Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espluguesjuanl. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espluguesjuanl. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de maig del 2017

Pisner, la cervesa que ve del pis humà


Resultado de imagen de cerveza con pis


No és una broma. La cervesa danesa Pisner inclou pis humà, orina de persona, en el seu procés de creació. I és diu així per això. El nom és una combinació entre la forma que a Dinamarca criden col·loquialment a la micció (pis, com a Espanya) i el tipus de cervesa resultant, una pilsner . Però, tranquils, no és una beguda fet de pis filtrat retornat a la botella, en una espècie de cercle de reciclatge . No hi ha cap residu humà. Directament, no.

El que han fet els creadors de la nova cervesa és utilitzar orina humana per fertilitzar/regar els camps d'ordi malteat imprescindible per a la confecció d'aquest brebaje popular. Per a això, van recollir 50.000 litres dels urinaris instal·lats per al festival de música de Roskilde en 2015, un dels més grans del nord d'Europa.

"Quan va començar a córrer la idea que anàvem a preparar Pisner va venir a veure'ns molta gent que pensava que estàvem filtrant orina per posar-la directament en l'ampolla. Vam fer uns bons riures amb això", ha explicat en Dinamarca,Henrik Vang , director executiu de la cervecera Norrebro Bryghus.

"La raó per la qual fem Pisner és perquè som una cerveseria artesanal de Copenhaguen i totes les nostres cerveses són orgàniques. Així, pensem que seria una gran idea també entrar en la cervesa reciclable", ha afegit Vang a l'agència Reuters.

Sembla que han encertat, ja que el Consell d'Agricultura i alimentació de Dinamarca ha denominat beercycling (de cervesa i reciclatge) la tècnica utilitzada per fer aquesta Pisner. L'etiqueta, a més, juga amb aquest cercle o cicle de beure, expulsar, regar, reciclar, beure...

Notícia original                                                       Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2                                              Video original

dimecres, 10 de maig del 2017

L'eruga ‘menja plàstic’


La casualitat va voler que l'equip de Bertocchini i un grup de científics de l'Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria descobriren aquesta capacitat en aquestes erugues i pot suposar un avanç important en la gestió de residus plàstics i en la conservació de l'entorn natural.


Les larves de l'arna de la cera són capaces de mastegar i ingerir el polietilè de les bosses de plàstic.
Un dels grans problemes per al medi ambient és l'acumulació de residus plàstics. El polietilè posseeix una tremenda resistència i aquest és un dels factors d'èxit per al seu ús industrial,tanmateix, és la causa que sigui tan difícil desfer-se de les restes de, per exemple, els milers de milions de borses d'aquest material usades cada any al món.


Encara s'han d'investigar els detalls moleculars implicats en tot aquest procés, però els investigadors expliquen que pot usar-se per dissenyar una solució biotecnològica que ajudi a gestionar els residus generats pel plàstic, una estratègia en la qual encara estan treballant.

Notícia original                                             Noticia relacionada
Noticia relacionada 2                                     Vídeo relacionat

dimecres, 11 de gener del 2017

Primera vacuna contra la malària que usa paràsits atenuats genèticament


Resultado de imagen de malaria


Un assaig clínic de fase 1 amb deu voluntaris sans ha confirmat que una nova vacuna contra la malària, en la qual s'han utilitzat paràsits genèticament atenuats, és segura, es tolera bé i té una bona resposta immune. L'estudi ha estat publicat avui en Science Translational Medicine per científics del Center for Infectious Disease Research (CIDR) i del Fred Hutchinson Cancer Research Center, tots dos a EUA.

La malària està causada pel paràsit Plasmodium falciparum que es transmet als humans per la picada d'un mosquit, infectant primer el fetge i després la sang. En 2015 es van produir més de 200 milions d'infeccions i gairebé mig milió de morts a tot el món per aquesta malaltia. Nombrosos centres estan ara investigant per aconseguir una vacuna eficaç que acabi amb aquesta xacra.
El nou estudi descriu l'ús d'un paràsit de la malària modificat genèticament, que s'afebleix mitjançant l'eliminació de tres gens específics, imprescindibles perquè infecti amb èxit i causi la malaltia en humans.
Aquests paràsits genèticament atenuats, (GAP, per les seves sigles en anglès) són incapaços de multiplicar-se en el fetge humà, però estan vius i estimulen efectivament el sistema immunològic per construir defenses que puguin protegir contra una infecció real de malària.
Notícia original
Notícia relacionada
Notícia relacionada
Video de la notícia

Aquestes són les conseqüències globals del desglaç de l'Àrtic

Resultado de imagen de deshielo en el artico

Cap al 2014 el polo àrtic va tindre un dels majors desgels de la historia.L´aparició de malalties i virus, bacteris en el mar i virus en la terra són algunes de les conseqüències del desgel. En l'àrtic es produeix un efecte denominat amplificació àrtica pel que el desgel allí és més ràpid que en altres regions gelades. L'explicació breu diu que la retirada del gel en favor de l'aigua redueix la capacitat de la regió de rebotar la radiació solar. Açò fa que se escalfen encara més i es retroalimente el desgel, el que pot suposar el pas a patògens, alguns vinguts del passat.Investigadors del CSIC encontraren en juny del 2015 ADN de virus fins ara desconeguts en llacs de Svalbard. Dos mesos després és donava a conéixer el desenterrament d'un virus de fa 30.000 en el gel Sibèria.

El desgel del àrtic està espentant al ós polar terra endins i al grizzly cada vega més al nord. Alguns investigadors de la Universitat de Cambridge han calculat més o menys els dines perduts pel desgel. Tindrà un impacte de més de 40 billones d'euros.
El canvi climàtic derretix el gel del Ártic i aixo retroalimenta el cambit climátic. I és,probablement, acabi amb el gel del artic.

Notícia original         Notícia relacionada           Notícia relacionada             Video de la notícia

dimarts, 22 de novembre del 2016

Xina prova per primera vega en humans la ‘superedició’ de gens contra el càncer























Un equip d´oncólegs ha injectat a un pacient amb càncer de pulmó cèl·lules modificades amb aquesta revolucionària idea per poder eliminar el càncer.

Xina ha iniciat la primera prova clínica en humans de l´història del sistema d´edició genòmica CRISPR, una ferramenta que permitria editar i modificar seqüències d´ ADN de les cèl·lules amb una precisió inèdita i de manera ràpida i senzilla.Se injectà el passat 28 d´octubre a un pacient amb càncer de pulmó cél·lules modificades amb l´objectiu de combatre la malaltia. Els primers resultats es sabran en 6 mesos.

En apenes dos setmanes el pacient va rebre la primera injecció de cèl·lules modificades amb la esperança de que estes ataquen a las cèl·lules cancerìgenes i ajuden a curar la malaltia.

El dubte està en la seguretat i els possibles efectes secundaris del tractament. El sistema CRISPR ha revolucionat a la comunitat biomèdica per la seua facilitat d´us i eficiencia en comparació amb altres ferramentes anteriors.

Video de la notícia                                                                       Notícia original                                                                           
Notícia relacionada 1                                                                   Notícia relacionada 2


Europa podría cancelar la missió ExoMars 2020



 Resultado de imagen de exploración a marte

L'Agència Espacial Europea (ESA) necessita diversos milions d´euros per a poder continuar amb la missió ExoMars i espera aconseguir aquests diners, però el director general (Jan Woerner) ha anunciat que si els fons no són els suficients es cancelara la missió però es necessita si o si els diners.

ExoMars 2020 és una missió científica europeo-rusa en la que s´intentarà buscar vida en mart.

La primera part va començar el 19 d'octubre de 2016 .Però va haver un problema que la nau "Schiaparelli" no va arribar a mart d´una forma correcta i va fer que s´estrellarà.

La ESA tenia un pressupost de 1500 milions però els 230€ milions d'euros que va costar Schiaparelli han fet que si no es donen més suport econòmic aquesta missió acabarà estrella.

Video de la notícia

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2