La immunoteràpia , canvi de rumb per tractar el càncer de pàncrees.

Malgrat que en l'última dècada s'ha avançat en la comprensió de la biologia d'aquest tipus de tumor, fins a la data no s'han trobat dianes terapèutiques que puguin revertir en millors tractaments. Oncòlegs espanyols i nord-americans apunten a un canvi de rumb: el possible potencial de la immunoteràpia.

 Aquest tractament, al costat d'altres que poden augmentar la supervivència dels pacients de forma significativa, i fins i tot reconsiderar la naturalesa d'aquesta malaltia.
El fet que els estadis inicials siguin asimptomàtics dificulta el seu diagnòstic primerenc i, per tant, la millora de la supervivència.

Si aquesta hipòtesi es confirma, la supervivència a cinc anys només podrà millorar si es dissenyen tractaments adjuvants sistèmics que superin i complementin solucions locals com la cirurgia. Una altra implicació fonamental d'aquesta hipòtesi és que caldria implantar les tècniques de diagnòstic de forma molt precoç.

D'altra banda, si en el passat el càncer de pàncrees era considerat resistent a la immunoteràpia, recents investigacions en pacients amb metàstasi han llançat resultats positius en aquesta direcció. Un exemple d'això són les vacunes GVAX, que contenen cèl•lules tumorals que estimulen el sistema immunitari del pacient. Alguns estudis apunten, per exemple, al decisiu paper dels teixits de sosteniment del pàncrees (l'estroma) en el desenvolupament d'aquest tipus tumoral. A més, es creu que els tractaments neoadjuvants podrien millorar els efectes de la quimioteràpia i la radioteràpia i permetrien el tractament primerenc del càncer de pàncrees metastàtic.

A Espanya es registren gairebé 4.000 nous casos anuals -un 53% d'ells en homes i un 44% en dones-, diagnosticats en la seva major part entre els 65 i els 75 anys. Cada any moren al nostre país al voltant de 2.400 homes i 2.000 dones per aquesta malaltia.

Noticia original 

Noticies relacionades:

Inmunoterapia y sus grandes beneficios
Vitamina D contra el cáncer de páncreas

Video:

Galàxies fins ara desconegudes en òrbita a la nostra.

Uns astrònoms han descobert una sèrie de rares galàxies nanes que orbiten al voltant de la nostra, la Via Làctia. La seva troballa podria aportar pistes per desentranyar el misteri de la naturalesa de la matèria fosca.

Nou són les galàxies nanes satèl•lit identificades per l'equip de Sergey Koposov i Vasily Belokurov, de l'Institut d'Astronomia adscrit a la Universitat de Cambridge al Regne Unit. És a més la xifra més alta de galàxies d'aquest tipus descobertes d'un sol cop al voltant de la Via Làctia.

Aquestes són mil milions de vegades menys lluminoses que la Via Làctia, i un milió de vegades menys massives. Tres dels objectes descoberts són definitivament galàxies nanes, mentre que altres, segons reconeixen els autors de l'estudi, podrien ser galàxies nanes o cúmuls globulars.

El descobriment de tants satèl•lits en una àrea tan petita del cel va ser totalment inesperat. Les galàxies nanes es poden arribar a albergar tan poques estrelles com 5.000. La Via Làctia, en canvi, conté centenars de milers de milions d'estrelles. Els models cosmològics estàndard de l'univers prediuen l'existència de centenars de galàxies nanes en òrbita al voltant de la Via Làctia, però la seva baixa lluminositat i la seva petita grandària les fan tremendament difícils de trobar.

Com que contenen fins a un 99 per cent de matèria fosca i amb prou feines un 1 per cent matèria observable , les galàxies nanes són ideals per intentar comprovar si els actuals models sobre la matèria fosca són correctes.


Noticia original

Noticies relacionades :

¿En qué grado es única nuestra galaxia? 
Dos galaxias vecinas de la nuestra casi colisionaron en el pasado

Video:

Descoberta una proteïna que regula les malalties autoimmunes.

El sistema immunitari és el que defensa l'organisme de bacteris, virus, fongs i altres patògens que causen infeccions. Però de vegades es descontrola i ataca al propi cos, causant malalties autoimmunes (lupus, esclerosi múltiple). El seu tractament és especialment complicat, perquè no es pot desactivar el sistema immunitari sense patir perilloses infeccions. Per això, el descobriment d'una proteïna que regula aquesta resposta pot suposar el primer pas per aconseguir tractaments específics que no alterin el funcionament normal de les defenses.
Aquesta és la línia d'un treball del grup Nature , per un equip del Centre Nacional de Biotecnologia dirigit per Dimitrios Balomenos .

La clau del sistema immunitari està en els limfòcits T, explica Balomenos, i aquests no poden ser iguals en una resposta immune normal i en una autoimmune.

Els investigadors han provat l'efecte de l'abundància de p21 o de la seva reducció en ratolins preparats per manifestar lupus i altres malalties autoimmunes, i han vist que els símptomes es reduïen a modificar genèticament perquè sobreexpressin aquesta proteïna.

La investigació té l'avantatge, encara que s'hagi assajat en ratolins, que "la proteïna p21 també s'expressa en humans", indica Balomenos.

Noticia original

Noticies relacionades:

Un fàrmac contra la diabetis després de rebutjar altres 99.999 
El genoma humà conté gens donats per microbis



Video:

Les nous milloren la memòria i altres facultats mentals.

Menjar nous pot millorar el rendiment del subjecte en proves sobre les funcions cognitives , incloent les que es refereixen a la memòria, la concentració i la velocitat de processament de la informació, segons les conclusions a les que s'ha arribat en una nova investigació. Es va comprovar en els subjectes d'estudi que diverses funcions cognitives eren sistemàticament millors en adults que consumien nous, al marge de l'edat, el sexe o l'ètnia.
En aquest estudi, es va treballar amb un grup de participants amb edats compreses entre els 20 i els 59 anys, així com un altre integrat per individus de 60 anys i més.
 És el primer gran anàlisi representatiu del consum de nous i les funcions cognitives.
 Els participants de l'estudi amb un consum de nous més elevat tenien un rendiment bastant millor en una sèrie de sis proves cognitives.
 En l'estudi es va observar el benefici neuroprotector de menjar nous. A més, els beneficis s'obtenen sense recórrer a un consum enorme de nous. Només cal un grapat d'elles (13 grams) cada dia.
Hi ha ingredients en elles que protegeixen el sistema cognitiu, com: el contingut antioxidant de les nous, la combinació de nombroses vitamines i minerals, així com el fet que és l'únic fruit sec que conté una font important d'àcid alfa-linolènic, un àcid gras omega-3 procedent de plantes que té beneficis per a la salut del cor i el cervell.

Notícia original

Notícies relacionades:
- Descriuen més efectes beneficiosos del consum de fruits secs. 
- El te verd i el cafè semblen reduir el risc de vessament cerebral.


Vídeo:

El efecte placebo funciona millor si el fàrmac és car.

Els medicaments creen expectatives de curació en els pacients. En nombroses ocasions, aquestes esperances produeixen una millora similar o major a la que produeixen els fàrmacs, el que es coneix com a efecte placebo. Un nou estudi, dut a terme per investigadors de l'Acadèmia Nord-americana de Neurologia en malalts amb Parkinson, indica que aquest efecte és més gran quan el preu dels remeis és elevat. L'article ha estat publicat a la revista de l'acadèmia, American Academy of Neurology.
La investigació es va dur a terme en 12 pacients amb aquesta patologia. Els científics van administrar a cada un d'ells dues dosis de placebo ¬-una solució salina-, indicant-los que es tractava de dos medicaments diferents, igualment efectius, però de diferent preu, uns 90 i 1.300 euros, respectivament. Abans i després de cada presa, els participants van passar diverses proves per mesurar les seves habilitats motores i es van sotmetre a escàners per mesurar l'activitat cerebral.
  En prendre el fàrmac etiquetat com car, els pacients van millorar en un 28% les seves habilitats motores en comparació a quan prenien el barat. Aquest efecte va ser particularment notable quan el que creien més costós es rebia primer. Els resultats de la ressonància magnètica també van mostrar una diferència a favor del medicament de major valor econòmic.
Quan es va informar als participants de la naturalesa de l'estudi, els pacients van mostrar sorpresa per la gran diferència que havien notat. "Les persones que van admetre tenir més expectatives amb el fàrmac car van ser les que més millora van notar a prendre-ho, mentre que aquells als quals el preu no els va semblar determinant percebre menys diferències"

Notícia original

Notícies relacionades:
-El inesperat paper de la autosuggestió en el asma.
-És possible que baixi la nostra temperatura corporal pel sol fet de veure a algú passant fred ?

Vídeo:

 

1.500 milions de píxels per retratar Andròmeda.

Una espiral nebulosa del daurat al blau. Si fem zoom amb el ratolí i l'espiral desapareix en una espectacular estampa puntillista d'estrelles. Són els dos extrems del retrat que ha esbossat el Telescopi Hubble de la galàxia Andròmeda, veïna de la Via Làctia a només dos milions d'anys llum. 1.500 milions de píxels que omplirien una inabastable pantalla que tingués quilòmetres de superfície per contenir un terç d'aquesta galàxia, amb cent milions d'estrelles al seu interior.
És el regal de la NASA per obrir 2015 que donarà "10 o 15 anys de temes als astrònoms"
La imatge, la més gran que ha estat mai muntada gràcies al Hubble, permet a qualsevol bussejar en l'aspecte que té la pell de la galàxia fins a arribar al maremàgnum estel•lar que ofereix la vista més propera.
Però, més enllà de la seva bellesa, aquest esforç visual serveix com la cartografia més precisa fins a la data d'una galàxia en espiral, la categoria més abundant de l'univers conegut a la qual pertanyen més de 100.000 milions de galàxies.
Elaborar la imatge és un èxit logístic. Primer, triar l'àrea a fotografiar, el terç d'aquesta gran galàxia que seria retratat per tota estrella almenys tres vegades més gran que el nostre Sol. Després aquest àrea es va dividir en 23 maons que van ser fotografiats cada sis mesos per sis filtres que cobrien l'espectre des de la radiació ultraviolada (per a les estrelles més càlides) fins a la molt propera a la infraroja (les més fredes)
Andròmeda no és només interessant per la seva proximitat. El seu destí està íntimament lligat al de la Via Làctia, ja que ambdues galàxies, dins d'uns 4.000 milions d'anys, xocaran.

Noticia original

Noticies relacionades:
-Encontren un sistema solar que dobla l’edat de la terra
-Les feus de la bèstia

Vídeo:

Aconsegueixen regenerar el cor mort d'un ratolí amb cèl•lules mare humanes

Un cor de ratolí va ser capaç de contraure i tornar a bategar després de ser desposseït de les seves pròpies cèl•lules i reemplaçar-les per cèl•lules precursores del cor humà

La regeneració d'un òrgan funcional mitjançant la col•locació de cèl•lules mare humanes iPS, que poden personalitzar per al destinatari , en una bastida tridimensional podrien utilitzar per al trasplantament .

Per al projecte , l'equip va eliminar totes les cèl•lules d'un cor de ratolí , un procés que porta al voltant de 10 hores utilitzant una varietat d'agents . Després , es va repoblar el marc del cor restant , o bastida , amb cèl•lules MCP .

Aquestes cèl•lules de reemplaçament van ser produïdes per cèl•lules de fibroblasts d'enginyeria inversa a partir d'una petita biòpsia de pell per crear les cèl•lules mare pluripotents induïdes i després tractar-les amb factors de creixement especials per induir una major diferenciació .

Després d'unes setmanes , el cor del ratolí no només havia estat reconstruït amb cèl•lules humanes , sinó que també va començar a bategar de nou prou fort per ser capaç de bombejar sang amb eficàcia i per reconstruir el sistema de conducció elèctrica del cor de manera que el ritme cardíac s'acceleri i desacceleri adequadament .

En el futur , podria ser possible prendre una biòpsia de pell simple a partir d'un pacient per derivar MCP personalitzades que poden ser utilitzades com el germen d'una bastida biològic i regenerar un òrgan adequat com a substitut per al trasplantament o per provar l'efecte dels nous medicaments en el cor o per estudiar com es podria desenvolupar el cor fetal .

Notícia original

Notícies relacionades:
Descobreixen el mecanisme que explica la metàstasi
La sang artificial a partir de cèl•lules de la pell

Video:

Músculos artificiales que harán robots mejores que los humanos

La creació de músculs artificials està un pas més a prop, però no parlem només de músculs artificials que imiten a la perfecció als músculs humans, sinó que a més els superen amb més que les seves qualitats.

L'avanç el han realitzat per científics de la Universitat de Texas, i seran capaços d'expandir-se i contreure fins a en un 220% en qüestió de mil•lisegons amb tan sols aplicar-li un simple voltatge, són més forts i resistents que l'acer i més durs que el diamant.

Com no podia ser d'una altra manera, això s'aconsegueix gràcies a la nanotecnología , concretament milions de nano-fibres trenades unes amb les altres creant així un material flexible i alhora extremadament forta i resistent. També serà lleuger, amb només 1.5 mil•ligrams del material és suficient per cobrir una àrea de 30 metres quadrats.

Donada la seva altíssima resistència a la temperatura (poden operar des dels -196 ° C fins als 1538 ° C), podran ser utilitzats en operacions extremes terrestres però també en futures operacions espacials.

Notícia original

Noticies relacionades:
Fabrican músculos artificiales con hilo de pescar
Músculos artificiales de dióxido de vanadio


Video:

Experiments amb cucs poden ajudar a entendre el autisme.

Un cuc, el "Caenorhabditis elegans", és des de fa més de cinc anys el cuc amb el que Manuel Ruiz Rubio treballa , aquest és un científic de l'Institut Maimónides d'Investigació Biomèdica de Còrdova (IMIBIC), que porta al voltant de deu anys estudiant les causes genètiques de l'autisme.

Ruiz Rubio, és un catedràtic del Departament de Genètica de la Universitat de Còrdova, i Pilar Martín, és una metgessa especialista en l'Àrea de Psicologia Clínica de l'Hospital Reina Sofia de Còrdova, són dos de les cares d'un projecte científic únic a Espanya que a més d’aquetes dos cares en té una més en l'estudi del autisme, en combinar el treball de laboratori i el psicològic amb pacients diagnosticats d'aquesta malaltia.

La tercera cara del projecte és el C. Elegants , un cuc amb un organisme molt simple, que permet experimentar amb ell en viu, i que presenta gens que són homòlegs als humans.

Ruiz Rubio ha explicat a Efe  que aquest cuc s'ha utilitzat en molts processos biològics, encara que aquesta vegada és un cas particular, la seva introducció a la investigació respon al fet que només té mil cèl·lules, de les que una tercera part són neurones, això permet dur a terme aproximacions experimentals que en éssers més complexos seria molt difícil de realitzar.

Noticia original

Noticies relacionades:
Detectar abans i millor l’autisme
Investigadors de la Universitat de València estudien les conseqüències de la cura de persones autistes

Video: