Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris “iesjsegrelles”. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris “iesjsegrelles”. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de novembre del 2020

BO-112, el primer fàrmac espanyol que millora l'eficàcia de la immunoteràpia en pacients amb càncer

 


L'avanç científic ha desenvolupat noves maneres de combatre la patologia com la teràpia làser, la dirigida o la immunoteràpia. Aquesta última nova investigació, permetrà una major eficàcia d'ella en malalts oncològics en els quals aquest tractament no acabava de fer efecte sobre el tumor. Es diu BO-112 i és el primer fàrmac espanyol que ha demostrat millorar l'evolució del càncer en combinar-se amb la immunoteràpia basada en anticossos anti PD-1. L'Hospital General Universitari Gregorio Marañón i la Clínica Universitat de Navarra són les institucions que han acabat de finalitzar l'assaig clínic en fase I.

Aquest tractament s'aplica per vena i el que fa és 'espavilar' al nostre sistema immune i a les nostres defenses perquè siguen elles les que ataquen al tumor. El sistema immune no és capaç d'activar-se en un percentatge important d'aquests pacients aleshores el que es fa amb aquest tractament és injectar BO-112 directament on està el tumor i es combina amb la immunoteràpia que no havia funcionat anteriorment. El fet d'introduir aquest compost directament en les cèl·lules cancerígenes resulta essencial perquè el fàrmac faça efecte.

Ignacio Melero diu que s'ha demostrat que el procediment d'injectar un anàleg viral dins de tumors en pacients és segur i que, a més, posa en marxa mecanismes que faciliten la resposta inmunológica. Enrique de Miguel, radiòleg de l'Hospital Gregorio Marañón, assenyala que, per a l'administració de fàrmacs antitumorals, també s'utilitza com a suport l'ecografia.

Vint-i-huit pacients van participar en l'assaig clínic, els malalts que patien melanoma, càncer de pulmó i càncer renal no van presentar millora amb la immunoteràpia d'anti-PD-1 però al sotmetres a la combinació d'aquest tractament amb el fàrmac BO-112, el càncer es va estabilitzar en 10 dels pacients i el tumor va disminuir de grandària en altres tres.

Al veure que els pacients van millorar amb aquest fàrmac els investigadors van veure que s'havia produït una activació del sistema immune major que en aquells pacients en els quals la combinació no va funcionar. Els bons resultats han fet possible fer nous assajos clínics tant com dins del país com fora.
 
 
 

 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 

dijous, 22 d’octubre del 2020

Els joves hauran d'esperar fins a 2022 per a vacunar-se contra la Covid

 

 


La gent jove haurà d’esperar-se fins el 2022 per a ficar-se la vacuna contra la Covid-19 ja que els primers que es posaran la vacuna seran els grups d’alt risc. La gent pensa que a principi de l’any 2021 ja hi haurà una vacuna, però no serà així, perquè no es poden produir tantes vacunes per a tots. Els primers vacunats seran els treballadors sanitaris que estan en primera línia de batalla contra la pandemia i després els ancians i persones amb més risc.


Una persona jove i sana haurà d’esperar fins el 2022 per a ser vacunada. En aquests moments hi ha una desena de vacunes que es troben en la fase 3 d’assajos clínics, aquests assajos servixen per a veure la eficacia i descartar possibles efectes secundaris. Quaranta assajos de vacuna es troben en la tercera fase i dos-cents estan en proves de laboratori, el que ens indica el interés que hi ha en el sector farmacèutic i biotecnològic.

Fins que no estiguen els resultats de la fase 3 no sabrem quines i quantes vacunes seran segures i efectives. Aquests resultats podrien ser efectius el próxim any, després hauran d’aprovar les vacunes. La OMS ha sol·licitat tenir accés als resultats per agilitzar el procés en tot el món. Es tracta de vacunes que seran utilitzades amb mils de milions de persones, així que hem d’estar segurs de que la decisió siga correcta. 




NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1 

NOTICIA RELACIONADA 2


dimarts, 10 de març del 2020

La sonda InSight de la NASA investiga la actividad sísmica en Marte.





Marte tiene actividad sísmica, por el módulo espacial de la NASA InSight, que en noviembre de 2018 aterrizó en el planeta rojo para analizar durante alrededor de diez meses su interior. Durante ese periodo, según publica Nature Geoscience, se han detectado 174 terremotos. La sonda fue introducida en un pequeño cráter situado en la Planicie del Elíseo, donde se continuó perforando hasta los cinco metros de profundidad para averiguar datos sobre su interior, su atmósfera, su campo magnético y su geología.




Las investigaciones realizadas durante 235 días marcianos (el equivalente a diez meses terrestres) determinan que algunos terremotos habían surgido a nivel local, mientras que otros se han detectado a largas distancias, en torno a 1.600 km de la sonda InSight. Descubrieron que el campo magnético del planeta rojo es diez veces superior a lo esperado, entonces será estudiado con más detenimiento durante el resto de la misión, que continuará durante otro año.