L'olfacte humà no és pitjor que el dels animals

Que els animals tenen millor olfacte que nosaltres és una creença que sempre ha estat vigent fins ara. L'investigador John McGann de la Universitat de Rutgers en Nova Jersey (EUA) ha presentat un estudi en la revista Science que ve a desmuntar el mite.


La capacitat de l’ésser humà a l’hora d’apreciar una olor no es posada en dubte, ja que l’ésser humà distingeix amb increïble subtilesa les diferents tonalitats d’una aroma. El sentit de l’olfacte que els humans tenim pot ser fins i tot millor que el d’altres animals, encara que depèn per a quines coses. Alguns exemples sobre la diferència entre l’olfat humà i l’animal són: els éssers humans som més sensibles que els gossos a un compost que es troba en els plàtans; els 1.000 diferents tipus de receptors relacionats amb l'olor que posseeixen per exemple els ratolins, supera amb escreix als nostres 400.


McGann afirma en les seves recerques que l'home és capaç de destriar entre un bilió d'olors diferents, altra dada que comunament es redueix a tan sol 10.000 aromes.



Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo

Descobreixen les petjades d'una espèciede rèptil desconeguda que va habitar els Pirineus

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descobert les petjades d'una espècie fins ara desconeguda, Prorotodactylus mesaxonichnusque, vivia als Pirineus fa 247 o 248 milions d'anys. Però a més s'han publicat, a una revista, les petjades de arcosauromorfos, aquests són els rèptils que van donar pas als dinosaures i després als cocodrils.


Les petjades d'aquesta espècie sols havien estat presents a Polònia i a Alemanya, per tant, s'havien fet uns descobriments que els relacionaven amb una família concreta, però trobar aquestes petjades els ha relacionat amb els arcosauromofos. Aquest descobriment ha dut a noves investigacions, les quals indiquen que aquests animals caminaven a quatre potes, la seua llargària era de mig metre aproximadament i que sovint deixaven marques de la cua.




L'estudi realitzat demostra que els rèptils arcosauromorfos que vivien en Pirineus no eren de la nova espècie descoberta, sinó que tenien mesures més grans (1 metre de llarg) i convivien amb exemplars que podien mesurar 3 metres de llarg.


Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo

Els humans han mogut de lloc 1.000 espècies d'aus

Critóbal Colón va regalar als Reis Catòlics diversos papagais de vius colors del seu viatge a Índia, i aquest és uns dels primers casos d'introducció d'una espècia al·lòctona en un nou territori. Un nou mapa global mostra que el colonialisme primer i després el tràfic de pardals han fet que de les 18.000 espècies d'aus que s'estima que hi ha al planeta, unes 1.000 volen sobre territoris que no són el seu original, segons un treball fet per investigadors britànics, australians i sud-africans. Es va crear un mapa amb les respectives distribucions geogràfiques, aquest permet veure quan i com ha arribat una espècie de fora a un nou territori, des de l'any 1500 fins al 2000. Hi ha una cosa sorprenent, i és la escassa introducció d'espècies d'Amèrica Latina en altres regions, encara que s'ha de tindre en conter que el treball que l'estudi observat no recull totes les dades,

El sentit del comerç d'aus no era tradicional com el d'altres productes, sinó que aquest buscava introduir vida (animals i plantes) d'altres regions i adaptar-la als gustos occidentals. Fins al segle passat la transferència d'aus era buscant benefici (estètica, caça...), però actualment la major part d'aus que apareixen en un territori per primera volta s'han escapat d'una gàbia o les han soltat. Les espècies més introduïdes han sigut aus de colors vius utilitzades com mascotes decoratives.


Hi Han hagut com dues grans onades d'introduccions d'aus, la primera va haver d'esperar que l'Imperi Espanyol fora substituït pel britànic, i la segona onada de moviments d'aus pels humans es va iniciar després de la II Guerra Mundial.
Espanya, junt amb Singapur, Taiwan o Orient Mitjà és un dels grans destins d'aus exòtiques.


NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

VÍDEO

Els ous de dinosaure revelen una possible causa de la seua extinció

Conéctate

Els científics han estat investigant amb ous de dinosaures i han arribat a certes conclusions. Abans, es pensava que en el cas dels dinosaures no avaris, la incubació dels ous era més similar als pardals que als rèptils, però hi ha hagut experts que han desmentit aquesta teoria. “Sabem molt poc sobre l'embriologia dels dinosaures, però es relacionen amb molts aspectes de la història, de la vida i de l’evolució”, segons un expert del Museu Americà d'Històri a Natural.


Anteriorment els científics van suposar que el temps d’incubació dels ous d’un pardal i d’un dinosaure eren similars. Amb els dinosaures que no eren aus el temps d’incubació està més pròxim al dels rèptils que al dels pardals.


Actualment hi han ferramentes avançades que ajuden als investigadors a fer certs descobriments que no s’haurien pogut dur a terme fa 20 anys, i amb aquests mètodes van escanejar les mandíbules dels embrions per a visualitzar la formació de les dents i després van utilitzar microscopis avançats per a analitzar les línies de creixement presents en les dents de tots els animals, aquestes dents es formen cada dia, fins i tot es poden contar per veure durant quant de temps s’hi ha desenvolupat cada dinosaure, després d’aquest estudi els científics van determinar que els embrions d’un tipus de dinosaure tenien uns tres mesos al morir i els d’un altre tipus sis. Aquest estudi també implica possibles causes de l’extinció dels dinosaures.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

VÍDEO

La formació de llacs en l'Antàrtida alarma als científics

L’Antàrtida és des de fa anys un refugi per als negacionistes del canvi climàtic, els quals diuen que aquesta està rodejada més que mai per gel, però açò és una veritat a mitges ja que perd gel, però alhora el gel marí que rodeja l’Antàrtida creix. Mitjançant imatges d’un satèl·lit podem observar aquest continent, al qual podem observar una espècie de taques blaves, les quals són llacs.

Aproximadament, des de l’any 2000 fins el 2013 s’ha fet un estudi a una glacera de l’Antàrtida Oriental, on s’ha observat que s’han format uns 8000 llacs a partir del gel fos. L’aigua d’aquests desapareix a l’interior de la glacera, facilitant la seua ruptura. És la primera volta que aquest fenomen ocorre a la major massa de gel del planeta, aquestes masses d’aigua són formades a l’estiu per les altes temperatures, hi ha perill de que es forme rius de gel i es facilite el desgel. Si l’escalfament del clima segueix en futur la grandària dels llacs pot ser major.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

VÍDEO

Nova Delhi, bloquejada per la contaminació de l'aire

Delhi, és una de les ciutats més poblades i contaminades del món, està travessant una situació considerada d’emergència, després de passar una setmana amb una intensa boira que ha causat que als ciutadans bastants canvis a la seua vida diària, com són el us diari de màscares per a eixir al carrer encara que cal evitar eixir de casa, el no anar a l’escola; paralitzar construccions, obres, etcètera . Als habitants tan sols els queda esperar i adaptar-se a les noves mesures.

Aquesta pujada dels nivells de pol·lució es deu a que al acabar el monsó (vent estacional produït pel desplaçament del cinturó equatorial) i començar l’hivern els nivells de contaminació pugen, a açò cal afegir els gasos emeten els vehicles, les emissions de la indústria, la cremada de residus, etcètera . Es prevé que en els pròxims dies baixen els nivells de pol·lució.

 

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

VÍDEO