Una expedició a bord d'un veler identifiquen patògens nous per a la ciència

Un equip d'exploradors i científics publicaren un catàleg que conté mig milió de patògens diferents, 200.000 d'elles totalment desconegudes fins ara.

El treball es basa en les dades recollides durant l'expedició Tara Oceans, duta a terme entre 2009 i 2013 que va recórrer tots els oceans del planeta prenent mostres d'aigua a diferents profunditats.

El treball mostra que els virus marins es distribueixen en cinc zones ben diferenciades: l'oceà Àrtic, l'Antàrtic, les aigües superficials i temperades pròximes als tròpics, les capes intermèdies a profunditats de 150 metres i 1.000 metres i, finalment, les zones més profundes fins a arribar al fons marí.



Entre aquestes cinc arees hi ha dos autèntics formiguers virals. La primera és la zona temperada, la segona és l'oceà Àrtic. La diversitat d'espècies de la majoria d'éssers vius és major com més a prop s'està de l'equador i disminueix cap als pols. Els autors destaquen que precisament és est l'oceà que més ràpid està canviant pel canvi climàtic.

Aquesta aventura científica va començar en 2006 per la dissenyadora francesa Agnès Troublé. El Centre Nacional per a la Recerca Científica de França va recolzar el projecte, en el qual ara col·laboren 150 científics de més de 30 països.
Des de llavors els investigadors han tret del mar 30 milions de gens desconeguts.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA 1

Planeta supergelat a uns 6 anys de la terra

L'observació ha demostrat l'existència d'una superTierra gelada e il·luminada. I no molt lluny d'on estem nosaltres, tenint en compte les dimensions de la galàxia, està a sols sis anys llum de la Terra.

"És probable que siga un planeta rocós o potser un mini-Neptó més inflat. En qualsevol cas, és tal vegada segur que estem davant un món congelat perquè la seua temperatura d'equilibri és del voltant de -170 graus Celsius". Diu Ignasi Ribas, de l'Institut d'estudis espacials de Catalunya



L'estrella de Barnard és una xicoteta roja que ja estava en l'espai abans que naixés el nostre Sistema Solar.

El planeta, designat com a estrella de Barnard, és el segon exoplaneta conegut més pròxim a la terra. Les dades obtingudes indiquen que el planeta podria ser una superterra, té una massa d'almenys 3,2 vegades la de la Terra, i orbita a la seua estrella amfitriona en aproximadament 233 dies. L'estrella de Barnard, que alberga al planeta, és una estrella xicoteta roja, freda, de baixa massa, que il·lumina de forma molt feble a aquest món recentment descobert. La llum de l'estrella de Barnard proporciona al seu planeta només el 2% de l'energia que rep la Terra del Sol.

Noticia original

Noticia 1

Durant 500 dies, la Terra va rebre un senyal de raigs X cada 131 segons

Durant 500 dies, uns potents senyals de raigs X van arribar a la Terra des d'una remota galàxia. El més sorprenent és que eren periòdiques. Es repetien exactament cada 131 segons. Per a aconseguir aquesta galàxia i conéixer l'origen d'aquests senyals caldria viatjar durant aproximadament 300 milions d'anys a 300.000 quilòmetres per segon ,una cosa totalment impossible amb la tecnologia actual. Ara, gràcies a diversos telescopis espacials, un equip d'astrònoms ha aconseguit explicar el fenomen i, de pas, aclarir com s'alimenten els forats negres.
La teoria de la relativitat d'Einstein prediu l'existència d'aquests cossos, cadàvers de grans estrelles l'enorme massa de les quals es concentra en una superfície esfèrica reduïda de manera que res que encreuament el seu llindar pot escapar a la seua poderosa força gravitatòria, ni tan sols la llum. Són invisibles als telescopis, però gràcies a l'observació del seu entorn pot conéixer-se millor les diferents classes de forats i el seu comportament.



En novembre de 2014, diversos telescopis van captar un esclat de raigs X arribat des d'un forat negre amb una massa un milió de vegades superior a la del Sol que està en el centre de la galàxia en qüestió. És un cos similar al que hi ha en el centre de la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia. El centelleig es va produir quan el forat engulló una estrella que va creuar l'horitzó de successos, el límit més enllà del qual res pot escapar a la seua atracció.

"Un esdeveniment com aquest succeeix només una vegada cada 50.000 anys en una galàxia", ressalta Dheeraj Pasham, físic de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), als EUA. Tots van captar el mateix senyal pautat de raigs X que arribava just des de l'horitzó de successos.


