Descobreixen el mecanisme que crea els nòduls del pit

Les cèlules cancerígenes s’endureixen fins a crear tumors malignes, i açò vist a través de nòduls durs al pit, és un dels símptomes del càncer de mama. Però, quin és el mecanisme que provoca aquest fet? Els científics de l’Institut de bioingenieria de Catalunya han donat la clau.
Després de dos anys d’investigació, s’ha descobert que les propietats de les molècules  que ajuden a unir-se al teixit de la mama (integrines)  que estan sanes, són diferents a les que formen les cèl•lules cancerígenes. Quan els teixits són més rígids, les integrines de les cèl•lules sanes intervenen per a que s’estove el teixit dur. Però això no passa en les cèl•lules cancerígenes. En aquestes, en compte de reduir la rigidesa, el que fan es augmentar-la, fins a que es poden notar els nòduls propis del càncer de mama. Les molècules integrines roïns poden estar en molts altres òrgans als quals produeix el mateix, com per exemple el pàncrees.
Aquest descobriment intentarà aconseguir la manera de regular la rigidesa i combatre els tumors. De totes maneres clar aclarir que el nòduls no són només de tumors malignes, sinò també de benignes.
Notícia original
Notícies relacionades:
-Càncer de mama
-Mecanisme pel qual sobreviuen les cèl•lules tumorals
Vídeo relacionat:

Revelen la raó precisa dels beneficis de la xocolata negra

Sempre hem escoltat que la xocolata negra tenia certs beneficis per a l’organisme, però no es coneixia la raó fins ara. Han trobat dos tipus de bacteris a l’intestí: els bons, com són el bifidobacterium i els bacteris de l'àcid làctic, els quals creixen i fermenten generant compostos antiinflamatoris; i els roïns, com  E.coli, que generen malestar.
Aleshores, els compostos antiinflamatoris fabricats per els bacteris bons, són absorbits per l’organisme, reduint el risc d’accidents cerebrals o cardiovasculars.
L’equip de la Universitat Estatal de Louisiana ha provat tres tipus de xocolata en un conjunt de tubs d’assaig modificat que simulava el tub digestiu. La catequina i l’epicatequina son uns compostos polifenòlics i antioxidants que conté un ingrdient de la xocolata negra, el cacau en pols. Aquests son mal i difícils de digerir però quan arriben al cólon i es troben amb els bacteris bons es fan amb ells. Així, la fibra de l’intestí es fermenta i els grans polímers es metabolitzen en molècules més menudes més fàcils d’absorbir i presenten una activitat antiinflamatòria. Aquesta combinació ajuda a millorar la salut general d’una persona, ja que quan s’ingereix xocolata augmenten els bacteris bons i disminueixen el microbis no dessitjats.
John Finley, el coordinador de la investigació ha explicat que si la xocolata es combina amb frutes com la magrana és mes saludable, i eixe será el següent pas per a la indústria de la xocolata.

Notícia original
Notícies relacionades:
Resolt el misteri dels beneficis del xocolate negre
Els beneficis del xocolate negre gràcies a la flora intestinal

Vídeo relacionat

Descobreixen el mecanisme cerebral que connecta l'olfacte amb la fam

Descobreixen el mecanisme cerebral que connecta l'olfacte amb la fam
L’estudi d’un grup internacional d’investigadors dirigits pel departament de Neurociències de la Universitat Basca, ha aconseguit obtenir el mecanisme del cervell que augmenta la capacitat del sentit de l’olfacte en cas de tindre fam.


L’absència de menjar augmenta el nivell dels cannabinoides endògens al cervell dels mamífers. L’estudi amb ratolins amb mutacions genètiques ha determinat el tipus de cannabinoide, on i l’efecte que provoquen. Aquest s’anomena anandamida que actua sobre un receptor concret, el CB1, que el podem trobar en terminals nervioses que es troben al bulb olfactori. Durant la investigació, els científics es van adonar que el receptor era necessari, perquè el seu bloqueig o la seva eliminació provocaria menjar menys en situacions de fam. No obstant això, els ratolins que no tenien el receptor però van fer el mateix mecanisme amb manipulacions genètiques, menjaven igual en tindre els receptors corresponents.

L’objectiu d’aquest treball és el desenvolupament de nous medicaments per aplicar-lo a persones amb anorèxia, així, aquests afavoririen l’estimulació de la ingesta. També es podria aplicar a persones amb obesitat, on s’intentaria reduir la funció dels receptors CB1 per a reduir la percepció de l’olor i impedir menjar menys en situacions de fam.

Notícia original
Notícies relacionades:
Mecanisme que connecta l’olfacte amb l a gana 
Descobert el mecanisme cerebral que augmenta el sentit de l'olfacte quan tenim gana

Cèl•lules reprogramables de la pell consegueixen curar la diabetes de tipus 1 en ratolins

La diabetis de tipus 1 és aquella malaltia crònica que es produeix per la incapacitat de les cèl•lules productores de la insulina-cèl•lules beta- de fer la seva feina. Els pacients que pateixen aquesta malaltia, depenen d’un tractament amb insulina per a tota la vida. Les investigacions anteriors han tractat d’obtenir cèl•lules per a substituir aquesta carència, però, cap d’elles han tingut èxit, fins ara.

La possibilitat de poder curar la diabetis de tipus 1, suposa un gran pas per a la medicina regenerativa, ja que la solució seria reprogramar les cèl•lules epitelials per a convertir-les en cèl•lules pancreàtiques productores d’insulina. No obstant això, de moment sols s’ha demostrat en animals. Els científics han aconseguit produir les quantitats necessàries de cèl•lules beta per a trasplantar-les a un pacient.

Un gran obstacle que va tenir la generació de grans quantitats de cèl•lules productores de la insulina, és que cada vegada que maduren, és molt difícil fer-ne mes. Així, que van decidir seguir un altre camí. Els investigadors van obtenir fibroblastos de ratolins de laboratori. Després, a partir de cèl•lules paregudes a l’endoderma, aquelles que es troben en els embrions per a formar alguns òrgans, entre ell el pàncrees, les van transformar en cèl•lules que imiten a les del pàncrees. Les van anomenar PPCL, les quals a poc a poc aniran madurant i es convertiran en imitadores de les cèl•lules beta.

Els ratolins en què ho van provar, tenien alts nivells de glucosa. En la mateixa setmana, els investigadors van observar que tenien els nivells normals de glucosa, encara que el veritable canvi va vindre després: les cèl•lules PPCL havien fabricat cèl•lules beta secretores d’insulina completament funcionals. Ara, el gran repte serà portar-ho als humans.
Notícia original 
Notícies relacionades:
Curen la diabetis de tipus 1 en ratolins 
El transplant de cèl•lules que fa olvidar-se de la diabetis tipus 1 

Ratolins sense dolor

L’escorpí d’escorça és una espècie d’insecte que habita als deserts del sud-oest dels EE.UU. És molt perillós, i amb el seu verí pot arribar a matar una persona. Però els ratolins llagosta, son immunes al seu verí, i poden menjar-se l’escorpí sense cap molèstia.
El dolor, encara que siga desagradable, és una mena d’advertència de que alguna cosa roïna passa al nostre cos, per això la nostra natura no ha fet que ens desaparega. Els ratolins llagosta, també senten dolor, però el verí d’aquests insectes, per a ells actua com un anestèsic. Però per què la toxina de l’escorpí els lleva el dolor? Els dos receptors importants del dolor als mamífers són els canals del Na dependents del voltatge NaV1.7 y NaV1.8. El verí actúa de normal en el primer voltatge, cosa que en els ratolins llagosta no passa. El segon voltatge, en els ratolins llagosta tenen aminoàcids que s’uneixen a les toxines del verí i així tallen el pas dels altres canals de sodi.
Aquest descobriment podria crear analgèsics més efectius en un futur, però primer s’han de coneixer millor els mecanismes del dolor a l’ésser humà.
Notícia original
El ratolí menja escorpins que udola a la lluna
No senten dolor?
Video relacionat

Fabriquen gasolina amb una bacteria que es troba en el nostre intestí

La gasolina és el combustible més demandat del món, però un dels seus desavantatges és la dependència amb l’or negre. El biodiesel és una altra alternativa, però no és compatible amb els motors moderns. Per això, han de trobar una forma de conseguir gasolina ecològica que siga compatible.
Gràcies a unes tècniques de biologia sintética, han fabricat per primera vegada gasolina sense recurrir ni al petroli ni a ningún combustible fòssil. Uns científics coreans, han utilitzat una bacteria: Escherichia coli (E.coli). Aquesta bacteria la podem trobar al nostre intestí, entre la femta humana. És la bacteria que ens provoca la diarrea, però la podem modificar per a que actúe com vulguin. S’ha pugut utilitzar per a produir insulina per a tratar la diabetes i proteïnes per al càncer.
De moment sols han conseguit produir 580 mg de gasolina per litre cultivat, però l'objectiu a llarg termini és millorar la producció a un preu més barat

Notícia original
Notícia relacionada
Vídeo relacionat

Rates paralítiques tornen a caminar

A l’Escola Politècnica Federal de Lausana a França, han desenvolupat una rehabilitació en la qual, rates amb paràlisi per culpa d’una lesió a la mèdul•la espinal, han pogut tornar a caminar. Açò és un gran avanç en la medicina, pero no supon la cura de la mèdul•la. La rehabilitació ha sigut de dos setmanes combinant amb un arnè robòtic i estimulació electroquímica. Així, les ratetes poden caminar, pujar escales i fins i tot evitar obstàculs. L’investigador afirma que ha sigut un èxit, perquè s’han recuperat un 100% del moviment voluntari.
A l’Hospital de Paraplègics de Toledo, afirmen que el resultat es meravellós, però que aquest experiment ha de ser probat per altres científics. El cervell i la mèdul•la tenen capacitat de recuperar-se després d’un dany moderat, gràcies a la neuroplasticitat. En la ivestigació, la primera part del procés, es van dedicar a estimular les neurones “adormides” de les extremitats de darrete, per a formar noves connexions. Una mescla química amb substàncies agonistes, dopamina, adrenalina i serotonina, va reemplaçar els neurotransitors del cervell en un individu sa, per a coordinar el moviment voluntari. Açò va estimular la mèdul•la a través d’uns elèctrodes implantats a l’espai epidural. A partir d’ací, els animals podien menejar-se de manera voluntària, fins a un tros de chocolate que hi havia.
La força de voluntat de les rates, va produir un augment per quatre la quantitat de fibres nervioses entre el cervell i la mèdul•la espinal. Així, podien mooure’s de manera voluntària.
En humans és més complicat. No podrien arribar a caminar, però si, patir una forta recuperació.


Noticia original 
Noticies relacionades:                                                                                                        
-Esperança per als paraplègics
-Tornar a caminar?
Video relacionat:

La primera teràpia per allargar la vida ha sigut un èxit

La teràpia contra l’envelliment ha conclòs allargant-li la vida a uns ratolins, un 24%. Aquesta, és una nova teràpia que evita envellir durant un temps i s’aplica a animals adults i només una vegada. En el Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Genètica de la UAB, van tractar uns ratolins d’1 any d’edat i altres de dos anys i en els dos va tindre un efecte rejovenidor. Els primers, van viure un 24 % més, i els altres, un 13%.  La teràpia, consisteix en aconseguir que les cèl•lules expressen telomerasa. En general aquesta terapia consisteix en millorar la saut i en atrassar l’envelliment i  l’aparició d’enfermetats relacionades amb l’edat, com per exemple l’Alzheimer.  Segons els investigadors,  el treball demostra que utilitzant aquesta teràpia amb telomerasa, no té perquè augmentar les possibilitats de tindre càncer.
Els  telòmers, proteigeixen els extrems dels cromosomes de forma llimitada, perquè amb les divisions cel•lulars, aquests s’acurten. El que fa la telomerasa és frenar aquesta retallada dels telòmers i inclús reconstruir-los. Aquest gen, només es troba en les cèl•lules antes de nàixer, les cèl•lules mare i les cancerígenes. Per aixó, el càncer ha sigut un obstacle per a investigar  l’antienvelliment en telomerasa.  No obstant, els ratolins de l’assaig no han patit ningún problema.
De moment, en humans no es podria tratar, exepte per a tratar enfermetats relacionades amb els teixits telòmers, com alguns cassos de fibrosi pulmunar.


Noticia original
Noticies relacionades:
-Primera teràpia que allarga la vida
-Desarrollada una teràpia per a prollongar la vida
Vídeo relacionat:

El misteri dels indígenes rossos de les illes Salomó

Al Pacífic Sud, el 10% dels natius de les illes Salomó , tenen un aspecte diferent al que coneguem. La pell la tenen molt fosca, però tenenen els cabells rossos brillants, com és més comú a una persona del nord d’Europa.
Fins ara, pensàven que les causes d’aquest misteri eren que, aquest tret era trasmés pels exploradors i comerciants europeus d’uns quants segles enrere. Però una investigació ha pogut resoldre els dubtes: han dit que aixó és causat per una variant genètica única que només afecta a aquest grup de persones i que no té res a vore amb el gen que provoca el pèl ros a Europa. Al món, és poc freqüent el pèl ros natural, per aixó els melanesis, críen que aixó era causat per estar tot el dia al sol o per tindre una bona dieta en peix.
Els interessats de la universitat de Bristol (UK) i de Stanford (EE.UU), van prendre mostres de saliva de un grup de 43 rossos i 44 morenos de melanesis.
Després d’analitzar les mostres, van descubrir que hi havia una senyal molt forta al cromosaoma 9, que representa el 50% de la variación del color dels cabells.
El gen responsable s’anomena  TYRP1, que està relacionat amb la proteïna tirosinasa. Així que, els cabells rossos es van crear de forma independent, sense ningun gen europeu.


Noticia original
Noticies relacionades:
-Indígenes rossos a les illes Salomó
-Indígenes amb pell morena i el pèl ros
Video relacionat:

Troben la molècula que propaga al VIH per tot l’organisme.

Científics espanyols han identificat la molècula que propaga el sida per l’organisme, fet que facilitarà la creació de nous medicaments que frenaràn l’acció del virus y de la vacuna que eliminarà aquest virus.
El VIH té en la seua coberta unes molècules (glangliòsids), que utilitza per a que accedeixin les cèl•lules dendrítiques. Aquestes últimes són les encarregades de la captura i de trossejar els virus que entren a l’organisme per a ser traslladats fins als ganglis i acabar amb la infecció.
En el sida, el VIH s’amaga en les cèl•lules dendrítiques i quan aquestes arriben als ganglis, el virus destrueix el sistema immunitaris atacant als limfòcids T CD4. A part de identificar la funció d’aquesta molècula, han eliminat els gangliòsids del VIH que evita que les cèlules dentrítiques puguen internalitzar. Ara, començaran a fer medicaments que es complementen amb els que ja existixen. A més, ara comença el desenvolupament de la vacuna per a evitar contagiar-se, cosa que aquesta  investigació podrà durar el menys possible una década, perquè per ara és impossible. Els investigadors tenen l’esperança de definir els primers immunògens dins de tres anys, perquè desde fa tres mesos que estan provant amb ratolins. Per això es tant important la inverció en la investigació, perquè s’ahorrarien molts milions amb els medicaments que es tenen que prendre els afectats del virus. A més, seria una possibilitat de salvar moltes vides, perquè hi ha 34 milions d’infectats en tot el món i d’aquests, els que són del tercer món, es moren per no poder accedir a la medicació.
NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES
- Científics espanyols troben una molècula que ajuda al VIH a propagar-se pel cos.
- Científics espanyols troben la molècula que propaga el VIH i aplanen la via a noves terapies. 

VÍDEO

“L’efecte Bruce”: les mones que aborten

Les femelles d’una espècie de mono, les gelades, parents prop dels babuins , aborten fácilment després de que el mascle dominant es canvie per un altre. L’ “efecte Bruce” es conexia en criatures de laboratori, però no en animals en llibertat. Durant 5 anys els experts han estat seguint a 110 femelles, de 21 grups diferents amb uns 28 reemplaçaments, en el Parc Nacional de Simien . Les gelades, viuen en grups amb un mascle dominant i fins a 12 femelles relacionades. Primer, hi ha un mascle dominant de les femelles. Hi ha més mascles el el grup i quan un té una oportunitat en una femella, totes van a per ell. Així fa que maten a les críes engendrades pel seu predecessor. Els altres mascles es queden “marginats” fins a que passe el mateix. El nou mascle accelera la fertilitat de la femella lactant, després de matar als nadons.

Per a la mare es una gran preocupació, però ho torna a provar en un altre mascle i el que provoca aquest efecte és que retrase la reproducció, encara que la fertilitat augmente. Segons el científic Beehner, en aquestes condicions de la poca supervivència infantil, la selecció natural ha pogut afavorir a les femelles perquè conservin la capacitat de perdre el seu embaràs abans de realitzar una forta inversió en la gestació i la lactància.

Durant aquests anys, casi el 44 % dels nadons moren en l’arribada del nou mascle.

Noticia original

Noticies relacionades

-Mones que aborten

-Les femelles de certs primats aborten amb l'arribada d'un nou mascle.

Ordenat el genoma de “l’Home del gel”

Un conjunt de científics ha conseguit ordenar el genoma complet d’ Ötzi , nom original de “L’home de gel”. Els investigadors han revelat que tenia els ulls marrons, el seu grup sanguini era O, era intolerant a la lactosa i tenía molta probabilitat de patir enfermetats cardiovasculars. Aquest individu de fa 5300 anys va ser trobat congelat als Alps italians en 1991, a pocs metres de la frontera amb Àustria per dos turistes alemanys, i a més està més emparentat en els actuals habitants de Còrsega i Sardenya que en els italians, on va ser trobat. Fa uns 4 anys, va ser ordenat l’ADN mitocondrial de Ötzi , però ara han revelat altres secrets que mantenia aquest individu. Durant 20 anys l’han estat estudiant i saben que va morir després de rebre una fletxada en l’espatlla, es va desagnar poc a poc. També, l’ADN, sugereix que els seus avantpassats emmigraren desde l’Orient Pròxim, a causa de l’expansió agrària. El fred va permetre que tots els teixits i tots els òrgans es manteniren igual. Quan el van trobar estava totalment vestit, amb capa i sabates de cuir impermeables, a més, portava instruments de caça, com fletxes, gavinets, un fong d’esca per a fer foc i bolets en cas d’enfermetat. També se sap que havia de mesurar 1,59 metres, pesava uns 50 quilos i tenia 46 anys quan va morir. Encara que saben moltes coses sobre aquest individu, continuaran investigant-lo.

Noticia original

Noticies relacionades:

-Ötzi, “l’home de gel”, patia del cor i encara té parents vius.

-L’autopsia confirma que a l’home de gel, el van asassinar.

La rana més xicoteta del món

En una investigació a Australasia, van trobar dos noves espècies de ranes, una de elles, el vertebrat més xicotet del món. És una rana de 7.7 milímetros de grandària. Ha sigut trobada a l’illa de Nova Guinea per els investigadors de la universitat de Louisiana dels EEUU i li han posat el nom de 'Paedophryne amauensis'. Viu en el sòl, en una fulla humida al bosc tropical. Aquesta universitat ja ha aportat més de 60 espècies de rèptils, amfibis, aus i mamífers.

Segons el descubridor d’aquesta espècie, Nova Guinea és un punt calent de biodivesitat .

I tot el que es descobreix incorpora una altra capa a l’enteniment general de com la biodiversitat es genera i es manté. També afirma, que per als biólegs és molt important el tamany delsarti vertebbrats, perquè es coneix poc sobre els tamanys extrems, ja siga gran o xicotet.

Hi han més de 60.000 espècies de vertebrats al món, i el més gran que es coneix és la balena blava , de més de 25 m i fins ara, el més xicotet era un Peix trobat a Indonèsia de entre 7.9 i 10 mm.

Video :

Noticia original

Notícies relacionades:

-La rana que cap en una moneda

-El vertebrat més xicotet

Creen monos amb parts de sis genomes diferents

Científics de la Universitat d’Oregó, als EEUU han creat els primers monos quimèrics , formats per, fins a sis genomes diferents. Encara que la producció d’animals quimèrics només s’ha llimitat en ratolins, les possibilitats de la ciència son inmenses.

L’estudi diu que podría haber llímits en l’ús de cèl•lules mare cultivades, però aquests, nasqueren després de aplicar embrions de monos rheus i implantar-los amb éxit. La clau de l’experiment, va ser la mescla de cèl•lules dels embrions que havien fet anteriormente. Un embrió tipotent és quan les seues cèl•lules poden produir un animal complet, així com la placenta i altres teixits, a diferència dels pluripotents, que només poden produir teixits.Els científics van seguir el procés que havien utilitazat quan van crear els ratolins, però va fallar. Els embrions del mono, impedixen que les cèl•lules de l’embrió cultivades s’adapten com fan les cél•lules mare dels ratolins.

L’equip de Mitalipov afirma que de moment no hi ha ninguna intenció de crear humans quimerífics.

-Naixen els primers monos quimèrics

-Els monos quimèrics

Noticia original

Video

Dissenyen una lentilla que projecta realitat augmentada directament a l'ull.

Els investigadors nord-americans han desenvolupant una lentilla amb circuits electrònics, que en un futur, podría conventir-se la lent de contacte en una pantalla virtual.

Els experts afirmen que la lent esta formada per una xicoteta pantalla, en la cual les imatges de l’exterior es poden superposar. Aquests primers, construiren el circuit a través d’una làmina de metall i per a que quedara del tamany de la lentilla, escampàren els components en una làmina de plàstic.

Aquesta lentilla no corregeix la miopia, hipermetropia o astigmatisme , no obstant, no hi han obstacles per a que hi estiguen les dos funcions.

El projecte encara no s’a provat en humans, però si en un conill, que la va portar durant 20 minuts sense cap efecte negatiu.

Entre possibles usos que té aquesta lentilla estan: quan condueixes, pots llegir dades directament al parabrises; també per a jocs d’ordinador, en que els jugadors estan immersos en el joc.

Han nomenat també, que es podria tindre Internet en la lentilla, ja que volen desenvolupar una comunicació sense cables entre aquests dispositius i alimentar el sistema amb una combinació de cèl • lules fotovoltaiques i radiofreqüència. Però el que realment volen es que siga segur i satisfactori.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES

-Lentilla que funciona com una pantalla de ordenador

-Lentilla qu et farà sentir com “Terminator”

Vídeo relacionat

Troben un llac subterrani gegant en una lluna de Júpiter

Els científics han trobat l’existència d’una gran massa d’aigua líquida baix de la superfície gelada d’Europa, una lluna de Júpiter. Els anàlisis diuen que es aigua calenta i que està a menys de 3 km per baix de l’escorça del satèl•lit.
Durant més d’una década, han estat les fractures de gel a Europa i els astrònoms han anant investigant. Alguns creuen que és per l’existència d’un oceà subterrani, que fundeix i trenca el gel, però altres diuen que la superfície és massa gruixuda per a que l’aigua la fracture. No obstant, ací en la Terra en les plataformes gelades de l’Antàrtida i Islandia, han averiguat que per a que aquestes siguen fracturades es necessària l’existència de l’aigua.
Centenars d’estranyes i caòtiques formacios es repartixen per la superfície d’Europa, formant àrees de terreny irregulars, alçant grans blocs de gel, pareguts als icebergs . Paul Schenk afirma que “Es com gel destrossat”. Els investigadors senyalen que l'aigua subterrània més calenta, provoca una fusió parcial de l’escorça gelada, que es derreteix i augmenta la cantitat d’aigua, entre 20.000 y 60.000 km cúbics. Per això, aquesta investigació ha classificat a Europa com un lloc on podria haver vida. La massa tan gran d’aigua resulta ideal per a saber si en realitat hi ha “algú” ahí fora.

Noticia original

Notícies relacionades
-Juno parteix cap a Júpiter
-Júpiter, lladre dels planetes
Video

Impressionant desprendiment a Cornualles(Anglaterra)

El passat 3 d’octubre, Richard Hocking, un ingenier que estava medint esquerdes, va grabar unes imatges de dotzenes de mils de tonellades de roca caiguent al mar per la caiguda d’un penya-segat, a Cornualles(sud-est d’Anglaterra). Aquest penya-segat es l’anomenat “Cala del Hombre Muerto”( Deathman´s cove).
Aquest dramàtic despreniment de 100 m de paret, va acabar desintegrant-se en un núvol de pols i d’aigua blanca. La caiguda de seccions costaneres com estes, són causades per una combinació de les ones que xocàven la base del penya-segat, que junt amb el vent, acabàren de produir la caiguda. Aquesta caiguda a la costa es molt complicada de grabar-la.
En el vídeo es pot observar com es van dibuixant les fractures que després seràn els plànols de ruptura per al despreniment final. S'estima que prop de 100.000 tones de roca i arena van caure al mar. Aquest tipus de despreniments són un acte geològic voluminós. De fet, el més gran del que es coneix, va passar el 1999 , al penya-segat de pedra calcària més alt de Gran Bretanya(200.000 tones).

Notícia original

Noticies relacionades
-Desprendimientos de roca afectan Proyecto Misicuni

- Utilizando helicopteros para prevenir desprendimientos de rocas



Video

Una erupció en quatre fases

Els científics de l’Institut Geogràfic Nacional(IGN) i del Centre Superior de Investigacions Científiques(CSIC), han confirmat que la erupció de El Hierro, està composta per quatre fases.Encara que precisaren que la culminació de les mateixes dependrà de la quantitat de magma a expulsar per part del volcà.

La primera fase, la qual ja s’ha pugut observar, consisteix en l'expulsió de bombolles de lava que porten gas i que una vegada que ho perden s'enfonsen. En una segona etapa, es podrà veure una columna de color blanc de vapor, que donarà pas a la tercera fase en què s'han d'observar unes explosions de color negre conegudes com cues de gall. Finalment, es podrà visualitzar "el creixement d'una petita illa de la qual fluirà una font de lava tipus sortidor.
El coordinador de la CSIC, Ramón Ortiz, va assegurar que el diàmetre de la boca del volcà deu ser aproximadament d’1 m de diàmetre i s’ha produït una deformació de 5 cm en la illa. Així com, l’erupció serà visible quan estiga a 60 m de profunditat.
En aquest moment es troba a 2.4 km de la costa de La Restinga i a uns 150 m de profunditat i seguix expulsant el material magmàtic.
En la gran taca verda apareguda , ha crescut l’oleatge i els testics aseguren que hi ha una espècie de remolí. Els científics han dit que les noves dades porten a les autoritats a pujar un nivell més l'alerta volcànica, però no posa en perill a lla vida de les persones, encara que la costa de Restinga esta buida de gent, ja que van ser evacuats.

Notícia original

Notícies relacionades
El magma ix a la superfície i es tem una explosió.
Un nou volcà es produeixen la illa de El Hierro


Video