L'Hospital Clínic de Barcelona va dur a terme el passat 5 d'octubre el primer trasplantament d'úter a Espanya. La intervenció, liderada pel cap del Servei de Ginecologia, Francisco Carmona, i el cap del Servei d'Urologia i de Trasplantament renal, Antonio Alcaraz, ha estat possible gràcies a la donació de l'úter d'una germana a una altra.
El requisit principal per a ser candidata a aquest tipus d'operació és patir la síndrome de Rokitansky, trastorn congènit de l'aparell reproductor femení que produeix que la dona nasca sense úter i sense Trompes de Fal·lopi. Un equip multidisciplinari de més de 20 professionals de diferents especialitats va ser l'encarregat de dur a terme aquest procés d'alta complexitat, dividit en dues fases: l'extracció de l'úter, realitzada mitjançant cirurgia robòtica, i la seua implantació.
A dos mesos del postoperatori, la receptora ja ha tingut el seu primer cicle menstrual. En uns mesos se li implantarà un embrió dels 11 fecundats in vitro prèviament i en cas que es quede embarassada, es mantindrà amb fàrmacs immunosupressors fins a un segon embaràs. Després del part, se li retirarà l'úter donat per laparoscòpia.
El primer naixement per trasplantament d'úter va tenir lloc en el 2014 a Suècia, i fins avui, s'han practicat 70 trasplantaments d'úter a tot el món, dels que han pogut néixer una vintena de bebés.
Una dona ha sobreviscut sis dies sense pulmons, després de que els metges d’un hospital de Canadà decidiren extirpar-se’ls per a evitar que la greu infecció que els afectava acabara amb la vida de la pacient.
Melissa Benoit pateix fibrosis quística, una infecció als pulmons que afecta a tots els altres òrgans del cos. Els especialistes van decidir extirpar els pulmons ja que eren el focus de la infecció séptica. Ha estat sis dies conectada a una màquina pulmonar i a un sistema d’oxigenació extracorpòria, fins que se li han transplantat uns pulmons completament sans.
Els doctors expliquen que va ser una operació molt dificultada per les males condicions en que es trobaven els òrgans, plens de mucositat i endurits per la enfermetat. Sis dies després d’extirpar els pulmons a la pacient, li van transplantar uns altres.
En
una investigació sueca es van reintroduir embrions en set dones
després de rebre úters de donants vives. Ara s´ha anunciat
públicament el naixement amb èxit del bebé de la primera dóna que
va rebre el trasplantament. És xiquet i es desenvolupa de forma sana
i normal.
El
projecte de investigació sobre el transplantament es va iniciar en
1999 i tenia com a objectiu permetre a dones que van nàixer sense
úter o l'han perdut per algun tipus de cirurgia puguen donar a llum
als seus propis fills.
En
un principi van ser 9 les dones que van rebre un úter
(majoritàriament de familiars o amigues properes) pero 2 úters van
haver de ser retirats. Un per una infecció i altre per coàguls en
els vasos sanguinis transplantats. Les set restants han intentat
quedar-se embarassades en 2014 a través d'un procés pel qual els
seus propis embrions, produïts per fecundació in vitro, són
introduïts en l'úter transplantat.
El
primer embaràs es va confirmar a la primavera després de l'intentr
exitós d'una dóna d'uns 30 anys, un poc després de transcorregut
un any de del seu transplantament. A principis de setembre, esta dona
va donar a llum per cesària amb bons resultats i es va convertir en
la primera del món que ha aconseguit parir des d'un úter
transplantat el qual fóu donat per una amiga de la familia que ja
havia entrat en la menopàusia. El Dr. Mats Brännström, qui lidera
el projecte de investigació va realitzar la cesària. El
xiquet està perfectament sa i es desenvolupa amb normalitat.
L'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) des de l’any 2009 fins hui ha dut a terme 51 operacions de transplantament renal creuat, cada any amb un nombre major. Aquest any, 26 operacions s’han posat en marxa. Aquesta nova modalitat de trasplantament renal es caracteritza per poder intercambiar un empelt de ronyó amb un pacient amb insuficiencia renal crónica el qual no guarda cap relaciío biológica amb el donant, es a dir són incompatibles. Aquest intercanvi d'òrgans de donants de viu es pot donar entre dos o més parelles.
Els donants vius potencials són acuradament avaluats en els seus fonaments mèdics i psicològics. Això assegura que el donant està en bona forma per a la cirurgia i no té cap malaltia del ronyó, mentre que es confirma que el donant és purament altruista. Tradicionalment, el procediment per al donant ha estat a través d'una incisió però cada vegada més ha procedit per cirurgia laparoscòpica. Això redueix el dolor i accelera volta al treball per al donant amb efecte mínim sobre el resultat del ronyó. En forma total, els receptors de ronyons de donants vius evolucionen extremadament bé en comparació amb els donants morts.
Les opcions de trasplantament que ofereix aquest intercanvi de donants de parelles incompatibles són:
a) Creus simples: en què dues parelles donant receptor incompatibles intercanvien els seus respectius donants.
b) Creus a tres o més bandes: en què es forma un cicle de trasplantaments.
c) Utilització de donant altruista ("bon samarità"): S'inclou el donant bon samarità en el grup de parelles incompatibles, com a inici d'una cadena de trasplantaments.
En un seminari de l'Associació Nord-americana del Cor un grup d'investigadors van anunciar que han aconseguit extreure cèl•lules mare de teixit muscular, que van utilitzar per construir nous gots sanguinis per fer trasplants. Aquest avanç, publicat a la revista Science, podrà posar remei al deteriorament del sistema circulatori en moltes persones que estan sotmeses freqüentment a diàlisi o bé utilitzar els vassos a mode de bypass arterial, per conduir la sang al voltant de les artèries malaltes, i per reparar defectes congènits del cor en pacients pediàtrics.
Un dels avantatges és que, com el teixit a implantar pot generar-se a partir de cèl•lules del propi pacient, no es poden produir rebutjos del sistema immunològic. No obstant, el major avantatge d’aquest mètode és que els teixits del laboratori podran romandre refrigerats per temps indeterminat, per poder utilitzar-los quan siga necessari.
Per a la producció dels gots els científics van utilitzar una tècnica que parteix de l'ús de cèl•lules de pell, amb les quals es creen capes de teixit que després es col•loquen en una estructura de recolzament en forma de tub. Després sols queda implantar el teixit al pacient.
A partir de cèl•lules mare, una japonesos han aconseguit regenerar el cabell a un ratolí.
En un futur es podran reemplaçar òrgans mitjançant la teràpia regenerativa que pretén la substitució dels òrgans danyats. L’ institut de Tokio ha aconseguit un gran abans per al tractament de la alopècia.
La revista Nature Communications ha publicat que a partir de cèl•lules mare adultes poden regenerar-se els folicles amb el creixement de cabell i amb un gran funcionament.
Els folicles regenerats van mostrar les mateixes característiques que el cabell. També, el folicle regenerat va desarrollar les estructures pròpies i les connexions amb els teixits del hoste.
Açò ens dona la possibilitat de utilitzar les cèl•lules mare per al reemplaçament dels òrgans .
Durant aquesta setmana han ixit a la llum els resultats del major transplantament de cara realitzat al món fins al moment. Una complexa i llarga operació feta pels membres del centre mèdic de la Universitat de Maryland als EEUU durant els dies 19 i 20 de març. Aquest transplantament catalogada per molts d’espectacular es deu a que l’operació incloïa les mandíbules superior i inferior, la llengua, les dents i fins i tot els teixits blans que van des del naixement del cabell fins al coll. Per tant, aquesta operació va durar en total 36 hores.
El pacient que ha recuperat la seua nova cara es deu a un home nord-americà de 37 anys. Ell va perdre el nas, els llavis i part del moviment de la seua cara degut a un accident amb arma de foc en 1997. Des d’aquell moment, Richard Lee Norris, que es com s’anomena el pacient, va tindre de veure com la seua vida es complicava per complet fins portar una màscara degut a l’estat tan deforme del seu rostre i vivint durant molts anys com un presoner de la seua desgràcia. Després d’aquesta operació, segons els cirurgians que varen participar en ella, afirmen satisfets que Richard ja ha començat a sentir la seua nova cara, com pot raspallar-se les dents i fins i tot afaitar-se. A partir d’ara ja no quedaran quasi ninguna resta de la deformitat que causava tanta expectació en la gent de carrer.
Per a aconseguir el rostre final que té actualment, el pacient ha tingut de sotmetre’s a 22 transplantaments anteriors per a la reconstrucció de la seua cara. La primera operació de Richard va tindre lloc al 2005 a França coincidint amb el primer transplantament de cara realitzat a una dona de 38 anys durant el mateix any per l’atac d’un gos. Aquella operació va ser sols un transplantament parcial de la cara, sols del nas i la boca a comparació de l’actual transplantament que es més complex si cap. A demés en aques cas, els cirurgians van utilitzar modernes pràctiques i tècniques quirúrgiques durant la intervenció, com el transplantament amb precisió de la llengua i les dents. També, la incorporació a la nova cara de les parts del teixit facial com els músculs subjacents i els nervis motors i sensorials per a permetre l’expressió i el moviment de la cara. L’objectiu era sobretot recuperar les funcions facials correctament i amb les innovadores tècniques obtindre uns bons resultats estètics en el rostre del pacient.
En l’actualitat, des de la universitat de Maryland estan convençuts que un dels seus prioritaris i ambiciosos objectius són els reptes anatòmics i immunològics en el camp de transplantaments craneofacials. Amb l’ajuda de les subvencions econòmiques de diversos departaments per a algunes operacions de cara, aquesta universitat americana ha pogut dur avant les seues millores en procediments i tècniques en transplantaments d’òrgans sòlids immunosupressors, com posar-los en pràctica en persones con en el pacient protagonista d’aquesta noticia. A demés, els membres de la corporació mèdica d’aquesta universitat posen d’exemple aquest exitòs transplantament de cara, que és la culminació de 10 anys d’estudis científics de investigació, originant una alta experiència i rendiment en els cirurgians. I així, demostrar dels grans canvis en la vida diària i excel·lents resultats que poden oferir actualment a molts pacients que necessiten urgentment una esperançadora ajuda.
Un xiquet de 8 anys ha rebut un transplant de cordó umbilical d’una germana. Aquest xiquet pateix una enfermetat neurologica, la qual cura sols es el tranplant de medul•la.
El pares, va decidir fer un tratament de selecció genética d’embrions per a tindre un altre fill que puguera curar a aquest xiquet.
Els especialistes van agafar un embrió amd el mateix ADN que el malalt i apartir del qual van naixer dos xiquetes bessones.
Les cel•lules del cordó d’una d’aquestes van ser transplantades al xiquet.
La evolución es lenta, i encara que falte temps per saber si es la cura definitiva pensen que té moltes possibilitats de que ho siga.
El 2011 fou l’any que més transplants d’òrgans es feren a Espanya.
Principalment el transplat de ronyó , de fetge i de panceés; i menys transplants de pulmó i cor.
Ha hagut un augment de donacions per part de les persones majors (més de 60 anys), en canvi, les donacions de joves (menors de 30 anys) han disminuït. Açò es degut a que s’han reduït els accidents vials, que era el principal motiu de donació d’òrgans.
En aquests últims anys, la majoria dels transplants son per part de donants vius. Un altre aspecte que té a veure amb l’increment de donacions, es la negativa de les familias, que és inferior.
La ONT aposta per les donacions de mort per asistòlia (par cardíac) , degut a que generalmente la pateixen els jòves, especialment deportistes, però que té un inconvenient, i es que en cuatre hores s’ha de: certificar la mort, localitzar la familia, conseguir el permís i extraure els òrgans. Malgrant que és un procés ràpid i dur per a les families, aquestes mostren una gran solidaritat devant una situació tant difícil, com és la pèrdua d’un familiar.
El nostre país, bat el seu propi rècord en nombre de transplantaments al llarg de l’any 2011 superant el doble a la mitjana europea i el primer país en el ranking mundial. Aquest èxit social es deu a que el donants foren més de 1.600 l’any passat i els transplantaments augmentaren més de 4000, és a dir, un creixement d’un 12% respecte al 2010, amb més de 400 malalts beneficiats amb les donacions. Dades publicades pel Ministeri de Sanitat que examina el balanç d’activitat de la ONT durant l’any passat.