Noticia
Noticia 1
Noticia 2

Vídeo

X, el cromosoma de la longevitat

Les dones viuen més que els homes i la majoria de les espècies animals, les femelles viuen més que els mascles. Les raons? Els cromosomes sexuals, que pareixen guardar el secret de la longevitat femenina. Investigadors de la Universitat de Califòrnia-San Francisco, reconeixent la influència d'altres factors biològics, socials i ambientals, suggereix un paper important per al segon cromosoma X , que està present en els mamífers femelles. El cromosoma X conté molts gens relacionats amb el cervell i és crucial per a la supervivència.




Els investigadors van analitzar la influència dels cromosomes en un grup de ratolins experimentals portadors de quatre combinacions diferents de cromosomes: les 'naturals' XX amb ovaris i XY amb testicles, i dues creades al laboratori: XX testicles i XY ovaris. Els ratolins eren genèticament idèntics, excepte pels seus cromosomes sexuals, però fins i tot quan l'entorn era el mateix, els portadors del cromosoma X vivien més. I quan, es van combinar dues X amb els ovaris, els ratolins van viure fins a mig més de la vida útil habitual d'un ratolí.

L'experiment és el primer estudi mecànic que mostra que les femelles viuen més que els mascles, i que el cromosoma XX governa en gran mesura aquest tret en els ratolins envellits. Els investigadors van descobrir que tant els cromosomes sexuals femenins com les gònades femenines perllongaven la vida dels ratolins de 12 a 30 mesos, l'equivalent a ratolins de la mitjana edat a la vellesa. Però la major part de l'efecte va provenir dels cromosomes sexuals. Els ratolins XX vivien més que els ratolins XY, independentment si tenia ovaris o testicles. Tot i que els ratolins que van viure més temps tenien ovaris, a més de dos cromosomes X, mostraven la biologia natural del ratolí femella

noticia
noticia 1
noticia 2

Txernòbil 25 anys després

Les seqüeles de l'accident de Txernòbil s'han convertit en un ball de xifres. Les dificultats per certificar els efectes de la radiació en la població de la zona o la pròpia naturalesa del càncer ,estan darrere d'aquesta situació que els científics tracten de pal·liar amb evidències.

I és que, tot i la considerable quantitat d'estudis, encara és molt el que la ciència desconeix sobre els seus efectes. En primer lloc, perquè els subjectes que han pogut estudiar-se a llarg termini són escassos.La principal conseqüència sobre la salut és el càncer que ja, de per si, està molt estès a qualsevol població i les causes concretes no es poden determinar en la majoria dels casos. Txernòbil va augmentar les probabilitats de desenvolupar tumors.

El Fòrum de Txernòbi, l’OMS i altres agències de l'ONU, xifra en 9.000 les morts causades per la fuita. L'alta radiació a la qual van ser exposades les poblacions confrontants va augmentar en 4.000 les morts per càncer, mentre que altres 5.000 serien atribuïbles a la radiació que es va disseminar per altres regions.

Cap enfocament és complet perquè hi ha nombrosos factors, però les agències internacionals recorden que els mètodes de detecció d'aquest grup de malalties han millorat i que, en tot cas, no s'han d’oblidar les altres causes que poden contribuir a l'augment.

Passats 25 anys des de l’escap radioactiu, i sempre per l'observat per les víctimes dels atacs nuclears al Japó, el més probable és que els increments de tumors observats durant aquests anys havagen disminuït. D'altra banda, la radiació que els residents de les poblacions més properes han rebut durant aquest temps amb prou feines supera la que genera un TAC.

Noticia 1

Noticia 2

Legionel·la

Legionel·la és el nom comú del gènere Legionella, que agrupa bacteris Gram negatives amb forma de bacil. Viuen en aigües estancades amb un ampli rang de temperatura, preferiblement superiors a 35ºC. El seu creixement es veu afavorit per la presència de matèria orgànica. Posseeixen respiració aeròbia i un flagell per desplaçar-se. Algunes de les espècies de legionel·la poden infectar a humans. L'espècie més important en aquest aspecte és Legionella pneumophila per les seues implicacions mèdiques. La legionel·la pot multiplicar-se dins d'amebes i la seua cocultiu és de vegades el millor mètode conegut per detectar la seua presència infecciosa.

La infecció per legionel·la es denomina legionel·losi, podent presentar-se com una malaltia febril, bé de caràcter lleu i sense focalització pulmonar denominada febre de Pontiac, o bé de caràcter sever com una pneumònia atípica anomenada malaltia del legionari. Pot portar a complicacions pulmonars i els seus símptomes són: fatiga, dificultat per respirar i en ocasions diarrea o dolors musculars. La major font de contagi és el sistema d'aigües de grans edificis, hotels i hospitals, humidificadores, spas i fonts d'aigua termal. Els sistemes d'aire acondicionat són també una font rellevant de legionel·la.

Notícia

Notícia 1