Una sisena part de les espècies estan condemnades a desaparèixer si es manté el ritme d'escalfament global.

Una sisena part de les espècies que avui dia habiten el nostre planeta estan condemnades a desaparèixer si l'escalfament global continua al ritme actual.Així s'afirma en un estudi que publica la revista "Science". Amèrica del Sud, Austràlia i Nova Zelanda, on la pèrdua d'hàbitats i les barreres al moviment de les espècies són el principal problema, són els llocs on el risc d'extinció al què s'enfronten les espècies és major.
Així, si es projecta que les temperatures pugen "nomé" 2 ºC sobre el nivell anterior a la Revolució Industrial (una cosa que molts experts consideren molt improbable de assolir), Mark Urban (del Departament d'Ecología i Biología Evolutiva de la Universitat de Connecticut als Estats Units) suggereix que el risc global d'extinció augmentarà del 2,8% actual a un 5,2%. Si ocorre un augment postindustrial de 3ºC a la Terra, el risc d'extinció pujaria al 8.5%. Si l'escalfament global manté la seva trajectòria actual, que ens condueix a un augment de la temperatura de 4,3ºC sobre el nivell preindustrial, el 16% de les espècies es donarien de cara amb l'extinció. En conjunt, els seus resultats suggereixen que el canvi climàtic està preparat per accelerar l'extinció a tot el món llevat que adoptem noves estratègies per a limitar-lo i posem en pràctica estratègies específiques de conservació per protegir les espècies amenaçades.
A més del paper de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i de la geografia, l'estudi va trobar major pèrdua de biodiversitat en els estudis centrats en espècies endèmiques, però en canvi va trobar poques variacions entre grups taxonòmics. No obstant això, les majors incògnites sobre la pèrdua de la biodiversitat pel canvi climàtic sorgeixen de processos que mai -o només en rares ocasions- són inclosos en els models predictius.

Notícia original

Noticies relacionades
El cambio climático amenaza a 1 de cada 6 especies.
Una de cada seis especies podría desaparecer a causa del cambio climático.

Video relacionat

El càncer de pàncrees podria involucrar a altres òrgans, dificultant així el seu tractament

Una de les possibilitats per les quals hi ha poca supervivència al càncer de pàncrees, a part de ser un càncer difícil de diagnosticar per els símptomes, és que implica a altres òrgans. Aquest ha sigut un estudi publicat per nombrosos i importats oncòlegs  a la revista “ Nature Reviews Clinical Oncology”.

 A dia de hui, no hi han encara  teràpies en tractaments millors per assegurar-se de millor forma un bon tractament, però els investigadors diuen que la immunoteràpia junt altres tractaments podrien ajudar a la supervivència dels pacients en un futur.

Hidalgo y Garrido-Laguna apunten cap a dos aspectes a tindre en compte: que aquest és un càncer difícil de detectar a les fases inicials, per el que encara no hi ha tractaments per als inicis i que tot i els avenços quirúrgics, la tassa de supervivència encara es molt baixa ( entre 15 i 20%).

Investigacions recents s’apropen a la possibilitat de que és una malaltia sistèmica que involucra a altres òrgans, no solament al pàncrees. Si aquesta possibilitat es confirma, els avenços soles podran anar dirigits a millorar solucions locals com la cirurgia.

Altres investigacions, retornen al passat sobre la radioquimioteràpia,   estratègia en beneficis qüestionats per als tumors no metastàtics. Així i tot s’estudia la possibilitat de que els pacients amb gen SMAD4 no mutat siguen més receptius a aquests tipus de tractaments, ajudant així en la presa de decisions dels oncòlegs.

Tot i ser un càncer poc freqüent la seua incidència augmenta. A Espanya es registren aproximadament 4000 nous casos anuals, diagnosticats majoritàriament en edats d’entre 65 i 75,i cada anys moren a unes  4400 persones moren per questa malaltia.

Vídeo relacionat:



Notícia original

Notícies relacionades:

Aliments per a blindar el pàncrees

Les morts per càncer de pàncrees augmenten a Europa en 2014

Nou mètode anticonceptiu per espermatozoides

Un investigador de l’Institut de Biotecnologia de la Universitat Autònoma de Mèxic, ha descobert que els espermatozoides, al igual que altres cèl•lules, també tenen canals iònics per intercanviar substàncies químiques amb el seu entorn. Bloquejant aquests canals, s’evitaria el contacte entre espermatozoide i òvul   , i així, la fecundació.

Per els canals iònics de les cèl•lules entren i ixen ions o àtoms en càrrega elèctrica. Aquests, variant el potencial elèctric i la concentració química, condicionen el comportament de les cèl•lules. Com hem dit anteriorment, recentment s’ha descobert que els espermatozoides també conten en aquest tipus de canals, i per primera vegada s’ha descrit la membrana plasmàtica   d’aquests.

El descobriment ajudaria al desenvolupament d’un nou tipus d’anticonceptius    per aturar els intercanvis químics que realitzen els espermatozoides a l’hora de fecundar un òvul.

 Per exemple, alguna de les funcions que es podrien aturar és el moviment per aplegar fins a l’òvul, o l’intercanvi en la membrana plasmàtica d’aquest. L’objectiu d’aquest anticonceptiu seria bloquejar els canvis de permeabilitat  en un compost, per a que l’espermatozoide no arribe a trobar a l’òvul.

A més, altres tipus d’anticonceptius descoberts han sigut per exemple, els ultrasons, experimentats en rates mascle, en resultat de la reducció radical de la producció d’esperma, o píndoles anticonceptives masculines.

Notícia original

Vídeo:

Altres notícies:

Nova tècnica permet veure el moviment dels espermatozoides en 3 dimensions

Ultrasons, nou anticonceptiu masculí

Algunes persones cegues utilitzen l’ecolocalització per ‘veure’

Segons un estudi publicat a HealthDay News, algunes persones cegues desenvolupen un sentit alternatiu, l’ecolocalització . Les persones cegues solen utilitzar altres sentits per a posicionar objectes al seu voltant , a més d’aquest mètode també poden reconèixer objectes per ‘ecos’.

Mitjançant aquest mètode les persones cegues avaluen l’ambient en el qual s’han de moure.  Fan espetegar  els dits o la llengua per a fer rebotar ones dels objectes, similar al mètode utilitzat per rates penades ( ecolocalització volar). Tot i això, encara no entenen com funciona en els humans, per el que van realitzar un estudi en persones cegues que utilitzaven i no la ecolocalització i persones que veien perfectament. A aquestes se’ls va dir que estimaren el pes d’uns cubs de mateix pes, però distint mida. Així les persones en ecolocalització no encertaren, mentre que les persones cegues que no la utilitzaven, van encertar el pes; per altra banda els vidents van poder experimentar quina caixa pareixia més pesada. Aquest estudi va portar als investigadors a la conclusió de que les persones cegues que utilitzen aquest mètode, també utilitzen àrees visuals del cervell per crear la il•lusió de la imatge.

Notícia original

   

Vídeo

Altres notícies:

La capacitat humana de l’ecolocalització es major del que creguem

Ecolocalització humana, tècnica per a desplaçar-se

La contaminació en l’embaràs pot afectar als pulmons dels nens

L’estudi realitzat per el Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental del Barcelona va demostrar  que la contaminació  durant l’embaràs, especialment en el segon trimestre pot afectar al correcte desenvolupament pulmonar dels nens en la infància. Ja s’havien realitzat estudis per conèixer si els contaminants atmosfèrics eren nocius per als xiquets, però encara hi ha dubtes si aquests també afecten als xiquets quan encara no han nascut.
Així, es va decidir fer l’estudi durant els tres trimestres de l’embaràs i la vida postnatal per avaluar si eren afectats o no per els contaminants als que estaven sotmesos. Van ser estudiats 1295 dones embarassades i 620 fills als quals se’ls va mesurar la funció pulmonar fins als quatre anys i mig.
Van ser examinades 1295 dones durant els tres trimestres de l’embaràs i 620 xiquets en la vida post natal fins als quatre anys i mig. En aquest estudi es van mesurar els nivells de diòxid de nitrogen (NO2)   i de benzí als que estaven sotmeses les dones embarassades per veure si aquests afectaven al correcte desenvolupament dels nens. El volum exhalat en una primera respiració forçada de benzí va ser de -18’4 mil•lilitres i de NO2 -28’0 mil•lilitres en les dones exposades a  aquests en el segon trimestre de l’embaràs.
Així es va concloure que viure en zones contaminades de benzí augmenta un 20% les probabilitats de patir deterioris al sistema pulmonar i un 30% si es  tracta d’exposició a NO2.. També es van veure relacions dels deteriorament pulmonars en funció de la classe social, i es van veure relacions entre els contaminants i les al•lèrgies que podien patir els xiquets.
Vídeo


Notícia original

Altres notícies:

Efectes contaminació ambiental en l’embaràs

El tabac i la contaminació en l’embaràs, principals causes d’asma infantil