Transformada pell en neurones sense passar per la fase de cèl·lules mare

La plasticitat cel•lular ha donat un nou pas amb la possibilitat de transformar cèl•lules de pell d'adults a precursors neuronals. Amb la tècnica desenvolupada per seu-chun Zhang, de la Universitat de Wisconsin-Madison, que va estar publicada a la revista Cell, s’obri la porta a considerar noves formes de regenerar neurones danyades usant les cèl•lules que envolten l'àrea de la lesió. Fins ara, per fer això calia desprogramar les cèl•lules de partida portant a un estat similar al de les embrionàries (cèl•lules pluripotencials induïdes o iPS), però ara la transformació és directa: es prenen les cèl•lules de la pell, es cultiven al costat d'un virus i aquest les modificacions fins a formar precursors neuronals, que també serien de gran utilitat en les proves de fàrmacs.

Els múltiples èxits del mètode de conversió directa poden refutar la idea que la pluripotència (la capacitat de les cèl•lules mare per esdevenir gairebé qualsevol cèl•lula del cos) és necessària perquè un tipus de cèl•lula es transforme en un altra. En conjunt, els resultats plantegen la possibilitat que la investigació amb cèl•lules mare embrionàries, i una altra tècnica anomenada «pluripotència induïda», podrien ser substituïdes per una forma més directa de generar tipus específics de cèl·lules. 

A part  que podria evitar riscos com la generació de tumors si s'usen cèl•lules mare, el descoberiment mostra un altre aspecte: la increïble plasticitat de les cèl•lules humanes, que poden transformar-se en qualsevol altra d'un tipus molt diferent.

És cert que aquest canvi (de pell a neurona) podria no ser generalitzable, però en qualsevol cas s'obri una nova possibilitat: a curt termini, disposar de teixits per investigar malalties o fàrmacs. A llarg, generar teixits i òrgans per a trasplantament.

Notícia original

Noticies relacionades

Un altre descobriment de seu-chun Zhang

Què són les cèl·lules mare?

Regeneració de neurones

Video:

El bloqueig d'un sol gen redueix l'agressivitat dels tumors

Investigadors de la Universitat Johns Hopkins, a Baltimore, Maryland (Estats Units), han identificat un gen que quan es reprimeix en les cèl•lules tumorals, planta cara al creixement cel•lular i impedeix que es produeixquen una sèrie de processos que els tumors necessiten per ampliar i estendre’s  a altres llocs. Aquest “interruptor dels processos tumorals” pot ser la clau per al desenvolupament d'un nou tractament per als tumors resistents als fàrmacs actuals. Aquest estudi ha estat publicat a la revista PLOS.

El gen que ha estat objecte de l'estudi pertany a la família HMG (High Movility Group, que té una relació amb el creixement cel•lular, el descontrol és la causa dels càncers.

Linda Resar, investigadora de la Johns Hopkins, ha estat investigant els gens HMG durant dues dècades.  Ella i el seu equip van desenvolupar tècniques per bloquejar el gen HMGA1 a les cèl•lules mare per tal d'estudiar el seu paper en elles i van descobrir que HMGA1 és essencial per a la reprogramació de cèl•lules adultes propietats de les cèl•lules mare embrionàries. A més del seu paper en el càncer, aquests gens són essencials per donar a les cèl•lules mare els seus poders especials, cosa que, segons aquesta experta, no és casual.

 En l'estudi acutal, l'equip  va implantar cèl • lules tumorals en ratolins per veure com es comporten les cèl • lules i els tumors amb HMGA1 créixer i es van estendre a altres àrees, com els pulmons, mentre que els que tenien bloquejat HMGA1 no van créixer bé en el teixit mamari o no es van propagar a llocs distants.

El següent pas, ha dit Resar, és obvi: intentar desenvolupar un tractament basat en aquest principi. Una cosa que, si funciona, pot portar fins a una dècada.

Noticia original

Noticies relacionades:

Què és un gen?

Càncer

Els tumors

Tumors benignes?

