Aquest tractament, al costat d'altres que poden augmentar la supervivència dels pacients de forma significativa, i fins i tot reconsiderar la naturalesa d'aquesta malaltia.
El fet que els estadis inicials siguin asimptomàtics dificulta el seu diagnòstic primerenc i, per tant, la millora de la supervivència.
Si aquesta hipòtesi es confirma, la supervivència a cinc anys només podrà millorar si es dissenyen tractaments adjuvants sistèmics que superin i complementin solucions locals com la cirurgia. Una altra implicació fonamental d'aquesta hipòtesi és que caldria implantar les tècniques de diagnòstic de forma molt precoç.
D'altra banda, si en el passat el càncer de pàncrees era considerat resistent a la immunoteràpia, recents investigacions en pacients amb metàstasi han llançat resultats positius en aquesta direcció. Un exemple d'això són les vacunes GVAX, que contenen cèl•lules tumorals que estimulen el sistema immunitari del pacient. Alguns estudis apunten, per exemple, al decisiu paper dels teixits de sosteniment del pàncrees (l'estroma) en el desenvolupament d'aquest tipus tumoral. A més, es creu que els tractaments neoadjuvants podrien millorar els efectes de la quimioteràpia i la radioteràpia i permetrien el tractament primerenc del càncer de pàncrees metastàtic.
A Espanya es registren gairebé 4.000 nous casos anuals -un 53% d'ells en homes i un 44% en dones-, diagnosticats en la seva major part entre els 65 i els 75 anys. Cada any moren al nostre país al voltant de 2.400 homes i 2.000 dones per aquesta malaltia.
Noticia original
Noticies relacionades:
Inmunoterapia y sus grandes beneficios
Vitamina D contra el cáncer de páncreas
Video:








