iBrain converteix desitjos en ordres

L’estiu passat poguérem veure a Stephen Hawking, un dels físics més importants de la història, amb una espècie d’aparell anomenat iBrain. Segons ha declarat, aquest invent es tracta en realitat d’un experiment que té com a finalitat permitir-li comunicar-se a través del pensament.

Aquest nou aparell ha sigut inventat per un equip dirigit pel neurocientífic Philip Low i funciona mitjançant un mecanisme d’un sol canal que capta les senyals elèctriques cerebrals. Dites senyals canviaran en funció de l’activitat cerebral i els pensaments que s’hi tinguen, i inclús de les patologies relacionades amb els possibles trastorns cerebrals.

A més, Low ha creat un algoritme per a fer possible la recepció d’eixes ones de senyals cerebrals, ja que la grossor tant del cervell com del crani dificulta bastant la seua interpretació.

Comenta aquest neurocientífic que l’objectiu de l’experiment és bàsicament que un ordinador siga capaç de interpretar els desitjos i pensaments que rep de Hawking (paralitzat des de ja fa temps a causa de l’ELA), i convertir-los en ordres comprensibles per un altre ordinador. D’aquesta forma, el conegut científic podria fer qualsevol cosa en un ordinador amb el simple fet de pensar-ho.

Òbviament iBrain és un tecnologia inacabada que encara està en procés d’experimentació i que li queda molt per millorar, però NeuroVigil, l’empresa creadora, afirma que seguirà treballant en aquest novedós aparell a fi de poder donar als que, com Hawking, sofreixen alguna afecció neurodegenerativa una esperança per al futur.

Notícia original 

Notícies relacionades
- El poder de la ment
- Dues persones paralitzades aconsegueixen moure un braç artificial amb el cervell

Vídeo

Un de cada cinc càncers es dóna en persones que ja han superat un altre tumor

Segons la OMS, en el món  hi ha uns 13 milions de casos nous de càncer a l’any, dels quals aproximadament 8 milions acaben morint. Michael Link, president del 12º encontre de la Societat Americana d’Oncologia Clínica, informà de que un de cada cinc càncers apareix en persones que ja havien patit abans aquesta enfermetat.

Açò significa que hi ha que atendre molt bé els supervivents, ja que que hagen superat l’enfermetat no significa que no puguen tornar-la a sofrir. Sols en Espanya la xifra de supervivents al càncer ronda el 1,5 milions.

Les causes que augmenten el risc de poder patir un d’aquests tumors secundaris són moltes. Encara que semble mentida, entre elles s’hi troben dues que en principi són tractaments de la pròpia infermetat però que també augmenten el risc futur. Aquestes són la quimioteràpia, amb un 10%, i la radioteràpia, amb un 8%.

Concretament el cas de la radioteràpia és bastant preocupant, ja que, tot i tindre un risc molt baix, més del 50% de la població afectada recibeix aquest tractament. Aleshores la solució passaria per reduir la intensitat de radiació i la zona d’exposició.

Altres factors que influeixen són el fet de fumar o beure, l’exposició al Sol, l’obesitat, l’edat, l’encariment dels fàrmacs...

Tot açò ens porta a pensar que qualsevol supervivent al càncer esta exposat en menor o major mesura a un segon, per tant, és imprescindible fer exercici físic diari i mantenir una dieta sana i equilibrada per a intentar no agreujar encara més si cap el risc que ja té.

Notícia original

Notícies relacionades
- Un míssil de precisió contra el càncer
- La col·laboració s'imposa per tractar els càncers de pell

Vídeo

Descoberta la 'clau' que obre les cèl·lules immunitàries per al VIH

El VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana) és un agent patogen molt perillós ja que entra en les pròpies cèl·lules del sistema immunitari anomenades cèl·lules dendrítiques, que són les encarregades d’atacar els invasors. Precisament sobre la causa d’aquesta invasió ha estat investigant l’Institut d’Investigació del Sida IrsiCaixa.

Aquest institut ha realitzat un estudi clau de cara a la cura del sida i ha descobert que la superfície de la coberta del virus és un gangliòsid. Una volta assabentats d’açò, la idea seria fabricar medicaments que evitaren el procés d’invasió.

La perillositat del VIH radica en què una volta entra en la cèl•lula dendrítica, ja és impossible eliminar-lo i podem contindre’l al nostre interior sense saber-ho. En canvi, si impedim la seua entrada les cèl•lules immunitàries podran atacar-lo i eliminar-lo fàcilment.

