si li apliquem llum ultraviolada.

   Açò s’ha aconseguit per mitjà de la clonació de unes cèl·lules de teixit connectiu, els fibroblasts que provenen d’unes anemones marines que són capaces de produir un gen fluorescent de color roig. Van infectar els nuclis de fibroblasts d'un gos amb un virus en el qual prèviament havia posat el gen fluorescent. Llavors van transferir aquests nuclis cel·lulars a un òvul pertanyent a un altre gos. Després d'una setmana de divisions cel·lulars, els investigadors van implantar l'embrió clonat a una gossa.


   Es va començar amb 344 embrions implantats en vint gosses, el que va donar lloc a cinc cadells vius que podran tindre les seves pròpies cries fluorescents. Segons alguns experts, aquest experiment podría servir per a la fabricació de gossos clonats que ajuden a la cura de malalties humanes. "Crec que aquests gossos seran excel·lents models per realitzar les nostres investigacions", afirma un dels membres de l'equip.

   No obstant això, altres investigadors estan menys convençuts que es puguen estendre aquesta classe de treballs, degut a la baixa eficiència del procés de clonació (només el 1,7% dels embrions).

   Segurament, el problema siga que no estem tinguent en compte les reaccions negatives que poden provocar aquesta classe d'experiments a un animal que es coneix com "el millor amic de l'home".

Noticia original

Relacionats:

- Article a la web CubaDebate

- Informe a la web FayerWayer

 Video:

Els conills també es tornen bojos.

Des de sempre s’ha pensat que el conill era un dels pocs animals invulnerables a les nombroses malalties que causen unes extranyes proteïnes que són capaces de causar malalties neuronals, anomenades prions. Ara, un grup d’investigadors están intentant averiguar si aquesta creença és certa, i pareix que la resposta s’inclina cap al no.

En el primer experiment, per a poder veure un prió de conill, es va infectar teixit cerebral de conill amb prions de diverses espècies i pràcticament totes van superar la barrera de transmissió.

Després es van intentar infectar conills vius i tot i que era difícil, no era impossible, encara que sí lent, ja que al cap de 800 dies un dels tres animals va mostrar tots els símptomes de la infecció.

Aquests experiments han demostrat que els prions poden
infectar també als conills. Tot i això, segons un d’aquests
investigadors, Joaquín Castella, és poc probable que puga ocórrer una epidèmia com la de les vaques boges.

"La capacitat d'adaptació dels prions en el seu pas a través de les diferents espècies fa preveure que qualsevol mamífer pot ser infectat i que l'única manera segura d'evitar-ho és mitjançant
una alimentació que evite el contacte amb proteïnes animals", diu Joaquín.

L'objectiu final d'aquest ampli i actiu camp de recerca és desenvolupar noves estratègies terapèutiques.

Noticia original

Relacionats:
-Article a "La voz de Galícia"

-Web "Medicina 21"

Video:

Els petits grans perills de la selva.

Pep Álvarez (biòleg) recorda que allà pel 2006, mentre participava d'una expedició a la Zona Reservada Serra del Divisor (Perú), la titira o manta blanca (Lutzomyia), li va transmetre la leishmania, el protozou que produeix la leishmaniosi, una malaltia que provoca llagues en la pell. Amb Álvarez, tres expedicionaris més, d'un grup d'uns 30, també van ser tocats per l'insecte. Per Pep començarien uns mesos difícils, submergit en tortuós tractament a base d'antimoni. Va recurrir a uns amics als Estats Units, que li van enviar un medicament més eficaç. Va sanar, però en el intestí també tenia el virus del dengue i del protozou que causa la malària.

Però, aquest sols és un dels innumerables perills que habiten la tenebrosa selva.
Els majors riscos quan es viatja per aquesta selva tropical no són ni els jaguars ni els caimans. Són els insectes i altres animals poc visibles.
Un d'ells és la isula (Paraponera clavata). La picada de la formiga isula és neurotòxica i produeix calfreds i taquicàrdies .

Una altra amenaça és el isango, un tipus de àcar que s'allotja en el cos i produeix forta picor. I hi ha també el tornillo, un cuc que pot penetrar a la pell i deixar allà la larva d'una mosca blavosa. En una ocasió, Ráez el va descobrir en carn pròpia, quan després d'un viatge a la selva va veure que tenia al cap una ferideta que s'estenia. Intrigat, va anar al metge, qui li va extreure la larva.

