És bo menjar ous tots els dies?

El consum d'ous de manera diària està portant botja a la ciència, que porta anys en un debat que pareix no tindre una resposta clara i certa.

Un estudi publicat a la revista “PLOS Medicine” ha arribat a la conclusió que consumir ou de manera diària està associat a un major risc de morir per qualsevol causa, també inclosos el càncer o les malalties cardiovasculars. En aquest sentit, el risc general de mort augmenta un 14% per cada ou més que has ingerit cada dia.

La comunitat científica no està massa d'acord amb aquest estudi. Principalment, els experts entenen que aquesta anàlisi no aporta res innovador. Els experts consideren exagerades les conclusions d’aquest estudi, a més, recalquen que no es pot dir que els ous són culpables d’augmentar el risc de mort ja que en aixó influeixen molts més factors

Finalment, de manera contradictòria a aquest estudi, la Universitat d'Harvard va concloure en 2020 que menjar ou diàriament no està associat a tindre més probabilitat de tindre qualsevol malaltia cardiovascular i recomanen substituir l’ou diari per aliments d’origen vegetal o peixos.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video relacionat

El confinament ha modificat l’alimentació dels joves

«Conèixer com el confinament va afectar la qualitat de la dieta dels joves pot contribuir a entendre quins factors influeixen en les decisions i les conductes alimentàries dels adolescents», així ens introdueix una experta en salut nutricional dels adolescents.

Les persones joves de posicions més pobres han reduït el consum de cereals i vegetals i han incrementat el consum de menjar preparat.

«Les administracions farien bé de impulsar intervencions i polítiques que ajuden a previndre situacions com aquestes o estar millor preparades si es produeixen altres confinaments en el futur», recomanen els experts. Les dades obtingudes poden ser útils per a dissenyar intervencions, programes o polítiques de salut pública orientats a açó.

Caldrà analitzar si aquests canvis, produïts en un període curt de temps, es mantenen a llarg període. L'adolescència és un període important en la instauració i la consolidació d'hàbits que afecten tant el desenvolupament com a la prevenció de malalties en l'etapa adulta, així que caldria adaptar-les als grups de major risc i evitar l’augment de les desigualtats nutricionals. 

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video relacionat

Tractaments milloren fertilitat en parelles

Degut a l'aplicació de tractaments de baixa/alta complexitat en esquemes personalitzats per a pacients, el doctor Eduard J. García De l'Orbe ha aconseguit sobrepassar els 200 embarassos en parelles no fèrtils.

García De l'Orbe, expressa satisfacció al superar la xifra en parelles amb embarassos positius en tan sols dos anys oferint els seus serveis i d'ells 120 positius els ha aconseguits des de la irrupció de la Covid al món.

“El 2020 i actualment, el món ha sigut impactat per la pandèmia, no obstant això, 120 famílies dominicanes han sigut marcades de manera positiva. Hem assistit a les parelles per a complir els seus somnis de família i aconseguir el miracle de la vida, als qui, per motius de força major, no havien concretat un embaràs de manera espontània”, va expressar amb alegria l'especialista.

L'expert en reproducció humana explica que, quan una parella recorre a algun mètode de reproducció assistida, el temps és un factor determinant pel que les parelles no poden ajornar el tractament ja que podria ser desfavorable per al seu èxit. “Malgrat els riscos que presenta la Covid-19, no hi ha evidències que s'infecte al bebé o provoque perjudicis a l'embarassada”, afirma García.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo relacionat

Els primers ‘bevedors de llet’ estaven a Àfrica

 

L'anàlisi de les dents en diverses restes humanes ha permés determinar que fa més de 6000 anys aquestes poblacions prenien llet de cabra de manera habitual. Encara no toleraven la lactosa en l'edat adulta, però estaven creant les condicions propícies per a l'adaptació genètica.

Conèixer com alguns éssers humans ens adaptem genèticament a beure llet d'animals durant l'edat adulta és una de les discussions més prolífiques dels últims anys en matèria evolutiva. S'estima que només el 35% de la humanitat pot beure llet sense tindre un bon mal de panxa després de la infància, gràcies a una mutació que permet que l'enzim lactasa continue activa. Aquesta activitat, que es denomina com a “persistència de l'activitat lactasa”, està present sobretot en poblacions europees actuals i en altres focus en diferents llocs del planeta.

“Algunes de les proteïnes estaven tan ben conservades que era possible determinar de quin animal procedia la llet”, explica la investigadora principal. “I algunes de les proteïnes tenien molts milers d'anys, apuntant a una lliga historia de consum de llet en el continent”.

Combinant aquestes troballes amb les dades genètiques obtingudes d'individus de la mateixa antiguitat a Àfrica, els investigadors també han arribat a la conclusió que aquells primers pobladors del continent africà encara no s'havien adaptat al consum de lactosa i no tenien el canvi que permet la “persistència de l'activitat de la lactasa”. És a dir, que estaven consumint aquella llet a través de mètodes de fermentació, com la creació de formatges o iogurts, per a poder assimilar-los sense conseqüències.

Noticia original

Noticia relacionada 1 

Noticia relacionada 2

Video relacionat

Els òvuls humans tenen fallades genètiques més sovint de l'imaginat

Més del 7% dels ovòcits humans contenen almenys un parell de cromosomes sense intercanvi, la qual cosa demostra un nivell notablement alt de falla en la recombinació meiòtica, segons un estudi d’American Journal of Human Genetics. Les troballes suggereixen que des del començament del desenvolupament dels òvuls humans, una proporció sorprenent d'ovòcits està predestinada a ser cromosómicament anormal. Però la freqüència dels cromosomes sense intercanvi no es veu afectada per l'edat de la dona.

La falla en la recombinació és una de les principals causes de aneuploidía, que és la presència d'un nombre anormal de cromosomes. Però la magnitud de l'efecte no era clara, perquè fins ara no s'havia intentat mesurar directament la incidència de cromosomes sense intercanvi en una gran sèrie d'ovòcits humans, els òvuls immadurs.

“Probablement l'observació més sorprenent va ser simplement l'alta proporció d'òvuls que contenien cromosomes sense intercanvi“, assegura Hassold. “Sabíem per estudis preliminars anteriors i per embarassos trisòmics que el valor seria alt, però veure'l directament en òvuls humans encara era una mica discordant“.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video relacionat

Els òvuls humans tenen fallades genètiques més sovint de l'imaginat

Més del 7% dels ovòcits humans contenen almenys un parell de cromosomes sense intercanvi, la qual cosa demostra un nivell notablement alt de falla en la recombinació meiòtica, segons un estudi que apareix publicat hui en la revista American Journal of Human Genetics. Les troballes suggereixen que des del començament del desenvolupament dels òvuls humans, una proporció sorprenent d'ovòcits està predestinada a ser cromosómicament anormal. Però la freqüència dels cromosomes sense intercanvi no es veu afectada per l'edat de la dona.

Més del 7% dels ovòcits analitzats contenien almenys un parell de cromosomes sense intercanvi, amb un càlcul conservador. La falla en la recombinació és una de les principals causes de aneuploidía, que és la presència d'un nombre anormal de cromosomes. Però la magnitud de l'efecte no era clara, perquè fins ara no s'havia intentat mesurar directament la incidència de cromosomes sense intercanvi en una gran sèrie d'ovòcits humans, els òvuls immadurs.

Els investigadors van trobar un nivell sorprenentment alt de falla en la recombinació, amb més del 7% dels ovòcits que contenen almenys un parell de cromosomes sense intercanvi. Segons els autors, això pot ser una subestimació de la freqüència real de cromosomes sense intercanvi en els ovòcits humans a causa de les anàlisis conservadores utilitzades, i el valor real pot ser més alt, entorn d'un 10% - 15%.

“Probablement l'observació més sorprenent va ser simplement l'alta proporció d'òvuls que contenien cromosomes sense intercanvi“, assegura Hassold. “Sabíem per estudis preliminars anteriors i per embarassos trisòmics que el valor seria alt, però veure'l directament en òvuls humans encara era una mica discordant“.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video relacionat

Un estudi descubriex nous gens vinculats al autisme

Un equip internacional, dirigit per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques, ha descobert que la manca d'alguns gens en el clúster BEX / TCEAL, una família gènica situada al cromosoma X, podria relacionar-se amb certes alteracions associades a el trastorn de l'espectre autista i a altres trastorns neurològics. L'estudi identifica nous gens derivats d'unes seqüències genètiques mòbils que poden inserir-se en diferents parts de l'ADN; els transposons, involucrats en funcions neuronals complexes i que no havien estat investigats fins ara en el context del trastorn de l'espectre autista i d'altres malalties neurològiques.

Es tracta de nous gens derivats de transposons que estan involucrats en funcions neuronals complexes i que no han estat investigats fins al moment dins del context del trastorn de l'espectre autista i d'altres patologies neurològiques. Malgrat ser gens molt joves en termes evolutius, han aconseguit integrar-se en rutes biològiques ja establertes, convertint-se en imprescindibles per al correcte funcionament

Només es coneixen uns pocs gens en mamífers placentaris (i en concret, cap clúster de gens) que derivin de la domesticació molecular dels transposons.
Encara queda pendent estudiar catorze gens nous que poden estar involucrats en la formació de el cervell complex i en les diverses manifestacions de l'espectre autista.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2 

Video relacionat

Descobreixen un nou òrgan amagat dins del cap.

La biologia humana sembla que segueix tenint grans misteris per a la ciència. Com a exemple d'això el descobriment fet per un grup d'investigadors de l'Institut Holandès del Càncer d'un misteriós conjunt de glàndules salivals amagades dins del cap humà quan examinaven pacients amb càncer de pròstata. Aquesta "entitat desconeguda" va ser trobada per casualitat a l'examinar a pacients amb càncer de pròstata.Quan és combinada amb injeccions de glucosa radioactiva, aquesta eina de diagnòstic ressalta els tumors en el cos, però, en aquest cas va mostrar alguna cosa completament inesperat en la part posterior de la nasofaringe.

L'equip de Vogel ha fet un descobriment molt gran i mostra el que sembla ser un parell de glàndules que abans es passaven per alt, aparentment el quart conjunt de glàndules salivals principals, situades darrere del nas i sobre el paladar, prop de centre de el cap humà.

"Les anomenem glàndules tubàries, referint-nos a la seva ubicació anatòmica". L'existència d'aquestes glàndules es va observar gràcies a la tecnologia utilitzada en les exploracions per PET / TC PSMA dels 100 pacients examinats en l'estudi, a més també es van dur a terme investigacions físiques de dos cadàvers, un masculí i un altre femení. En ells es va observar la misteriosa estructura bilateral que va revelar obertures dels conductes de drenatge macroscòpicament visibles. cap a la paret nasofaríngea.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video relacionat

Quants organs té el cos humà?

En primer lloc, cal considerar què és el que entenem per 'òrgan'. El definim com un conjunt de teixits que treballen junts en base a un objectiu comú. I, al seu torn, treballen simultàniament per garantir la supervivència de què és l'òrgan suprem, aquell que els reuneix a tots ells: el cos humà.

Pel que fa a nombre concret d'òrgans, "el recompte general i acceptat és de 78", assevera Lisa Lee, professora associada al Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de Colorado School of Medicine i experta consultada per Leviss. "Aquesta llista inclou els òrgans vitals més la llengua, l'estómac, la tiroide, la uretra, el pàncrees i molts altres. Les dents i els ossos compten com un". Els anatomistes difereixen en el seu punt de vista sobre el que es considera un òrgan i el que no. La diferència radica que depenent de la seva especialitat, aportaran un nombre més o menys. Per tot això, no hi ha un consens general en la medicina sobre el que es qualifica com a òrgan i el que simplement és teixit o un petit conjunt d'òrgans.

"Si ho veiem a nivell microscòpic, quan múltiples tipus de teixits s'uneixen i funcionen junts, a aquesta unitat l'anomenem òrgan", assegura Lee. D'aquesta manera, "una ungla podria ser considerada com a tal, o les estructures que la subjecten, a l'igual que cada un de les dents poden ser comptabilitzats cada un com un òrgan". La professora consideraria a cada os com un òrgan, si són 206, caldria sumar-los als 78 restants, fent un còmput total de 284.

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video relacionat

Hi han dos estacions al any i no quatre.

En un estudi publicat en “Nature Communications” han conclós que realment l’organisme sols distingueix entre dos estacions, una càlida i altra freda, al menys quan s’analitza el cos de persones residents a California.

L'equip de Snyder va recopilar quatre anys de dades moleculars d'un total de 105 participants, observant la pujada i baixada de més de 1.000 molècules que experimenten patrons anuals. Van detectar dos punts d'inflexió (no quatre, com passaria si hi hagués quatre estacions) en els patrons que segueixen les molècules: un al finalitzar la primavera i començar l'estiu i un altre a finals de tardor i a principis d'hivern.

Gràcies a aquestes observacions, van traçar un mapa de les oscil·lacions de les molècules en cada estació. Per començar, les seves dades van mostrar que el final de la primavera coincideix amb l'augment de biomarcadors inflamatoris, que juguen un paper en les al·lèrgies, així com un augment de molècules implicades en l'osteoartritis i l'artritis reumatoide. En canvi, a l'estació freda, al començament d'hivern van detectar un increment de molècules immunitàries que intervenen en la resposta davant virus i en el desenvolupament de l'acné. També a l'hivern, van trobar un augment en molècules que senyalitzen la hipertensió.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video relacionat