Les extremes temperatures arreu del món es una de les múltiples proves del calentament global, segos la majoria dels científics.Aquest fenomen continuara produint se al llarg d’aquest segle,el que farà que la vida de tots els organismes siga més difícil.
El mes de gener d’aquest mateix any es una de les proves.Al nord d’America han sigut registrades les temperatures més baixes amb -49, mentre que en Australia, es el calor el que ha destacat, fent pujar els termòmetres fins als 49.
Numeroses institucions han advertit del perill que açò suposa i han vinculat també a algunes catàstrofes naturals com les séquies i les inundacions a aquest fenomen.
Un estudi liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha analitzat les relacions internes de les dues majors xarxes tròfiques registrades fins al moment en els pols, la àrtica amb 145 espècies i la antàrtica amb 586.
Els resultats, publicats a la revista Marine Ecology Progress Series, posen de manifest que els efectes de l'escalfament global en la biodiversitat podran sentir-se de manera molt diferent en aquests ecosistemes encara que posseeixin característiques similars.
Aquesta investigació constata que l'ecosistema àrtic, que compta amb major nombre d'espècies depredadores, com les balenes i els óssos polars, és més susceptible a les pertorbacions que afecten aquests nivells superiors de la cadena tròfica. Segons els investigadors aquest fenomen, denominat cascada tròfica, suposa una amenaça important per a l'ecosistema, ja que els canvis que afectin els
depredadors afectaran també a les preses.
Per contra, la xarxa tròfica antàrtica mostra l'efecte invers: presenta un major nombre d'espècies presa per cada espècie depredadora i és més sensible als canvis que es produeixen en els nivells inferiors, com la disminució del krill antàrtic per la pesca i el canvi climàtic.
A més, l'estudi assenyala que la xarxa tròfica àrtica està més connectada i té més espècies omnívores que l'antàrtica (80,71% enfront del 41,13%), el que fa que sigui més persistent davant les pertorbacions com ara l'extinció i la invasió d'espècies. "La distribució del nombre de preses i predadors per espècie a la xarxa tròfica antàrtica fa que sigui molt vulnerable a pertorbacions en espècies particulars, com les que tenen més preses i predadors", explica l'investigador del CSIC Charles Santana, de l'Institut Mediterrani d'Estudis avançats, centre mixt del CSIC i la Universitat de les Balears. Noticia original Noticies relacionades
Sobre la base d'analitzar com es gela la Terra per sí sola després d'un període de calentament natural, uns científics han realitzat una investigació els resultats de la qual confirmen que la temperatura global no augmenta o disminueix de forma caòtica a llarg termini per causes naturals. Llevat que rebi influències exteriors, deuria romandre estable.
Les noves evidències obtingudes per aquests científics d'Estats Units, podrien finalment ajudar a evidenciar que el canvi climàtic global no succeeix de forma imprevisible, sinó que depèn, en part, de l'activitat humana.
Per al nou estudi, uns científics van utilitzar models climàtics globals i observacions per satèl·lit de la NASA del balanç energètic terrestre dels últims 15 anys. Els anàlisis d'aquestes dades els ha conduit a l'anterior conclusió: els cicles climàtics naturals no poden explicar el nivell de canvi climàtic observat.
S'assumeix que, mitjançant un mecanisme natural, una Terra en procés de Calentament és capaç de restaurar, fins a cert punt, el seu equilibri de temperatures a través de canvis complexos en l'atmosfera i en la forma en que es transporta el calor radiatiu.
Els científics creien des de fa temps que l'estabilització d'algun fenomen es feia a partir d'un sistema paregut a una vàlvula de seguretat. La Terra crea una retroalimentació radiativa negativa que li permet alliberar una major quantitat de calor acumulat, a través de la part superior de l'atmosfera.
El nou anàlisi confirma que aquest fenomen té un paper dominant en la restauració de l'estabilitat de les temperatures globals, però per sorpresa dels propis autors de l'estudi, allò descobert indica que tendeix a trobar-se superada localment per retroalimentacions energètiques positives, com a conseqüència del calor atrapat, relacionats amb canvis en els núvols, el vapor d'aigua, la neu i el gel.
El planeta Terra està immers en un canvi insòlit, pel que accelera que , d'una manera o d'una altra , amb efectes diferents ací o allà , arriba a tots els llocs . - I més sobre l'Àrtic d'ací a 50 anys : "Moltes espècies associades a l'hàbitat del gel , com l'ós polar , foques , morses i algues , es trobaran en un estat crític de conservació o s'hauran extingit , esmentes que moltes altres , com l'abadejo , gambes , boscos d'algues i praderies submarines s'hauran estés creant nous ecosistemes amb noves funcions i servicis a la societat" , afegeix este oceanògraf expert en els confins septentrionals de la Terra - El cost d'algunes províncies a Espanya estarà entre el 0 , 5% i el 3% del PIB. Els estudis del clima puntualitzen que les projeccions climàtiques no consistixen a predir el temps meteorològic que farà d'ací a 50 anys , en una setmana concreta en una localitat determinada .
No es tracta d'una predicció del temps a llarguíssim termini , sinó d'identificar els trets i de calcular els canvis del clima de la Terra i les seues possibles manifestacions en la mesura que es vagen acumulant més o menys gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera . - No sols la frontera amb les latituds mitges , determinada per la circulació atmosfèrica específica de la banda equatorial , es desplaça cap al Nord i el Sud arrossegant les seues condicions de vents secs i deserts.
El clima de la Terra entre el 1971 i el 2000 s’ha calfat més que en qualsevol altre interval de temps com
aquest en els últims 1400 anys, tot degut a les emissions industrials de gasos d’efecte hivernacle. Aquest període de calentament global que segueix avançant ha afectat inclús a la tendencia natural de refredament que s’estava produint des de fa uns segles.
Aquesta investigación es va fer analitzant diferents dades arreplegades dels anells de creixement dels àrbres, nuclis de gel, etc.
La reconstrucció de les temperatures a Europa permet també veure el context en el que va ocórrer l’onada de calor del 2003, que va provocar la mort de milers de persones i que ademés es considera com l’estiu més calent en més de 2000 anys.
Per contra, els períodes més freds entre el segle IX i el segle XX van ser prou forts al coincidir dos circumstàncies, una activitat solar débil i una altra activitat volcánica que va alliberar materials a l’atmostera creant una fina capa que reduïa la quantitat de llum recibida per la Terra.
Les ja no hi poden amb el canvi climàtic , ja que elles s'adapten o sinò emigren a altres països on no hi ha tanta contaminació atmosfèrica.
Segons el clima que hi haja en en un medi o en un altre la distribució dels animals, com el de les plantes variarà, però sempre depent de la temperatura que hi tinga eixe medi.
S'ha fet un estudi del canvi climàtic, de dues dècades, que ha afectat a unes 9500 ocells i a unes 2000 papallones, de tota Europa.
Cada organisme s'adapta a la zona a la qual hi viu, amb les millors condicions per al seu metabolisme, alimentació i per a la seua reproducció, fou una anotació que hi realta el biòleg Constantí Stefanescu.
També, ens diu que si les temperatures canvien, alhora han els animals han de canviar la seua temperatura per a mantindre's constant amb el medi en el qual hi habiten, i sinò s'hi pot aconseguir rep el nom de deuda climàtica.
El canvi de les temperatures depenen de les barreres del paisatge i de les característiques de cada espècies.
La deuda climàtica s'hi nota més en les aus, ja que aquestes estan acostumats a cicles de vida més llargs i no passa en altre animals.
