Interfaç Cerebral

L’equip del bioingenier Bradley Greger ha descifrat senyals cerebrals vinculades al llenguatge i reconegut algunes paraules, gràcies a un dispositiu utilitzat pels pacients paralitzats que no poden parlar i tenen dificultats per a comunicar-se per senyes (o els resulta impossible). Ara, en el millor dels casos, les persones amb estes paràlisis severes sols poden comunicar-se amb els escasos moviments que poden realitzar.

Degut a que el nou mètode encara necessita ser perfeccionat i implica col•locar elèctrodes intracraneals, Greger calcula que encara passaran molts anys fins que comencen els assatjos clínics en persones amb paràl•lisis severes.

L’equip d’investigació de la Universitat d’Utah col•locà xarxes de diminuts microelèctrodes als centres de la parla en el cervell d’un voluntari amb atacs severs d’epil•lèpsia. A l’home ja se li havia fet una craneotomia (extracció parcial i temporal del crani) amb la fi que els metges pogueren col•locar elèctrodes convencionals més grans i local•litzar la font dels seus atacs epil•lèptics per a detindre’ls quirúrgicament.

Utilitzant els microelèctrodes especials, els científics captaren i grabaren els senyals vinguts d’aquelles zones del cervell encarregades del llenguatge, quan el pacient llegia repetidament cada una de les paraules que podrien ser més útils per a una persona paralitzada: Sí, No, Calent, Fred, Famolenc, Assedegat, Hola, Adéu, Menys, Més.

Després, deduïren quines de les senyals del cervell registrades representaven cada una de les 10 paraules. Aconseguiren identificar correctament les senyals en un bon nombre de casos, encara que el marge d’error és encara massa elevat, i s’haurà de perfeccionar la técnica.

Les persones que en el futur podrien beneficiarse d’un dispositiu inal•làmbric que convertirà els pensaments en paraules parlades són, per exemple, les que están paral•litzades per infarts, traumatismes i la malaltia de Lou Gehrig.
Com que els microelèctrodes no arribaran a penetrar en la massa cerebral, es considera segur col•locar-los damunt les àrees cerebrals del llenguatge, a diferencia dels altres elèctrodes que sí penetren i que s’han utilitzat en dispositius experimentals per a ajudar a persones paral•litzades a controlar un cursor d’ordinador o un braç artificial. Aquests elèctrodes que penetren al cervell entranyen un risc considerablement major d’infeccions, a més d’altres efectes secundaris.
Notícia original
Notícia relacionada

"Aquests estudis avaluen, des del punt de vista ambiental, la producció de bioetanol a partir de dues fonts de biomassa que fins ara no s'han explotat: els residus agrícoles del lli (destinat a la producció de fibra de paper per enllitat animal), i els cultius de Brassica carinata (planta herbàcia de flors grogues, similar a la que cobreix els camps a la primavera) ", explica a SINC Sara González-García, investigadora del Grup d'Enginyeria Ambiental i Bioprocessos de la Universitat de Santiago de Compostela (USC ).

González-García, juntament amb altres investigadors de la USC, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Leiden (Holanda), han confirmat que si es produeix bioetanol amb aquests dos tipus de biomassa "s'aconsegueix reduir les emissions de CO2 i el consum de combustibles fòssils, dos dels objectius establerts per la Unió Europea per a promocionar els biocombustibles ".

En aquests treballs s'han analitzat les càrregues ambientals associades a les diferents etapes del procés: cultiu de lli o Brassica, producció d'etanol (mitjançant hidròlisi enzimàtica seguida de fermentació i destil lació), barreja en diferents proporcions amb gasolina, i ocupació en un cotxe de passatgers.

Els resultats d'ambdós estudis, publicats a la revista Renewable and Sustainable Energy Reviews, reflecteixen que l'ús de combustibles amb etanol pot ajudar a mitigar el canvi climàtic (reducció de gasos d'efecte hivernacle).

No obstant això, aquests combustibles també "contribueixen a l'acidificació, l'eutrofització, la formació d'oxidants fotoquímics i la toxicitat (en persones o en l'ambient)". Segons els experts, aquests efectes negatius es podrien pal.liar amb l'ús de cultius d'alt rendiment, així com mitjançant l'optimització de les activitats agrícoles i el millor ús de fertilitzants.

El biocombustible produït amb aquestes dues plantes és "bioetanol de segona generació", aquell que s'obté de residus forestals o agrícoles, o de cultius d'herbàcies, i que no entra en competència directa amb els cultius agrícoles destinats a l'alimentació animal i humana.

Un anticancerigen podria tractar un estrany transtorn estomacal.

