Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris síndrome d'Asperger. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris síndrome d'Asperger. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de març del 2019

Qué és el síndrome d’Asperger i quines són les seues conseqüències?



Aquest síndrome forma part de la categoria de diagnòstica del Trastorn del Espectre del Autisme (TEA) des del 2013. El TEA és un trastorn que afecta al llenguatge, al pensament i al comportament de qui ho pateix.



Aquest trastorn és poc conegut entre la població i per uns quants professionals. A Espanya s’han localitzat més de 450.000 persones amb aquest síndrome. És important fer un diagnòstic des del principi, ja que així es milloraria la vida social, personal i emocional en la vida adulta.




Per desgràcia, no hi ha cap tractament amb què es pugui curar o previndre.

Aquelles persones que ho ofreixen moltes vegades són persones honestes amb les seues idees i són naturals amb les seues relacions socials.


VÍDEO: 









dimecres, 17 d’abril del 2013

L’AUTISME I LA SÍNDROME D’ASPERGER

Segons una enquesta realitzada pel Centre de Prevenció y Control de Malalties de Estats Units un de 50 xiquets en edat escolar en EEUU pateix un trastorn del espectre autista (Síndrome de Asperger, Autisme i Trastorn del desenvolupament no específic), incrementant en un 72% l'estimació feta fa un sis anys on un de cada 86 menors el patia.

Actualment, almenys un milió de xiquets de entre 6 y 17 anys pateixen algun trastorn d'aquest tipus. Els resultats també conclouen que els mascles en edat escolar son 4 vegades més propensos a patir-los que les xiquetes. Aquests resultats sorgiren de 95.000 enquestes i probablement que aquells amb fills foren els mes interesants en contestar.

Aquest increment no es deu a que hi haja més casos sinó a que s’estan identificant i diagnosticant amb més freqüència. Tradicionalment es consideraven autistes als xiquets amb problemes severs de llenguatge, marcades deficiències intel•lectuals i socials, i comportaments inusuals y repetitives, però ara ja s’inclouen trastorns més lleus.

Segons alguns estudis aquestes psicopatologies tenen un origen genètic i altres diuen el contrari. Xiquets de pares majors, nascuts de forma prematura o baixos de pes o prendre drogues durant l’embaràs poden ser factors de risc. Es recomana als pares vigilar com juguen, aprenen, parlen i actuen els seus fills fins els 5 anys.


Notícia original


Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2


Vídeo