El 6% de les morts mundials s'atribueixen a la inactivitat física

El sedentarisme s'ha considerat el quart factor de risc de mortalitat (6% de les morts mundials), segons ha recordat la Fundació Espanyola del Cor (FEC).

Es per això, que l'activitat física és important per prevenir la hipertensió i les malalties de cor.

Un estudi realitzat a 4000 adults d'entre 18 i 30 anys i analitzar-los l'activitat física i la pressió arterial, va demostrar que la gent que havia realitzat exercici en una mitjana de cinc vegades a la setmana i havia gastat 300 calories per cada sessió d'exercici, van disminuir en un 17% el risc de patir hipertensió arterial en comparació amb els que van estar menys actius.

L'objectiu de tothom per tindre una bona salut és fer com a mínim 30 minuts d'activitat física, ja siga fent deport, utilitzar escales en lloc d'ascensor...

Per a la hipertensió, a més de realitzar els 30 minuts d'activitat física diària, cal reduir el consum de sal.

Notícia original
Altres notícies relacionades

Documenten primer cas de xiquet curat del virus VIH

La Dra Deborah Persaud ha mostrat el primer nen curat de VIH al món.

Aquest cas se li ha detectat a un nen amb VIH en nàixer. Inmediatament va rebre teràpia antiretrovial, i als 18 mesos va deixar de pendre els antiretrovials i es va perdre en el seguiment. Després de 23 mesos tot i haver estat tractat només durant 5 mesos, el nen es va trobar que tenia una càrrega viral indetectable. Li van realitzar unes proves i es va confirmar l'absència del VIH en el nen.

Un altre cas de cura de VIH va ser al 2006 de Timothy Brown, quan, durant el tractament per al VIH li van diagnosticar leucèmia. A aquest li van fer un transplantament de cèl.lules mare d'una persona que va nàixer amb una mutació genètica que causa la immunitat a la infecció pel VIH. Açò va aturar el tractament del VIH.

Tots aquests fets demostren la possibilitat de curar-se del VIH de diferents maneres. El cas de Sr.Brown va ser el resultat de complexos procesiments, mentre que el nou cas del nen sembla haver estat el resultat directe d'un curs relativament barat de la teràpia antiretrovial.

Però malgrat la curació cal seguir investigant per coneixer quins factors van fer possible que el nen es curara.

Notícia original
Altres notícies relacionades

Hi ha una relació directa entre el temps dedicat a veure televisió i les funcions cardiovasculars

Una investigació realitzada per sis centres d'Atenció Primària ha revelat que quan més temps es dedica a veure la televisió, pitjors són les funcions vasculars de la gent.

Aquestes dades s'extrauen d'un estudi, on s'ha realitzat un qüestionari , a uns 732 individus d'entre 20 i 80 anys, sobre hàbits de vida vinculats al sedentarisme. La informació que han aportat va ser per un paràmetre, el PAIx75, que es deriva de mesures de la pressió arterial.

Per realitzar aquesta avaluació s'ha utilitzat un nou instrument que pren diverses dades, per exemple, la pressió arterial i realitza també una presa de la pressió arterial central mitjançant tonometria. Amb aquesta informació construeix els valors de PAIx75 i com més gran siguen, major rigidesa arterial i pitjor funcions vasculars.

Es va investigar que la gent que dedica més de 20 hores a la semana presenta xifres de PAIx75 molt més elevades, de manera que la seua salut cardiovascular era pitjor.

L'ampli anàlisi estadística no deixa cap dubte i dona gran validesa a la relació d'altres factors com l'edat, el sexe, el consum de fàrmacs, l'obesitat o el tabaquisme, que reforcen que el sedentarisme té conseqüències molt negatives per a la salut cardiovascular.

Aquestes persones que han agafat per a realitzar aquesta investigació és gent que gaudeix de bona salut.

 

Notícia original
Altres notícies relacionades

Gent amb gana excessiva a causa de la dieta de les mares durant l'embaràs

L’alimentacio de la mare durant l’embaràs és important per a la futura salut del seu fill. Una investigación suggereix que les dones que durant el seu embaràs consumeixen molta "comida basura"

provoquen canvis en el desenvolupament d'una via de senyalització cerebral dels seus fetus en què intervenen els opioides.

Aquests nens seran menys sensibles als opoides que s'alliberen després del consum d'aquest tipus de menjar, rics en greix i sucre. Al mateix temps farà que aquests nens necessiten més quantitat d'aquest menjar per despertar en el seu cos la sensació de sentir plens i satisfets.

