Una proteïna de calamar podria donar lloc al plàstic del futur

Als tentacles del calamar, hi ha una espècie de ventoses (fa que els tentacles s’arrapin a qualsevol presa) que disposen d’una sèrie de dents minúscules i esmolades distribuïdes circularment.
En les dents hi ha una proteïna que té un potencial com a ingredient fonamental dels materials del futur. A partir d’aquesta substància es poden construir materials basats en SRT, que poden adquirir propietats mecàniques i òptiques. Són materials biocompatibles que poden conviure amb teixits vius sense generar rebuig i tenir aplicacions mèdiques.
Un cop aïllada la proteïna, constitueix una peça bàsica a partir de la qual es pot construir estructures microscòpiques, cada estructura presenta unes propietats diferents i difícilment assolibles amb materials tradicionals com el plàstic. Aquests materials són una alternativa al plàstic, es poden produir de manera sostenible i són biodegradables.
S’ha observat que amb aquesta proteïna es poden obtenir fibres de gran resistència i elasticitat, són capaces de reparar elles mateixes de manera perfecta les fissures o trencaments que pateixen. També es poden utilitzar com a termoplàstics, es poden fondre i emmotllar qualsevol forma.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Vídeo

                                         

Les persones amb TDAH tenen vuit vegades més risc de consumir cànnabis

 
Les persones amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen una predisposició genètica al consum i abús de cànnabis. Els investigadors van concloure que les persones amb trastorn del neurodesenvolupament tenen vuit vegades més risc de consumir cànnabis al llarg de la vida. L'estudi ha identificat quatre regions genètiques compartides entre el TDAH i el consum d'aquesta substància.
El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament, afecta el 5% de població a la infantesa i la meitat dels pacients durant l'edat adulta. Es caracteritza per falta d'atenció, desorganització, impulsivitat i hiperactivitat, baix rendiment acadèmic, dificultat en les relacions socials i abús de drogues.
Els investigadors van analitzar el genoma de 85.000 persones per trobar variants genètiques compartides i la causalitat entre el trastorn mental i el consum de la substància. "Són variants genètiques, canvis de nucleòtids simples, que confereixen més risc, una predisposició", explica la doctora Marta Ribasés.
Els canvis es produeixen en gens que estan relacionats amb la formació de neurones. "Estem parlant de moltes variables genètiques a diferents zones que participen en la formació del cervell. Modulen el cervell i el fan més vulnerable", explica Ramos Quiroga. El psiquiatre desconeix la profunditat d'aquests canvis.
Els investigadors afirmes que l’estudi servirà per millorar la detecció precoç i ajuda les famílies a entendre per què els seus fills amb TDAH consumeixen cànnabis.


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

VÍDEO

Un casc evita la caiguda del cabell que provoca la quimioteràpia

 

Han inventat un nou sistema de refredament per al cuir cabellut, per a la pèrdua de cabell a les sessions de quimioteràpia, i té una efectivitat d’un 40 i 90 per cent, depenent dels fàrmacs.

És un procés senzill, i s’aplica mitjançant una gorra de silicona, per la qual circula un líquid refrigerant. Aquesta gorra està conectada a una màquina que manté la temperatura adequada. La temperatura del cuir cabellut pot arribar entre 19 i 21 graus, a nivell de la pell, provocant que els tòxics de la quimioteràpia no arriben a les cèl·lules del fol·lic pilós. També redueix l'aportació sanguínia per vasoconstricció dels vasos sanguinis i produeix un tancament de la membrana cel·lular al pas de qualsevol tòxic que li arribi.

Es va inventar el 1997 a la Gran Bretanya i a l'abril de 2017 va obtenir la certificació de la FDA dels Estats Units. A Espanya està disponible des de 2012 en alguns hospitals privats i centres especialitzats, tot i que també s'ha aplicat en un públic. En aquests sis anys s'han tractat 300 pacients, un 90 per cent dones i un 10 per cent homes.

La gorra s’ha de colocar mitja hora abans de la quimioteràpia i s’ha de mantindre una hora i mitja després de la quimioterapia. També s’ha d’utilitzar des de la primera sessió, i no és apte per a xiquets.

Notícia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo:

Què és un forat negre?

Un forat negre és una regió finita de l'espai en l'interior hi ha una concentració de massa elevada per generar un camp gravitatori tal que cap partícula material, ni tan sols la llum, pot escapar d'ella.

En astronomia, és un astre amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d’escapament és superior a la velocitat de la llum. Res que es troba dins de l’horitzó pot escapar-ne. El terme “forat negre” no s’ha d’entendre com “forat” en el sentit usual, sinó com una regió de l’espai de la qual no es pot escapar, ni tan sols la llum, per això se’ls anomena “negres”.

En el centre d’un forat negre, un punt molt petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a radi zero. Estos punts demostren que la relativitat general no és apta per descriure’ls, i que es necessita una teoria quàntica de la gravetat.

L’horitzó d’esdeveniments és la superfície que marca el límit des del qual ja no pot escapar i on la llum òrbita el forat, després hi ha el límit estàtic, per l’interior del qual ja només hi ha el un camí que marca la gravetat. L’ergosfera és la part que queda per fora de l’horitzó d’esdeveniments, i encara es pot escapar. La matèria que cau a un forat negre forma un disc d’acreció.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo:

Una futura cura del SIDA

Un equip d'investigadors de l'Institut de la Sida de la Universitat de Hong Kong ha anunciat que hi pot haver trobat una "cura funcional" per al VIH, el virus que causa la sida, un gran avanç que podria suposar que un nou anticòs sigui utilitzat tant per la prevenció com per al tractament.

La investigació duta a terme per l'equip del professor Chen Zhiwei arriba, mentre la Xina afronta un creixent epidèmic entre grups d'alt risc, incloent a homes que tenen relacions sexuals amb homes i treballadors sexuals.

El descobriment de Chen, que ha estat testat en models experimentals, mostra que el nou anticòs pot ajudar a controlar el virus i eliminar les cèl·lules infectades. L'anticòs seria capaç de tractar totes les varietats de VIH, ha explicat Chen, ja que no hi ha una vacuna per tractar els diferents tipus de virus de VIH. "El nostre anticòs biespecífic recentment descobert funciona per a tots ells, així que és una gran diferència".

En aquest sentit, ha apuntat que una "cura funcional" significa que el nivell del virus seria tan baix com per ser indetectable en el cos, sempre que els pacients continuïn posant-injeccions de l'anticòs, potser cada tres mesos o amb menor freqüència.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Txernòbil estrena una planta d'energia solar 30 anys després del major accident nuclear de la història

                       

La central nuclear roman tancada en un sarcòfag gegant per contenir les emissions radioactives. Ucraïna ha inaugurat aquest divendres una planta d'energia solar a la localitat de Txernòbil, que encara es ressent del pitjor accident nuclear de la història, ocorregut ja fa més de tres dècades.


Una prova rutinària realitzada el 26 d'abril de 1986 al reactor 4 va formar núvols radioactives que van provocar la mort de 31 treballadors i bombers, mentre que milers van sucumbir després a malalties relacionades amb la radiació, com el càncer. Encara que la zona segueix deshabitada, visitada només per turistes als que dirigeixen uns guies proveïts amb mesuradors de radiació.


En el primer intent de reactivar Txernòbil, s'ha construït una planta d'energia solar constituïda per 3.800 panells amb capacitat per abastir 2.000 apartaments. "No és només una altra planta d'energia solar", ha dit a la premsa el director executiu de Solar Txernòbil, Evhen Variagin, destacant la seva "simbolisme". És la primera vegada que el lloc es fa servir per a la generació d'energia des de l'any 2000, quan els romanents de la central nuclear de Txernòbil van ser tancats. "Ara veiem un nou plançó, encara petit, feble", ha valorat, per la seva banda, la cap de la central nuclear, Valery Seyda.


La planta d'energia solar, un projecte conjunt de l'empresa ucraïnesa Rodina i de l'alemanya Enerparc valorat en un milió d'euros, espera beneficiar-se de les polítiques d'estímul a les energies renovables.


Noticia original

Noticia relacionada 1

noticia relacionada 2

video