Quan va morir el 1955, el fill d'
Albert Einstein va donar permís al patòleg que li va fer l'autòpsia per preservar el cervell del seu pare abans d'incinerar el cos. L'òrgan del geni va ser llavors tallat en 240 blocs que, que a la mateixa hora, s'han laminat en 2.000 seccions finíssimes per ser conservades i estudiades.
L'encarregat d'extreure el cervell més brillant de la història, Thomas Harvey, va prendre fotografies dels 240 blocs per tal d'estudiar el funcionament del cervell del geni. No obstant això, moltes de les mostres es van perdre amb el temps. Harvey va morir abans de poder publicar les fotografies en el llibre que tenia previst escriure sobre el cervell del pare de la teoria de la relativitat.
Comparant amb els cervells de altres 85 individus corrents s’ha demostrat que a més de ser un cervell amb més pes també resulta que tenia unes peculiaritats úniques.
Les 14 imatges preses per Harvey mostren un cervell amb més plecs del que és habitual i certes regions de matèria grisa més desenvolupades.
Per exemple, s'observa una mida superior a la mitjana en el cas de les regions que transmeten els impulsos nerviosos a la llengua i la cara, però també en el
còrtex prefrontal, un racó cerebral relacionat amb la concentració i planificació. Fins ara, tant la quantitat de matèria grisa com la complexitat dels plecs cerebrals s'han relacionat amb un major quocient intel·lectual i més capacitats mentals gràcies a majors connexions entre
neurones.
No obstant això, aquesta observació no permet endevinar què va ser abans, si el geni o el seu cervell. És a dir, els autors no s'atreveixen a assegurar si Einstein va néixer amb aquests plecs extraordinaris i certes regions cerebrals més grans que la mitjana o, per contra, el seu cervell va evolucionar i va créixer a partir de la seva intensa activitat intel·lectual.
Aquesta onservacio no permet saber si Einstein va naixer amb un cervell més desenvolupat o es va desenvolupar gràcies a la seua abundant activitat
Noticies relacionades:
video:
