Klotho

Kotho, la proteína que evita el envelliment cerebral



Klotho








Hui coneixem a Klotho, un enzim del nostre cervell encarregada de protegir-nos d'afeccions que es relacionen amb l'envelliment. Però, què té esta proteïna que és tan poderosa per a relativitzar el pas del temps? Els experts i investigadors d'afeccions cerebrals relacionades amb l'envelliment saben que si es té este enzim en bones quantitats, eixa persona tindrà una vida llarga i saludable. Però, per què tindre gran quantitat de la proteïna Klotho és tan positiu per a l'organisme humà? Quina és la causa i l'efecte que provoquen esta situació? Tractem de trobar la resposta.

Este enzim s'acumula en estructures vasculars ubicades en l'encèfal que reben el nom de plexes coroideos. Estes agrupacions cel·lulars formen el líquid cerebroespinal que crea la barrera encarregada de protegir el sistema nerviós central de la sang. Segons l'estudi dut a terme entre ratolins, s'ha observat que els plexes cauen amb l'edat per la rebaixa dels nivells d’esta proteina. Esta caiguda s’asòcia amb el creixement de la inflamació celebral.

Este fenomen afecta altres regions de l'encèfal, així que, quan apareix poca quantitat d'este enzim, el sistema immune es debilita, per la qual cosa les cèl·lules implicades en la resposta immunitària, igual que les molècules inflamatòries, accedixen al lloc i causen canvis que es relacionen amb el deteriorament de funcions cognitives.

Estos canvis moleculars contribueixen a la pèrdua de cognició en ancians per mitjà de la inflamació, d'ací que moltes persones majors patisquen una rebaixa de les seues funcions intel·lectuals i mostren major tendència a patir malalties relacionades amb infeccions, com la pneumònia. Segons l'estudi, esta situació s'observa amb més claredat en els malalts d'Alzheimer, ja que esta malaltia sí que es relaciona totalment amb la inflamació cerebral, que és clau en el seu desencadenament.

Noticia original

noticies relacionades:
Noticia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video relacionat:

Transformada pell en neurones sense passar per la fase de cèl·lules mare

La plasticitat cel•lular ha donat un nou pas amb la possibilitat de transformar cèl•lules de pell d'adults a precursors neuronals. Amb la tècnica desenvolupada per seu-chun Zhang, de la Universitat de Wisconsin-Madison, que va estar publicada a la revista Cell, s’obri la porta a considerar noves formes de regenerar neurones danyades usant les cèl•lules que envolten l'àrea de la lesió. Fins ara, per fer això calia desprogramar les cèl•lules de partida portant a un estat similar al de les embrionàries (cèl•lules pluripotencials induïdes o iPS), però ara la transformació és directa: es prenen les cèl•lules de la pell, es cultiven al costat d'un virus i aquest les modificacions fins a formar precursors neuronals, que també serien de gran utilitat en les proves de fàrmacs.

Els múltiples èxits del mètode de conversió directa poden refutar la idea que la pluripotència (la capacitat de les cèl•lules mare per esdevenir gairebé qualsevol cèl•lula del cos) és necessària perquè un tipus de cèl•lula es transforme en un altra. En conjunt, els resultats plantegen la possibilitat que la investigació amb cèl•lules mare embrionàries, i una altra tècnica anomenada «pluripotència induïda», podrien ser substituïdes per una forma més directa de generar tipus específics de cèl·lules. 

A part  que podria evitar riscos com la generació de tumors si s'usen cèl•lules mare, el descoberiment mostra un altre aspecte: la increïble plasticitat de les cèl•lules humanes, que poden transformar-se en qualsevol altra d'un tipus molt diferent.

És cert que aquest canvi (de pell a neurona) podria no ser generalitzable, però en qualsevol cas s'obri una nova possibilitat: a curt termini, disposar de teixits per investigar malalties o fàrmacs. A llarg, generar teixits i òrgans per a trasplantament.

Notícia original

Noticies relacionades

Un altre descobriment de seu-chun Zhang

Què són les cèl·lules mare?

Regeneració de neurones

Video:

Aprofundint la construcció cel.lular del cor.

No és estrany que naixquen nadons amb defectes congènits defectes congènits  del cor. Això es deu al fet que el seu desenvolupament en l'embrió és un procés que no només és molt complex, sinó també propens a errors.

El camí de les cèl · lules fins a crear un cor acabat consisteix en la divisió i transformació d'unes poques cèl · lules mare cardíaques. que van formant cada vegada una estructura més gran, desenvolupant les diferents parts del cor. Per això, les cèl·lules mare i les precursores travessen un procés complex que, també inclou la migració, diferenciació i especialització de cèl · lules. Quan el cor està complet, les cèl · lules mare finalment són desactivades.

Uns científics de l'Insitut Max Planck Per la Investigació Cardíaca i Pulmonar a Bad Nauheim, Alemanya, van descobrir recentment com són regulades parts importants d'aquest procés de desenvolupament. Això projecta la possibilitat futura d'impedir que es produeixin certs defectes congènits del cor, i poder aplicar noves formes d'estimular la regeneració de cors danyats en adults. En particular, l'equip de Gergana Dobrev s'ha centrat en dos factors de transcripció, denominats Ajuba i Isl1.

  Els resultats de l'estudi obren un camí cap a coneixements més detallats de com es regula el desenvolupament cardíac. Quan esbrinen els suficients detalls sobre les causes dels defectes congènits del cor, serà possible aplicar nous enfocaments terapèutics. Més endavant podrien ser reparats cors adults, na possibilitat per això seria, optimitzar la producció de cèl·lules de reemplaçament a partir de cèl.lules mare embrionàries o produïdes artificialment al laboratori. Silenciar el Ajuba en aquestes cèl · lules podria promoure'n la transformació en cèl · lules musculars cardíaques funcionals. D'aquesta manera es conreen suficients cèl·lules de reemplaçament per al tractament.

Noticia original (Traduïda)

Noticia relacionada 1.
Noticia relacionada 2.
Noticia relacionada 3.