Un equip de científiques australianes, per fer aquest descobriment, van estudiar els cadells de dos grups de rates. A les rates d'un grup se les havia alimentat amb menjar normal per a rates durant l'embaràs i la lactància, mentre que les rates de l'altre grup, se les havia alimentat durant el mateix període però amb productes de consum humà ("comida basura").

Després el deslletament de les cries, aquestes van rebre unes injeccions que bloquejaven la senyalitazció opioide. Aquest bloqueig provoca una disminució de la ingesta de greix i sucre impedint la descàrrega de dopamina.

Els resultats van mostrar que la via de senyalitzacio opioide en els fills de les mares, que han menjat "comida basura", és més sensible que la dels cadells de les mare que s'han nodrit de menjar per a rates.

 

Notícia original
Altres notícies relacionades

El consum de tomaca contribueix a reduir el risc de càncer de pròstata

La tomaca amb un alt contingut en vitamina E i licopè redueix el risc de càncer de pròstata.

Altres factors, com l’edat també implica la possibilitat de patir aquest càncer, sobretot a partir dels 50 anys.

Es per això que els experts recomanen que a partir d’aquesta edat deurien d’acudir a l’uròleg almenys una vegada a l’any per sotmetre a revisions prostàtiques per aconseguir un diagnòstic precoç i per tenir més possibilitats de curar-se en cas de patir la malaltia.

Un altre factor important seria l’obesitat. Els obesos tenen el doble de risc de patir el càncer de pròstata.

També cal tindre en compte la genètica. Si un de la família l’ha tingut hi ha més probabilitats de patir. Per això que és recomanable que si es té algun antecedent acudir al uròleg i fer-se alguna revisió.

Per a aquesta malaltia hi ha una tècnica, la braquiteràpia prostàtica, que minimitza els efectes secundaris habituals, com la impotència urinària.

És el tractament que menys efectes secundaris provoca.

Aquest diagnòstic consisteix en la implantació de llavors radioactives a l’interior de la glàndula, de manera que la radiació es troba on està el tumor i la incidència sobre òrgans sans adjacents queda reduïda al mínim.

Notícia original
Altres notícies relacionades

Vitamina D i omega-3 contra el Alzheimer

La vitamina D i l’àcid docohexaenoic, del tipus omega-3, fa que es netegen les plaquetes amiloides que es troben en el cervell de la gent que pateix Alzheimer.
Els científics han identificat els gens i les xarxes de senyals regulades per aquests elements, que al seu torn controlen el procés d’inflamació i l’eliminació de β-amiloide.
És així, que els científics van aïllar els macròfags d’una sèrie de mostres de sang de pacients amb Alzheimer. Els macròfags van ser incubats amb β-amiloide. L’endemà es van afegir formes actives, de la vitamina D3 com del DHA, i analitzar el seu efecte.
Els resultats van indicar que els dos compostos van provocar un millora de la capacitat dels macròfags per “engolir” al β-amiloide, i a més s’inhibia la mort cel.lular que causa aquest. D'altra banda, cada molècula usava diferents receptors i vies de senyalització per dur a terme aquesta tasca.
Així i tot encara queden estudis, però estudis previs han identificat dos grups diferents de pacients amb malaltia. Els seus macròfags expressen gens inflamatoris diferents, i per tant l'efecte de la vitamina D i l'omega-3 sobre aquestes persones podria ser diferent en funció del grup afectat.



Notícia original
Altres notícies relacionades

Nova teràpia de cèl·lules made per a reconstrucció de retina

Investigadors de la universitat d’Oxford han comprovat, que al trasplantar cèl•lules als ulls d’uns ratolins cecs, aquestes han pogut tornar a formar la capa completa de cèl•lules sensibles a la llum.
Han pogut demostrar que ha sigut així perquè després, aquests ratolins que abans eren cecs ara s’allunyen a la llum com els ratolins amb visió normal.
Si funciona aquesta tècnica la reconstrucció retinal podria servir per a tractar a gent que pateix retinitis pigmentosa.
Els investigadors treballaren en ratolins, ja que la ceguesa causada pe la retinitis pigmentosa és la més semblant a la dels humans.
Després de dues setmanes, les cèl•lules trasplantades a l’ull van formar una capa completa de detecció de la llum sobre la retina que va permetre als ratolins veure.
Les cèl•lules que van utilitzar eren cèl•lules “precursores” que estaven començant a desenvolupar-se com cèl•lules de la retina.
Aquesta prova es va realitzar en 12 ratolins, els qual 10 van mostrar una millor contracció de la pupil•la en resposta a la llum. Això significa que les retines des ratolins estaven detectant la llum novament, i que el nervi òptic estava transmetent la informació al cervell.
És, per tant, que les cèl•lules trasplantades sobreviuran  i es convertiran en cèl•lules sensibles a la llum. A més, si es trasplantades suficients cèl•lules juntes, es convertiran en cèl•lules de detecció de la llum i es regeneraran les connexions necessàries per tornar a formar el “cablejat” a la resta de la retina que permet restaurar la visió.



