S’han trobat restes d’organismes microbians en les sales esterilitzades de la NASA a pesar de que la NASA i el seu grup d’enginyers del Laboratori de Propulsió a Raig van seguir estrictes protocols per tal de no “colar” microorganismes en els equips que envien a l’espai, però resulta impossible crear biomasa cero en les seues sales de creació.
Per tant, analitzant a fons la situació, pot ser que alguns microbis hagen aplegat al Planeta Roig en bones condicions. Açò pot significar una greu alteració en l’equilibri de l’ecosistema de Mart, ja que tal vegada aquests microbis poden eliminar tot rastre de vida si és que hi havia, doncs tot apunta a que ha pogut haver.
Però no tot són males notícies, doncs aquesta contaminació dona ferramentes evolutiva a la ciència. A mesura que la investigació avança, es poden crear protectors solars més potents que poden protegir-nos contra mutacions nocives que deriven en càncer. A més, si algun dia apleguem a xafar Mart, aquests microbis ens ajudaran a sobreviure en el Planeta Roig.
La Xina llançarà la seua primera missió a Mart a bord d'un coet Llarga Marxa 5 Y4, aterrarà en Mart amb una sonda i desplegarà un vehicle explorador.La missió denominada Huoxing1 (Hx 1), se suma a la del rover Exomars2020, Roscosmos i al Mars2020.
Aprofitant la proximitat entre Mart i la Terra que redueix el temps a uns set mesos. Emirats Àrabs també planteja enviar una sonda espacial marciana, Hope Mars Mission, per estudiar la seua meteorología. L'objectiu sería buscar si hi ha vida en Mart, actual o passada, l'origen i el grau d'habilitats.
La segona tasca serà un estudi geològic, distribució de gel d'aigua, composició de superfície i estructura interna. L'últim serà explorar possibilitats de transformació i emplaçament. El coet també enviarà una nau robòtica lunar que l'objectiu serà portar mostres a la Terra.
Fa molt de temps, Galileu Galilei va descobrir un planeta apuntant amb un telescopi al planeta roig Mart, l’any 1610. Després del viatge a la Lluna, el pròxim objectiu de l’ésser humà va ser la colonització d’ aquest planeta, osiga que es un objectiu que porta molt de temps en el cap de les persones. Els primers pasos van ser analitzar el planeta mitjançant robots per determinar si el planeta era habitable o no. Una vegada realitzat el primer pas, toca entrar a l’acció
Elon Musk, el president de la empresa de cotxes Tesla, té un plan perque el procés funcione. En 2022, es llançarà un cohet de la companyía SpaceX amb una tripulació d’humans amb destí al planeta roig. La nau BFS (Big Fucking Spaceship) amb un diàmetre de 17 metres, transportaria entre 100 i 200 persones cada 26 mesos -després d'uns dies previs d'entrenament- i serà la més gran que s'haja construït fins ara. Segons ha calculat *Musk, colonitzar Mart serà possible amb una comunitat *autosostenible de no menys d'un milió de persones, alguna cosa que probablement ens porta quasi un segle.
La NASA ha anunciat que el mòdul espacial InSight, que va aterrar a Mart al novembre, i ha detectat indicis del primer aparent sisme. El dèbil senyal sísmic va ser detectat per l'Estructura Interna d'Experiments Sísmics.
El sismòmetre instal·lat en l'InSight va ser col·locat en la superfície de Mart el 19 de desembre i des d’aquest moment ha reconegut altres tres tremolors, més xicotets i d'origen més ambigu que el detectat el passat 6 d'abril. Bruce Banerdt, va dir que només havien recopilat sons de fons, i açò suposava un primer pas en la sismologia marciana. Banerdt va comparar esta investigació amb les missions Apol·lo.
L'InSight es va posar en una zona plana de Mart coneguda com Elysium Planitia.
A diferència d'altres missions de la NASA protagonitzades per robots, aquest porta la seua missió des d'un punt fix. L'objectiu d'este projecte és estudiar l'interior i la composició de Mart.
Per a arribar fins a l'interior de Mart, l'InSight compta, amb un sismògraf i una sonda que poden mesurar l'activitat i la temperatura internes del planeta.
