Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biogeo 4eso. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biogeo 4eso. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de maig del 2019

Sisme en Mart




Un sismògraf desplegat en Mart en el marc de la missió estadounidense InSight va registrar el 6 de abril el primer temblor en el planeta roig, va anunciar el dimarts la agencia espacial francesa CNES.

"Estaguérem mesos esperant el nostre primer sisme marcià", va anyadir el "pare" de este sismógraf francés SEIS, dipositat el 19 de desembre en Mart gràcies a un braç automàtic de la sonda InSight, que va arribar al planeta roig el 26 de novembre.

El seu objectiu és, mitjançant el registre de sismes, fer llum sobre la història de la formació de Mart succeïda fa milers de milions d'anys. Si bé la primera tremolor “marca el naixement oficial d'una nova disciplina: la sismologia marciana” este va ser massa dèbil per a proveir dades útils sobre l'interior del planeta. Segons els científics encara cal confirmar que el sisme es va registrar en l'interior del planeta i que no va ser efecte del vent o d'altres fonts de soroll.

 Notícia original 

Noticies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Vídeo:

dilluns, 5 de desembre del 2016

Un oceà en Plutó


El 15 de juliol de 2015 la sonda New Horizons va sobrevolar Plutó. Les imatges van mostrar la superfície d'aquest planeta, coberta de volcans de gel.  Dos estudis han analitzat el lòbul esquerre i suposen que baix ell hi ha un oceà d'aigua.

Fa milers de milions d'anys Plutó va xocar contra un cometa, l'impacte va formar un cràter que va anar omplint-se de gel. L' acumulació de gel, juntament amb l'efecte gravitatori de Caronte, ha acabat desplaçant el planeta del seu eix de rotació.

Però...d'on pot sortir tant de gel per a moure un planeta sencer?

Francis Nimmo, de l'’Universitat de Califòrnia en Santa Creu diu que la forma més normal és que baix del gel hi haguera molta aigua i que després de l'impacte l'aigua va eixir a l'exterior omplint una part del cràter i desplaçant el planeta.

L'oceà de Plutó està compost sobretot per aigua, però possiblement també tinga amoníac, aquesta substància descongela el gel, açò possiblement està provocant que probablement encara existisca. El volum de l'oceà serà quasi igual de gran que dos oceans de la Terra i podria estar habitat. És possible que hi haja vida en l'oceà, però no serà fàcil demostrar-ho perquè la massa d'aigua està situada baix d'una capa de gel d'uns 150 km de grossor. En setembre, un altre equip d'astrònoms va sugerir l'existència d'aquest oceà a causa dels accidents geogràfics.





Video oceà en Plutó

Notícia original

oceà en Plutó.jpg