Vídeo:

Descobreixen desenes d'espècies noves en els mars espanyols

A partir de finals de 2013 Espanya augmentarà de manera notable les seves àrees marines protegides, segons el compromís del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA). Així, el país complirà l'objectiu marcat per Europa de crear una àmplia xarxa comunitària d'espais marins protegits, en el marc de Xarxa Natura 2000, un catàleg dels espais amb més valor biològic de la Unió Europea.
En concret, el 27,13% del territori espanyol forma part de la Xarxa Natura 2000, però d'elles només una petita part corresponen a superfície marina, la major part reserves pesqueres properes a la costa.
Per detectar quines són les zones marines  que s’haurien de protegir es va posar en marxa el 2009 el projecte LIFE + INDEMARES. Segons Ignacio Torres, sotsdirector de la Fundació Biodiversitat, "s'han realitzat avenços científics gràcies a la realització de més de 100 campanyes oceanogràfiques, que han portat a descobrir espècies noves per a la ciència i ha confirmar l'alt valor ecològic de les àrees d'estudi".

En gairebé totes les àrees d'estudi s'han trobat espècies que no havien estat localitzades en aquestes aigües o que són fins i tot noves per a la ciència, per exemple,  10 espècies que representen noves cites per al mar Mediterrani.
Al Cap de Creus s'han catalogat 3.000 espècies, gairebé la tercera part de les conegudes a tota la Mediterrània, i s'han trobat espècies no descrites que, a més de ser noves, han resultat ser súperabundants.




Aquest fet ha estat una demostració del molt que s'ignora del mar.


Notícia original

Noticies relacionades:
El mar desvetlla milers d’espècies desconegudes

Els misteris del mar 

Google i el mar

Alguns animals marins poc coneguts 

Vídeo:

Descodifiquen els somnis

Un grup de científics del Laboratori de Neurociencia Computacional (ATR) de Tokio, amb Yukiyasu Kamitani  com a cap, han anunciat que han aconseguit desxifrar parcialment el contingut dels somnis. Aquests estudis han estat publicats en la revista Science, on els mateix científics aporten que “Des de fa molt temps, els humans s'interessen pels somnis i els seus significats, però fins ara només la persona que somia coneix el contingut del seu somni”. No obstant, la neurologia  ja està solament a un pas de llegir els somnis.
El estudi s’ha aconseguit ja que han creat una espècie de diccionari que tradueix l’activitat mental dels voluntaris en la fase onírica, és a dir, un dispositiu per descodificar les imatges que una persona observa durant el somni.
En l’experiment van registrar repetidament l'activitat cerebral de tres persones durant la fase del somni. Quan apareixia en la pantalla d'anàlisi un senyal corresponent a una fase de somni, els científics despertaven als voluntaris i els preguntaven què imatges acabaven de veure, i així unes 200 vegades per persona. Una vegada que aquesta base de dades va ser creada, l'exploració de l'activitat cerebral mitjançant ressonància magnètica  permet predir la imatgeria onírica amb un 60% d'encert.
Els investigadors de Tòquio criden l'atenció sobre els possibles avanços en el tractament de l'insomni i altres mals de la ment que es deriven dels seus descobriments.

Notícia original

Noticies relacionades:
Notícia similar a l’original

Què són els somnis i perquè somiem?

Diccionari dels somnis

Consells per a dormir bé i curiositats sobre els somnis


Vídeo:

Implanten gots sanguinis artificials en pacients

En un seminari de l'Associació Nord-americana del Cor  un grup d'investigadors van anunciar que han aconseguit extreure cèl•lules mare  de teixit muscular, que van utilitzar per construir nous gots sanguinis per fer trasplants. Aquest avanç, publicat a la revista Science, podrà posar remei al deteriorament del sistema circulatori en moltes persones que estan sotmeses freqüentment a diàlisi o bé utilitzar els vassos a mode de bypass arterial, per conduir la sang al voltant de les artèries malaltes, i per reparar defectes congènits del cor en pacients pediàtrics.

Un dels avantatges és que, com el teixit a implantar pot generar-se a partir de cèl•lules del propi pacient, no es poden produir rebutjos del sistema immunològic. No obstant, el major avantatge d’aquest mètode és que els teixits del laboratori podran romandre refrigerats per temps indeterminat, per poder utilitzar-los quan siga necessari.


Per a la producció dels gots els científics van utilitzar una tècnica que parteix de l'ús de cèl•lules de pell, amb les quals es creen capes de teixit que després es col•loquen en una estructura de recolzament en forma de tub. Després sols queda implantar el teixit al pacient.

Notícia original

Noticies relacionades:
Què són els gots sanguinis artificials?