Notícia original
Altres notícies relacionades

Produeixen cel·lules mare antitumorals

Investigadors de la UCLA han demostrat que les cèl•lules mare de la sang poden combatre el càncer i atacar a un melanoma humà. però els investigadors creuen que aquest mètode podria ser útil en un 40%.
encara que fets en models de ratolí, l'estudi serveix com la primera prova que les cèl•lules mare de la sang, que poden produir tots els tipus cel•lulars en la sang, poden ser alterats genèticament en un organisme viu per crear un exercit de les cèl•lules T per lluitar contra un melanoma.
Per estudis anteriors es coneixia que es podien generar cèl•lules T, però treballarien aquestes cèl•lules per combatre el càncer en un model de les malalties humanes, com el melanoma. En aquest estudi tenen un bon descobriment.
En un estudi realitzat per l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA, van utilitzar receptors de cèl•lules T (clonat a partir d’un pacient de càncer) que busca un antigen expressat per un cert tipus de melanoma.
Després, amb enginyeria genètica van introduir els gens per al receptor de les cèl•lules T.
En l’estudi amb ratolins, els melanomes que van expressar l’antigen van ser eliminats per complet, mentre que en els altres cinc els melanomes van disminuir de grandària.
La resposta es va anular mesurant la grandària del tumor i mitjançant el control de l’activitat metabòlica del càncer utilitzant la tomografia per emissió de positrons.
Amb l’enginyeria del sistema immunològic les cèl•lules T poden ser dissenyats per combatre una malaltia. Aquest tractament podria servir tant per a combatre el càncer de les cèl•lules quan siga necessari, com per a la protecció contra la recurrència del càncer després.

Notícia original
Altres noticies relacionades

La llet materna conté més de 700 bacteris

La llet materna que beuen els nounats és la que determinarà com serà la seua flora bacteriana. No obstant això la seua composició i el paper biològic d’aquests bacteris en el xiquet, continuen desconeguent-se.
Per a identificar aquest conjunt de bacteris (microbioma) investigadors han utilitzat una tècnica basada en la seqüenciació massiva d’ADN. Amb aquest estudi es podran determinar les variables perinatals i post natals que influeixen en la riquesa microbiana de la llet.
Segons els coautors de l’Institut de Agroquímica i Tecnologia dels Aliments és un dels primers treballs a descriure aquesta diversitat mitjançant la tècnica de piroseqüenciació en mostres de calostre per una banda i de llet madura per un altra, recollida d’un i sis mesos de lactància.
En les mostres de calostre es van observar un tipus de bacteris i entre el primer i el sisè mes de lactància es va observar bacteris típics de la cavitat bucal.
L’estudi ha revelat que a més la llet de les dones amb sobrepés conté menor diversitat d’espècies.
A més, segons el part també pot afectar al microbioma de la llet materna: la cesària és més pobra en microorganismes que el part vaginal.
Aquests resultats diuen que, la falta d’estrés fisiològic i el treball en el part també podrien influir en la composició i diversitat microbiana de la llet materna.
Degut a que aquest bacteris presents en la llet materna representen un dels primers contactes amb els microorganismes en el sistema digestiu del nadó, els investigadors estan estudiant per saber si el seu paper és metabòlic o immunitari.
Per als autors els resultats podrien ajudar a dissenyar noves estratègies d’alimentació que milloren la salut del nadó.


Notícia original
Altres notícies relacionades

Descobreixen un nou tipus de cel.lula cerebral

Uns científics han descobert unes cèl•lules cerebrals que regulen funcions cardiovasculars. D'aquest descobriment s'espera que servisca d'ajuda per al tractament de malalties cardiovasculars.

Aquestes cèl•lules han sigut identificades en ratolins i es desenvolupen en el cervell amb l'ajuda de l'hormona tiroïdal que es produeix en la glàndula tiroide. Aquelles persones que tenen alterat el funcionament d'aquesta glàndula i produeixen molta o poca hormona tiroïdal tenen riscos de provocar problemes en aquestes cèl•lules cerebrals, que es el que pot donar lloc a malalties cardiovasculars.

Les persones que pateixen hipertiroïdisme o hipotiroïdisme poden produir-se problemes cardíacs si el tractament no els és adequat. Abans es creia que aquest fet era el causant de que l'hormona afectara directament al cor El nou estudi ha mostrat que l'hormona tiroïdal també afecta al cor indirectament a través de la neurona descoberta.

el descobriment d'aquestes cèl•lules possibilitarà una forma nova de lluitar contra les malalties cardiovasculars.

Notícia original
Altres notícies relacionades

Les xiquetes són tres vegades més propenses als hemangiomes

Segons la Societat Espanyola d’Anomalies Vasculars les xiquetes són tres vegades més propenses a patir hemangiomes, que apareixen al poc de temps d’haver nascut i creixen molt ràpidament durant els tres primers mesos de vida.

Aquests tumors, anomenats també angiomes, afecten el 8% dels nadons.

Malgrat a que al llarg del temps poden desaparèixer, en els primers anys de vida poden ocasionar problemes com són, un angioma en la parpella, que pot dificultar la visió, si està a la boca pot impossibilitar que el nen puga alimentar-se, o si està a la laringe pot provocar que no respire.

Un dels tractaments habituals ha sigut amb corticoides orals a pesar dels efectes secundaris negatius, com la hipertensió, retard del creixement, osteoporosis o disminució de les defenses.

Però a partir del 2008 es van investigar per mitjà d’un estudi clínic, que el propanol, fàrmac per a la hipertensió, a un lactant amb un hemangioma de grans dimensions li va produir una millora molt ràpida.

Notícia original
Altres notícies relacionades

El efecte protector de la Vitamina C contra la esteoporosi

Després d’unes investigacions amb un animal s’ha demostrat que la Vitamina C és un protector contra l’osteoporosi.

Sempre s’ha dit que és necessària la Vitamina C, ja que la falta d’aquesta vitamina pot provocar fragilitat òssia, i que consumir-la amb excés s’associa amb una major massa òssia en les persones.

L’estudi ha sigut realitzat per l’equip del Dr Monde Zaidi que han agafat un ratolí i li han ingerit per via oral dosis altes de Vitamina C, cosa la qual ha fet que estimulara la formació de teixit ossi per protegir l’esquelet. L’efecte es produeix induint a certes cèl•lules els osteoblasts per donar lloc al teixit ossi.

Però això si, cal comprovar fins a quin punt els suplements dietètics de Vitamina C podrien ajudar a prevenir l’osteoporosi.

Notícia original

Altres notícies relacionades

Amb una simple anàlisi de sang de es podran detectar les malalties genètiques del fetus

El nou projecte de AngeLab ha sigut identificar l’ADN del fetus a partir de l’anàlisi d’una mostra de sang de la mare per saber si el futur nadó pateix alguna malaltia genètica.
Volen llançar al mercat aquest test amb un preu de 100 i 200 euros.
Segons AngeLab part de la constatació que mètodes com l’amniocentesi són invasius i tenen molts riscs a l’embaràs, a més és molt poc econòmic.
L’anàlisi d’ADN fetal circulant s’empra en altres àmbits, però el seu ús per al diagnòstic de síndrome de Down per exemple, no està estés per la complexitat de les tècniques necessàries, per la dificultat dels resultants obtinguts i perquè no ha estat demostrat i pel gran cost econòmic.
El projecte també vol incloure en el seu dispositiu el diagnòstic de malalties recessives, malalties en les quals la mare siga la transmissora…
Aquest projecte és el millor si els resultats són bons, ja que aquest test podria detectar amb caràcter prenatal les malalties greus d’origen genètic. I si els resultats d’aquesta investigació es confirmen el producte resultant superarà als mecanismes actuals en fiabilitat del diagnòstic, seguretat d’embaràs i cost-efectivitat del test.

Notícia original
Altres notícies relacionades

Un bacteri 'fabrica' l'últim aliat contra tuberculosi resistents

Un nou aliat, la piridomicina per a la tuberculosi, estesa en zones d’Àfrica, Àsia, Europa i Llatinoamèrica, s’ha mostrat eficaç contra ceps que s’han fet forts davant d’un dels principals fàrmacs utilitzats contra el bacil, la isoniazida.
La substància que produeix la piridomicina és un assassí de la Mycobacterium tuberculosi i és també activa contra ceps que han desenvolupat resistències a medicaments de primera línia. Per això Cole diu que l’ús d’aquest antibiòtic es podria convertir en una alternativa terapèutica als tractaments actuals.
Investigadors van identificar la proteïna lnha com la principal diana a la qual es dirigeix la isoniazida en el patogen causant de la tuberculosi. En els ceps resistents, les mutacions en el gen impedeixen que actue. No obstant això, la piridomicina és capaç d’esquivar les mutacions, i aconsegueix impedir el gen i atacar el bacil de Koch.
“Fan falta nous fàrmacs per fer front a multirresistències, tot I que caldrà esperar als assajos clínics per analitzar l’eficàcia real del fàrmac”. Afirma Enrique Ortega, cap de la unitat de malalties infeccioses de l'Hospital General de València.

Notícia original

Altres notícies relacionades

Científics obren la porta per curar l'hipotiroïdisme amb cèl · lules mare

La generació de teixit tiroïdal funcional a partir de cèl•lules mare podria permetre el tractament en gent amb deficiència de l'hormona tiroïdal. Així que l'equip de científics belgues ha desenvolupat la generació eficient de teixit tiroïdal funcional de les cèl•lules mare en ratolins.

Les hormones tiroïdals són un tipus de molècules que contenen iodur i tenen un paper important per al desenvolupament normal del cervell. La glàndula tiroide és un òrgan especialitzat en la captura de iodur i és l’únic lloc on es produeixen aquestes hormones.

Uns 3000 nounats humans naixen amb hipotiroïdisme congènit, a causa de la insuficiència d’hormones tiroïdals. Si no es tractat per un metge en els primers dies després del naixement el nen es veurà afectat per un retard mental irreversible.

Els investigadors van poder aconseguir la diferenciació de les cèl•lules mare en tirocitos gracies a la inducció de dos gens importants en les cèl•lules mare.

Una de les conclusions d'aquests estudis va ser el desenvolupament del teixit toroïdal funcional dins de les plaques de cultiu. Després es va trasplantar els tirocitos derivats de les cèl•lules mare en ratolins que no tenien una glàndula tiroide funcional. Quatre setmanes després aquests ratolins van restablir els nivells normals de les hormones tiroïdals en la seva sang i no es van observar els símptomes associats amb la deficiència de l'hormona tiroïdal.

Aquests resultats impliquen una eina vital per a caracteritzar millor els processos moleculars associats amb el desenvolupament embrionari de la tiroide; i dels estudis de trasplantament obren noves vies per al tractament de la deficiència de l'hormona tiroïdal, però també per a la substitució de teixit tiroïdal en gent que pateix de càncer de tiroide.

Els investigadors exploren la generació del teixit funcional de la tiroide humana mitjançant la reprogramació de cèl•lules mare pluripotents derivades de les cèl•lules de la pell.

Notícia original
Altres notícies relacionades

Una nova teràpia amb cel·lules mare podria curar la sordera

Més de 275 milions de persones al món pateixen de l’audició. A la universitat de Sheffield a Anglaterra han demostrat que les cèl•lules embrionàries es poden utilitzar per solucionar aquest problema de pèrdua de l’audició.
Els investigadors van realitzar l'implant de cèl•lules mare d'origen embrionari humà i agafant un ratolí, jerbus, (amb insuficiència auditiva) van ser capaços de tornar-los l'audició. De tots els tipus de sordera podria servir en un futur per a les de tipus neurosensorial.
Els investigadors van aconseguir atacar la malaltia des dels dos punts de vista, ja que aquest tipus de sordesa es caracteritza d’una banda perquè falten els cilis de l’oïda interna i d’altra banda per la pèrdua de les neurones del gangli espiral de Corti.
Després van cultivar in vitro les cèl•lules mare per separat per a que formaren precursores dels cilis i les neurones i les van implantar en els animals. El resultat va ser que la diferenciació de les cèl•lules mare es va implantar i arrelat en l'oïda dels jerbus.
Finalment els científics van comprovar si aquestes cèl•lules funcionarien una volta trasplantades en aquests ratolins.
Quan van trasplantar les cèl•lules progenitores a aquests ratolins, les noves cèl•lules van reemplaçar a neurones perdudes, es van reconectar i van mostrar una gran recuperació funcional.
Ara ja estan començant a fer proves en humans per saber si es pot curar alguns dels tipus de sordesa.


