La divisió sexual del treball ha sigut interpretada per la Ciència com un dels trets evolutius que estan en la base de la formació de l'estructura de la família nuclear. Una característica fins ara només coneguda en els humans moderns ('Homo sapiens')
Però altres llinatges humans ja extints també van poder haver desenvolupat una divisió del treball diferent en mascles i femelles, i per tant, compartirien amb nosaltres una de les claus dels llaços que uneixen a les famílies humanes tal com les coneixem. Un treball recentment publicat per l'investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) Antonio Roses i Almudena Estalrrich ha trobat per primera vegada evidències morfològiques que indiquen que els neandertals tardans d'entre 60.000 i 30.000 anys d'antiguitat- ja dividien algunes de les seues tasques quotidianes segons el seu sexe.
El treball, recentment publicat en la revista 'Journal of Human Evolution', fa un pas més enllà analitzant les restes neandertals des d'un punt de vista molt original. "El nou d'aquest estudi és que s'ha realitzat estudiant les marques sobre les dents, ja que els neandertals usaven la boca com una tercera mà.
Els investigadors han analitzat 99 dents incisives i canins de 19 individus provinents de tres jaciments diferents i la principal conclusió a la qual han arribat és que les estries dentals presents en els fòssils femenins segueixen un mateix patró, però diferent a l'oposat en els individus masculins. "El que hem descobert ara és que les estries detectades en les peces dentals de les dones adultes són més llargues que les oposades en els homes adults. Per açò suposem que les tasques que realitzaven eren diferents", diu Roses.
Notícia relacionada
Notícia relacionada
Notícia relacionada
