Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solerbeldaa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solerbeldaa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de maig del 2016

Un nou fàrmac per a l'asma més greu

Un grup de científics de Regne Unit, Itàlia i Països Baixos ha desenrotllat un nou fàrmac que promet millorar la qualitat de vida a un grup de pacients amb asma i malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC).

Així ho desvela un estudi que acaba de difondre la revista 'The Lancet Respiratory Medicine'. Són "les dos malalties respiratòries més diagnosticades en la població", afirma José Miguel González, pneumòleg de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid i membre de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica.

En general, subratlla González, "estes opcions tenen pocs efectes secundaris i es toleren bé", una idea amb què també coincidix Juan Luis Rodríguez Bella, metge adjunt del servici de Pneumologia de l'Hospital Clínic Sant Carles de Madrid.

No obstant això, apunten els creadors del nou fàrmac , sí que hi ha alguns estudis que descriuen possibles efectes cardiovasculars secundaris, però "son aïllats"
Amb els corticoides inhalats no hi ha este problema, ja que "no s'absorbix a nivell sistèmic i les dosis són menors".

No obstant això, el problema no se centra tant en els efectes secundaris sinó en el repte de "encontrar noves alternatives que aconseguisquen controlar millor la malaltia dels pacients amb asma i EPOC més greus.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2



dilluns, 2 de maig del 2016

De no ser síndrome de Down, jo seria un ser més gris

Té els ulls d'una síndrome i la llengua d'una solució. Té un cervell amb els plecs del talent i un compte pendent amb el cromosoma. No tots els Down són iguals. Pablo, el capacitat distint.

Quan va nàixer, fa 29 anys, als seus pares els van dir que mai podria aprendre, excepte el més senzill. Hui és diplomat en magisteri i prompte es llicenciarà en psicopedagogia per la Universitat de Màlaga. Ha començat a treballar en l'àrea de benestar social de l'Ajuntament d'eixa ciutat, que és la seua. Pablo Pineda és l'única persona amb síndrome de Down, en tota Europa, que ha arribat tan lluny; una excepció, quasi un miracle. Tal vegada una esperança per a un cert nombre de pares que, angoixats, es pregunten quin esdevenidor els espera als seus fills, que, com Pablo, han nascut amb una fallada genètica.

En varies entrevistes que li fan, Pablo envia un missatge als seus iguals, i als pares d'eixos xiquets, als professors i a la societat sencera. Sap el que diu: ha convertit la seua difícil vida, marcada per una categoria i que li augurava una existència plena de dificultats, en una experiència singular a base d'esforç, d'aguant, de buscar els camins més idonis; en un transcórrer ple de satisfaccions aconseguides a pols i una a una.

La veritat és que si Pablo Pineda és una excepció, ell no vol ser-ho; no vol estar només, ni que li assenyalen amb el dit. I si no para de fer entrevistes, d'eixir per televisió, és perquè tot ho fa per a ajudar al col·lectiu de què s'ha convertit en una bandera.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video



dilluns, 25 d’abril del 2016

Els riscs de l'edició de gens en embrions humans.

En 2003, s'obria pas a la solució de malalties genètiques, per mitjà del desenvolupament de tècniques de teràpia gènica. Una tecnologia esperançadora però enormement difícil per la dificultat de tallar i substituir regions d'ADN alterades sense alterar la resta del genoma.


Açò no és encara possible més que per a unes comptades malalties. Unes investigadores van descobrir un sistema immunològic natural que opera en bacteris consistents en uns enzims denominades Cas.

En 2012 van publicar un article en Science que és capaç de tallar molècules d'ADN en llocs específics i amb precisió. Després va sorgir la idea d'utilitzar esta troballa com a ferramenta molecular en teràpia gènica per, editar les seqüències de determinats gens alterats causants de patologies i corregir-los.

La tècnica s'ha aplicat en el laboratori per a editar i modificar la informació de gens en cèl·lules de múltiples espècies i s'ha demostrat la seua utilitat per a esmenar defectes genètics en ratolins.



Video

Noticia original

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.