Notícia original
Altres notícies relacionades:

la NASA mostra noves imatges de Mercuri

La NASA ha fotografiat unes 20.000 fotografies que l’han ajudat a analitzar les particularitats de la seua superfície, així com per a fer un mapa topogràfic de les zones de Mercuri. Aquest mapa ha determinat que els cràters del pol nord tenen la suficient profunditat com per a no rebre mai llum solar. Però aquest fet no esta tampoc comprovat que siga així.
A les imatges també han pogut descobrir uns depòsits brillants al fons dels cràters.
Algunes altres sorpreses que han pogut descobrir sobre aquest planeta han sigut que el camp magnètic ha presentat que l’equador geogràfic i el magnètic no coincideixen i el magnètic està desplaçat cap al nord. Però aquesta asimetria no ha quedat clar del tot.
A pesar del gran nombre de incògnites que han hagut el responsable d’aquest projecte, Sean Salomon confia que Mercuri tinga més sorpreses i revele alguns dels seus secrets.

Notícia original
Altres notícies relacionades

un mètode espanyol mitjançant mostres oculars permet detectar l'Alzheimer

Investigadors han fet una tècnica que pot detectar el mal d’Alzheimer de manera precoç, mitjançant l’estudi dels pèptids .
En la presentació del nou mètode la doctora Sánchez Ramos va dir que el suport de la patent són les operacions de cataractes, en les que cada any fan un estudi a gent espanyola.
L’origen de l’estudi va ser per la investigació del biòleg Larry Golstein, que va concloure que en el hipocamp hi havia uns depòsits de pèptids.
Aquest estan situats en persones que pateixen Alzheimer i es localitzen en el cristal•lí en la mateixa proporció que el cervell.
Aquesta investigació va fer que la doctora Sánchez Ramos aplegara a la conclusió de que les restes que deixaren els metges després d’una operació de cataractes podien servir per a fer mostres i poder buscar els pèptids.
La doctora va aprovar que l’operació d’ull a més de curar a moltes persones de cataractes també pot ser d’ajuda per a detectar l’Alzheimer i així realitzar el tractament de manera precoç.

Notícia original
Altres notícies relacionades

És el mòbil cancerigen?

Estar sempre connectat al mòbil, és possible que siga cancerigen, segons la OMS, però no està cert del tot, encara s’està investigant. Es fins on ha aplegat l’Agència Internacional per a la investigació del càncer.
En un dels estudis d’aquest cas s’ha dit que elevava en un 40% el risc de presentar un glioma entre les persones que estan pegades al mòbil més de 30 minuts al dia, durant uns 10 anys. Un informe de la OMS va recomanar cada vegada que utilitzares el movil posar-te’l no molt a prop de la teua orella, a uns 30 centímetres. Assegurava que es molt millor que la gent utilitza més el escriure missatges pel mòvil, parlar per internet o utilitzar el “manos libres”, ja que així no s’arrisca a camps de radiofreqüència.
Els científics diuen que el estar sempre enganxat al mòbil pot produir un augment dels gliomes i les neurones acústiques, dos tipus de càncer cerebral. Però en realitat el científics ho han estudiat amb les persones i encara que s’ha donat el cas d’aquest càncer no és clarament evident que siga per aquest motiu.

Notícia original
Altres notícies relacionades

Analitzen un medicament contra el càncer pulmonar

A l’institut Nacional de Cancerologia en Mèxic són diagnosticats 10 mil persones amb cancer de pulmó, ja detectat en etapes avançades.
Aquest institut va posar en marxa el primer Protocol d’investigació en Pacients Mexicans amb Càncer Pulmonar, la qual consistia en l’estudi d’una molècula de nova generació anomenada “afatinib”.
A l’institut es fan proves de noves teràpies per a donar la possibilitat de augmentar el temps de vida amb millors condicions possibles per a les persones de càncer de pulmó.
Les proves es realitzaran durant sis o huit mesos, temps en el que els donarà el medicament i es comprovaran les reaccions d’aquesta substància.
Els resultats van ser aprovats amb “afatinib”.
Aquest composta va reduir el tamany del tumor i dels seus efectes principals.
L’institut també realitzarà un estudi epidemiològic per determinar la freqüència de varies mutacions clavades amb el càncer pulmonar en Incán (Mèxic).
Però per a que el “afatinib” Puga estar a la venta tindrà que ser analitzat per la Comissió Federal per a la Protecció contra Riscos Sanitaris.

Notícia original
Altres notícies relacionades