La NASA ha trobat una grabació sobre un terratrèmol en Mart. El 6 d’abril el sismòmetre va registrar una sèrie d’udols, grunyits i sons diversos. El grunyit és el so que es considera un terratrèmol. És la primera grabació feta en Mart segons els científics.
El SEIS detectava so de fons, però finalment ha trobat el que els científics buscàven.
La grabació dura uns 40 segons. Comença en un dèbil aullit i acaba en la vibració del posible terratrèmol. Hi ha un soroll fort al final de la gravació però és el braç de la màquina menejant-se.
Mart no té sismes causats pel desplaçament de les plaques tectòniques com en la Terra, però si té xicotets terratrèmols, cruixits i sorolls causats quan es gela i es contrau.
Els científics esperen que les dades de la nau InSight finalment revelen l'estructura interna del planeta, inclòs la grandària i la densitat de la seua corfa, manto i nucli, com fluïx la calor a través del planeta i inclús si pot haver-hi aigua en l'interior.
Amb l’objectiu de trobar vida passada al planeta roig, els científics estan controlant una missió no tripulada a la NASSA. El vehicle enviat, recorrerà Mart, buscant pistes en roques d’uns 3.900 milions d’anys d’antiguitat. S’espera que hi arriben en 2021.
El vehicle farà el seu treball prop del cràter Jezero, ja que va tindre aigua en el passat. S’espera que encara queden evidències dels microbis que hi van viure en o al voltant de l’aigua. Altre objectiu seran els depòsits de carbonat, on gràcies a aquestos, hi podrà quedar atrapada tota vida que existisca a Mart.
Per a que hi haguera una situació ideal, el vehicle hauria de trobar-se amb estromatolitos, que són estructures minerals de carbonat. Aleshores, triaria el millor lloc per desenvolupar la seua funció, amb la finalitat d’agafar mostres que puguen ser d’utilitat en la investigació. Per tant, trobar signes que alguna vegada va haver-hi vida a Mart, podria ser més fàcil dins de poc.
Un estudi suggerix que pot haver-hi ambients pròxims a la superfície a Mart amb oxigen (O2). La qual cosa significa que aquest planeta pot albergar vida. Així ho indica un treball publicat en Nature Geosciences elaborat per científics del Laboratori de Propulsió a Doll i de la Divisió de Ciències Geològiques i Planetàries, ambdós de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, en Pasadena (Estats Units) i de la Universitat de Harvard, en Cambridge (Estats Units).
Se suposa que Mart és incapaç de produir ambients amb concentracions prou altes d’O2 per a suportar la respiració aeròbica, però l’estudi, en el que participen Vlada Stamenkovic, Michael Mischna, Lewis M. Ward i Woodward W. Fischer, presenta un marc termodinàmic per a la solubilitat de l'O2 en salmorres
en condicions marcianes pròximes a la superfície.
Dades recopilats pel Mars Express de l'Agència Espacial Europea (EIXA) apuntaven a l'existència d'un estany d'aigua líquida soterrat baix capes de gel i pols en la regió polar sud de Mart. El passat 25 de juliol, l'EIXA donava a conèixer la possibilitat que esta aigua fora líquida. També es va revelar la presència de sals. El Mart modern pot suportar ambients líquids amb valors d'O2 altes en regions polars a causa de temperatures més baixes en latituds més altes promovent l'entrada d'oxigen en les salmorres.
Un estudi de la NASA explora les implicacions de la presència del gas al planeta vermell
L'oxigen és fonamental per a l'aparició de vida més complexa. A la Terra, l'atmosfera va començar a acumular oxigen fa 2.700 MA, gracies als cianobacteris que vivien en els oceans i eren capaços de realitzar fotosíntesi.
Ara, un nou estudi apunta que en zones de Mart també pot haver prou oxigen com per mantenir a alguns éssers vius terrestres. Segons un estudi publicat a Nature Geoscience, al voltant d'un 6,5% de tot el planeta pot albergar quantitats d'oxigen a la superfície o a uns centímetres per sota d'ella similars a les que a la Terra són suficients per sustentar a alguns microbis i esponges, organismes que poden proliferar en concentracions d'oxigen molt baixes.
