Plors, ràbia, aflicció, desesperació, soledat, culpa, negació o inclús alleugeriment són sentiments normals i sans que apareixen quan una persona ens deixa per sempre. Formen part del procés curatiu de les ferides emocionals.
El procés requerir un parell d'anys i seguix una sèrie de fases. Primer confusió, després ràbia i negació, depressió i finalment superació. Si dura més temps els experts passen a considerar-ho patològic.
Els que utilitzen un mecanisme de defensa o negació, es tracta d'un ‘duelo’ ajornat. Quan la pèrdua és sobtada és normal quedar-se descol·locat, aborronador si es tracta d'un fill, mentres que quan algú mor lentament és possible fer el ‘duelo’ anticipadament. Una de cada sis persones que perd un familiar desenrotlla una depressió l'any següent.
Pràcticament el 90% dels casos són normal i els símptomes són fàcils d'abordar i tractar. El problema és la vulnerabilitat del pacient si arriba a fer-se patològic en el temps.
Mai s'està prou preparat per a la mort d'un ser volgut. El primer any és el pitjor, sobretot amb el primer Nadal i altres dates relacionades amb la persona perduda.
Amb els xiquets el millor és utilitzar un llenguatge clar i apropiat per a la seua edat i explicar-li que papà, mamà o la iaia ja no tornarà.
Notícies relacionades:
