Proteïna capaç de mitigar l'envelliment del cor, cervell i músculs.

Noves investigacions de La Universitat de Harvard han demostrat que una proteïna que anteriorment havien comprovat que enfortia els cors dels ratolins vells ara també rejoveneix músculs esquelètics en ratolins i el cervell.

Dos equips de científics han investigat a fons la proteïna comú en humans i ratolins anomenada GDF11. Amb els seus experiments i estudis realitzats pogueren comprovar que aquesta proteïna ajudava a millorar la capacitat física, així com la capacitat olfactiva d’uns xicotets rosegadors que equivalien als humans en 70 anys.

En anteriors investigacions es veié que al fer transfusions de sang de ratolins joves als més vells el funcionament del cor dels més vells experimentava una notable millora. Aleshores els investigadors deduïren que aquesta millora era deguda a la proteïna GDF11 que es troba en concentracions més altes en la sang dels ratolins joves.

L’aplicació en humans que pot tindre aquest descobriment és que es puga crear un tractament que continga aquesta proteïna per a tractar el desgast que pateix el cor al llarg dels anys. Està previst que en un període de 3 a 5 anys es puga posar en pràctica aquest tractament en humans.

Notícia Original

Notícies ralcionades:
- L'elixir de la joventut podria estar en la sang.
- Proteinuria i risc d'embòlia. 

Vídeo:

Una proteïna rejoveneix el cervell de ratolins

Aquest experiment dirigit per  investigadors de la Universitat de Harvard    és va durar a terme injectant la proteïna a ratolins vells que havíen perdut capacitats per l’ envelliment, Han aconseguit tornar-la a  recuperar, i açó és molt importnat per als humans ja que también disposem    d 'ella

"No podia recordar una troballa més emocionant “  aixi és com Doug Melton, codirector del Centre de Teràpies amb Cèl • lules Mare i Medicina Regenerativa de Harvard anunciava el comunicat d'un dels avanços més grans al món de la medicina

La causa, la proteïna GDF11  ja que han averiguat la increïble capacitat per restaurar les funcions del cervell i els músculs que es perden amb l’edat

És feren dos estudis i en tots dos casos els resultats van ser similars i  permitiren saber amb  certessa els resultats  ja l’estudi amb aquesta proteína té  l'avantatge que mostra al natural el funcionament de la proteína

Va concloure diguent que amb l'avan podrem encontrar  la resposta a: perquè els joves són més forts? per la quantitat de la proteïna GDF11.

Notícia original : 


Notícia relacionada :

-La vanguardia 

- ABC Salud  

Video

Mecanismes de les cèl·lules que reciclen proteïnes.

Algunes proteïnes especialitzades creen unes vesiculetes que  serveixen per a emmagatzemar el rebuig de les cèl•lules. El que fan les vesícules és transportar proteïnes en mal estat des de la superfície cel•lular fins a l’interior on es troben les zones de reciclatge.

El que s’ha descobert és el procés de creació d’aquestes vesícules  que el du a cap les proteïnes ESCRT.

Aquestes “bosses de basura” realitzen una tasca important ja que si no feren la seua funció apareixerien malalties com podrien ser deficiències neurodegeneratives i càncer.

Un equip de l’Institut Weill de Biologia Cel•lular i Molecular de la universitat de Cornell ha observat en l’ESCRT un complex amb el nom d’ ESCRT-III que feia que es doblegaren les membranes  cel•lulars. Aquest procés és indispensable per a la formació d’aquestes vesícules que es formen per a emmagatzemar rebuig.

Aquest descobriment donarà pas a  que en un futur s’investigue quins passos són els finals en la creació de les vesícules, el pas en que es tanca la “boca” de la bossa vesicular.

Notícia Original

Notícies relacionades: 

- Degeneració neuronal i reciclatge molecular. 

- Proteinuria i risc d'embòlia.

Vídeo:

Investigadors espanyols descobreixen el potencial terapèutic d'una proteïna per a tractar enfermetats infeccioses

A la Universitat de Zaragoza s’ha fet una investigació per determinar el potencial terapèutic de la enzima FAD sintetasa per al tractament d’enfermetats infeccioses.
Aquest projecte s’ha pogut fer gracies a la utilització de la tècnica cristal•lografia de rajos X que ha fet possible determinar l’estructura tridimensional d’una proteïna, que ha estat en els microorganismes patògens.
Els resultats ajudaran a dissenyar fàrmacs que ajuden a impedir l’acció d’aquesta proteïna de patògens, per tant el creixement d’aquests en el ser humà i així, controlar les enfermetats infeccioses.
L’enzima FAD transforma la vitamina B2 en compostos crítics per a la proliferació i manteniment de la vida de les bactèries.
Coneixent l’estructura d’aquesta proteïna es pot suspendre la seua funció, evitant el seu creixement i bloquejant l’infecció.
També, aquestes tècniques ajudaran a comprendre a nivell molecular d’on venen les enfermetats genètiques causades en la estructura de la proteïna. Així, es podran dissenyar fàrmacs per recuperar les funcions de proteïnes amb deficiències estructurals.
A la Universitat de Zaragoza s’ha estudiat la relació entre l’estructura i la funció de varies proteïnes amb l’objectiu de redissenyar activitats enzimàtiques e identificar fàrmacs contra algunes endermetats.

Noticia original
Altres noticies relacionades