Fins ara, la presència d'oxigen a Mart s'havia "menyspreat", a causa de les baixes concentracions. Però els microorganismes no necessiten O₂ per respirar, encara que l'oxigen molecular permet obtenir major energia en els processos de respiració. Per tant, encara que a baixes concentracions, permetria per exemple l'existència de bacteris com les que es troben en riu Negre [Huelva], que oxiden el ferro de la pirita per obtenir energia. I una cosa que abunda a Mart és el ferro.
Les proves recollides pels exploradors robòtics enviats a Mart suggereixen que el planeta vermell va ser fa milions d'anys un món humit, banyat per oceans i rius en el qual es produïen fins i tot gegantescs tsunamis. Més recentment, han aparegut indicis que en l'actualitat l'aigua segueix fluint, almenys estacionalment.
Imatges preses per la sonda “Mars ReconnaissanceOrbiter” (MRO) plantejaven que, sota la superfície del planeta, certes quantitats d'aigua salada roman líquida i s'escorre cap a la superfície de tant en tant. En aquelles fotografies apareixien taques fosques que es podrien explicar amb la presència d'aigua líquida a uns 23 graus sota zero, alguna cosa possible gràcies a les sals que contindrien.
Aquests fluxos farien més probable també la possibilitat de vida en el subsòl marcià.
Aquesta setmana, no obstant això, un nou estudi, publicat en la revista Nature Geoscience, ofereix una explicació alternativa per a les taques capturades per MRO. El treball, realitzat per l'U.S. Geological Survey, planteja que en lloc d'aigua les taques siguin “fluxos granulars” o, en llenguatge comú, corrents de sorra movent-se en una manera semblada a l'aigua líquida. Aquest nou escenari allunyaria la possibilitat de trobar vida en el Mart present.
Sis membres de la tripulació de l'Estació Espacial Internacional (ISS) aconsegueixen un dels descobriments més importants en la història de la humanitat: la primera prova que hi ha vida fora de la Terra. En una mostra acabada d'arribar de Mart troben un estrany organisme, que resultarà molt més intel·ligent del que s'esperava i que posarà en perill la vida dels protagonistes i de tota la humanitat.
Aquest és l'argument de la pel·lícula Life, un thriller de ciència ficció espacial amb un elenc de luxe que aquest divendres s'estrena a Espanya. Al marge de les crítiques que ja ha rebut la cinta i les seves similituds amb Alien, el vuitè passatger, la història planteja una pregunta: ¿El dia que calgui portar mostres de Mart, convindria portar-les a l'Estació Espacial Internacional o seria millor investigar-les en la Terra?
Encara al nostre planeta ja han arribat mostres de la Lluna -a través de les missions Apolo- i es rebran altres recollides en asteroides -amb la missió Hayabusa-2 del Japó i OSIRIS-Rex de la NASA--, on és més probable trobar indicis de vida (i augmenta també el risc d'amenaça biològica) seria a les procedents de Mart. El planeta vermell, desèrtic i fred que coneixem avui va ser un dia un món humit i temperat més favorable per a la presència de formes vives, que podrien haver deixat alguna resta o fins i tot haver sobreviscut sota terra marcià.
Les missions actuals a Mart, com la que desenvolupa el rover Curiosity sobre el terreny i l'europea ExoMars des de l'espai, no contemplen la recollida de material marcià per enviar-lo a la Terra, però sí que es planteja en la missió Mars 2020 de la NASA, que es llançarà la pròxima dècada amb un nou rover. El que encara no està clar és com fer arribar aquest material fins al nostre planeta. La companyia espacial SpaceX ja s'ha ofert per realitzar la tasca amb una de les seves càpsules Drac Vermell.
Els cientifics han pugut plantar 10 cultius diferents, en un sòl que imita les condicions en el planeta Mart. Encara que aquest sòl produisca un poc menys dels cultius al sòl de la terra, la diferència no és tan gran. Açò ens sugereïx que si en un futur algún ésser humà colonitzara Mart podrien alimentar-se de manera sostenible amb aquests cultius.
Els investigadors, van fer créixer tomaca, ségol, rave, pésols, porro, espinaques, rúcula, créixents, quinoa i cebollí, en un sòl que imitava les condicions de la lluna i en un que imitava les de mart. En el primer cas els cultius van tenir la mitat d’èxit que a comparació amb el segon.
L’estudi sols imità les condicions del sòl llunar i marcià, però no la resta de les condicions, com ara pot ser la forta radiació espacial, el calor o el fred. Els cultius van créixer en un hivernacle baix l’atmosfèra de la Terra, no obstant això encara cal determinar si els cultius són bons per al consum humà.
Una de les dos llunes de Mart, anomenada Fobos, està cada vegada aproximant-se més al seu planeta (al contrari de la Lluna, que cada vegada està més lluny de la Terra). Açò pot suposar una explosió. Els astrònoms saben que aquesta acabarà desapareixent, però no tenen clar si el seu final suposarà un gran impacte o una desaparició lenta.
Actualment, Fobos orbita a 6000km de Mart. Cada any, aquesta s’aproxima 2cm més al planeta degut a la seua caiguda. Fa pocs mesos la NASA va advertir que el cos ja estava començant a trencar-se.
Un estudi publicat per Benjamin Black i Tushar Mittal, de la Universitad de Berkeley (EE UU), en “Nature Geoscience” coincidix amb el que ha advertit la NASA. Els científics han analitzat de que està composta geològicament la Lluna i han fet una simulació de la quantitat que resistirà a l’atracció gravitaròria del planeta, Mart. L’estudi explica que aquest cos, Fobos, està compost per uns materials dèbils i molt danyats. Aquestos materials començaran a desfer-se dintre de entre 20 i 40 milions d’anys. El resultat serà una espècie d’anells, com els de Saturn. A més, si Fobos conté materials més sòlids que sobrevisquen a la força gravitaròria, aquestos xocaran contra Mart.
Així, Mart passarà a ser el primer i únic planeta rocòs amb anells (cinturons). Aquestos podrien permaneixer en Mart fins 1.000.000 d’anys, segons l’estudi simulat realitzat per Black i Mittal.
Agustín Sánchez-Lavega, astrofísic de l’Universitad del País Basc (UPV), per a explicar perquè les dos llunes de mart tenen una consitència diu que aquestes dos, Fobos i Deimos, són asteroides atrapats. A més, afegeix, textualment que: “El que està succeint és com una baralla entre les forces de marea exercides per Mart i les que mantenen el seu satèl•lit cohesionat i gràcies a aquest estudi podem saber quan es trencarà”
Els dos hemisferis de Mart són més diferents entre si que entre els de qualsevol altre planeta del nostre sistema solar. L'hemisferi nord està caracteritzat per terres baixes planes i no volcàniques, mentre que a l'hemisferi sud s'estenen les terres altes esquitxades per incomptables volcans. Encara abunden i s'han discutit molt les teories i conjectures sobre l'origen d'aquesta dicotomia marciana, existeixen molt poques respostes definitives. Uns geofísics proposen ara una nova explicació.
s’ha arribat a la conclusió que un gran cos celeste va poder impactar contra el pol sud marcià en una època primerenca de la història del sistema solar. La seva simulació mostra que aquest impacte va generar tanta energia que va crear un oceà de magma, el qual s'hauria estès al llarg de l'actual hemisferi sud. El cos celeste que va xocar contra Mart havia de tenir almenys una desena part de la massa del planeta vermell, per tal de poder desencadenar suficient energia per crear aquest oceà de magma. La roca fosa acabar solidificant i formant les terres altes muntanyoses que integren avui l'hemisferi sud de Mart.
En la seva simulació, els investigadors van assumir que el cos celeste colisionante estava format en gran mesura per ferro, que tenia un radi d'almenys 1.600 quilòmetres, i que va xocar contra Mart a una velocitat de 5 quilòmetres per segon. S'estima que el cataclisme va posar succeir entre 4 i 15 milions d'anys després de la formació del planeta vermell. L'escorça de Mart va haver de ser molt prima en aquest moment. I sota la superfície s'amagava un interior líquid.
Mart té dos hemisferis molt diferents pel seu aspecte: les terres baixes de l'hemisferi nord contrasten amb les terres altes volcàniques (regions grogues i vermelles) de l'hemisferi sud. Un impacte gegant en el pol sud va poder ser la raó per a això.
Quan l'objecte va impactar, va afegir més massa a Mart, especialment ferro. Però la simulació també va indicar que la col·lisió va desencadenar una activitat volcànica intensa.
En el model, els investigadors van trobar que aquesta activitat a Mart va cessar fa al voltant de 3.500 milions d'anys. Des de llavors, no hauria d'haver existit activitat volcànica significativa, i el camp magnètic del planeta hauria essencialment desaparegut. Totes dues coses concorden amb les observacions i mesuraments fets a Mart per successives missions; l'activitat volcànica marciana ha estat essencialment inexistent des de fa molts milions d'anys, i el camp magnètic del planeta amb prou feines mereix ser anomenat així pel minso que és.
L'estrany fenòmen, produït en l'alta atmosfera marciana, s'alça a uns 250 quilòmetres de la superfície i només s'ha observat a l'alba en moments puntuals.
El planeta vermell s'ha convertit en el protagonista d'un enigma. La revista Nature ha publicat aquest dilluns una investigació sorgida arran de l'observació d'un fenomen estrany a l'atmosfera marciana per part de molts astrònoms aficionats. Va passar al març de 2012 i es va poder veure durant deu dies. Més tard es va tornar a deixar veure a l'abril. Es tracta d'una protuberància, que correspon a un núvol, que aconsegueix una altura d'uns 250 quilòmetres per sobre del sòl marcià, gairebé als llimbs de l'atmosfera.
Els investigadors contemplen dues possibilitats : núvols o aurores.
Ambdós casos es desdoblen en més possibilitats . Començant amb els núvols, a Mart hi ha tres tipus. El primer serien les tempestes de pols , que poden ser petites , locals o globals. No obstant això , les partícules no solen aixecar més de 60 quilòmetres per sobre del sòl. El segon tipus són els núvols de cristalls de vapor d' aigua, que tot i que és poc abundant en mart , és suficient perquè es produeixi condensació. El tercer tipus és el que a aquest astrofísic li sembla més plausible , perquè és un fenomen únic a Mart . Es tracta de la formació de núvols de diòxid de carboni ( CO2 ).
Els astrofísics tracten de recompondre les peces revisant les observacions de 2012 , però , segons explica a EL MUNDO el científic del CSIC Ángel López Valverde , de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia i coautor d'aquest estudi , " tenim moltes probabilitats però en elles sempre hi ha alguna cosa que no encaixa " . Notícia Original Notícia relacionada
Vídeo
La NASA està buscant maneres de reduir el cost d'enviar sers humans a Mart. Una de les opcions és sotmetre els seus astronautes a un son profund durant la duració del viatge al planeta roig. Conegut com a letargia, este son profund reduiria les funcions metabòliques dels astronautes amb els procediments mèdics existents. La letargia també pot ocórrer naturalment en els casos d'hipotèrmia.
Una tripulació teòricament podria posar-se en estat d'hivernació durant la duració del trànsit a Mart, que en el millor dels casos prendria 180 dies, només l'anada.
L'enginyer aeroespacial de March Schaaffer, de la firma Spaceworks en Atlanta, diu que simplement no ha existit la necessitat d'induir la hipotèrmia en pacients de més de set dies, mentres que per a les missions humanes a Mart, hem de pensar a 90 dies, o 180 dies.
Hi ha una sèrie de beneficis per a l'enviament d'una tripulació dormida a Mart. Per a començar, les tripulacions són capaços de viure en naus més xicotetes, amb menys comoditats i requerixen menys aigua, menjar i roba.
Finançat per la NASA, la investigació de Spaceworks suposa una reducció de cinc vegades del volum pressuritzat necessari per a una tripulació en hivernació i una reducció de tres vegades en la quantitat total de massa requerida. Açò significa que la missió passaria d'un pes de 400 tones a al voltant de 220.
El pròxim diumenge 19 d'octubre el cometa SIDING SPRING passarà prop de Mart, a una distància de 138.000 km. Els objectius dels orbitradors són fer unes bones instantànees i recollir dades importants d'aquest fenomen. El cometa SIDING SPRING prové de l'anomenat Núvol d'Oort i serà el primer nucli procedent d'eixa regió de l'espai que podrem veure directament en el nostre sistema solar. No està clar quin serà el destí del cometa. El que si que saben segur és que SIDING SPRING és xicotet i es mou ràpid. Les naus i robots que s'encontren en Mart també participaran. Ajudaran a fer instantànees i a observar el fenomen. No hi han riscos però encara hi ha dubtes sobre is el xoc de les partícules de la cua del cometa pot danyar algún dels sofisticats circuits de les naus.
Segons el RAD muntat en el robot Curiosity, el qual té un instrument que imita la pell humana, les partícules que van impactar en els seus sensor durant 253 dies indiquen que els humans rebríem dos terços de tota la radiació.
Aquest aparell està dotat d’un instrument tan innovador, capaç d’imitar la pell humana, ha sigut clau per ha esbrinar que rebríem dos terços de tota la radiació admesa sols durant el viatge d’anada i tornada, sense baixar de la nau.
Fins ara, aquestes són les úniques i millors mesures sobre la radiació que rebria un astronauta.
La NASA i la Agencia Espacial Europea volen baixar el límits màxims de radiació per tota la vida d’un astronauta a 1 sievert, però segons les dades del RAD, els astronautes rebrien 0,66 sieverts. La qual cosa ha obligat a replantejar a la NASA el realitzar missions o altres aventures privades amb voluntaris dintre de cinc anys.
Però, segons Hassler, es un gran risc, però les missió privades no estan obligats a complir els límits de les agencies oficials. Per tant, la missió Inspiration Mars, presentada per Dennis Tito, sols tindria que protegir el vehicle el màxim possible i no baixa d’ell.
Degut a aquestes radiacions, augmentes un 5% les provabilitat de morir de càncer.
Viatjar a Mart és un projecte ple d’obstacles, tanmateix aquest viatge es probablement el pròxim gran pas en la història de la exploració espacial.
Un grup d’investigadors de la Universitat de Washington creuen que açò pot ser possible gràcies a una fot d’energia molt més potent que els combustibles dels coets existents, ja que amb aquestos és gairebé impossible explorar més enllà de la Terra, aquesta font és la de fusió nuclear.
Amb aquest nou combustible el viatge de anada i tornada a mart seria molt més curt i barat, ja que amb els combustibles menys potents que hi ha, el manteniment d’un coet a l’espai seria molt costos.
Només amb una xicoteta quantitat de fusió es podria alimentar un coet. La fusió nuclear pot semblar arriscat degut a el seu ús en bombes nuclears, però la seva ocupació en aquest camp és completament diferent. De moment tan sols és una proposta, però potser que amb aquest descobriment, arribem més enllà de la Lluna.
Bacteri terrestre que podria soportar les condicions del planeta Mart
Recentment als Estats Units, han encontrat un bacteri resistent, que sorprenentment s'adapta a una atmosfera amb baixa pressió, fred i rica en diòxid de carboni, semblant a la de Mart. La troballa, ens ha pogut mostrar que pot haver-hi vida extraterreste.
Serratia liquifaciens que així es com es coneix el bacteri, es troba a la pell humana, al cabell i als pulmons, així com als peixos, sistemes aquàtics, fulls de plantes i arrels.
Segons va dir el microbiòleg Andrew Schuerger de l'Universitat de Florida, el bacteri possiblement va evolucionar a nivell del mar.
Aquest estudi obri la porta a una àmplia varietat de formes de vida amb potencial per a evolucionar de forma nativa.
Un equip
de la Universitat de Nou Mèxic acaba de presentar a Science
una nova classe de meteorit marcià que, format a l'escorça del planeta vermell. El meteorit, batejat amb el nom de Northwets Àfrica, es va trobar al Marroc el 2011. Es pareix a altres 110 meteorits marcians coneguts com SNC (Shergotty, Nakhla i Chassign), però és bastant diferent. Es compon de fragments cimentats de basalts, aquesta composicó es comuna a les mostres llunars, però no en els meteorits marcians. Per aquest motiu es creu que procedeix de l'escorça. El meteorit conté al voltant de deu vegades més aigua que qualsevol dels altres. Aquesta aigua podria haver-se originat en una font volcànica o en un mantell aqüifer proper a la superfície, el que reflecteix que l'activitat en la superfícia aquosa en Mart va poder continuar després de l'era Amazònica primerenca. Noticia original. Noticies relacionades: -La NASA enviará a Marte un heredero del 'Curiosity' en 2020.