Durant els experiments, els investigadors van posar en contacte les cèl•lules dendrítiques amb virus que tenien gangliòsids en la seua coberta i amb altres que no. Aleshores van descobrir que sols podien penetrar en les cèl•lules aquells recoberts de gangliòsids.

Per tant, la conclusió és clara, si aconseguim fabricar medicaments capaços d’eliminar els gangliòsids del VIH, evitarem que les cèl•lules puguen atrapar-lo, i, d’aquesta forma, haurem donat un pas importantíssim en la lluita contra el sida.

Notícia original 

Notícies relacionades
- Experts dels EUA recolzen un medicament per prevenir el VIH
- Una proteïna obre la porta a una vacuna contra el VIH 

Vídeo 

El brot de leishmaniosi suma 35 casos més des de començament d'any

La malaltia de leishmaniosi (també coneguda amb el nom de Kala-azar) està transmesa per la picada del flebotomo, és endèmica en Espanya i sol afectar als gossos. En canvi, aquesta enfermetat està tinguent lloc també en persones principalment en la zona de Fuenlabrada des de mitjans de 2009.

Tot i les falses paraules tranquil•litzadores de la directora de Ordenació i Inspecció Paloma Martín deixant com superat el brot de leishmaniosi, les dades indiquen tot el contrari. Els 35 nous casos en aquest any i els 54 de l’anterior han provocat que en Fuenlabrada s’estiga vivint una situació realment preocupant.

La leishmaniosi solia deixar uns 10 casos per any, però recentment s’han contabilitzat 266 casos des del 2009, siguent les ciutats més afectades Fuenlabrada, Getafe i Leganés. D’aquestes dades, el 41% es tracta de leishmaniosi  visceral, la més greu de totes perquè afecta a òrgans molt importants, i el 59% de leishmaniosi cutània, la qual deriva en úlceres en la superfície de la pell.

Podriem estar parlant així d’una vertadera epidèmia en la zona sud-oest de Madrid.

Notícia original

Notícies relacionades
- Detectat a Fuenlabrada el major brot de leishmaniosi en humans 
- La gestió de la leishmaniosi, "potencial delicte de salut pública" per al PSM 

Vídeo 

Sobrepès i obesitat creen ja tants problemes com la fam

Un informe de l’ONU dona a conèixer que el problema de l’obesitat ha arribat ja a ser més greu encara que el de la fam i culpa a la indústria alimentària i als propis Governs d’aquest fet.

Segons aquest informe, el sobrepès afecta a 1.300 milions de persones a tot el món, i cada any 3 milions d’aquests casos acaben amb la mort. A més a més, el 65% de la població viu en països on moren més persones per obesitat que per fam. Són dades vertaderament esborronadores que posen de manifest la gravetat d’aquests problemes d’alimentació.

Olivier De Schutter, autor de l’informe i expert en alimentació, critica bàsicament dos aspectes: les subvencions agrícoles per a matèries primeres com el blat o la soja, a partir de les quals s’elaboren els productes poc saludables; i les tramposes estratègies en el mercat publicitari, que inciten als xiquets a alimentar-se d’una manera gens adequada.

Tot açò comporta conseqüències negatives com, per exemple, l’augment d’importància del productes poc saludables en detriment del la producció local a causa dels subsidis que reben uns i altres.

L’autor proposa, doncs, millorar el recolzament als agricultors mitjançant subsidis que asseguren una bona producció local i promou que se li done més importància amb la publicitat a les fruites i verdures per a conscienciar dels seus beneficis.

Resulta realment preocupant que al món mentre uns moren per manca d’aliments, altres ho fan per excés. Per això esdevé necessari prendre mesures com les que proposa De Schutter i, d’aquesta forma, restablir estos desequilibris que mai s’hagueren tingut que crear.

Notícia original

Notícies relacionades
- Directes de la fam a l'obesitat
- L'obesitat està a punt de convertir-se en la principal causa de mort als Estats Units

Vídeo

Operar de les ‘manies’

En psicocirurgia s’està intentant tractar el trastorn obsessiu compulsiu mitjançant una operació. Aquesta consistiria en col•locar uns implants d’elèctrodes en el cervell, però el vertader dubte és el punt exacte on fer-ho.

Avui dia, aquesta infermetat afecta a un 1,5% de la població, i en alguns casos és tan extrema que pot arribar a incapacitar al malalt en gran mesura.

Hi ha diversos tipus de manies (com es denominen col•loquialment), però, tot i ser del mateix grup d’infermetats, la seua base es troba en diferents punts d’una mateixa zona cerebral: el nucli accumbens.

