Un nou estudi realitzat en ratolins i humans descriu noves vies de tractament per a la recuperació de la visió, com el trasplantament de cèl·lules mare modificades que siguen capaces de reaccionar enfront del senyal de rescat emesa per les cèl·lules retinianes moribundes. Les cèl·lules retinianes moribundes envien un senyal de rescat a les cèl·lules mare perquè reparen el mal ocular.
Un equip va modificar les cèl·lules mare perquè expressaren una abundància de receptors per a Ccr5 i Cxcr6, dos senyals cel·lulars. Després de trasplantar-les, aquestes eren més propenses a moure's cap a les cèl·lules retinianes moribundes, rescatant-les de la mort i preservant la seua funció.
Un dels principals obstacles en l'ús de cèl·lules mare per a tractar la pèrdua de visió és la seua baixa capacitat de migració i integració cel·lular en la retina. Una vegada trasplantades les cèl·lules, aquestes necessiten arribar a la retina i integrar-se a través de les seues múltiples capes.
La degeneració retiniana és incurable, causa discapacitats visuals i, en la gran majoria dels casos, ceguera. Les teràpies amb cèl·lules mare han sigut una de les grans idees per a tractar les afeccions degeneratives de la retina.
El 5 d'octubre, l'Hospital Clínic de Barcelona va realitzar el primer trasplantament d'úter a Espanya. Va ser realitzat pel cap del Servei de Ginecologia, Francisco Carmona, i el cap del Servei d'Urologia i de Trasplantament renal, Antonio Alcaraz. Es va poder realitzar gràcies a la donació en viu de l'úter d'una germana a una altra.
Va ser intervinguda perquè tenia la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l'aparell reproductor femení, que significa que les dones naixen sense úter i sense trompes de Fal·lopi. Aquesta síndrome afecta a 1 de cada 5000 dones en el món.
El trasplantament d'úter es divideix en dues fases: l'extracció de l'úter realitzada mitjançant cirurgia robòtica i la seua implantació en una cirurgia oberta. La duració va ser d'unes 12 hores per a l'extracció, i d'unes quatre per a la implantació. Després d'haver tingut el seu primer cicle menstrual, en uns mesos se li implantarà un embrió dels 11 fecundats in vitro prèviament.
Una vegada haja complit el seu desig de ser mare, se li retirarà l'úter per laparoscòpia. Fins hui s'han dut a terme al voltant de 70 trasplantaments d'úter a tot el món, dels quals s'han gestat més de 20 recents nascuts vius.
NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2
Una investigació (macroestudi serològic) del Centre de Càncer de la Universitat d’Arizona amb quasi 60.000 individus va concluir que els anticossos neutralitzadors que es produeixen en el cos, protegeixen de tornar a contagiar-se durant cinc o set mesos després de la infecció del Covid-19.
L’equip d’investigadors, liderat per Deepta Bhattacharya, van analitzar la sang de 5.882 persones confirmades positives per PCR, uns asimptomàtics i altres que van desenvolupar la malaltia, per a buscar les proteïnes que protegeixen als individus de tornar a contagiar-se. El primer anàlisi
serològic es va realitzar dues setmanes després de la confirmació del
positiu per PCR. Tots els individus de l'estudi, un dels més grans
realitzats fins hui, havien produït anticossos neutralitzadors.
Els
casos més greus de Covid-19 van tindre una major producció d'anticossos
que els casos menys greus o asimptomàtics, i aquests anticossos
neutralitzadors van continuar sent detectables entre cinc i set mesos
després.
La revista Aging, va publicar una investigació britànica en la qual va arribar a la conclusió de que fent cosquerelles a l'orella amb una xicoteta corrent elèctrica, podríem atraçar l'envelliment de les persones majors, tornant l’equilibri al sistema nerviós del organisme. Segons la Universitat de Leeds (Regne Unit), un tractament de 15 minuts al dia durant dos setmanes, va produir una millora en el benestar dels pacients. La tècnica es diu ‘’estimulació transcutánia del nervi vago’’ (tVNS) i podria protegir d’enfermetats cròniques i envellir amb més salut.
L’estimulació transcutánia del nervi vago (tVNS) consisteix en subministrar una xicoteta i indolora corrent elèctrica al nivell de la pell que en arribar al nervi, envia senyals a tot el sistema nerviós. La funció del sistema nerviós és controlar les funcions corporals que es realitzen inconscientment. Te dues branques, la simpàtica i la parasimpàtica, que funcionen de forma oposada per a mantenir un equilibri saludable d'activitat. A mesura que envellim l'equilibri del cos canvia i la branca simpàtica comença a ser la dominant el que ens torna més vulnerables.
Existeix una ramificació del nervi vago a la qual es pot accedir a través de la pell de la part exterior de l'orella. Per a aquest treball, es van reclutar 29 voluntaris majors de 55 anys a què es va entrenar perquè s'aplicaren el tractament a casa. A les dues setmanes, els majors van veure una regulació en les branques que van millorar la seua salut general. Els beneficis van ser majors com més desequilibrat es trobava el sistema nerviós de l'individu al començament. Les conseqüències a llarg termini i en poblacions majors encara han de ser estudiades.
![[Img #59300]](https://noticiasdelaciencia.com/upload/images/02_2020/8734_224141_web.jpg)
