El cervell necessita oblidar per a recordar

Molts estudis han demostrat que el nostre cervell, a través dels nostres records, no mostra igual del que en realitat ens va ocórrer en el passat, ja que els nostres records es deformen i modelen contínuament.
Ara, un equip d'investigadors de les universitats de Birmingham i Cambridge (Regne Unit) ha aconseguit aïllar ixe mecanisme automàtic de l'oblit en el nostre cervell, que "facilita" la qual cosa ens convé recordar o no.

Els experts van emprar un sistema d'imatge per ressonància magnètica per a mesurar l'activitat cerebral a un grup de voluntaris. Se'ls va demanar que recordaren memòries concretes basades en imatges que havien vist just al començament de l'experiment. Els resultats van revelar el destí, a nivell neuronal, dels records que finalment eren eliminats.

I és que les imatges van mostrar com al tractar de recuperar un record concret, eixa memòria es tornava més intensa gradualment mentres que altres records anaven anant-se’n poc a poc. Este estudi demostra que l'evocació repetida d'un record ens fa oblidar altres detalls i que estos resultats no es restringixen a tipus específics de memòria, sinó que la memòria semàntica, la memòria episòdica o la memòria a curt termini, també es veuen afectades per l'efecte secundari de voler recordar.

Notícia  original

Notícia relacionada

Detecció precoç del alzheimer mijançant la parla

El diagnòstic precoç de l'alzheimer avança a passos engegantats. Cada vegada trobem més mètodes amb la intenció de ralentitzar la seua aparició.
Ara, un equip d'enginyers biomèdics de la Universitat del País Basc ha ideat un procediment de detectar l'alzheimer de forma precoç mitjançant l'anàlisi automàtic de la parla espontània.

El mètode és molt senzill: els pacients són gravats mentre conten alguna experiència pròpia, en un entorn relaxat i conegut. Al mateix temps que parlen, els experts mesuren les pauses que realitza a l'intentar recordar la paraula que vol dir, per exemple, sense que el pacient siga conscient que està sotmetent-se a una prova i, per tant, sense alterar o desestabilitzar les seues habilitats.

La tècnica que es troba en ple desarrollament, s'està provant amb persones que encara no han desarollat la malaltia però sí que tenen antecedents familiars i també amb pacients amb alzheimer. Aquest diagnòstic clínic evitaria les altres proves mèdiques invasives que es duen a terme en l'actualitat i que tenen un cost econòmic fort.

Notícia original

Notícia relacionada

Descobrixen l'autèntic nucli de la Terra

Gràcies a una nova tècnica per a llegir ones sísmiques, un equip de geòlegs de les universitats d'Illinois (EUA) i Nanjing (Xina) ha descobert que hi ha un segon nucli dins del nucli de la Terra.
Els científics van utilitzar les ones sísmiques dels terratrèmols i varen "escanejar" què hi ha baix de la superfície per mitjà de tecnologia que obté dades de les ones que ressonen en un terratrèmol.
A pesar que el nucli terrestre és xicotet, més xicotet que la Lluna, té algunes característiques molt interessants que poden dir-nos com el nostre planeta va arribar a formar-se, com va ser la seua història. Mirar a través del nucli terrestre va revelar la presència d'un "nucli dins del nucli", perfectament definit i amb prop de la mitat del diàmetre que posseïx el nucli complet.
El comportament dels dos nuclis és també distint pel que els experts creuen que podria estar fet d'un material diferent. El fet de que existisquen dos regions que es distingixen tan clarament pot estar dient-nos alguna cosa sobre com està evolucionant el nucli intern del nostre planeta.

Notícia original

 Notícia relacionada

Per què sonen les roses quan exploten?

Un grup d'investigadors s'ha fet la mateixa pregunta i han elaborat un experiment per a determinar l'origen d'aquest so tan peculiar. En un principi pareix fàcil suposar el so de la dacsa just abans de que es convertisca en la tradicional rosa de color blanc, però no és així.
Una altra hipòtesi prou coherent que se'ls va passar per la ment va ser que el famós "pop" es produïra pel rebot de la rosa al botar quan es calfen, però tampoc va ser la teoria correcta. Els investigadors van col·locar una microcamera i un micròfon sincronitzat amb ella junt amb un plat de roses, les van ficar al microones, i van gravar.
Al visualitzar les imatges a camera lenta junt amb les freqüències de so, van observar que el "pop" es deu a l'alliberament de la pressió de la dacsa.
Quan calfem les roses, comença a elevar-se la pressió pel vapor d'aigua que es va acumulant en l'interior de la dacsa, i al trencar-se, esta pressió s'allibera. Aquest procés genera que les cavitats de la dacsa vibren i actue com una caixa de ressonància.

Notícia original

Notícia relacionada

Troben dos planetes molt pareguts a La Terra

Un equip d'astrònoms de l'Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (EUA) ha localitzat un total de huit nous planetes en la zona coneguda com "Goldilocks" dins de l'espai d'habitabilitat estel·lar, dels que dos d'ells són molt semblants a la Terra.
Es tracta dels exoplanetes que actualment més s'assemblen a la Terra d'entre tots els identificats fins al moment.
Els dos exoplanetes  candidats són: Kepler-438b i Kepler-442b, que es troben a 470 i 1.100 anys llum de distància, respectivament i la pressió atmosfèrica dels quals podria suportar aigua líquida en la seua superfície.
La majoria d’aquests planetes tenen moltes possibilitats de ser rocosos com La Terra.
Als nostres càlculs optem per adoptar els límits més amplis possibles que podrien portar plausiblement a condicions adequades per a la vida. No sabem amb certesa si alguns dels planetes de la mostra són habitables, però són candidats prometedores", explica Guillermo Torres

Noticía original

Notícia relacionada

Una desena d'experts elaborarà el pla per a abordar l'hepatitis C a Espanya

Hui s'ha dut a terme la primera reunió de coordinació del Pla Estratègic Nacional per a l'Abordatge de l'Hepatitis C
. El seu treball es basarà a conéixer les dades epidemiològiques  més precises, crear un registre de pacients, establir les prioritats terapèutiques amb criteris cientificoclínics i incloure en el tractament els nous fàrmacs.

Una desena dels principals experts nacionals i internacionals participaran, coordinats per Joan Rodés, en l'elaboració del Pla Estratègic Nacional per a l'Abordatge de l'Hepatitis C, promogut pel Ministeri de Sanitat.
Segons la nota de premsa emesa pel ministeri, "el objectiu general és disminuir la morbimortalidad causada pel virus, millorant la prevenció, el diagnòstic, el tractament i el seguiment dels pacients en tot el Sistema Nacional de Salut.
Als pròxims dies tindran lloc les primeres reunions en què s'elaborarà un esborrany del Pla Estratègic. Després es demanarà la participació de comunitats autònomes (a les que se'ls ha demanat ja el registre, genotipatge i grau de fibrosi dels seus pacients amb hepatitis C), col·legis professionals, societats científiques i associacions de pacients.

Notícia original:

Notícia relacionada:

Video: ()

Les ulleres Google poden obstruïr parcialment la visió perifèrica

Google va llançar abans de l'estiu una versió millorada de les seues ulleres de realitat augmentada. L'objectiu d'aquests dispositius és mostrar la informació a que habitualment s'accedeix des dels smartphones sense utilitzar les mans i permetre també l'accés a internet per mitjà de la veu.
Investigadors de la Universitat de Califòrnia  (San Francisco, EUA) han volgut estudiar els possibles efectes adversos d'aquest tipus d'ulleres sobre el camp visual. Els resultats de l'estudi, indiquen que la utilització d'aquests dispositius pot arribar a produir una obstrucció parcial visió perifèrica.
En l'experiment, realitzat a l'abril d'enguany, els participants van gastar el dispositiu durant un període d'aclimatació de 60 minuts, seguint les instruccions del fabricant. Després, els investigadors van realitzar un mesurament del camp visual de mentre que els voluntaris gastaven les Google glasses. També van prendre els mateixos mesuraments quan portaven unes ulleres normals amb un color i una amplària de patilles semblants.
Els problemes van ser induïts únicament pel disseny de maquinari ­de la muntura de les ulleres de Google i no guardaven relació amb un efecte de distracció d'interferència relacionat amb el programari.

Noticia original 

Video

Els efectes en el cervell del consum prolongat de marihuana

Una investigació del Centre per a BrainHealth de la Universitat de Texas (EUA) ha conclòs que els efectes del consum habitual i prolongat de marihuana en el cervell depenen de dos factors: de l'edat de consum i del temps que es prolongue aquest consum.
El treball realitza una descripció dels efectes negatius, a llarg termini, en el cervell dels consumidors de marihuana . Destaquen anomalies en la funció cerebral i en l'estructura, ja que es produeix una degradació progressiva del cablejat del cervell. La investigació va comptar amb la participació de 48 consumidors de marihuana crònics (amb una mitjana de tres dosis al dia) i 62 adults no consumidors, amb el mateix sexe i edat. Els grups van revelar que els consumidors de marihuana tenien un menor volum cerebral en la corfa relacionada amb les addiccions i una menor connectivitat cerebral que els subjectes no consumidors.
El treball, sugereix finalment que la connectivitat del cervell pareix degradar-se amb l'ús prolongat d'aquesta droga.

Noticia original

Noticia relacionada

Comença la XXVIII Campanya Antàrtica Espanyola

La XXVIII Campanya Antàrtica Espanyola ha començat hui amb l'eixida del Vaixell d'Investigació Oceanogràfica Hespèrides rumb a l'Antàrtida.
L’Hespèrides ha començat hui la seua campanya que durarà sobre 100 dies i participaràn 70 investigadors procedents d'universitats i centres d'investigació de 12 països. En total, participaràn unes 150 persones.
El grup, arribarà previsiblement el 30 de novembre a l'Antàrtida per a l'obertura de les dos bases antàrtiques espanyoles, Base Antàrtica Gabriel de Castella i Juan Carlos I, i es preveu que la Campanya finalitze l'1 de març de 2015.
Nou dels 15 projectes de la campanya antàrtica espanyola estan finançats pel Ministeri d'Economia, que aporta 4 milions d'euros, dels 6 projectes restants, un està finançat per la Unió Europea, tres els realitzaran grups d'investigació de Bèlgica (en la base Gabriel de Castella) , Japó (en la Península Byers) , i Alemanya (en col·laboració amb un grup espanyol en la base Juan Carlos I) , i els dos últims són projectes d'investigadors espanyols que s'efectuaran en les bases argentines de les Illes Shetlands del Sud i en el vaixell oceanogràfic alemany Polarstern.

Notícia original:


Video:

Borren records amb llum

Un equip de científics del Centre de Neurociències de la Universitat de Califòrnia en Davis (EUA) ha aconseguit eliminar per complet records concrets en ratolins emprant la llum. Utilitzen una tècnica que es diu Optogènica, que es basa a posar llum sobre les neurones, entre altres teixits vius, per a controlar-les.
Els experts van utilitzar ratolins modificats genèticament perquè quan s'activaren les seues neurones, estes brillaren amb fluorescència de color verd.
Gràcies a la fluorescència verda, els científics van demostrar que podien identificar les cèl·lules que participen en l'aprenentatge i que estes es tornàven a activar quan era necessària la recuperació del que aprén.

Noticia original