Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 d’octubre del 2020

LA NASA CONFIRMA L'EXISTÈNCIA D’AIGUA A LA LLUNA


El 31 d'agost de 2018, un Boeing 747 va obrir una gran comporta situada al costat de la seua cua en ple vol a uns 13.000 metres d'altura. A aqueixa distància de la superfície és possible ja observar l'espai amb una claredat impossible per a telescopis terrestres a causa de les pertorbacions de l'atmosfera. Després de més de dos anys d'anàlisis, les observacions preses aquell dia es publiquen hui i confirmen de manera inequívoca que hi ha aigua en la Lluna.


Des de fa bastant anys, es pensa en aquesta teoria. Ara, el telescopi de la NASA muntat a bord del Boeing 747 ha captat llum infraroja en una longitud d'ona que només pot emetre l'aigua. Segons l'estudi, l'aigua del cràter Clavius no està en grans superfícies de gel pur, sinó en xicotets depòsits acumulats entre la terra o atrapats en cristalls produïts per xicotets impactes d'asteroides.


L’aigua de la Lluna es exactament com la de la Terra encara que abans hi hauria que fitrar-la, degut a que podria contindre mercuri o altres contaminants. La NASA ha anunciat que vol enviar astronautes al pol sud de la Lluna a partir de 2024 i remena dissenys de futures bases lunars amb grans panells solars que permeten il·luminar l'interior dels cràters en ombra i extraure l'aigua acumulada en ells.

Noticia relacionada 2


                                                        



dimecres, 11 de març del 2020



Ara ixen a la llum les dades de radar d'alta freqüència que el vehicle porta instal·lat i que és el primer que s'ha fet servir mai per aclarir la composició detallada de l'subsòl d'aquesta zona. «És la primera vegada que obtenim una estructura detallada dels diferents estrats de el terreny a la cara oculta de la Lluna», explica Yan seva, investigadora dels Observatoris Nacionals de la Xina i coautora de l'estudi, publicat avui a Science Advances. La científica ressalta que aquest tipus d'estudis ajuden a conèixer millor la història dels impactes de meteorits i vulcanisme a la Lluna i poden desvetllar reserves de minerals d'interès com la ilmenita, «un recurs important» de què poden extreure ferro, titani i oxigen per proveir l'exploració humana de la Lluna. Un dia a la cara oculta dura uns 14 dies terrestres.

Imagen del 'Yutu-2' tomada desde el módulo de aterrizaje de la misión Chang'E-4.

Els responsables esperen poder netejar els mesuraments per saber què s'amaga a centenars de metres sota la cara oculta de l'satèl·lit. La Xina ja planeja una cinquena missió robòtica per extreure roques i enviar-les a la Terra i també pretén enviar un robot d'exploració a Mart aquest any, que coincidirà amb missions similars d'EUA i Europa. Totes porten radars per fer el tipus d'estudi que ha fet el Yutu-2 a la Lluna.

Resultat d'imatges per a "cara oculta de la luna"



Noticia Relacionada 1

divendres, 8 de novembre del 2019

Saturn supera Júpiter i es converteix en el planeta amb més llunes: 82




Han decobert 20 satèl·lits nous a Saturn descoberts pel telescopi Subaru situat al volcà Mauna Kea de Hawaii, aquest es situa en el top 1 de planetes del sistema solar que més llunes tenen, amb 82 llunes. Abans hi era Júpiter amb 79 satèl·lits naturals al seu voltant.

Les noves llunes descobertes tenen aproximadament 5 quilòmetres de diàmetre, d’ixes 20, hi ha 17 que es mouen en una òrbita inversa a la rotació de Saturn del seu eix de rotació, aquests 20 satèl·lits tarden entre 2 anys i 3 anys en orbitar-lo, depén de la proximitat al planeta, segons un estudi les òrbites poden revelar el seu origen i donar informació sobre les condicions en Saturn.





dilluns, 4 de febrer del 2019

Per què mai veiem la cara oculta de la Lluna tot i tenir rotació?


La Lluna està en rotació síncrona, aixo vol dir que dura el mateix temps en una rotació i una translació al planeta complet com al seu propi eix. Per aixó la cara que vejem sempre es la mateixa.

La rotació síncrona es un acoblament de marea entre el satèl·lit i el planeta. Amb un satèl·lit i un cos de masa major, quan un d'ells es més massiu que l'altre, el més xicotet sofrix major reajust i aixó es una sincronía. Quan dos cossos tenen una masa similar o entre ells hi ha menor distància, sofrix un acoblament de marea recíproc i la rotació dura el mateix per als dos cossos. Per el acoblament de marea, la Lluna, s'aplanat lleugerament.

A dia de hui, la Lluna s'allunya de la Terra tres centimetres i mig al any i tendix a un acoblament de marea recíproc. Si aso continua la Lluna sols es podra vore desde un hesmisferi de la Terra i un dia a la Terra sera la volta de la Lluna a la Terra.

La cara de la Lluna que no vejem conte materials més lleugers i te molts cràters d'impacte, perque és la cara que sofrix major explosió al bombardeig exterior. 


Noticia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

dijous, 10 de gener del 2019

Chang’e-4 cap a la Lluna

 La primera setmana de desembre de 2018 es va llançar una nau anomenada Chang’e-4 cap a la Lluna i si té èxit, serà la primera sonda en arribar a un lloc desconegut per a la humanitat.

 Va volar 110 hores i va entrar en òrbita lunar. Quan estava a 129km de la Lluna, va encendre el seu motor per les ordres enviades del centre de control de Pequin, després es va desaccelerar per a entrar en òrbita lunar el·líptica en el punt més a prop de l’astre a uns 100km.


 El següent pas, és que el centre de control ajuste l'òrbita de la sonda al voltant de la Lluna i prove les comunicacions entre la sonda i el satèl·lit de retransmissió. El centre de control seleccionarà posteriorment el moment oportú per a fer aterrar la sonda en el costat ocult de la Lluna.

 Les tasques científiques de la missió Chang’e-4 inclouen l'observació astronòmica de ràdio de baixa freqüència, l'anàlisi del terreny i relleu, la detecció de la composició mineral i estructura de la superfície lunar superficial i el mesurament de la radiació de neutrons i àtoms neutres.


NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2


dilluns, 30 de gener del 2017

Petjades d'oxigen terrestre en la Lluna



L'atmosfera terrestre va començar a tenir oxigen fa uns 2.500 milions d'anys. La major part d'aquest oxigen es genera en la biosfera, per la qual cosa parteix ha anat arribant a la Lluna.



Durant milers de milions d'anys la Lluna ha anat rebent una pluja d'oxigen procedent del nostre planeta. El que el sòl lunar hauria preservat és oxigen acumulat durant milers de milions d'anys.

Les partícules procedents del vent solar copegen la superfície de la Lluna contínuament, excepte durant cinc dies de l'òrbita lunar, quan l'escut del camp magnètic de la Terra se situa entre el Sol i la Lluna i desvia aquestes partícules. És durant aquest període quan els ions procedents de la Terra poden aconseguir la Lluna. Encara que, basant-se en la composició isotòpica dels sòls que hi ha en la Lluna.

dimecres, 11 de gener del 2017

La Lluna es va formar després de molts impactes catastròfics



Una nova hipòtesi discuteix la teoria més acceptada sobre la formació del satèl·lit a partir del xoc entre la Terra i un planeta en formació de la grandària de Mart.

La Lluna és el cinquè satèl·lit major del Sistema Solar i solament gegants com Saturn i Júpiter són capaços de mantenir en la seva cleda objectes tan grans.

Potser li deguem la nostra existéncia a la Lluna perquè ens ha pogut protegir de meteorits i va estabilitzar i ralentitzar l’orbita de la Terra.

Des de fa temps es creu que l'aparició d'aqueix satèl·lit va ser fruit d'un cataclisme que quasi acaba amb la Terra. De fet, algunes simulacions suggereixen que l'impacte d'un planeta de la grandària de Mart contra el nostre món ho va destruir durant algunes hores. Després, a partir del disc d'enderrocs que va quedar girant a gran velocitat, la Terra es va recompondre i va quedar material perquè sorgira la Lluna.

 


Noticia

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

dilluns, 9 de maig del 2016

De veritat afecta la Lluna plena als humans?

Un equip internacional d'investigadors estudia els patrons de son de milers de xiquets de tot el món per a comprovar si s'alteren a causa del satèl·lit



Molts científics estan convençuts de que la Lluna i les seues fases tenen una influència en la salut i el comportament dels humans, no són pocs els que acusen al nostre satèl.lit de provocar alteracions en el son o, inclús, en el nostre organisme i la nostra ment; per a saber si és veritat, un equip internacional d’investigadors ha estudiat els patrons de son en milers de xiquets, per a comprovar si aquestos s’alteraven per culpa de la lluna i com aquestes alteracions, d’haver-les, modificaven les seues vides diàries. En  resultats de la investigació consideren que dur a terme aquest estudi amb xiquets podia ser particularment rellevant, perquè els xiquets són més susceptibles als canvis de comportament que els adults i les seues necessitats de son són majors.


L'estudi es va dur a terme sobre un total de 5.812 xiquets dels cinc continents,les dades se van anar arreplegant al llarg de 28 mesos, la qual cosa equival al mateix nombre de cicles llunars, que van ser dividits en tres fases:Lluna plena, mitja Lluna i Lluna nova.

Les conclusions de l’estudi van revelar que en general, la duració del son nocturn durant la Lluna plena en comparació amb la Lluna nova es reduïa de mitja en 5m, amb 1% de variació, el que no representa a cap amenaça per a la salut. Per tant no hauríem de preocupar-nos per la Lluna plena. Els nostres comportaments estan en gran manera influenciats per molts altres factors com els gens, l'educació, els ingressos i els aspectes psicosocials, però no per les forces gravitacionals.