El CO2 ens ajudarà a no envellir

El CO2 és un gas que es troba a l´atmòsfera i que té una gran importància per a la vida. Així, el trobem al nostre cos de manera natural, conserva el calor de la Terra i l´utilitzem per a conservar teixits o fins a tot per a fabricar refrescos o , fins i tot, per a tractaments de bellesa.

Un dels usos més actuals del C02 el trobem al camp de la bellesa. Nous tractaments utilitcen aquest gas per a realitzar carboxiteràpies. Que consisteixen en injectar el gas per sota la pell produint un increment de la quantitat de sang i velocitat del fluid que oxigena una part concreta del cos, generant aquesta més colàgen i , permitint que siga més llarg el periòde de envelliment, impedint així l´aparició d´arrugues o estries entre altres.

Cal parlar també de la importància d´aquest tractamen bé regida per la inexistència de efectes secundàris d´aquesta tècnica ja que el C02 és un gas que es troba per l´organisme. Ademés aquest pot inhalarse, realitzant el tractament de forma totalment segura.

Hem de tindre en compter que el CO2 es un gas imprescindible per a la vida però les exesives combustions de combustibles fòssils i la deforestació han fet que els nivells de CO2 a l´atmòsfera augmenten perillosamen tinguent un efecte molt perjudicial per als human, tot al contrari que la seua aplicació mitjançant la carboxiteràpia.

Noticia original

Link relacionat 1
Link Relacionat 2

Augmentar els llavis a partir del múscul

L'aspecte dels llavis, junt amb les arrugues (ja siguen les què es formen a les celles, o les famoses "potes de gall"), són els indicadors més evidents del envelliment facial. Amb el pas del temps, es deshidraten i perden grossor. Per a solucionar-ho, hi existeixen diverses formes de reomplir aquestes zones, que poden ser temporals o permanents. En l'actualitat, un grup de científics estadounidenses, han descobert un nou mètode de combatre les arrugues de llarga duració, que consisteix en l'implant del teixit conjuntiu que envolta el múscul esternocleidomastoideo, localitzat al coll.

Aquest grup de científics, busquen un mètode que siga eficaç i que no puga produir reaccions, ni alteracions a la part facial. Per a comprovar açò, es va fer un anàlisi en 25 pacients que es van sotmetre a un augment de llavis. Naturalment, l'implant es va fer amb el teixit conjuntiu del esternocleidomastoideo del propi pacient, així pràcticament s'eliminen les possibles infeccions o un cas de rebuig.

Després de dos anys de seguiment, els experts observaren que la part rossada dels llavis havia aumentat entre un 20% i un 24% i el perfir entre 0,90 i 0,99 milímetres. Al parèixer no es van donar cassos de deformitats en el contorn dels llavis, ni molèsties al coll.

Els pacients, es mostraren encantats amb aquest mètode.

Encara que pareix que hi haja resultat amb aquest mètode, necessita de més estudis i més anàlisis. Pel que fa a l'opinió dels cirugians, afirmen que per a aconseguir efectes de llarga duració, s'utilitza molt la grasa autòloga, és a dir, la del propi pacient, ja que es més segura. Afirmen, que la possibilitat de injectar muscual en lloc de grasa, es una alternativa més que busca evitar possibles complicacions.

Notícia original:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/03/15/pielsana/1268681357.html

Pàgina web d'on s'ha extret aquesta notícia, a més d'altres interessants notícies sobre cirugía:

http://archfaci.ama-assn.org/

Vídeo on puguem observar el procediment d'augment de llavis més comú que existeix a l'actualitat, intorduir àcid hialurònic: