El major estudi genètic de la metàstasi revela nous tractaments contra el cànce

Gràcies a l'avanç de la medicina, el càncer ja no és sinònim de mort. Més del 50% de tots els tumors que es diagnostiquen cada any és curable i és probable que el percentatge augmente en els propers anys. Les coses són més difícils quan un tumor s'ha expandit a altres òrgans, el que els metges coneixen com metàstasi, que és responsable de 9 de cada 10 morts per càncer.

En molts casos, les metàstasis són resistents als tractaments i encara no s'entenen bé els mecanismes moleculars que permeten la seva aparició. Aquesta és la veritable frontera de la investigació contra la malaltia.


Sorprenentment, fins ara no s'havien fet grans estudis per entendre la metàstasi des d'un punt de vista genètic. Les anàlisis del genoma del càncer es compten per milers, però la immensa majoria només ha seqüenciat l'ADN del tumor primari, que és com el seu llibre d'instruccions biològiques. Una vegada el càncer s'ha estès, és molt rar que les lesions metastasiques es extirpen i es seqüencie el seu genoma complet, de manera que la bastida genètic de la metàstasi segueix sent bastant desconegut.



Noticia original
Noticia relacionada

El ADN desvela una nueva especie de chimpancé extint

Un estudi genetic acaba de desvelar una nova espècie la qual és una mescla entre els chimpancés i els bombos. Aquest succés és degut a que fa 450.000 anys, 100.000 anys abans que aparegueren els homo sapiens.


Una especie de chimpancés desconeguda es va creuar amb els bombos, una especie distinta de primats. Aquest succes fa que els bombos actuals portun un 1% del ADN d’aquella especie desconeguda.


"Aquesta és la primera vegada que es descobreix un encreuament entre espècies en un altre gènere que no sigui l'humà”, ressalta Tomás Marqués-Bonet, genetista de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona i autor principal de l'estudi, publicat en Nature Ecology and Evolution.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Aconsegueixen emmagatzemar en l’ADN imatges digitals i després visualitzar-les perfectament.

Un grup de científics de la  Empresa de Microsoft i de la Universitat de Washington de Seattle, han conseguit guardar i llegir sense cap error moltes dades d' una porció   d’ ADN molt menuda, del tamany d' un terronet de sucre.

Aquest sistèma és un dels primers que pot guardar, codificar i recuperar dades digitals utilitzant molècul·les mol.lècules.

Han conseguit emagtzemar informació millons de vegades més contundent que fins ara.
Una altra cosa també molt notable, ha sigut que aquestos científics han conseguit invertir el procés, recuperant les seqüències correctes des d'una acumulació més gran d'ADN, i reconstruir les imatges sense perdre ni un sol byte d'informació.

L’ informació digital produïda i emmagatzemada en tot el món , s'estima que arribarà als 44 bilions de gigabytes cap a l'any 2020 .
Això és un increment de 10 vegades en comparació amb la quantitat de 2013.
Si bé no tota la informació necessita ser guardada , el món està produint dades a un ritme que sobrepassa el ritme d'augment en la capacitat de emmagatzemar-los.




NOTICIA ORIGINAL:

Aconsegueixen guardar ADN en imatges i visualitzar-les perfectament després.


NOTICIES RELACIONADES:

Almacenen imatges en un vapor

Almancenen informació quantica en un unic àtom

VIDEO:

SEQÜÈNCIA D'ADN HUMÀ QUE PROMOU UN DESENVOLUPAMENT CEREBRAL EXTRA EN RATOLINS

L'ADN humà  és una crida HARE5 activa un gen per al desenvolupament cerebral. Mitjançant experiments s'ha comprovat que al generar un embrió d'un cervell d'un 12% més gran que en un embrió que s'injecte HARE5.

Aquest experiments duts a terme per la professora Debra Silver en l'Escola Mèdica de la Universitat Duke, en Durham. Ens ha demostrat que hi han unes diferències clares entre genètica del ximpanzé I el ser humà I així ens explica el desenvolupament del cervell del ratolí.

L'ésser humà és té un cervell molt diferent al del ximpanzé és el que ens diferència de fer càlculs. Gràcies al HARE5 és el que ens diferència per això tenim el cervell el 12% més gran.
Tota aquesta informació ens podria ser útil per a esbrinar moltes de les infermetats.

 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

“Ni imaginábamos lo que la edición de ADN nos permitiría hacer”

Lluís Montoliu, del Centro Nacional de Biotecnología del CSIC , lleva casi dos años trabajando con la tecnología CRISPR que permite modificar el genoma de líneas germinales (espermatozoides, óvulos, embriones), lo que abre la puerta a reescribir el ADN humano, todo un salto conceptual en la historia de la genómica y la medicina. “Lo llevamos usando prácticamente desde que salió, en ma
yo de 2013, en experimentación animal”, comenta a este diario.
“Es revolucionario, entonces ni imaginábamos lo que nos permitiría hacer”, explica. Montoliu emplea este procedimiento en sus trabajos con ratones, tanto en cultivos celulares como en embriones, para editar el ADN y experimentar en enfermedades raras humanas, especialmente albinismo. “Antes esto mismo nos costaba muchísimo y era sensiblemente más caro, ahora es extraordinariamente más fácil”.
Es tan sencillo que el investigador equipara este procedimiento a la labor de edición ya que funciona de forma similar a un procesador de textos informático: “Puedes cambiar desde una letra [una base] hasta un párrafo [un gen]”. Esta simplicidad hace posible pensar ya en reescribir el código genético humano, pero de una forma mucho más radical que las terapias génicas empleadas hasta ahora. Por ejemplo, para corregir genes relacionados con enfermedades y cruzar una línea roja en el ámbito de la ciencia, ya que los cambios serían permanentes, afectarían a todo el genoma y se transmitirán a las siguientes generaciones. Pero también podría ser empleado para fines más prosaicos, como alterar el ADN para elegir el color de los ojos.

Noticia original
Noticia Relacionada 

Vídeo

Perill amb la maternitat tardia

Si parlem de l'ADN és com si a un xiquet o a una xiqueta li assignarem un nom sòls, i això no és així tots tenim noms i apellidos, doncs d'ADN també tenim altre anomenat ADN mitocondrial, transmitit unicament per via materna i és determinant en la formació de les mitocondries de les cèl·lules.

Alguns científics van fer un estudi que va ser publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Science (PNAS), en aquest estudi és mostra que si tu tens un xiquet als 38 o més, que ara s'ha possat de moda ser mare a eixes edats, augmenta el risc d'alteracions cromosòmiques, en l'ADN cel·lular. Alstres científics, aquests de Pennsylvania State University (EEUU) diu que hi ha altre risc, aquest risc podia presenciar alteracions de l'ADN, i el seu risc és 30 i 35 vegades major en els fills de mares majors.
Segons el director científic de l'IVI i la empresa
IGENOMIX Carlos Simó, aquest fenòmen es coneix com heteroplasmia i no implica risc, però si el fet de que existisquen més formes heterogènees d'ADN mitocondrial segons augmente l'edat materna.

Les mutacions en l'ADN mitocondrial están sociades a més de 200 malalties i contribueixen a altres com el càncer, la diabetes, el Párkinson o l'Alzhèimer. Kateryna Makova diu que les mitocondries afecten als organs que requereixen molta energia i per aquesta raó les malalties mitocondrials son molt greus i desvastadores.                                                                    
Espanya té una mitja de les dones que tenen fills i la mitja és de 32,2 i va augmentant.


Noticia real:
http://www.elmundo.es/salud/2014/10/14/543c20a122601d3b498b457d.html

Noticies relacionades:
http://www.serpadres.es/antes-del-embarazo/ser-madre-despues-de-los-35.html
http://www.facemama.com/embarazo/maternidad-tardia.html

Video relacionat:
https://www.youtube.com/watch?v=PVLMww_Cckc

ELS PERILLS DE LA MATERNITAT DE DONES MAJORS.

Al parlar del ADN, el que defineix cada una de les nostres característiques com sers vius, més val utilitzar també un cognom. Perquè a demés del ADN de la cèl·lula, cada individu posseeix des de que es embrió amb un ADN mitocondrial.
Un estudi revela un nou aspecte fins ara desconegut de la maternitat de dones més majors, cosa que esta de moda en les ciutat occidentals.
Encara que ja es sabia que ser fill de una mare major de 38 augmentava el risc de alteracions cromosòmiques, ara també es sap un nou risc degut a la presencia addicional de alteracions del ADN mitocondrial.
Les mutacions del ADN mitocondrial estan associades a més de 200 malalties i contribueixen a altres com el càncer, la diabetis, el Pàrkinson o Alzhéimer. Com explica Keteryna Makova, els mitocondris afecten a òrgans com el cor, els músculs o el cervell. Per aquesta raó les malalties mitocondrials són molt greus i devastadores, a més de tindre falta de cura en la majoria dels casos.
Un expert llança un missatge tranquil·litzador, remarca que són patologies molt poc freqüents.
Per a les persones que si tindrà una implicació més directa este descobriment es per a les dones que ja pateixen una malaltia mitocondrial.
L'edat de la primera maternitat ha anat augmentant successivament en els últims anys en Espanya. Segons les últimes dades de les estadístiques la dona espanyola té el seu primer fill a una edat mitjana de 32,2 anys.

Noticia original.

Noticia relacionada. 

Noticia relacionada. 

Vídeo.

Dos noves lletres a l'alfabet genètic.

L'ADN, juntament amb l'ARN, és una de les biomolècules portadores d'informació en els organismes vius, i aquesta informació s'emmagatzema en l'aparellament de les quatre bases d'ADN, citosina (C) amb guanina (G), i adenina (A ) amb timina (T).
Un equip d'investigació de l'Institut d' Ivestigació Scripps a creat dos noves bases que no es produeixen a la naturalesa, i s'ha demostrat que poden ser replicades en la bacteria E. coli. Han denominat a aquestes bases X e Y, per a poder optimitzarles han sintetitzat més de 300 anàlogs de nucleòtids hasta obtindre dos que foren eficients al emparellarse.
Aquesta tasca es complicada ja que es dificil obtindre bases no naturals en la cèl.lula i a més que la maquinaria de la replicació les acceptara i que la precisió d'aquestes es mantinguera quan l'ADN fora copiat.
Estos organismes poden utilitzarse per a explorar l'orige i l'evolució de l'ADN (el perquè de les bases existents), per poder modificar l'ADN funcional i les molècules d'ARN, a més d'altres aplicacions com nous medicaments i nous tipus de nanotecnología.

Ara, volen recuperar amb èxit aquesta ampliació de la informació en l'ADN de la cèl.lula viva, demostrant que aquest ADN amb bases no naturals pot ser transcrit al ARN, quan es demostre es podrà utilitzar per controlar la síntesi de proteines.


Noticia original

Noticies relacionades:
- http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/11/actualidad/1399835682_379782.html
- http://www.infosalus.com/asistencia/noticia-monitorizar-niveles-arn-nueva-herramienta-rastrear-enfermedades-20140507103724.html

Video:

ADN contra les infeccions alimentàries

Gran part de les infeccions bacterianes es deuen a que un bacteri arriba fins al nostre organisme quan l’ingerim, alguns exemples són Campylobacter, Listeria, E.Coli , Salmonella 
Encara que s’ha pogut eradicar gran part de la seva expansió, de vegades sorgeixen alguns brots i infeccions. Segons un informe oficial, en 2012 es produiren 214000 infeccions alimentàries a tota Europa.
Per tal d’avançar amb aquesta prevenció, segons els Centres de Control i Preveció d’infermetats , Estats Units ha financiat la investigació per a seqüenciar el genoma de gran part dels bacteris implicats en les infeccions alimentàries amb l’objectiu de frenar i intentar prevenir els casos d’infecció.
El primer pas ha sigut analitzar l’ADN de les infeccions provocades per Listeria,  ja que suposa un perill per a les dones embarassades i és la tercera bacteria més important que causa aquest tipus d’infeccions. Pot entrar a l’organisme a través del consum de verdures, carn o llet sense pasteuritzar.
Encara que aquesta tècnica no s’ha extés, si que s’ha utilitzat per al brots perillosos de grip aviar. A més, es consdera que si el projecte funciona, pot suposar un gran avanç pel que fa a ña seguretat alimentària.