Un argentí va participar en un implant de gots sanguinis

Problemes al cor o als gots sanguinis

Vídeo:

Mecanisme contra l'obesitat

Douglas Coleman  y Jeffrey M Friedman , galardonats amb els Premis Fundació BBVA Fronteras del Conocimiento 2012,  han descobert nous paradigmes en l'etiologia de l'obesitat arran del descobriment de la leptina  i els seus mecanismes d'acció.

A la fi de la dècada de 1960, Douglas Coleman, que ara té 82 anys, va treballar amb ratolins obesos i va deduir que havia d'haver-hi una hormona, controlada per un únic gen, que regulés l'apetit i el pes corporal. Coneixedor dels seus treballs, Jeffrey Friedman, 23 anys més jove, es va posar en contacte amb ell a mitjans dels 80 per buscar aquest gen basant-se en les investigadors de Coleman. En 1994 va descobrir el gen que codifica l'hormona peptina, confirmant així les teories del professor, que havia predit que aquesta substància es desplaça per la sang i actua sobre els centres cerebrals que controlen l'apetit, graduant-lo. La quantitat que allibera l'organisme està determinada pel greix corporal. Quan hi ha molt greix corporal, se segrega poca leptina i amb prou feines sentim gana. Per contra, amb poc greix corporal, els nivells de leptina augmenten, i el nostre apetit també.

L'acta del jurat ha volgut destacar que, gràcies a les aportacions de tots dos científics, va quedar clar que l'obesitat no es deu “a un comportament inadequat, sinó que és la conseqüència d'un desequilibri en un procés regulat hormonalment”. Des d'aquesta nova perspectiva, es poden buscar de forma molt més efectiva tractaments i vies de prevenció.

Notícia original

Noticies relacionades:
Més coses sobre la leptina
Com saber si reps la senyal de leptina
Aliments amb leptina per a evitar l'obesitat
Consells per estar sà
Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement


 Vídeo:

Descoberts dos tipus nous de sang

Els tipus de sang més comunes, o almenys els que coneixem la gran majoria són: A, B, AB i 0 (també conegut com l’univesal), amb factor RH positiu o negatiu però hi ha molts més que només els experts coneixen. Fins ara hi ha una trentena reconeguts per la Societat Internacional de Transfusió de Sang , a partir d'ara hi ha dos més.P
Per a les persones que els tenen poden ser un greu problema a l'hora de necessitar una transfusió, en el cas de les dones s'agreuja pel risc d'incompatibilitat amb el fetus en cas d'embaràs. El mateix ocorre amb les persones que necessiten un trasplantament...
El principal problema que presenten aquests grups sanguinis és la poca informació de base molecular que es té d'ells, la qual cosa complica molt les anàlisis i els test d'identificació.



Hi ha dos d'aquests grups rars anomenats Langereis i Junior, que fins ara no figuraven en les llistes, que han estat desxifrats per un equip de científics que han dues proteïnes en els glòbuls vermells que són responsables d'aquests dos tipus rars de sang.El treball detallat d'aquests investigadors, que s'ha desenvolupat a EUA, Japó i França, s'ha presentat en dos articles en el nombre de febrer de la revista Nature Genetics.
Les dues proteïnes identificades es denominen ABCB6 i ABCG2 i segons aquests experts a més estan associades amb resistències a medicaments anticancerosos, per la qual cosa poden tenir també implicacions en determinats tractaments d'aquesta malaltia.
“L'escassetat de donants amb sang compatible per a aquests grups són crítiques, però sobretot per falta de reagents fiables per a les anàlisis”, han explicat.


Segons Bryan Ballif, biòleg de la Universitat de Vermont, “aquest descobriment alleuja la situació d'aquestes persones, perquè ara es podran identificar ràpidament les noves proteïnes d'aquests grups sanguinis tan poc comuns”

Notícia original

Noticies relacionades:
La sang
Grups sanguinis
Donar sang
Jo vull ser donant!


 Vídeo:

Col·lisions neuronals a l'atzar podrien explicar les diferències cerebrals entre els individus d'una espècie

Un grup de científics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)  treballen dia a dia per aconseguir a comprendre i explicar el perquè de nombroses qüestions i dubtes del funcionament del cervell, ja que aquest segueix sent una gran incògnita i repte en l¡actualitat.
Recentment han aconseguit donar resposta a les diferències cerebrals entre individus d'una mateixa espècie. Es tracta d'un estudi que desvetlla que determinades col•lisions neuronals durant el desenvolupament del cervell creen patrons ordenats de neurones quan no hi ha senyals que guien la seva destinació. L'investigador i director del projecte del CSIC Óscar Marín assegurava recentment el següent sobre l'estudi, publicat en la revista Neuron:
“Destriar la manera en què les neurones joves ‘viatgen’ a través del cervell embrionari per formar l'escorça cerebral ha estat un dels objectius d'estudi. Hem demostrat que l'atzar intervé en el desenvolupament de l'escorça cerebral”
La investigació reflecteix com les neurones de primerenca generació i essencials en el progrés de l'escorça cerebral, denominades Cajal-Retzius, no estan guiades per senyals que els dirigeixin el seu lloc de destinació. Segons els experiments, es tracta d'un contacte a l'atzar i una posterior repulsió entre aquestes neurones el que finalment determina com distribuir-se.
“Ja que aquestes neurones corticals són les que defineixen posteriorment les diferents habilitats de cada tipus d'escorça (visual, motora...), és molt probable que la variabilitat que emergeix durant el desenvolupament tinga molt a veure amb les diferències entre unes persones i unes altres", conclou Marín.



Notícia original

Noticies relacionades:
Noticia similar 
Neurones
El cervell humà


Vídeo:

Un cometa molt esperat

Astrònoms i observadors de tot el món  comencen el 2013 amb l'aspiració de que tinga lloc una de les notícies astronòmiques més espectaculars i esperades de l'any que comença.
Dos astrònoms russos Artyom Novichonok i Vitali Nevski van descobrir amb un dels telescopis d'una estació astronòmica a la muntanya de Kislovodsk (Uzbekistan) el cometa ISON (C/2012 S1) el 21 de septiembre del passat any. Els descobridors estaven analitzant les constel•lacions de Gèminis i Càncer quan van veure un petit objectesmovent-se lentament. Aquest objecte (en aquest cas el cometa Ison) prové del núvol d'Oort, un grup de roques congelades i gelades que es troba a una distància del Sol 50.000 vegades més gran que l'òrbita de la Terra. En observar-lo amb un telescopi amb major abast, i després que altres científics inclosos els de la NASA ho constatessin els experts van confirmar el potencial del cometa, al que van cridar Ison.
En l'actualitat Ison és a prop de l'òrbita de Júpiter, en la constel•lació de Gèminis, movent-se entre els caps dels bessons Castor i Pollux. Segons explica John Chumack el cometa «Encara és molt feble, prop d'una magnitud 16, però no es deixi enganyar. Podria convertir-se en un dels millors estels en molts anys ».
Segons va informar l'astrònom Donald Yeomans, director del Programa d'Objectes Propers a la Terra de la NASA a Pasadena (Califòrnia) Ison passarà a 1.9 milions de quilòmetres del centre del Sol el 28 de novembre de 2013. Segons s’estima poden passar dues coses, o bé que l'estel acabe desintegrat-se com molts altres (la qual cosa suposarà una enorme desil•lusió) o bé que sobrevisca i ens proporcione un dels espectacles celestes més increïbles que mai hàgim contemplat. En aquest cas, de la bola de gel i roques brollarà una magnífica cua que la convertiria en un dels estels més espectaculars mai vistos.

Notícia original

Noticies relacionades:
-Què és un cometa?
-Els misteris del cel
-Cometa ISON
-Astronomia

Vídeo:

Augment del nivell del mar

Experts de diverses universitats han advertit avui al Congrés Científic Internacional sobre Canvi Climàtic de Copenhaguen que estudis recents apunten al fet que el nivell del mar podria pujar fins a un metre per al 2100, el doble del que s’estimava en l'últim informe mundial de l'ONU.
El informe ha estat confeccionat per l'equip d'Adam Parris de l'Administració Nacional nord-americana Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), Virginia Burkett del servei nord-americà de prospecció geològica (USGS ) i Radley Horton, un científic de la NASA i de la Universitat de Columbia (Nova York). En ell s’estima l'elevació global del nivell mitjà del mar, indica que hi ha més d'un 90% de probabilitats que el nivell global mitjà del mar hagi augmentat no menys de 20 centímetres i no més de 2 metres per a l'any 2100.

El nivell del mar en regions específiques depèn també del moviment vertical de l'escorça terrestre i les seves variacions regionals, així com de la dinàmica de l'oceà, per la qual cosa no és possible fer pronòstics generals molt exactes. No obstant, els valors màxims i mínims de la pujada del nivell del mar determinats en el nou treball ajudaran a les autoritats de cada lloc a decidir les mesures a adoptar davant els efectes de l'ascens del nivell del mar.
Tot açò està provocat perquè tant els glacials com les masses de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida s'estan fonent a major ritme de l'esperat, a més del fet de que els oceans continuen escalfant-se i expandint-se. Se sap que el nivell del mar puja almenys uns 3mm per any, per la qual cosa els científics van advertir que si no es redueixen les emissions de gasos hivernacle de forma la crescuda del nivell del mar afectarà, encara en el millor dels casos, al 10% de la població mundial.


Noticia original

Noticies relacionades:
L’efecte hivernacle i els seus efectes
Previsions de futur
Què ens espera?
Més informació sobre la notícia original
Què conseqüències té l'augment?

Vídeo:

Mecanisme de la por

Científics del Laboratori Europeu de Biologia Molecular  (EMBL) en Monterotondo i de l'empresa GlasoSmithKline  en Verona, tots dos a Itàlia, van publicar a la revista Neuron  treballs recents sobre  l'activitat de cèl•lules específiques en el cervell quan s’experimenta por, demostrant que decidir si moure's o no en sentir terror és una tasca més complexa del que ens pensem.

Per realitzar aquest treball, els investigadors van haver de controlar l'activitat de cèl•lules específiques del cervell (les cèl•lules tipus I, situades a la regió cerebral de l’amigdala i responsables de la resposta a la por) de ratolins genèticament manipulats perquè només aquestes cèl•lules tinguessin un receptor químic per a un fàrmac específic, l'atropina. Quan s’injectava als ratolins aquest fàrmac la substància actuava sobre l'esmentat receptor, bloquejant l'activitat elèctrica de les cèl•lules I. Segons l'investigador Cornelius Gross, capdavanter d'aquest estudi, quan van inhibir aquestes neurones: <<no va ser sorprenent veure que els ratolins van deixar de paralitzar-se, perquè això era el que s'esperava, va ser sorprenent que els animals fessin un munt d'altres activitats diferents en el seu lloc, com aixecar-se sobre dues potes o adoptar altres conductes per valorar el risc>>. <<Semblava que no estiguéssim bloquejant la por, només canviant la resposta dels animals d'una actitud passiva a una estratègia activa. Aquesta reacció de l’amigdala no és per res la que s'esperava>>.
En escanejar el cervell dels ratolins, van veure que el canvi de comportament estava acompanyat d'una gran activitat en altres parts del cervell, concretament l'escorça. En bloquejar aquesta zona amb una altra droga, va tornar el comportament de paràlisi associada a la por.
Aquesta circumstància dóna molt en el que pensar, ja que es creia que l’amigdala controlava la por a través del tronc encefàlic i no de l’escorça. Per els investigadors tenen un ampli camp de treball per aconseguir desentranyar el mecanisme de la por ja que entendre com passar d'una actitud passiva a una activa podria ser beneficiós perquè les persones puguin adaptar-se a l'estrès.

Noticia original

Noticies relacionades:
-Què és la por?
-Tot el que vull saber sobre la por 
-Com perdre la por?


Video:

Possible causa biològica de l'homosexualitat

Un grup d’investigadors de l'Institut Nacional per a la Síntesi Matemàtica i Biològica (NIMBioS)  , amb seu a la Universitat de Tennessee en Knoxville (Estats Units) creu haver trobat una pista que pot portar a desentranyar el misteri de l'homosexualitat. Els anàlisis han senyalat que l’homosexualitat podria ser hereditària, és a dir, apunten al fet que es naix homosexual, la qual cosa implicaria que hi ha una base genètica en les preferències sexuals de cada individu. No obstant això, no s'ha trobat res que es puga qualificar com un “gen de l'homosexualitat”,  encara que s’ha intentat buscar una connexió genètica.
Aquest estudi, encapçalat pel científic Sergey Gabrilets, ha estat possible gràcies a la epigenètica, que és l’estudi en el canvi de l’expressió dels gens.

Els científics han observat que la transmissió de marques epigenètiques específiques de cada sexe tindre molt a veure amb l'homosexualitat. Les marques epigenètiques constitueixen una capa addicional d'informació adjunta al nostre que dirigeix exactament com els nostres gens són expressats, és a dir, són les encarregades de dir com s’han de portar a terme les instruccions que porten els gens. En general, les marques epigenètiques són produïdes novament en cada generació, però evidències recents demostren que de vegades són transmeses de pares a fills.
Quan aquests epi-marques, que poden haver creat trets avantatjosos per als pares, es passen a la descendència del sexe oposat (és a dir, de pares a filles o mares a fills) de vegades es transmeten marques epigenètiques "sexualment antagòniques" d'una generació a la següent, generant homosexualitat en la descendència de sexe oposat al del progenitor transmissor.

Fins i tot si la seva teoria es demostra vertadera Gavrilets va dir que a banda dels factors epigenètics els factors socials i culturals d’una persona també són de vital importància.

Noticia original

Noticies relacionades:
-L’homosexualitat
-Orientació sexual i homosexualitat
-Què és l’epigenètica? 
-Més informació sobre epigenètica: per a què serveix?

Video:

El té verd canvia la nostra percepció del sabor

Un equip de científics de la Universitat de Cornell Karl  (Estats Units) dirigit per Karl Siebert, professor de ciències dels aliments, ha descobert que hi ha certes substàncies químiques en els menjars que, al reaccionar en la saliva, alteren la nostra forma de percebre el sabor.  En concret, el consum regular de begudes riques en polifenols pot augmentar la nostra sensibilitat als sabors àcids.

En l'ésser humà part de l'activitat biològica dels polifenols es deu a la seva capacitat de formar part del sistema antioxidant cel•lular, és a dir, són poderosos antioxidants que desacceleren la deterioració de la cèl•lula. Aquests ajuden també a frenar l'augment de plaques en les cèl•lules del múscul llis, i la formació de coàguls de sang. Segons han descobert els científics cada un tenim diferents nivells de polifenols ja emmagatzemats en els nostres cossos. <<Sembla que hi ha un grup metabòlic de polifenols que es veu influenciat per la dieta i que el nivell de la saliva dels polifenols influeix en la percepció de la astringència causada pels àcids>>, va dir Siebert.

En els seus experiments Karl va poder demostrar que el consum habitual de substàncies que contenen polifenols, com el té verd, augmenta el nivell normal d’aquests en la saliva. També es va descobrir que el nivell normal de polifenols de cada individu torna als seus estats normals al passar mig hora des de la beguda del té.

Noticia original

Noticies relacionades:

-Noticia similar a l’original.

-Què aliments o begudes contenen polifenols?

-5 Fets que modifiquen la percepció del sabor.

-Beneficis del té verd

Vídeo:

L'edat en què les mares arriben a la menopausa pot predir la fertilitat de les seves filles

Reserva ovàrica fa referència a la quantitat total d'ovòcits que teniu a les ovaris i proporciona informació sobre el seu futur reproductiu i les seves possibilitats de reproducció.

L'edat en què les mares arriben a la menopausa pot predir la fertilitat de les seves filles en determinar la quantitat d'òvuls que queden en els ovaris, segons una nova investigació publicada a 'Human Reproduction'. Això és possible gràcies a l'estudi dels nivells de l'hormona anti-mulleriana (AMH) i el recompte de fol·licles antrals (AFC) a les filles i la seva comparació amb l'edat de la menopausa en les mares.
Els investigadors van descobrir que tant la AMH com l'AFC disminueixen més ràpidament en dones les mares van tenir una menopausa primerenca, abans dels 45 anys, en comparació amb les dones les progenitores van tenir una menopausa tardana, després dels 55. El nombre d'òvuls que queden en l'ovari està relacionat amb una reducció en la seva capacitat per concebre de forma natural, ja que la quantitat i la qualitat disminueixen amb l'edat.
Els resultats de l'estudi recolzen la idea que la reserva ovàrica està bastant influenciada per factors hereditaris, i també concorden amb els resultats d'investigacions prèvies dels quals suggereixen que transcorren uns 20 anys des que la fertilitat d'una dona comença a minvar, fins que la menopausa comença.

Notícia original

Noticies relacionades:
Notícia relacionada
Tot el que vulguem saber sobre la reserva ovàrica.
Examinant la nostra reserva ovàrica
Què és la menopausa?

Vídeo:

Animals marins, el secret contra les arrugues

«Joventut, diví tresor», diuen. Potser aquest tresor es trobe al fons del mar.
Segons els científics de la Universitat Queen Mary de Londres uns petits animals (de la rama dels equinoderms), els eriçons i pepinos de mar, són capaços de canviar l'elasticitat del col·lagen en la pell, el que podria ser la clau per mantenir una aparença juvenil i sense arrugues.

L'estudi ha estat publicat en línia a la revista PLoS One.
Els científics van analitzar les seqüències d'ADN de milers de gens en l'eriçó de mar Strongylocentrotus purpuratus i en el cogombre de mar Apostichopus japonicus, i en particular buscar gens que codificasen per certs pèptids missatgers.
Aquests pèptids missatgers són alliberats per cèl·lules i serveixen per dir-los a altres cèl·lules del cos el que han de fer.
Tot i que els eriçons i pepinos de mar no s'assemblen molt a nosaltres, en realitat estem estretament relacionats amb ells. «A mesura que envellim, els canvis en el col·lagen causen arrugues en la nostra pell, així que si podem esbrinar com els pèptids provoquen que la paret del cos d'un cogombre de mar es torni ràpidament rígida o tova, llavors la nostra investigació podria conduir a noves formes de mantenir la pell jove i saludable».


Notícia original

Noticies relacionades:
Notícia relacionada
Colàgen, per què es perd?


Vídeo:

Els espermatozoides són capaços de realitzar càlculs complexos

Un equip científic internacional liderat per l'espanyol Luis Álvarez i lligat a l'Institut Max Planck alemany ha descobert que els espermatozoides són capaços de realitzar càlculs complexos.
Aquests sols tenen objectiu: trobar l'òvul. I per aconseguir-ho són capaços de superar qualsevol obstacle. Fins i tot poden arribar a realitzar càlculs elaborats en respondre a la variació de calci produïda pel òvul. L'òvul s'encarrega d'emetre ones de calci per facilitar la seva localització per part dels espermatozoides. Segons l'equip del Centre Europeu d'Estudis i Investigació Avançats, aquests ions de calci són els que determinen els moviments de l'esperma, és a dir, els espermatozoides responen davant les variacions en aquesta concentració, de manera que varien la seva direcció i velocitat per arribar a assolir l'òvul.
De moment, el fet ha estat observat únicament en l'esperma de diverses espècies marítimes, encara que es creu que podria succeir el mateix amb l'esperma de l'ésser humà. Si fos així, el descobriment implicaria que "les cèl·lules tenen les eines necessàries per realitzar càlculs elaborats per si soles", ha indicat Álvarez, ja que hi ha cèl·lules que tenen extensions similars a la cua de l'espermatozoide.


Notícia original

Noticies relacionades:
Notícia relacionada
Espermatozoides o GPS de la natura?
Unió de l’espermatozoide a l’òvul
Mecanisme de la fecundació


Vídeo:

Es descobreix el cràter més antic i gran de la història

Un estudi realitzat per un grup de geòlegs russos i europeus i publicat per la revista Earth and Planetary Science Letters ens mostra el descobriment en Grenlàndia del que podria ser el crater més gran i antic en la historia de la terra. Aquest té unes dimensions impressionants, 100 km de diàmetre actualment, encara que s’estima que podria haver arribat als 600km de diàmetre (el doble del cràter de Vredefort de Sud-àfrica).

Fou provocat per l'impacte d'un asteroide o d’un cometa fa almenys 3.000 milions d’anys i s’estima  que el meteorit en qüestió tenia almenys 30km d’amplària.

El científic Iain McDonald de la Universitat de Cardiff (Regne Unit), i l’autor principal de l’estudi, afirma que el gel va esborrar totes les petjades de la caiguda del meteorit, deixant tan sols les deformacions provocades en les roques per l'ona de xoc, que són les que ara han permès aquest descobriment. Assegura, a més, que “Aquest descobriment únic permet estudiar les conseqüències d'un bombardeig meteòric del planeta Terra que es va produir mil milions d'anys abans del que es creia anteriorment ".

 Paltra banda, la indústria minera està molt interessada en aquest tipus de cràters, ja que el 30% d'ells contenen importants recursos naturals de minerals, petroli i gas. Una companyia canadenca està interessada en la zona de Maniitsoq (on es situa el cràter) ja que busquen en ell jaciments de níquel i platí.

Molts experts asseguren que si un meteorit d’aquestes proporcions impactara actualment contra la Terra, acabaria amb totes les formes de vida existents.





Notícia original

Noticies relacionades:
Més informació sobre la notícia
La terra després de l’impacte d’un cometa
Els meteorits, un perill constant
Perill, ASRTEROIDES!

CURIOSITATS:
Un home rep 6 impactes de meteorit a sa casa, en tres anys!
 El bosnio perseguit pel meteorits.

Vídeo:

BOMBOLLES DE GAS METÀ PUJEN A LA SUPERFÍCIE DES DEL MAR

El metà és un gas amb un potent efecte hivernacle, almenys vint vegades més potent que el diòxid de carboni, i per això és tan important vigilar les emissions, tant naturals com artificials, que pujen a l'atmosfera.
Des de fa molt de temps els científics coneixien la presència de dipòsits de metà acumulats al fons oceànic, que es mantenia en fusió gràcies als dipòsits naturals de gel congelat on es troben.
Uns estudis recents han descobert la font d'aquest metà marí, que no és altra cosa que un procés químic inesperat impulsat per un dels microbis més abundants al planeta, la arqueja Nitrosopumilus maritimus. Aquest organisme resideix en les zones del mar obert riques en oxigen.
Degut a l’escalfament del planta, que causa el descongelament dels pols,  les reserves de metà es començen a fondre, fent que bombolles de metà pujen fins a la superfície.  Els científics creuen que aquests escapes podiren  produir un augment de la temperatura, creant així un bucle de realimentació positiva, per la qual cosa cada vegada s’alliberarien més emissions, fent pujar més i més la temperatura terrestre.

Notícia original.

Notícies relacionades:
Informació sobre el gas metà. 
Més informació sobre la notícia.
Les investigacions marines de la pròxima dècada.


Vídeos:

ELS BESSONS QUIMÈRICS

Científics de l’Universitat d’Oregon (EEUU) i de l’Oregon National Primate Research Center han aconseguit crear els primers monos quimèrics en la història. Aquests dos, Roku i Hex, porten un gen alterat introduït per manipulació de cèl•lules STEM embrionàries (ES). Per a dur-ho a terme els investigadors van unir cèl • lules embrionàries de 3 parelles diferents de monos de la raça rhesus  i les van adherir, amb èxit, en mones adultes utilitzant cèl•lules de fins a sis genomes (informació genètica codificada que posseeix un organisme en particular)  diferents.

El més interessant és haver aconseguit aplicar aquesta tècnica en primats, ja que la creació d’animals quimèrics s’havia limitat als ratolins. El genoma d'aquesta espècie en particular va ser desxifrat el 2007, i es va determinar que el 93% del seu ADN és igual al de l'ésser humà. És per això que aquesta notícia sobre el naixement de Roku i Hex obre les portes a noves investigacions  ja que els científics suggereixen que en un futur, es podria arribar a curar malalties genètiques i fins i tot seria possible ajudar a parelles infèrtils usant els seus gens per donar vida a la seva descendència.

Notícia original

Notícies relacionades:
Més informació sobre la notícia.
Clau de l’experiment.
Clonació i transgènesi animal (PDF)


Vídeos:

EL CERVELL ESPECIAL DELS AFINADORS DE PIANO

En els últims temps s’han desenvolupat estudis referents a l’evolució que el cervell experimenta depenent del treball que un individu pot realitzar.
Un estudi portat a lloc pels investigadors del Univesity College de Londres i la Universitat de Newcastle, i publicat en la revista Journal of Neurosciencie ha demostrat que l’afinació de pianos pot donar lloc a canvis en l’estructura cerebral (depenent dels anys de professió de l’individu en qüestió).

El més interessant és que aquest canvis no es torbaven a la part auditiva del cervell, sinó que va produir canvis tant a la matèria girs com a la matèria blanca de l’hipocamp, és a dir, en una part del cervell associada a la memòria i a la navegació.
Altres estudis del Centre Wellcome Trust de Neuroimagen de la UCL han demostrat una evolució en altres zones de l’hipocamp de molts taxistes, ja que aquests han de memoritzar detalls específics imprescindibles per a moure’s per tants carrers.




Aquestes notícies ens fan pensar que el cervell és flexible inclús en l’edat adulta, fent que molts records relacionats amb competències específiques poden deixar canvis en l’estructura del cervell.


Notícia original

Notícies relacionades:
Més informació sobre la notícia.
Informació extra del Science News.
Què és l’hipocamp?
Com afinar un piano i informació sobre aquest treball.


Vídeos: