ELS FALSOS ANIMALS CAMUFLATS

En l'Antic Egipte, cadàvers de gats,gosos, mones, ocells i inclús cocodrils eren embalsamats per a servir com a ofrenes religioses en temples i tombes. Però, segons pareix, la demanda de mòmies animals va superar a l'oferta, i els embalsamadors van estirar la picaresca per a complaure els seus clients.

Un equip d'investigadors del Museu i la Universitat de Manchester,va descubrir davall les benes d'un terç d'aquelles criatures embalsamades havia farcit o, simplement, res. Este estudi que ha consistit a analitzar el contingut de 800 mòmies amb rajos X i tomografies computerizadas.

Els experts van trobar que un terç dels embenats albergaven animals complets; un altre terç, vestigis dels seus cossos; i el terç restant eren mera aparença. Els embalsamadors omplien estos últims amb fang, pals, juncs de les vores del Nil, corfes d'ou o plomes. Altres benes no contenien res.

Els egiptòlegs calculen que fins a 70 milions d'animals van ser embalsamats i després venuts com a ofrena religiosa en l'Antic Egipte. Era una autèntica indústria que es va quedar curta de subministraments, encara que no està clar si la solució ideada va ser una estafa o els pelegrins sabien que estaven adquirint una falsificació.











Pàgina original

La protecció del medi ambient com a eina en la lluita contra el càncer

La degradació del l'entorn és tant un problema ambiental com un problema de salut pública. La medicina fa anys que està investigant la relació entre ambdues i podem considerar que lluitar pel medi ambient és una bona estratègia per lluitar contra el càncer.

En el darrer segle, els estils de vida, d'alimentació hi han mostrat canvis i, a més, la medicina ha adquirit instruments de diagnòstic més potents que permeten detectar més malalties.

No obstant això, aquests no són els únics aspectes que expliquen aquest increment de tumors en les últimes dècades. La medicina ha observat que gran part dels riscos de la salud esdevenen per la degradació ambiental i els estils de vida poc saludables. Se sap que la contaminació de l'ambient a la vida quotidiana i a la feina té relació amb l'agreujament de nombroses patologies.

Hi ha moltes demostracions del fet que molts processos patològics troben el seu desencadenant en causes ambientals, com per exemple, la presència de partícules contaminants a l'aire, aigua,etc. Els efectes de la contaminació sobre la salut humana es manifesten després d'un temps i  tenen períodes de latència llargs.

Notíca original

Notícia relacionada

Notícia relacionada

Notícia relacionada

Vídeo

Bateries per a cotxes híbrids i elèctrics amb el doble de capacitat


El fabricant alemany de components per a automòbils Bosch, té l'objectiu de llançar en els pròxims cinc anys, bateries per a vehicles híbrids i elèctrics amb el doble de potència que les bateries actuals. 

Així doncs, les bateries de ions de liti han de ser dissenyades per poder arribar a una durada d'almenys 150000km i fins a 15 anys de vida útil. Joachim Fetzer, membre de la direcció de la divisió Gasoline Systems i responsable de Electromovilidad de Bosch, va indicar que el desenvolupament d'una bateria amb aquestes característiques i que tinga una rendibilitat alta no és cosa de ciència-ficció.

No obstant això, la companyia amb seu en Stuttgart (Alemanya) va assenyalar que la tecnologia d'ions de liti encara té moltíssim potencial per oferir, ja que té  capacitat per a duplicar la seua densitat. A més, l'empresa està investigant en tecnologies de futur com per exemple el liti-sofre, que aporta més densitat d'energia i capacitat.

Por altra banda, l'empresa alemanya va destacar la importància de comptar amb un elevat nombre de punts de recàrrega de vehicles electrònics o híbrids.
Notícia original
Notíca relacionada
Notícia relacionada
Notícia relacionada

Vídeo:

BIOGRAFIA D'UN CUC

Fleming és un perfecte exemple de biotecnologia. S'agafa un fong, ho fas créixer en un fermentador i produïx una substància que purifiques, que vens en la farmàcia i que és la penicil·lina. La insulina, que es produïx en un bacteri transgènic.

Daniel Ramón té un temperament pràctic. En el primer informe que va fer per al CSIC, en 1997 li va tocar coordinar l'àrea de ciència i tecnologia dels aliments, va dir que hi havia alguna cosa que no li quadrava, ja que no hi havia relació entre l'excel·lència científica que havien aconseguit i la capacitat per a transferir-la al sector industrial. No eren capaços de comercialitzar les seues investigacions. Havia comprovat en la seua estancia de postdoctorat a Holanda, que no succeïa en l'entorn europeu.

Al no tindre una entrada directa al client no arribaven a la indústria i quan podien arribar no eren capaços de produir el que els venien. Va treballar molt de temps en rents per a vi durant la seua època del CSIC. Quan anaven als cellers, els comptava que tenien un rent que donava aroma afruitada, i li deien que li donaren un quilo per a fer una fermentació de prova. No ho tenia perquè no tenien una instal·lació de fermentació. Ací va començar el que desembocaria en la creació de Biópolis, l'originalitat de la qual consisteix en el fet que el centre d'investigació i el de producció es troben en el mateix lloc.

Lloc d'informació, biología d'un cuc

LA HIBERNACIÓ REGENERA EL CERVELL.

Cada any molts mamífers experimenten una dràstica baixada de la temperatura corporal durant la hibernació. Per a estalviar recursos durant aquesta, en molt d'ells desapareix la sinapsi entre les neurones i passat l'hivern es tornen a formar noves connexions sense que es perda la  memòria.
Aquest fet intriga als investigadors de l'alzheimer ( explicat al vídeo) i altres malaties neurodegeneratives caracteritzades per la pèrdua dels enllaços neuronals.

Fins ara es sabia que el fred ajuda a protegir l'encèfal i evitar l'asfixia en els nounats durant el part, però investigadors britànics han publicat en la revista Nature, un estudi en el qual han usat ratolins que sofrien un tipus d'alzheimer o altra malaltia neurodegenerativa i els han forçat a la hibernació amb un colp d'hipotèrmia de 45 minuts, necessari perquè els ratolins perderen part de la sinapsi en l'hipocamp. En tornar a la temperatura normal, els ratolins més joves van recobrar les connexions neuronals però els més majors no.

Els investigadors han atribuït aquest fet a una proteïna anomenada RBM3 els nivells de la qual es multiplicaren amb el fred més en els individus joves que en els adults. El treball dels investigadors demostra com augmentar els nivells d'aquesta proteïna sense necessitat d'hipotèrmia, la qual cosa afavoreix als ratolins malalts les neurones dels quals deixen de morir i milloren.

Tot aquest experiment es troba encara lluny de ser aplicable en els humans però aporta una nova via per a tractar de trobar un tractament inspirat en aquests beneficis de la hibernació i obri la porta a la regeneració cerebral.


Notícia original:

Notícies relacionades:

-Informació sobre la hibernació
-Altres avanços contra  l'alzheimer

Vídeo:

DESENVOLUPAT UN MEDICAMENT CAPAÇ DE FRENAR ELS DANYS DE LA RADIACIÓ.

Segons el líder de la investigació, Gábor Tigyi, investigador del Centre de Ciències de la Salut de la Universitat de Tennessee, es tracta d'un fàrmac que es produeix a la sang i que afavoreix la cicatrització, també el produeixen els càncers resistents a la radioteràpia. S'utilitza la capacitat del càncer per a fer front a la radioteràpia per a combatre els efectes nocius de l'exposició a la radiació ionitzant.

El medicament derivat d'aquest compost, denominat LPA, podrà protegir a les persones que es troben exposades a un alt nivell de radiació com per exemple deprés de l'accident a Fukushima. Aquest fàrmac, propicia la reparació de l'ADN fet malbé després la radiació i atura la progressió de la mort cel·lular deixant que l'ADN es repare. Promou el creixement cel·lular i en conseqüència la reparació dels teixits. Ja ha estat provat en ratolins, on ha tingut una gran eficàcia curant el 93% d'ells.

Encara que aquest fàrmac podria utilitzar-se en catàstrofes com la de Fukushima, els investigadors estan centrats en els malalts de càncer que deuen tractar-se amb radiacions, ja que d'aquesta manera atenuarien els efectes secundaris de la radioteràpia. Aquest també podria servir per als astronautes, contra la radiació dels rajos còsmics o davant d'un atac terrorista.

Aquesta investigació suposa un gran avanç mèdic, ja que fins aquest moment no es comptava amb cap tractament que servira contra les radiacions, fins ara aquests danys solament es podien curar de forma pal·liativa: intentant alleujar símptomes, però no hi havia forma d'atacar les causes.


Notícia original:

Notícies relacionades:

-Més notícies sobre els efectes de la catàstrofe a Fukishima

-Radiació a Mart


Vídeo:

36 millons de tones de CO2 darrere del comerç mundial de carn

Per primera vegada s'ha calculat el metà (CH4) i l'òxid nitrós (N2O) que s'allibera a l'atmosfera a conseqüència de la producció de carn en alguns països, assignant les emissions als consumidors d'aquesta carn. Entre 1990 i 2010 es va calcular un total de 36'1 tones de CO2 associat amb la carn produïda i consumida en països diferents. La carn de vaca, porc i pollastre han comportat la quantitat més gran d'emissions.

Segons un estudi de científics de la Institució de Carnegie per a la Ciència, la Universitat de Califòrnia i la Universitat de Siena van detectar que aquestes emissions "ocultes" de carn de pollastre i porc han patit un augment del 19% durant els últims 20 anys, la qual cosa ha comportat una gran inestabilitat global. També van analitzar dades de 237 països diferents mostrant els fluxos comercials interns d'emissions entre països europeus.

Darío Caro, autor principal d'aquesta investigació, explica que un país en vies de desenvolupament pot mancar d'infraestructures específiques i per tant la seua quantitat d'emissions quan produeixen carn és enorme. Aquestes emissions poden augmentar si altres països més desenvolupats demanden a aquest país una major producció.

Notícia original

Notícies relaciondes:
 Les vaques s'assemblen als cotxes més del que es creu
 La ramaderia perjudica el clima
 La ganaderia amenaça el medi ambient

Vídeo

Troben una mòmia al terrat de Medicina de la UCM

Un dels professors d'Anatomia de la Facultat de Medicina de la Complutense descriu una situació dantesca al trobar-se amb coses que no tenen res a vore amb el que El País va informar a través del Rectorat.

Van trobar un espai amb molta llum, varies taules i prestatges que contenien restes cadavèrics en bolses que estaven descomposan-se. També hi havia una mòmia en una taula de disecció. Afirmen que aquest material estava en perfecte ús i era de gran valor, però es trobava en un estat de total abandonament.

El profesor reconeix que van trobar altres o

bjectes extranys: un pot amb restes de crustacis i un petit peix sec. L’estat d’abandonament era molt gran, tant que es podien identificar deposicions d’aus en varios llocs.

-Noticia original

- Noticia relacionada 1

-Noticia relacionada 2

Primer aterratge sobre un cometa

El proper 12 de Novembre a les 9:35 una sonda lliberarà un robot per intentar que duga a terme el primer aterratge sobre la superfície gelada d'un cometa (67P/Churyumov-Gerasimenko). Si tot procesa correctament, açò serà un èxit en la carrera espacial. Cientifics ens informen de que quan solten el robot, estarà a una distància de 22 km al cometa i tardarà 7 hores d’infart en aplegar, anat a 0’18 m/s. Tota l’info

rmació que el robot vagi donant tardarà 28min i 20s en aplegar a la Terra.

Els científics creuen que els estels conserven part del material a partir del qual es van formar els planetes: “És molt important conèixer-los perquè es creu que la major part de l'aigua de la Terra prové d'estels com aquest. I els materials orgànics que contenen podrien haver estat determinants per a l'origen de la vida al nostre planeta”.

Han previngut els desastres i per ai acàs han inventat un plan B: si el robot no conseguis aterrar, heu farien per altra zona. Açò provocaria tindre que esperar més dies per corregir la trajectoria i preparar l’aterratge en el nou punt.

-Notícia original

-Notícia relacionada 1
-Notícia relacionada 2

DESCOBERT EL GEN MUTAT QUE CAUSA LA MORT SOBTADA.

Cèl·lula cardíaca amb acumulació de filamina C.

Un estudi basat en la seqüenciació del genoma de pacients espanyols amb miocardiopatia hipertròfica  desvela una nova causa genètica d'aquesta malaltia hereditària, que ha permés descobrir el gen mutat responsable del seu desenvolupament.

Aquest estudi portat a terme per Carlos Lopez-Otín i Xose S. de l'Institut d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo, proporciona informació sobre les alteracions moleculars responsables de la miocardiopatia hipertròfica, que ha causat, i continua fent-ho, múltiples casos de mort sobtada al llarg de la història.

La investigació es basà en l'estudi d'una sèrie de casos familiars amb aquesta malaltia, mitjançant, noves tècniques d'anàlisis genòmic desenvolupades al laboratori amb l'objectiu de desxifrar el genoma del càncer, que els permitiren descobrir els gens, les mutacions  dels quals, provoquen la malaltia en el 50% dels pacients. 

L'estudi genòmic, els va permetre conéixer que les mutacions experimentades pel gen FLNC, codificant d'una proteïna anomenada filamina C, causaven la miocardiopatia hipertròfica, en huit casos familiars.

El descobriment de les mutacions ha demostrat, que aquestes provoquen una acumulació d'agregats de la proteïna comentada anteriorment al múscul cardíac que impedeixen que el cor funcione correctament.

Segons els investigadors, aquest descobriment tindrà importants aplicacions cíniques, ja que, d'aquesta manera es podrà aconsellar a les famílies i identificar els portadors de les mutacions per a poder sotmetre-los a seguiment clínic i evitar una possible mort sobtada.

Notícia original:

Notícies relacionades:

-Enzim crucial per a evitar la hipertròfia cardíaca:

-Més informació sobre aquesta notícia.

Vídeo: