Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ortegasolers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ortegasolers. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de gener del 2020

Mor una jove belga de 17 anys per un xoc tòxic causat per un tampó


La jove belga al tornar del gimnas va començar a trobar se mal, tenía febre i patia nàusees i vòmits. La primera volta que va anar al hospital li van dir que tenia gastroenteritis.
Als dies va tenir problemes de visió i la tensió baixa, va tornar a anar al hospital i li tornaren a diagnosticar gastroenteritis.
Els pares la van dur a altre hospital quan van vore que tenía deshidratación severa i ahí ya li van dir que tenia el shock toxic.

No es coneix a fons perquè l'ús de tampons es relaciona amb l'aparició de l'SST, encara que la capacitat d'absorció d'aquests productes i la seva col·locació a l'interior de la vagina, que permet una major concentració d'oxigen a la zona, afavoreix la producció de les toxines. Per això, es recomana adequar el nivell d'absorció a la quantitat de flux menstrual optant sempre pel menor grau d'absorció i no s'aconsella mantenir un mateix tampó durant més de vuit hores.




dimarts, 21 de gener del 2020

EL LÍQUID MÉS PERFECTE DE L’UNIVERS




El líquid més perfecte de l'univers no s'assembla en res a l'aigua. Es tracta del tremendament calent plasma de quarks-gluons, que es comporta més com un líquid que com un gas. Es creu que aquesta matèria va estar present durant els primers microsegons del Big Bang, i, també de manera natural, podria existir encara en els centres d'estrelles massives distants.

Nous resultats teòrics obtinguts mostren que aquest plasma podria ser encara menys viscós del que planteja teories anteriors.
En 2005 es va mostrar que la viscocitat del plasma està poc per damunt del límit.
Encara que es possible trencar el record de viscocitat baixa segons el equip de Dominik Steineder y Anton Rebhan.

Aquests físics han fet nous càlculs, en els quals es tenen en compte paràmetres abans passats per alt i sorprenentment, la viscositat pot arribar a ser més baixa que el valor que fins ara es considerava el límit absolut més baix.








dilluns, 9 de desembre del 2019

L'últim ós panda d'Europa va viure a la península ibèrica



Un article publicat en 2012 va donar el origen del linaje del panda gigante en la actual Espanya fa entre 11 i 12 millons d’anys per un fòssils trobats en Can Manta y Nombrevilla. És trata de restos més antics de este grup.

Ara, un article liderat per el paleontólogo Juan Abella, descriu diferents restes de l’esquelet postcraneal i detenció de l’espècie Indarctos punjabi ensis del yacimiento de Las Casiones (Teruel) amb una antiguitat de 6,23 milions d’anys.
Les característiques cranials, mandibulars i dentals els permeten classificar los en la subfamìlia dels ailuropodinae. 

En general l’esquelet de Indarctos indica que sería un animal un animal de dieta bàsicament omnívora. Les cries poden estar als arbres per fugir de possibles perills i els exemplars més grans poden fer front a qualsevol cosa.
Fa més de 6 milions d’anys, Las Casiones era un lloc on vivien aquests ossos acompanyats de una fauna molt diversa 
Resultado de imagen de ailuropodinae

dimarts, 12 de novembre del 2019

Creen un pegat per regenerar la pell dels diabètics


El parche va ser creat per experts del institut de investigacions en materials de la UNAM.
Van aconseguir que la regeneració fora màxim en 21 dies, es un gran avanç per què per als malalts de diabetes una ferida representa modificar el su estil de vida ademes de impactar en la seua salut i condició física.
A Mèxic una de cada 10 persones és diabètica i de cada 20 un pateix alguna amputació

La universitat va explicar que el parche esta elaborat amb nanofibres que contenen nano i micro partícules que aporten bioactius cuan es posa sobre el teixit danyat es dissol i immediatament comença a alliberar actius
Si se utilitza de forma primerenca es posible evitar l’amputació de una extremidad.
Este projecte es va desarrollar al laboratori de ricardo vera Graziano





dilluns, 11 de novembre del 2019

Un cuc 'humanitzat' amb CRISPR revela punts febles del càncer


A simple vista un cuc que medix un mil·límetre no es pareix a un huma pero van descubrir en una investigació que aproximadament te el mateix nombre de gens i a mes la majoria de gens del humans estan relacionats amb enfermetats i tenen un gen molt paregut amb els del cuc.

Son tan similars que quan observem la secuencia de aminoacits de la proteína humana el 89% son identics, alguns de estos aminoacits son els que es troben als tumors.

Un equip científic ha aprovechat estés similituts per a imitar en els cucs les mutacions del gens SF3B1 que es troben en tumors humans. Esto sa fet per a veure els possibles punts dèbils de les cèl·lules cancerigenes que tenen mutacions en SF3B1

Els autors tenen tres factors que poden servir com a dianes per a molècules
terapèutiques aixina que maten a les cèl·lules cancerígenes i no a les cèl·lules normals.

Gracies a la tecnologia de CRISPR el cambi de proteines de C.elegans permitirá utilitzar als cucs per investigar enfermetats i també per buscar nous fàrmacs.
Notícia original