S’ha trobat una mota de pols estelar que ha sorgit a través de la explosió d’una estrela que va desaparéixer fa milions d’anys.
Aquest descobriment dona a pensar com les estreles moribundes proporcionen materies primes per a formar planetes.
Després del Big Bang, les explosions estelars van contribuir a l'enriquiment químic del cosmos.
És increible que aquesta mota poguera sobreviure a viatges interestelars fins arribar al nostre Sistema Solar.
Els científics diuen que gràcies a aquestes motes de pols, es va formar el sistema solar.
Si es poguera saber la fetxa, sabriem millor com era la nostra galàxia i com es va formar el Sistema Solar. Un científic, Tom Zega, comenta que probablement es va formar gràcies a una supernova propera.
La NASA ha trobat una grabació sobre un terratrèmol en Mart. El 6 d’abril el sismòmetre va registrar una sèrie d’udols, grunyits i sons diversos. El grunyit és el so que es considera un terratrèmol. És la primera grabació feta en Mart segons els científics.
El SEIS detectava so de fons, però finalment ha trobat el que els científics buscàven.
La grabació dura uns 40 segons. Comença en un dèbil aullit i acaba en la vibració del posible terratrèmol. Hi ha un soroll fort al final de la gravació però és el braç de la màquina menejant-se.
Mart no té sismes causats pel desplaçament de les plaques tectòniques com en la Terra, però si té xicotets terratrèmols, cruixits i sorolls causats quan es gela i es contrau.
Els científics esperen que les dades de la nau InSight finalment revelen l'estructura interna del planeta, inclòs la grandària i la densitat de la seua corfa, manto i nucli, com fluïx la calor a través del planeta i inclús si pot haver-hi aigua en l'interior.
Estes ràfegues ràpides de ràdio procedixen de llocs molt llunyans de l'univers i alguns cientfics creuen que podrien ser senyals alienigens.
Les explosions FRBsón pulsos energètics causats per algun fenòmen desconegut. Procedixen de llocs molt llunyans. En una dècada s’han registrat 52 fonts de FRB. En 2012 es van captar per primera vegada ràfegues que venien d'una mateixa font, i ara ha tornat a succeir: el radiotelescopi CHIME, ubicat en la Columbia Britànica (Canadà) , va descobrir entre juliol i octubre de l'any passat tretze noves FRB, sis d'elles amb origen en el mateix punt.
Hi ha diverses teories sobre la procedència de les explosions FRB, alguns científics han suggerit que les FRB podrien ser emissions de civilitzacions extraterrestres o polsos d'energia per a impulsar naus alienígenes; altres teories diuen que aquestes ràfagues ràpides de ràdio de potència aclaparador podrien procedir d'objectes de densitat inimaginable, com els forats negres.
Les FRB importen molt als especialistes, més enllà de l'enigma de la seua font. La raó és que poden constituir una excel·lent ferramenta per a conéixer millor el mig intergalàctic, l'espai pràcticament buit situat entre les galàxies, del que queda molt per saber. Ja que aquestes senyals de ràdio travessen enormes distàncies fins a arribar al nostre planeta, interactuen per força amb les mínimes quantitats de matèria presents en el seu camí. Així, desentranyar l'estructura i naturalesa de les FRB, i els canvis que patixen des del seu origen, pot dir-nos molt sobre el cosmos.
EL zero absolut és la temperatura més baixa que es pot aconseguir, almenys de forma hipotètica, ja que molts científics afirmen que és impossible arribar a ella. En este estat, totes les substàncies estarien en forma sòlida i els àtoms i molècules deixarien de vibrar. El zero absolut va ser calculat per William Thompson, més conegut com a Lord Kelvin, i equival a -273,15 °C. A nivell experimental, aconseguir el zero absolut podria ser molt interessant, ja que permetria estudiar el comportament de certs materials, o inclús de cèl·lules o teixits vius, quan s'enfronten a esta temperatura. A més, la busca del fred extrem ha portat a avanços tan importants com el descobriment de la superconductivitat o el desenrotllament de tècniques de refredament per làser i de rellotges atòmics. De moment, hi ha projectes en marxa com el Cold Atom Laboratory de la NASA, que pretén recrear el zero absolut en l'Estació Espacial Internacional, o almenys acostar-se: l'ambiciós objectiu serà descendir per davall dels 100 picokelvin. Sense necessitat d'arribar al zero absolut, sabem que els canvis de temperatura també tenen efectes sobre la salut i el nostre organisme. A més, el fred desencadena respostes automàtiques com la tiretassa, que funcionen gràcies a tot un intricat mecanisme fisiològic que ens permet regular la temperatura interna. Anem a vore el que produïx el fred al nostre cos.
No està tan clar que les baixes temperatures espavilen el nostre cervell. Un grup d'investigadors de la Universitat d'Oulu, a Finlàndia, va demostrar que estar exposats a un fred mig afecta negativament l'exercici de tasques cognitives senzilles, però, això sí, ens torna més hàbils a l'hora d'afrontar reptes intel·lectuals més complexos.
Modula la inteligència, ja que ens fa més hàbils a l’hora d’afrontar reptes intel·lectuals complexos.
Afecta a la memòria de treball.
Es contagia; vol dir que quan veus a algú patir fred, tu també tens fred.
Ens deixa indefensos, per això ens refredem.
Afecta al sistema inmune, és menys eficient en un ambient gèlid.
Cambia la microbiota, les colònies de bacteris que viuen en l'intestí humà varien amb el fred.
El fred funciona per a cremar grassa i es bo per a fer ejercici, ja que facilita el recuperament d’una persona quan ha tingut que parar a descansar.
Beure beguda gelà fa que augmente el rendiment físic.
Pot fer mal si la temperatura de la pell és inferior a la temperatura ambient.
El fred en excés mata més que el calor. Es produixen més morts quan fa molt de fred a quan fa calor.
Ens fa tremolar sense voler. Esta àrea valora el nivell de fred que es detecta a través de la pell i decidix en quin moment comença a tremolar el cos, a més de disminuir el flux de sang cap a la dermis per a reduir la pèrdua de calor.
Pot allargar la vida.
Per poc que se sàpia d'astronomia, tots som conscients de la relació entre forats negres i galàxies, ja que estos primers s'ubiquen en el centre de totes les galàxies permetent mantindre unides per la seua gran força gravitatòria. Ara bé, què implica el xoc de galàxies en este cas? En un estudi realitzat per especialistes de l'Institut d'Astrofísica de la Universitat Catòlica encapçalament per Ezequiel Treister junt amb un equip internacional de diverses institucions, publicat en la revista Nature i que ha analitzat un total de quasi 100 galàxies, s'ha descobert que el creixement d'un forat negre pot estar fortament relacionat amb un xoc de galàxies, fenomen relativament habitual en el nostre univers. El motiu? Podria estar en la voracitat dels forats negres. És a dir, que tant la formació de les galàxies com la creació de forats negres supermassius que s'ubiquen en el centre d'estos cúmuls d'estreles estan connectats.
A estes conclusions ha arribat l'equip investigador després de treballar durant 8 anys en un grup internacional d'astrònoms que han observat estos fenòmens tan violents del nostre univers. Segons els responsables de l'estudi, quelcom semblant succeirà en un futur molt llunyà quan la Via Làctia i Andròmeda, dos grans galàxies que estan en direcció de col·lisió, acaben per xocar, fusionant ambdós forats negres centrals creant una gran espiral i un forat negre supermassiu d'enormes proporcions. Però és possible que estos esdeveniments no tinguen lloc en tot tipus de col·lisions de galàxies. A esta conclusió van arribar després d'analitzar galàxies amb forats negres en procés de creixement amb altres inactives. També conclouen que aquells forats negres enfosquits, perquè estan coberts de gas i pols resultant de la fusió galàctica, tenen més probabilitats de formar part d'una dinàmica semblant en estes dinàmiques de col·lisió.
Ara, l'equip tracta de conéixer com es produïx este procés d'alimentació que amplia la grandària del forat negre i saber com és la seua interacció en el xoc de les galàxies.
Cada any, milers d’objectes entren en l’atmòsfera del planeta. La majoria es desintegren abans d’arribar al sol, i altres son molt xicotets com per a produir algun dany.
Alguns passen per molt prop de l’atmosfera produint espectacles astronòmics, però no es sol produir res com per a posar en perill a la Terra. Sols passa algun objecte en perill de fer mal a la terra una vegada cada 100.000 anys.
L’asteroide 2016 NF23 passarà prop de la terra, i alguns diuen que serà molt perillos, però realment, no passarà res.
Els Asteroides Potencialment Perillosos són els que tenen la suficient potència i grandària com per a amenaçar a la Terra. Aquest asteroide està considerat per la NASA com a aproximació propera a la terra.
L’asteroide 2016 NF23 passarà a 13,2 distàncies lunars, que són aproximadament uns 5 milions de kilòmetres.
La NASA estima que te entre 70 i 160 m de diàmetre, i viatja a 32000 kilòmetres per hora.
Però hi ha milers d’asteroides que passen a menys de una distància llunar, però son tan xicotets que no tenen cap perill per a la Terra. NOTICIA ORIGINAL