Normalment, en aquests trastorns es suficient la teràpia i la medicació. Però quan es tracta de casos molt greus, s’ha de recórrer a la cirurgia.

En el Clínic estan provant a utilitzar un sistema compost per quatre elèctrodes. El que es vol aconseguir amb aquests dispositius que produeixen una descàrrega rítmica i continua, és estimular certes zones del cervell per a regular el desequilibri en el tràfic de neurotransmissors, que és realment el causant del trastorn. En este hospital ja han operat a tres pacients i tenen altres dos en marxa, però afirmen que necessiten més voluntaris per verificar la fiabilitat d’aquesta nova tècnica.

Cert és que una operació com aquesta esdevé molt complicada i implica un gran risc, però suposa un avanç important per a la psicocirurgia ja que molts dels que sofreixen aquesta infermetat prefereixen quedar-se en l’operació abans que seguir morint-se de pena i d’angoixa.

Notícia original

Notícies relacionades
- La Fe realitza la primera psicocirurgia a la Comunitat Valenciana per corregir un trastorn obsessiu compulsiu
- Elèctrodes contra el Parkinson

Vídeo

Els fàrmacs per al reflux, baix sospita

En aquests últims anys ha augmentat notablement el consum de fàrmacs per a tractar el reflux gastroesofàgic. Aquests són, especialment, els inhibidors de la bomba de protons o IBP (com ara l’omeprazol o el pantoprazol) que cada vegada més s’utilitzen d’una manera errònia, ja que molts recorren a l’automedicació sense consultar-ho prèviament amb el metge.

Però aquesta decisió d’intentar prevenir una mala digestió pel nostre conter, si es fa d’una manera reiterada, pot arribar a ser perillosa. Almenys això pensen molts investigadors després d’arribar a la conclusió de que la ingestió d’aquests fàrmacs pot desembocar en diferents problemes de salut com fractures o pneumònies.

Un estudi de la revista British Medical Journal realitzat a 80.000 dones post menopàusiques que prenien els IBP regularment, revela que aquestes tenen un 30% més de possibilitats de fracturar-se la maluc que altres que no havien els havien pres mai. A més a més, el risc de ruptura en les dones que també fumaven augmenta fins al 50%, el que els porta a pensar que tant els fàrmacs com el tabac dificulten l’absorció de calci i, d’aquesta forma, augmenten la feblesa dels ossos.

Després dels resultats d’aquest estudi, els investigadors han demanat que es rectifiquen els prospectes dels inhibidors de la bomba de protons per a afegir advertències en quant a els riscos de fractures òssies.

En conclusió, si esta investigació ha tret a la llum un efecte molt perillós dels IBP que fins al moment no es coneixia, és evident que deuen de fer-se encara més amb l’objectiu de prevenir a temps altres possibles efectes.

Notícia original

Notícies relacionades
- Les conseqüències d'abusar dels fàrmacs per al reflux
- Els especialistes alerten contra l'abús dels fàrmacs contra el reflux

Vídeo

Biomarcadors per controlar la malaltia de Chagas

Un equip de la Red d’Investigació en Enfermetats Tropicals (RICET) ha descobert una nova tècnica mitjançant biomarcadors per a prevenir la malaltia de Chagas, també coneguda com el mal de Chagas. Aquest descobriment pot ser clau per a controlar l’enfermetat ja que detecta els teixits que han estat danyats en les primeres fases.

Està provocada pel paràsit “Trypanosoma cruzi” (popularment conegut amb el nom de “vinchuca” o xinxa) i està considerada una enfermetat molt perillosa, ja que es caracteritza per una primera fase aguda similar a la d’una grip, amb símptomes silenciosos. D’aquesta forma podem contenir el temut paràsit reproduint-se i danyant els nostres teixits durant quasi 30 anys, i no saber-ho.

Precisament amb l’objectiu d'identificar aquesta primera fase “silenciosa” s’han creat els biomarcadors, ja que fins al moment no es disposava de marcadors que indicaren al metge com actuar en cada determinat cas.

Però no és aquesta l’única funció dels marcadors biològics, sinó que també permeten identificar la caiguda d’anticossos i, amb això, si està seguint el tractament adequat per a aconseguir satisfactòriament la curació i la total recuperació de l’enfermetat.

Tot i que a Espanya les úniques vies de propagació són la materno-fetal i la immigració (ja que el paràsit transmissor habita a Amèrica), és evident que els biomarcadors suposen un gran avanç en la prevenció i cura de la malaltia de Chagas, ja que són totalment fiables i no presenten cap inconvenient, al contrari que els medicaments utilitzats fins avui, que ,al ser tòxics, poden provocar múltiples alteracions com hipersensibilitats, alergies...

Notícia original

Notícies relacionades
- La malaltia de Chagas es consolida a Espanya
- Vigilant el mal de Chagas

Vídeo

Bisfenol A fins a la sopa

El Bisfenol A (BPA) no es considerava com un compost químic, però en aquests últims dies estan sorgint cada vegada més dubtes sobre si realment ens garanteix o no que no causarà danys en la nostra salut. Per això, molts experts ja han recomanat a les autoritats sanitàries que fagen el mateix que França: prendre precaucions.

The Journal of the American Medical Association (JAMA) publicà el 23 de Novembre un dels últims estudis sobre aquest tema, estudi en el qual es va poder observar que en l’orina de les persones que consumien sopa de llanda hi havia un nivell molt més elevat de BPA que en l’orina de les persones que s’alimentaven de sopa casolana. Açò significa que el Bisfenol A, que normalment es troba a la part interna de les llandes, es desprèn i a continuació entra en contacte amb el nostre organisme.

Però la gran pregunta era si realment aquest compost és perjudicial per a la nostra salut. Després de tants estudis, pareix ser que s’ha arribat a la conclusió de que sí, ja que és un disruptor endocrí, és a dir, una substància química que dificulta el bon funcionament de les nostres glàndules endocrines.

França és el país pioner en la lluita contra esta substància des del passat 12 d’Octubre, quan va aprovar la seua prohibició en qualsevol tipus d’envàs alimentari. Però no sols França ha pres mesures, des de Juny d’aquest any no estarà permesa la presència del BPA en cap biberó de la Unió Europea.

Com bé s’ha demostrat, El Bisfenol A és una substància química perillosa per al nostre cos i que podem veure en la nostra vida diària en envasos tan comuns com una botella de plàstic o una llanda de conserves. Per aquesta raó, es necessari trobar compostos alternatius que siguin capaços de substituir l’anomenat BPA.

Notícia original

Notícies relacionades
- Bisfenol A (BPA): Se cern una perillosa incertesa
- Coca-Cola no cedeix, continuarà usant BPA

Vídeo

Una senzilla tècnica detecta activitat cerebral en pacients que es consideraven en estat vegetatiu

L’electroencefalograma (EEG), una tècnica relativament senzilla d’utilitzar, podria permetre la comunicació amb pacients amb greus lesions cerebrals, condemnats al que es denomina estat vegetatiu persistent (EPV).

En un xicotet estudi publicat a la revista mèdica britànica The Lancet, 16 pacients que havien sigut diagnosticats amb un estat vegetatiu recibiren probes amb una màquina electroencefalograma. Eixes probes detectaren, en 3 dels pacients tractats, respostes cerebrals a les ordres de moure la mà dreta i els dits dels peus. Això significa que el EEG demostrà que estaven realment conscients.

Els investigadors ja havien realitzat, també de forma exitosa, estes proves mitjançant la ressonància magnètica nuclear (RMN), però aquesta presenta molts inconvenients: pot produir claustrofòbia, el soroll intens pot arribar a ser molest, és relativament car respecte a altres tècniques de radiodiagnòstic...

Segons el neurocientífic britànic Adrian Owen, coordinador de l’article, el EEG no sols es capaç de detectar activitat cerebral en pacients vegetals, sinó que podria fer possible un mètode molt primitiu de comunicació amb el món exterior mitjançant un sintetitzador de veu. S’estima que aquest dispositiu podria estar disponible per a la seua comercialització i aplicació en 10 anys.

Amb aquesta proba, el doctor Owen ha fet patent que molts dels diagnòstics que determinen si una persona està en estat vegetatiu són erronis i espera que al fer més precís el diagnòstic, es puga millorar el tractament d’estos pacients.

Notícia original

Notícies relacionades
- Mor Ramona després de 14 dies “desendollada”
- “Vaig pensar que podria reprendre el vell somni de la humanitat: controlar coses amb el pensament”

Vídeo

Einstein al rescat d'Einstein en el cas dels neutrins

El físic teòric Carlo Contaldi assenyala que en l’experiment d’Opera, no es va tindre en compte la gravetat en els rellotges utilitzats per a calcular la velocitat dels neutrins.
"Einstein al rescat d’Einstein" haguera pogut titular-se l’article que escrigué el científic del Imperial College de Londres, en el qual defensa la postura de que Einstein no s’equivocà en la Teoria de la Relativitat (anunciada en 1915), ja que en el famós experiment del detector Opera, en Italia, no es tingué en compte l’efecte de la gravetat sobre els rellotges que calcularen que els neutrins poden sobrepassar la velocitat de la llum.
Si els resultats d’aquestos rellotges foren certs tirarien per terra un pilar clau de la Relativitat Espacial d’Einstein (la velocitat insuperable de la llum), el que significaria que viatjar en el temps es possible. Per això, físics de tot el món s’han posat a investigar l’experiment amb la fi de trobar l’errada que explique aquest succés que ha sorprés al planeta sencer.
En l’experiment es llançaren feixos de paquets de neutrins des del laboratori CERN (a Ginebra) fins al laboratori subterrani Gran Sasso (als Apenins) molts metres per baix terra i sense necessitat de construir un túnel, ja que els neutrins no interaccionen quasi amb la matèria.
Com que l’atracció gravitatòria es major en el punt d’origen que en la meta, el primer rellotge aniria amb més lentitud que el segon, i per tant el temps emprat pels neutrins en recórrer els 730km seria, en realitat, lleugerament superior al que indiquen les dades d’Opera.
Segons este important experiment, els neutrins tarden 60 nanosegons menys del que tardarien els fotons de llum, però Carlo Contaldi ha calculat que si es considerara la gravetat, la velocitat dels neutrins pot variar en desenes de nanosegons, el que podria suposar que els neutrins viatgen respectant el llímit universal de velocitat.
En conclusió, el fet de que Albert Einstein, el científic més important del segle XX, s‘equivocà en la seua teoria, encara està per veure. Contaldi assegura que l’errada dels científics d’Opera fou que els rellotges no estaven sincronitzats amb la precisió requerida, però altres físics apunten que l’efecte de la gravetat seria insignificant.

Noticia original

Noticies relacionades
-Amb galaxies “y a lo loco”
-Dilema radical en la física: "Einstein, ¿sí o no?"

Video

Els homes prefereixen no parlar d’“això”

A la majoria dels homes espanyols els segueix costant tractar amb el metge els problemes relacionats amb la disfunció sexual. Però aquesta vergonya ha disminuït notablement: abans es decidien a parlar amb el metge als sis anys i ara ho fan al cap de sols un any i sis mesos. Fins que arriba aquest moment argumenten la seua no assistència al metge amb excuses com problemes d’autoestima i de parella, quan normalment la disfunció erèctil es pot solucionar amb una simple pastilla.
A vegades els professionals també s’equivoquen en este tema, com per exemple en el cas d’un home (anomenem-lo A.C.) que va anar al metge per consultar el seu problema d’erecció, i aquest li va respondre: “I vosté ¿què vol si té 70 anys?” Realment, com bé diu el doctor Ignacio Martínez Salamanca: “La disfunció erèctil és una infermetat a qualsevol edat”. Fins que A.C. va tractar el problema, van pasar quatre llargs anys de silencis i excuses, o com les anomena el doctor Salamanca: “Autoexplicacions: totes valen, però ninguna és certa”.
El Viagra és avui en dia una marca tan famosa i coneguda com Coca-Cola. En canvi: “Diguem que el tabú global està superat, es parla de les disfuncions sexuals dels demés, altra cosa es quan el problema el tinc jo” explica Salamanca.
La doctora Ana Puigvert ha observat que en els últims anys el temps en consultar ha baixat de sis anys a any i mig. Però en aquesta situació de res valen les excuses, si la cosa no millora, deixen de tenir relacions, i el sexe és com un múscul que si no s’utilitza s’atrofia.
La dificultat d’erecció és un símptoma sentinella, és a dir, que avisa d’altres possibles infermetats encara no diagnosticades, en aquest cas, un aconteciment coronari o una infermetat vascular. Per això mateix, els propis metges deurien de perdre la vergonya de preguntar: “Té vosté problemes d’erecció?”, “és una dada fonamental” asegura Salamanca.
Que la disfunció erèctil siga el problema sexual masculí més consultat es deu a que no es pot ocultar, ja que la persona que comparteix amb nosaltres el llit, ho veu. En canvi, tot i ser el més consultat, alguns estudis demostren que no és el més freqüent.

Notícia original

Noticies relacionades:
-Excuses comunament utilitzades en disfunció erèctil
-La ejaculació precoç té solució

Vídeo: