Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roigbatallers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roigbatallers. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de febrer del 2019

Llançats set satèl·lits amb un coet japonès


Japó va llançar un coet Epsilon el 18 de gener, portant set satèl·lits a bord. El llançament es va efectuar des de la base de Uchinoura y es va completar correctament. La càrrega va ser desplegada en una òrbita heliosincrónica amb una altitud d'uns 500 km.







El RAPIS-1 (de 200 kg), el satel·lit principal de la misio estarà dedicat a assajos tecnològics en l'espai, entre ells el desplegament d'un nou tipus de panell solar. La resta de satel·lits, més xicotets i amb missions mes secudaries son:


Els japonesos RiseSat, OrigamiSat, NEXUS, ALE-1, el vietnamita MicroDragon, Aoba-VELOX IV. El ALE-1 amb la funcionalitat de llançar progectils de 1 cm de diametre a la atmosfera per simular estrelles fugaces.









dilluns, 4 de febrer del 2019

L'extracte de timó controla la proliferació d'un virus que mata les gambetes




Les granges on es crien gambetes per al consum huma, fa anys que es veuen afectades per l'enfermetat de la taca blanca, una enfermetat que afecta al creixement de les gambetes i que les pot matar.




La solucio la van trobar cientifics del grup d'investigació Foodie, els quals pensaven en utilitzar un producte natural, el qual fora apte per al consum de gambetes i persones. El qual va ser el timó, del que ja es conesixien propiestats antimicrobianes però es desconeixia si en tindria de antiviriques.




La forma d'aplicar el timó a les gambetes, va ser introduir el oli de timó en capsules i introduirles en els pellets dels quals sálimentaven les gambetes. Gracies a introduir un 1% de l'oli esencial de timo, es podien cuar als especimens malalts i prevenir que els virus els infectara, aquesta tecnica tambe es pot utilitzar en altres animal de granja.



Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2



dilluns, 26 de novembre del 2018

Supernoves 'volcàniques' que enriqueixen el medi interestel·lar

Un equip internacional en què participen l'Acadèmia de Ciències de la República Txeca, l'Institut Nacional d'Astrofísica, Òptica i Electrònica de Mèxic i l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) (Espanya), ha demostrat que les supernoves poden deixar grans petjades de pols en els seus entorns. Amb aquest resultat proposen un model que explica com poden contenir tanta pols les galàxies de l'Univers recent.

Les supernoves són fàbriques de pols que emeten partícules al medi interestel·lar. No obstant això, es pensava que, en les primeres etapes de l'evolució de les restes d'aquestes explosions estel·lars, la pols era destruït per les ones de xoc que es generaven en l'esclat, mentre que aquest nou estudi suggereix que les supernoves produeixen més pols del que destrueixen.


Simulacions per superordinador permeten estudiar l'evolució de romanents de supernova i el seu pols. A la imatge es mostra una regió amb una grandària d'uns 100 anys llum i la intricada estructura de la pols creat per una explosió de supernova transcorreguts 50,000 anys després de l'explosió.



Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Noticia original

dijous, 25 d’octubre del 2018

Russia va ser la primera en anar al espai

Una gran exposició a Londres mostra per primera vegada fora de Rússia les naus amb les que l'URSS va intentar sense èxit enviar a un home a la Lluna abans que els nord-americans.
La nau LK-3 és una descomunal aranya metàl·lica de cinc metres d'alt amb una brillantor selenita. Va ser dissenyada per transportar a la Lluna el primer home, que va poder haver estat el cosmonauta Alexei Leonov el 1968. La Unió Soviètica, que havia enviat al primer satèl·lit a l'espai (Sputnik), al primer gos (Laika), el primer home (Gagarin ) ia la primera dona (Tereshkova), es disposava a donar l'últim pas de gegant en la carrera espacial.


"Els russos van ser en realitat els primers a arribar a la Lluna, només que ho van fer amb un robot", explica Ian Blatchford, director del Museu de Ciència. "Van ser els autèntics pioners de l'era espacial, encara que per factors històrics i polítics mai s'hagin reconegut prou els seus mèrits".

Per motius històrics, Rússia va quedar com la perdedora en la carrera espacial. En els anys 70 i 71, la nau LK-3 va ser llançada una altra vegada, malgrat això, Rússia va tornar a quedar-se sense poder trepitjar la lluna i va andonar el somni espacial que s'havien forjat durant tants anys.




Noticia relacionada 1


Noticia relacionada 2


Noticia original