Segons l'Organització Nacional de Transplantaments (ONT), les causes per les quals a augmentat tan el nivell de donacions es deu a que creix en un 312 les donacions renals fins un 30%, com també descendeixen les negatives familiars a donacions d’òrgans fins un 15% al 2011. Un altre motiu es que la societat espanyola està molt conscienciada de les utilitats i beneficis de donar òrgans gràcies a la Guia de Bones Pràctiques que serveix de gran utilitat per a informar als futurs donants. Encara que Sanitat informa sobre la baixada continuada durant els últims anys de la donació d’òrgans de les persones mortes en accidents de tràfic, sols hi ha un 5% de donants dels que van perdre la vida en aquestes circumstancies.
El perfil del donador d’òrgans és de més de 60 anys. Les persones majors de La Rioja i de Castella i Lleó, continuen sent les que més col·laboren ajudant a millorar la qualitat de vida de les persones malaltes. Solament quasi un 20% menors de 45 anys són donadors d’òrgans a nivell nacional.
El director de la ONT destaca la col·laboració de la ciutadania que gràcies a aquesta s’han aconseguit aquest èxits en transplantaments de ronyó, amb un total de 2.500, de donats vius i també de cor, de pàncrees i de pulmons sobretot. També la ministra de Sanitat subratlla la generositat de les famílies i reconeix el bon rendiment de les mesures fetes per la ONT en el 2011 perquè així milloren més el fet de les donacions. El gran treball dels especialistes com dels donadors per a contribuir a millorar o salvar vides de milers de persones amb un esforç conjunt de tota la societat. Tots aquest factors han contribuït que en l’última dècada Espanya sempre ha estat en la primera posició de donadors i ha de continuar així per a ser el nostre país un referent a nivell mundial.
La investigació es basa en la possibilitat de 'sembrar' cèl·lules mare sobre estructures inertes de cors, fetges o renyons de donants.
És una aposta a llarg termini, i la sanitat espanyola vol estar al capdavant:
la possibilitat de desenvolupar òrgans a partir de material humà.
Els resultats no seran visibles “ fins d'ací a 10 anys”, va assegurar un cardiòleg durant la presentació del primer laboratori del món destinat a la creació d'òrgans amb cèl·lules mare per a ús en humans. Han aconseguit, de moment, eliminar tot el contingut cel·lular d'un òrgan,nou cors donats prèviament per a la investigació mèdica usant el model desenvolupat per Taylor, que empra el sistema vascular del cor (artèries i venes coronàries) per a introduir un sabó biològic que servix per a eliminar quasi totes les cèl·lules.
Taylor hi ha provat esta tècnica en animals i fa dos anys va sorprendre a l'anunciar la creació d'un cor bioartificial de rata, un híbrid mitat biològic, mitat artificial, capaç de bategar. Amb este procés de "llavat", és possible obtindre una matriu cel·lular i eliminar tot el contingut cel·lular, però mantenint l'estructura tridimensional intacta, incloent gots i vàlvules.
El següent pas, consistirà a prendre un d'eixos cors ja "llavats", o almenys una part d'ell, i aplicar-los un procés en que se sembrarà amb cèl·lules mare del donant.
En cultius de cèl·lules mare s'ha aconseguit que es formen cèl·lules cardíaques que, per un mecanisme que encara no és clar, es posen a bategar, com succeïx amb el teixit embrionari que després es diferenciarà en el cor.
L'objectiu del nou centre, que s'emmarca dins del projecte Savii en el que participa l'Organització Nacional de Trasplantaments, és desenvolupar bancs de matrius d'òrgans o teixits (cors, fetges, renyons) per a resoldre el problema d'escassetat de donants i el del rebuig.
De moment els donants continuaran sent necessaris, ja que els òrgans procedixen d'òrgans de cadàver que no són viables,(quasi un 40% en el cas del cor). Per al futur, hi ha una nova frontera, va dir Taylor, que és el "ús de matrius procedents animals"(una nova forma de xenotrasplants).
No obstant això, els últims anys s’han produït una disminució sobre aquest fet, ja que no tots els transplantament que es fan al món no són il•legals, i aquesta societat no vol que hi hagi mala imatge d’ ella. Al discurs donat pel premi Príncep d’ Astúries, el president va afirmar que els transplantament a canvi de diners no acabaran mai, però que s’ha de seguir avant amb ells. El que no van mencionar va ser, per una banda, les autoritats xines i el seu inici per la prohibició d’aquest tipus de transplantament a canvi de diners, ni tampoc mencionaren el model espanyol, que fa els transplantament gratuït.
.jpg)