Hi existeix un fàrmac anticancerigen denominat ceruximab (que en la actualitat s'està utilitzant per al càncer de colon) que podria proporcionar el primer tractament amb bons resultats frent la malaltia de Ménétrier, una malaltia que descriu un transtorn estomacal. L'investigació, publicada en la revista "Science Translational Medicine" l'han dut a terme científics de l'Escola de Medicina de l'Universitat de Vanderbilt en Nashville (Estats Units).

És una malaltia que general i normalment afecta sols a adults a causa dels plegs interiors al llarg de la pared estomacal (rugues) que augmenten de grandària i formen doblecs gegants en la superfície de l'estomac. Els pacients solen tenir molesties adbominals, vòmits, inflamació de peus i turmells i un major risc de patir un càncer gàstric.

No se sap ben bé quina és la causa que provoca aquest malaltia però es sospita que pot ser un transtorn adquirit sense un component genèric conegut. Els estudis realitzats, determinen que els portadors d'aquella malaltia incrementen la producció (de forma anormal) de una proteïna anomenada TGF-alfa. No hi existeixen medicaments capaços de paliar la malaltia.

Investigadors dirigits per Robbert Coffey i Haley Fisk, han descobert mitjantçant un estudi realitzat amb 9 pacients portadors de la malaltia i en un estat avançat d'aquesta, que la utilització del anticancerigen cetuximab, impedix i bloqueja l'unió de TGF-alfa amb un determinat receptor de l'estomag.

D'aquestos nou pacients, set completaren un mes de tractament millorant la seua condició de malalt i les característiques bioquímiques de la malaltia, i quatre d'eixos set pacients, reduiren quasi per complet l'exés de plegs en l'estòmag.

Aquest fàrmac anticancerigen ja està aprobat per la Administració de Fàrmacs i Aliments dels Estats Units per al tractament de malalts de càncer colorrectal, però es vol aconseguir que s'aprobe la seua utilització amb pacients de la malatia de Ménétrier, també.

Fonts d'informació:

-google

-notícies de salud

-http://www.europapress.es/salud/noticia-anticancerigeno

Nou descobriment en la vacuna contra el càncer.

Científics de la Universitat de Harvard a Cambrige (Estats Units) han creat el disseny d'una vacuna (formada per discs de plàstic menuts) que prevé el creixement tumoral i que per primera vegada pot destruïr tumors més grans en animals com els ratolins.

Els resultats del estudi obtinguts, que es publiquen a la revista "Science Translational Medicine" asseguren que aquest descobriment és un pas més cap al desenvolupament de les vacunes contra el càncer humà.

Els discs,anomenats abans, de la enginyeria biológica, implantats baix la pell, han demstrat que en els ratolins, funcionen com una "vacuna concentrada" al dirigir de forma continuada el sistema immune de reconeixement i atac de les cèl.lules cancerígenes, encara que seguix preocupant el desenvolupament de tractaments i vacunes per a pacients amb tumors ja existents.

L'equip, capdavantat per Omar Ali i David Mooney han sigut els primers en demostrar que una vacuna per al càncer pot reduir tumors sòlids. Aquest mètode és una alternativa als procediments quirúrgics ( molt invasius i costosos) que s'ofereixen als pacients de càncer.

Una vegada implantats, baix la pell, com s'explica anteriorment,els discs formats amb un 90% d'aire, alliberen citoquines, és a dir, petites proteïnes que contenen missatgers del sistema immune denominats, cèl.lules dentrítiques. Aquestes cèl.lules arriben fins els porus que tenen els discs (on es troben i estan expostos els antígens) que activen la resposta immune del organisme. Més tart, les cèl.lules dentrítiques informen els nòduls linfàtics propers, on s'activen les cèl.lules T dels sistema immune per a perseguir i eliminar les cèl.lules cancerígenes de tot el cos.

Ara per ara, les vacunes existents només eviten que els tumors augmenten de tamany en els ratolins. però la majoria activa una de les cèl.lules dentrítiques incapas de reduir el tamany tumoral.

En l'estudi realitzat, es va manipular l'implant de discs per a activar diferents tipus de cèl.lules immunes i dentrítiques . Amb aquesta investigació, s'ha demostrat que els ratolins vacunats i portadors de la malaltia (entre un 20 i un 50 % del total) mostraven una regressió completa de tumors grans i sòlids, en comparació amb els ratolins no tractats, que no aconseguien paliar la malaltia, i acabaven morint.

Els investigadors expliquen que no comprenen totalment com la presència de diferents cèl.lules dentrítiques es pot relacionar amb la disminució de la grandària tumoral i asseguren que aquestos avantatges mèdics són un gran pas per a obtindre la vacuna contra el càncer humà.