En l'ecosistema aquàtic també amenacen algunes espècies. Una d'elles és la vandellia cirrhosa, un petit peix siluriforme, de la família dels bagres. Un petit peix que s'introdueix per orificis del cos com la vagina, el penis o l'anus i, una volta dins d'ells, estén unes espines i succiona la sang. De vegades, extreure el peix de l'òrgan requerir una dolorosa cirurgia, tal com li va passar al Brasil a Silvio Barbosa, a qui li van haver d'extreure del penis 1 candirú de 15 centímetres.

Segons Ernesto Ráez, els insectes "et busquen" i a les serps te les trobes. Busquen en els mamífers-l'home inclòs-i altres espècies la sang vital que els alimenta.

Noticia original

Relacionats:
-Manual de supervivència en la selva.

-Article a la web "Viages desorganizados"

Vídeo:

Els científics demanen reprendre l'estudi de la grip aviar per evitar una pandèmia

Yoshihiro Kawaoka ha reprès els seus assajos clínics, interromputs després que el govern dels Estats Units no deixara publicar els detalls de la investigació per a que no siguen usats per bioterroristes , ja que ha demostrat que el virus de la grip aviar (H5N1) pot ser transmés a través de gotes en l'aire. Kawaoka, de la Universitat de Tòquio (Japó) i de Wisconsin-Madison (Estats Units) , va acceptar de forma voluntària endarrerir durant 60 dies la publicació de la seva recerca per donar temps al debat sobre la seguretat o el risc que puga suposar fer públic el seu treball.

Només es pot contraure el virus a través d'un contacte proper amb ànecs, pollastres o altres aus que el porten, i no pot ser traspassat a través de persones infectades. Però segons la investigació de Kawaoka, hi ha tres mutacions causades pel virus que es poden tornar transmissibles per l'aire i, açò, "podria desencadenar una pandèmia letal", adverteix el científic. I afegeix: “el virus de la grip aviar és mortal i pot causar pandèmies.”

Ron Fouchier, viròleg del Centre Mèdic Universitari Erasmus, cap d'un altre equip científic, també ha trobat les mutacions que farien contagiosa la grip aviar. Aquest defensa també la necessitat de publicar aquestes investigacions. "Si no compartim la informació amb la resta de la comunitat científica, serà difícil prevenir una possible pandèmia. Treballem en condicions de màxima seguretat biològica i hi ha riscos, clar que sí. Però és major el benefici que suposa prevenir una possible pandèmia de grip aviar”, diu.

Noticia original

Relacionats:

-Article a la web del periodista Miguel Jara

-Document a la web Informador.com.mx

Video:

La explosió de cromosomes, el principal origen dels càncers agressius.

Els científics creuen haver trobat una de les principals causes dels tumors: els cromosomes exploten, es trenquen com el fil d'un collaret i els gens no tornen després al seu lloc correcte. Aquesta explosió de cromosomes s’ha anomenat “cromotripsis”. Un o dos cromosomes de cada cèl·lula tenien trastocat l'ordre dels seus elements, faltaven alguns gens o n’havia d’extra d'altres. Això és la conseqüència del trencament catastròfic d'aquests cromosomes (cromotripsis).

Els investigadors han començat a buscar un tractament diferent als demés, ja que el tractament tradicional del càncer sovint implica matar les cèl·lules tumorals en danyar el seu ADN amb quimioteràpia o radioteràpia , però aquests tractaments també afecten a les cèl·lules sanes i aquestes poden mutar a cèl·lules tumorals.

Dos dels principals descobridors, Jan Korbel, director de la investigació al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i Stefan Pfister, director del treball d’investigació al Centre d’Ivestigació del Càncer a Alemanya (DFKZ), donen la seua opinió sobre el fenòmen:

“La mutació de les cèl·lules sanes ha d'estar implicada en el trencament explosiu dels cromosomes. Es creu que la cromotripsis és la causa d'entre el 2% i el 3% dels càncers humans, si podem provar com afecta la mutació a aquest procés, podríem comprendre millor com les cèl·lules sanes es converteixen en tumorals" segons el primer i:

“Sabem que qualsevol membre de la família que tinga la mutació ha de ser observat de forma regular, ja que existeix un alt risc que desenvolupe alguns tipus de càncer, entre ells els tumors cerebrals " segons l’altre.

Noticia original

Relacionats:

Informe a la web Madri+D

Document al blog Bata y Bota

Video:

La crisi també es nota en el llit

Segons un estudi, quasi una quarta part d' espanyols pateixen disfunció erèctil.

L'estudi, que s' ha dut a terme entre 1500 espanyols de 35 a 70 anys, a revetlat que els efectes de la crisi es deixen notar també en els àmbits més íntims, ja que, desque aquesta va començar, els casos de disfunció erèctil han augmentat fins a un 20%, degut a l' estrés que aquesta difícil situació econòmica comporta.

Aquesta situació d' estrés, repercuteix seriament en l' activitat sexual, segons assegura la presidenta de l' Associació Espanyola de Andrología, Medicina Sexual i Reproductiva, la doctora Ana Puivert

Els homes que pateixen disfunció erèctil tarden més de dos anys en acudir a un metge, fet que fa que s'agreuge aquest problema.

Segons el doctor Ignasi Moncada, president de l' Associació Espanyola de la Salud Sexual, el penis pot arribar a avisar-nos de que tenim problemes cardiovasculars donantmos senyals avans inclús que el cor. Un d' aquestos senyals és la disfunció erèctil.

Noticia original

Relacionants:

-Informe a la web d' Antena 3

-Document abla pagina Tiempo

Video:

El càncer més desconegut

Els oncòlegs diuen al tumor de cap i coll "el germà pobre" per l'escassa informació entre sanitaris i població

Els càncers de cap i coll són, segons el doctor Cruz, la cinquena neoplàsia maligna amb major incidència (nou nombre de casos a l'any) en el món i el tercer en prevalença (nombre de casos totals), només superats pels de mama i colorectal. S'estima que la incidència a Espanya és de 12.000 casos i la prevalença aproximada de 37.000.

En el càncer de cap i coll s'inclouen els de les glàndules salibares, llavi, cavitat oral (llengua, paladar, sòl de la boca, mucosa de les galtes, genives ...), laringe, faringe, cavitat nasal i sins paranasals. El tabac i l'alcohol són els dos factors de risc del càncer de cap i coll.

"Per això, si els eliminem, siga un càncer fàcilment prevenible i amb una alta taxa de supervivència, superior al 90%, segons els casos, si el seu diagnòstic és precoç", explica el doctor Juan Jesús Cruz.

Per al doctor Julio Lambea, aquest grup de càncers continuen sent "els grans desconeguts en la

població general i fins i tot en alguns ambients sanitaris". Considera que són "el germà pobre".

Com adverteix el doctor Ignacio Cobeta, cap del Servei d'Otorinolaringologia de l'hospital Ramón i Cajal de Madrid la prevenció i la detecció precoç és molt rellevant ja que aquests tumors poden afectar a funcions com la parla, la deglució i fins i tot la respiració

Aquestes són les senyals més rellevants d'alerta:

- Úlceres o ferides en llavi, llengua i cavitat oral que no es curen passats 15 dies

- Disfonies o alteracions en la veu que no milloren en dues setmanes,

- Molèsties que no cessen al deglutir o empassar

-Saliva tacada de sang, i embalums al coll o metàstasis ganglionars cervicals.

-Noticia Original

-Relacionats:

-Informe a MedlinePlus

-RadiologyInfo aprofundeix en el càncer de Cap i coll

Video:

Identifiquen el material genètic que permet el creixement incontrolat dels tumors

La troballa obri la porta a concretar tractaments que permeten controlar i frenar els processos cancerígens

Un equip d'investigadors de la Vall d'Hebron de Barcelona ha identificat el material genètic de les

cèl · lules cancerígenes que permet als tumors malignes no envellir i créixer de forma descontrolada, al contrari del que passa amb les cèl · lules sanes.

Els ARN són còpies de part de l'ADN. Habitualment contenen instruccions per a produir una proteïna però la funció de les microARN era pràcticamentdesconeguda fins a les últimes investigacions.Aquestes han observat que les microARN interaccionen amb un altre material genètic, paranto activant el procés de reproducció de les cèl · lules.

Les cèl · lules tumorals són especialment nocives precisament per la capacitat de no envellir, el que les converteix en una mena d'organismes immortals ja que no s'auto eliminen mentre es multipliquen sense control.

La investigació ha permès identificar les microARNs que fan possible aquestaimmortalitat per estudiar després mecanismes quedesactiven aquesta capacitat i converteixen les cèl · lules malignes en susceptibles d'envellir i destruir-se per mecanismes naturals, com passa amb les cèl · lules sanes.

Es tracta d'un principi que ja constitueix la base d'alguns tractaments antitumorals que pretenen induir un envelliment cel · lular que porti a l'eliminació de cèl · lules malignes.

Noticia original

Relacionats:

-Article a la web Farodevigo

-Noticia a la web de Diariovasco

Video: