El descobriment de les dunes boreals va començar quan Minna Palmroth va ser convidada a participar en un grup de Facebook d'aficionats a les aurores, per respondre a preguntes sobre l'origen de les diferents variants d'aquest fenomen. L'experiència la va portar a escriure un llibre i, com a part de el projecte, va demanar als membres d'aquest grup que capturaren imatges amb formes poc habituals i li les enviaren i entre elles va aparèixer un patró desconegut en la literatura científica.
Aquest nou tipus d'aurora va ser identificat en una regió en la qual l'atmosfera és elèctricament neutra, es tracta d'un entorn difícil per als satèl·lits i altres instruments espacials, per això es tracta d’un dels llocs menys estudiats del nostre planeta. Les dunes boreals van ser fotografiades a Laitila i Ruovesi, en Finlàndia.
Els investigadors van identificar les estrelles darrere de les emissions i les van utilitzar com a punt de referència, a partir dels seus angles i elevacions, van poder calcular l'altitud i l'extensió del fenomen, situat exactament en la ignorosfera (mesopausa).