Font d'informació:

-google

-notícies salud

-http://www.europapress.es/salud

Últimes novetats contra el càncer de mama

En un futur pròxim a cinc anys, apareixerà un xip del tamany d’una tarjeta de crèdit que ajudarà a fer revisions més contínues i menys doloroses per a les dones, amb el fi de controlar el càncer de mama. Aquest nou invent es deu als abanicos de la biomedicína, bioquímica i la biotecnología, que faràn un progrés en el nivell de salut de la comunitat mundial.

En el tractament d’aquestes patologías el temps és crucial, per això han estat estudian sobre aquest tema i han conseguit un mètode més ràpid i menys dolorós que el que s’utilitzava abans. Per a tenir un continu seguiment i evaluació d’un pacient, és necessàri coneixer freqüentment el nivell hormonal del teixit mamari. A més, també es requerix una extracció de cantitats grans de teixit mamari, la qual cosa provoca molt de dolor a la paciente i s’ha d’esperar molt de temps per a tenir els resultats.

Però un grup de científics de la Universitat de Toronto ( Canadá), ha arribat a la solució, es a dir, ha creat un procediment mitjançant el qual es detecta el nivell d’estrògens durant el tractament contra aquest tipus de càncer, cosa que farà més ràpid i menys dolorós aquest tractament.
Els resultats han sigut publicats a la revista "Science Translational Medicine".
“La detecció hormonal mitjançant el chip permetrà un tratctament més precís per al càncer de mama”

Aquest sistema té el tamany d’una tarjeta de crédit, i oferix els resultats pocs minuts després d’agafar la mostra. Aquesta prova consisteix en agafar una xicoteta quantitat de teixit mamari, i el seu funcionament es basa en l’anàlisi de la mostra mitjançant un procés de purificació i separació de la part hormonal. Per això, s’analitza de manera digital el moviment de les mostres líquides impulsades per un corrent elèctric.

La rapidesa i la facilitat d’aquest procés permetrà una major obtenció de mostres i amb més freqüència, la qual cosa implicarà un seguiment més senzill i precís.

Després d’observar l’eficàcia d’aquest xip, es preveu que es podrà utilitzar en diferents camps de la salut de la dona.

Aquest video no està en castellà però mostra l'anàlisis d'una neoplasia maligna:

Noticia original:

Descrites algunes claus moleculars de la regeneració d’ òrgans

Alguns animals són capaços de regenerar part del seu cos quan el perden. Gràcies al treball de científics de l’ institut Salk, ara sabem quins mecanismes moleculars intervenen i podem
experimentar amb altres animals que no posseeixen aquesta habilitat per intentar que la tinguen.

El peix zebra (per exemple) és capaç de regenerar la seua cola i als 7 dies lluir-ne una igual que l’ anterior. El danio cebrado va ser el protagonista dels experiments d’ un grup de Izpisúa.

Aquest procés de regeneració és similar al desenvolupament embrionari, és a dir, les cèl·lules a partir de les quals es forma el nou òrgan experimenten un procés de “desdiferenciació” que les fan similars a les cèl·lules mare embrionàries. Per a fer això tenen que reactivar els gens, però com? Aquests gens tenen unes marques que són les que controlen la seva activitat. La combinació apropiada d’estes marques epigèniques determina que un gen estiga actiu o inactiu.

Després de l’ amputació de la cola, en la ferida que es queda apareix un cúmul de cèl·lules que modifiquen les marques, és a dir, els gens que permeteixen donar origen al nou membre “s’ encén”, i una vegada s’ ha reconstruït “s’apaguen”.

• El paper del sistema immune

Una incògnita per resoldre és, quines senyals causades per l’ amputació del membre són les que donen aquest procés de “desdiferenciació” cel·lular.L’ equip Salk diu que la inflamació està lligada ala regeneració. Izpisúa diu que la clau està en la resposta del nostre sistema immune a l’ agressió.

• Una alternativa a les cèl·lules mare

Hui en dia, l’ alternativa més plausible per fabricar òrgans és la teràpia amb cèl·lules mare. Aquesta opció de les cèl·lules mare està molt bé, però pot causar molts problemes, així que la regeneració endògena seria molt millor, més segura i mes precisa.

• Regeneració i càncer

La tornada a l’ estat primitiu que experimenten les cèl·lules del blastema és pareguda a la que sofreixen les cèl·lules cancerígenes. La diferència es que la “desdiferenciació” que vegem en el peix zebra té un fi i per això no s’ origina un càncer.

Notícia original