Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gisbertferrid. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gisbertferrid. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de maig del 2019

Nou forat d'origen desconegut a Mart

La NASA ha descobert en Mart un profund forat d'origen desconegut, el qual no es pareix a cap forat d’aquest planeta. L'agència espacial va detectar l'existència d'un estrany orifici de 100 metres de diàmetre i molt més profund de l'habitual. Els especialistes van poder visualitzar els elements que formen a Mart en una dimensió superior.




El forat es troba al nord-est del volcà Àrsia Mons i està tota plena de xicotets orificis que es van formar després que es fonguera el diòxid de carboni que es trobava congelat. La regió va ser batejada pels científics de la NASA com un 'terreny de formatge suís'

Els astrònoms consideren que la formació de l'orifici podria haver sigut causada per l'activitat volcànica, antigues inundacions o l'impacte d'un meteorit. Els investigadors consideren que al forat podria hi haure vida o servir d'allotjament per als astronautes que en el futur vajen a Mart.







Notícia original
Notícia relacionada  1
Notícia relacionada 2 




Troben un antídot per a l’animal marí més perillós.


Científics de la Universitat de Sydney han desenvolupat un antídot per a la vespa de mar més verinosa usant la tècnica d'edició genètica CRISPR . El contacte amb els seus tentacles és molt dolorós i les cèl·lules que contenen disparen un xicotet agulló que injecta neurotoxines sota la pell. El fàrmac ha mostrat eficàcia en línies cel·lulars humanes i en ratolins.







CRISPR ho van utilitzar per a bloquejar els múltiples gens humans, amb l'objectiu d'identificar quins tenen una funció relacionada amb el mecanisme d'acció del verí de la medusa. CRISPR bloqueja la necrosi i el dolor i permet editar el genoma de forma barata i eficaç, gràcies a les tisores moleculars.


Gràcies a l'estudi realitzat van identificar diversos punts clau sobre els quals actuar per a evitar l'acció de les toxines. El medicament que van fer pararà el cicatritzat de la pell i el dolor quan s'aplica a la pell.   El pla futur és que el medicament es puga administrar com un esprai o una crema tòpica.

dilluns, 4 de febrer del 2019

El primer país que aconsegueix que una sonda piga arribe a la cara oculta de la Lluna


La sonda piga Chang'e 4 va ser llançada des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Xichang per la Xina el 8/12/18. L'objectiu de la Xina amb aquest llançament era realitzar el primer aterratge mai realitzat en la cara oculta de la Lluna


La missió farà tasques d'observació astronòmica de radi de baixa freqüència, anàlisi de terreny i relleu, detecció de composició mineral i estructura de la superfície lunar i mesurament de la radiació de neutrons i àtoms neutrals per a estudiar el medi ambient en la cara oculta de la Lluna.


La sonda Chang'e 4 transporta un recipient amb llavors de creïlla i de arabidopsis, amb l'objectiu que cresquen i florisquen en la Lluna. També porta ous de cucs de seda i l'evolució d'aquest material biològic es gravarà en vídeo per a ser controlat des de la Terra.

diumenge, 30 de desembre del 2018

Farout, el planeta descobert per accident







El Centre de Planetes Menors de la Unió Astronòmica Internacional ha reconegut l’existència de l'objecte més llunyà dins del sistema solar. Es tracta d'un planeta molt menut que es troba a una distància més de cent vegades superior que la que hi ha entre la Terra i el Sol.


Aquest cos ha sigut batejat com 2018 VG18 i sobrenomenat amb el nom de Farout. Va ser descobert d'una manera accidental mentre buscaven un planeta X. Per la seua velocitat i distància els astrònoms podrien dir exactament quina és la seua òrbita però encara no ho han enunciat.


El nou planeta tarda més de 1.000 anys a fer un volta al Sol i per la seua lluentor té aproximadament uns 500 quilòmetres de diàmetre i un color rosat que generalment revela la presència de gran quantitat que té de gel.







divendres, 23 de novembre del 2018

Encontren un planeta semblant a la Terra on podria hi haure vida


La missió Kepler de la NASA ha descobert el planeta més semblant en grandària i en algunes característiques a la Terra dins de la denominada zona habitable definida al voltant de cada estel. Açò significa que té el potencial de tenir aigua en estat líquid i possiblement vida, en la superfície del planeta.

       

Els experts de la NASA han pogut demostrar que el planeta descobert, al que l'han nomenat com Kepler-452b-, és el primer planeta amb una grandària similar a la Terra -només un 60% més gran, està situat en una zona habitable d'un estel molt similar al nostre Sol i trencada quasi a la mateixa distància que el nostre planeta ho fa al voltant del Sol.

Kepler-452b ha sigut el primer confirmat com a planeta.
El més curiós del descobriment del planeta Kepler-452b és que pren 385 dies donar la volta completa al seu estel, o siga, a penes un  5% més que el temps que inverteix la Terra.








Notícia Relacionada 1



diumenge, 28 d’octubre del 2018

La nova tècnica genètica que permet capturar i estudiar el cromosoma Y


Investigadores de la Universidad de Granada (UGR) y el Centro Pfizer - Universidad de Granada - Junta de Andalucía de Genómica e Investigación Oncológica (GENYO) (España) han desenvolupat una nova tècnica genètica que permet capturar y analitzar el cromosoma Y . Aquest cromosoma és un dels cromosomes determinants del sexe en els humans i en la majoria de mamífers.




Els científics han capturat el cromosoma Y humà mitjançant les tècniques denominades citometría de flux, micronització làser i captura per hibridació. La seua selecció els ha permés un anàlisis profund del cromosoma. Els ha proporcionat molta informació sobre les patologies en les quals estiguen implicades aberracions cromosòmiques en el cromosoma Y



Aquest cromosoma es pot aplicar a altres malalties que no estiguen limitades en aquest com són totes aquelles en les quals s'impliquen grans repeticions del genoma, alteracions de regions cromosòmiques, etc.