Noticia original 

Notícies relacionades

Casos d’intoxicació alimentària

Proves d’ADN per a detectar l’origen d’una intoxicació alimentària

Tot i més sobre les intoxicacions alimentàries

Vídeo relacionat

Els origens de la peste

Les dents de dos víctimes de la peste bubònica, que va assolir Egipte i Europa durant el S.VI d.C, han permés que es puguera recuperar el genoma complet del bacteri causant d'aquesta plaga (Yersinia Pestis)

Aquesta investigació ha fet possible la certesa de que aquesta peste que va afectar Europa no està relacionada amb les que van aparèixer segles després, sinó que es tracta d'una epidèmia independent que es va transmetre de roedors a humans.

Puça que acaba d'ingerir sang infectada amb el bacteri de la peste

Els científics de l' Universitat de MacMaster (Canada) van veure al investigar les dents de les víctimes, s'hi observà que  hi havia material humà i bacterià, i a partir d'aquesta informació, els científics van reconstruir, a partir de xicotets fragments, l'ADN del bacteri i el compararen amb l'ADN de bacteris posteriors causants de la peste, cosa que va poder demostrar que no estaven relacionats.
L'estudi, publicat a la revista The Lancet, va determinar que aquests bacteris van arribar a l'ésser humà a partir de picadures de puces.
A pesar de tot, el treball dels científics no ha acabat ja que encara no s'hi troba resposta al fet de que desapareguera del medi un bacteri tan mortífera com aquesta.



Noticia original

Noticies relacionades:
- La peste altera el sistema immunològic
-La peste continua actuant a l'actualitat

Tracen el mapa de les quatre migracions que van canviar la història genètica d'Europa

El fet de poder analitzar l'ADN de dents i restes òssies prehistòriques ha donat lloc a analitzar la història de la genètica de l'Europa actual.

“Hemos caracterizado distintas culturas arqueológicas para reconstruir cuatro importantes situaciones durante el Neolítico que describen el flujo genético europeo”, destaca Guido Brandt investigador del Institut d ‘ Antropología de la Universitat de Maguncia  i un dels  autors dels diversos estudis.

En el primer estudi que van fer, l'equip d'investigadors van prendre l'ADN mitocondrial extret dels ossos i dents de 346 esquelets humans que van viure a Alemanya durant més de 4.000 anys i el van analitzar. Després els resultats van indicar que el Mesolític els habitants de Centreeuropa vivien de la caça i la recol • lecta, mentre que un temps més tard van ser reemplaçats per l'agricultura

A continuació els agricultors i els caçadors-recolectadors del nord d'Europa van barrejar material genètic, aquest fet ens indica i ens fa saber que els centreeuropeus i els habitants del nord es relacionaven entre ells .
Aquests moviments de gent, de població, d'intercanvi de material genètic i cultural són els causants dels orígens de la varietat del genoma europeu actual.



Els quatre moments claus que han contribuït a la nova formació de la diversitat mitocondrial dels europeus d'avui dia, segons Brandt són:: 
1 - Introducció de l'agricultura de l'orient pròxim fins al centre europeu.
2 – Aquesta  agricultura des del centre europeu Fins al sud d'Escandinàvia.
3 - La influència genètica del pròxim orient.
4 - El Influx de la cultura campaniforme de l'oest europeu.

Notícia original : 

Noticia relacionada :


Video .

Un punt feble en el procés natural de copiat de l'ADN.

Noves investigacions han donant dades sobre un punt feble en el copiat d’ADN dins les cèl•lules que poden desenvolupar el càncer.

Un equip del Departament de Biologia de la Universitat de York del Regne Unit ha descobert que el mecanisme proteic que intervé en el procés de copiat d’ADN realitza pauses en les quals es poden produir mutacions. Aquestos estudies es realitzaren utilitzant l’Esterichia Coli.

Altres estudis anteriors amb aquest bacteri també han donat molts resultats interessant sobre l’ADN en éssers humans.

En aquesta investigació s’estudiaren les causes d’aquestes pauses en el procés de copiat i quines són les solucions a les averies que hi ha durant el mecanisme de copiat d’ADN.  Aquestes reparacions són molt importants per a que després el codi genètic no patisca mutacions.

Vídeo:



Notícia Original 

Notícies Relacionades:
- L'ADN, un soport pràctic i lliure d'errades per l'almacenatge d'informació.
- Una planta carnívora descarta l'ADN basura

El ADN com a nou sistema d´almacenament de dades.

Investigadors del Laboratori de Biología Molecular d´Europa i el Institut Bioinformátic europeu,han estat investigant en poder emmagatzemar dades com una foto,una película o un pdf en el ADN de les cél·lules.

Aquesta técnica habia sigut intentada sense molt de éxit altres vegades,però, amb una nova técnica complexa anomenada técnica de correcció  errors i codificació de la informació,que tracta en evitar els errors que pot cometrer una cél·lula en el seu ADN causant mutacion.Gràcies a aquestes mutacions podem evolucionar pero no ens serviria per a guardar arxius ja que es farien malbé.

Amb els estudis fets han pugut emmagatzemar 739kb en una mol·lécula de ADN i han pugut calcular que en un gram de ADN cabríen alrededor de 2000 Terabytes i ademés podria conservarse aquesta informació 10.000 anys més o menys, contrastats en els 10 anys que sol durar l´informació en un dispositiu d´emmagatzemització actuals com pot ser un USB.

Notícia original:

ADN DE QUATRE FILAMENTS

Després de més de 10 anys, investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) publiquen un article en Nature Chemistry que el genoma conté estructures de quatre filaments, descobriment que modificaria el descobriment de Watson I Crick (1953): l´ADN humà contenia estructures de doble hèlix.

Mitjançant models computacionals, experiments de laboratori i la identificació de cèl•lules canceroses humanes amb biomarcadors fluorescents, s‘observa una relació entre les estructures de quatre filaments y el procés de replicació de l´ADN, cosa que podria aturar la proliferació de les cèl•lules cancerígenes.

El càncer sol produir-se per mutació d´oncogens, que comporta una proliferació cel•lular descontrolada que forma un tumor. El professor Shankar Balasubramanian enuncia: "Hemos descubierto que atrapando el ADN con moléculas sintéticas podemos secuestrarlo y estabilizarlo, proporcionando pistas importantes sobre cómo se puede detener la división celular".

Noticia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Vídeo:



Notícia original

Els gens que produeixen la discapacitat intel·lectual.

Sabent que el 2% de la població pateix discapacitat mental, l'Hospital La Fe de València, mitjançant proves d'ADN a 50 famílies, busca els gens ocults responsables d'aquest problema.

Hi ha diversitat a l'hora de parlar del fluix desenvolupament mental que pateixen algunes persones; un dels més coneguts és el Síndrome de Down, però d'aquest ja saben que n'és originat per la presencia d'una copia del cromosoma 21. Però, a un 50% dels que se'ls detecten problemes mentals, no saben l'origen ja que no se sap ben bé perquè ocorre, pot ser pels gens, per una infecció vírica, l'exposició d'un tòxic o per un problema al sistema nerviós.

Amb aquesta investigació, a falta de resultats per ara, espera poder trobar diagnostic a un 35% més dels casos de discapacitat mental.
Video:

Noticia Original.

Noticies relacionades:
·Discapacitat intel · lectual, un desafiament mundial sense resoldre.
·Cada vegada més discapacitats intel·lectuals a les presons.

ADN, el disc dur del futur

Investigadors de l'institut Europeu de Bioinformatica van demostrar que és possible guardar textos, imatges i sons en la molècula de la vida. Els autors d’aquest estudi van afirmar en una publicacio de la revista Nature que es posivle almacenar grans canitats de dades d’ADN per milers i milers d’anys.
Una de les grans ventajes d’aques nou descobriment es que no es tindria que utilitzar la electricitat.
En el seu experiment, el equip de cientifics van codificar una serie de documents, en total ocupava el equivalent a uns 760 kilobytes. El ADN que contenia toa aquesta informacio es mes xicoteta que una mota de pols.
Nick Goldman(un dels membre del equip) va esplicar que la molecula es un medi de almacenament increiblement dens.

Noticia original:

Noticia relacionada:


Video:

ADN : el disc dur del futur.

Un grup d'investigadors de l'Institut Europeu de Bioinformàtica  ,ha creat una forma econòmicament viable per emmagatzemar enormes cantitas de información  informática en mol•lècules de ADN  .
 Amb tans sols una taça de café es poden emmagatzemar 100 milions de hores de video en alta definició.
El material genètic que ens fa el que som a tots els éssers vius podria convertir-se aviat en el major disc dur del món , però hi ha un problema , que el emmagatzement es cada volta mes major en el camp de la biología , en el que es generen cada vegada mes dades.
Nick Goldam   va explicar que el ADN és molt dens i lleuger per això és fàcil de transportar i emmagatzemar.

Noticia original :


Noticies relacionades :
Noticia 1 : 

Noticia 2 :

Video :

Parentiu més estret del pensat entre els natius d'Amèrica amb els del nord d'Europa.

Segons una nova investigació els natius americans i els nord europeus tenen un avantpassat comú.

Investigacions sobre uns anàlisis genètics han mostrat que els antics pobladors del nord d’Europa i Amèrica mantenen en comú un mateix antecessor, ja que un avantpassat dels nord europeus està emparentat amb un dels americans. Aquest fet dóna solució a moltes similituds plantejades en la genètica dels dos grups.

A la Universitat de Harvard, l’equip de Nick Patterson i David Reich ha realitzat un estudi on s’ha vist que l’ADN de dos poblacions de caçadors-recolectors molt diferents d’Europa guarden una estreta afinitat amb l’ADN dels natius americans i les poblacions del nord-est de Siberia.

Notícia Original

Notícies relacionades:
- ADN humà més antic de la prehistoria.
- Troben un antic parent d'americans i asiàtics actuals a una cova de la Xina. 

Video:

Quatre hèlix a l'ADN

Científics anglesos, després d’anys d’investigacions han aconseguit la manera de demostrar un altra cosa diferent al que a l’any 1953 descobriren els científics James D. Watson y Francis Crick sobre la composició de l’ADN, més concretament, la seua estructura de doble hèlix.
Aquesta investigació no sols s’ha centrat en demostrar que no hi ha una estructura de doble hèlix –ara hi ha quatre bris- sinó que també s’han centrar en trobar la manera de la formació de les cèl•lules humanes cancerígenes . Aquesta recerca ha mostrat una essencial relació amb la replicació de l’ADN que ens la que dona lloc a  la proliferació de moltes de les cèl•lules cancerígenes. Aquestes anteriors poden donar lloc a canvis en l’ADN i fracassos dels gens en la seua labor rutinària.

L’article que fou publicat a “ Nature Chemistry” tenia la intenció de comprendre millor la reproducció d’aquestes cèl•lules. Encara que el càncer és desenvolupat per oncògens, un member de l’equip d’investigadors de Cambridge asegura dient "Hem descobert que atrapant l'ADN amb molècules sintètiques podem segrestar-ho i estabilitzar-ho, proporcionant pistes importants sobre com es pot detenir la divisió cel•lular".

Notícia original

Notícies relacionades:

• Un gen augmenta les possibilitats de convertir-se en un líder 
• Científics identifiquen un gen que obri la porta a noves teràpies contra obesitat i diabetis
• El gen p53 pot conduir a l'envelliment cel·lular

Video relacionat

Brooke,una xiqueta de 17 anys i cos de nadó.

Per què  Brooke Greenberg no creix, per què no envelleix? Aquesta és la pregunta que es fa tots els matins la familia de Brooke, una xiqueta americana de 17 anys, que medeix 75 centímetres la cual el seu cos i el seu cervell s'han negat a créixer. No ha perdut les seues dents de llet i conserva les característiques dels bebés d'un any d'edat. No obstant això, el seu organisme no és el d'un nadó i manifesta problemes de salut greus i inusuals fins i tot en una adolescent. La petita ha patit accidents cerebrovasculars, convulsions, úlceres i dificultats respiratòries. 

Melanie i Howard, els seus pares, han assumit la situació amb positiva resignació: "totes les mares han sentit  el desig de retenir el seu nadó per sempre, que no creixi".

Sa mare va dir "A ella li agrada anar de compres, just com una dona. 

"El meu sistema sempre ha convertit els anys en mesos,per això, si algú preguntés avui, jo podria dir que la meva filla té 17 mesos. "

El seu cas és únic al món. Científics estudien el genoma d'aquesta adolescent per desxifrar els mecanismes de l'envelliment, segons va publicar ahir l'edició digital de 'The Times'.

«Creiem que té una mutació en els gens que controlen el seu envelliment i el desenvolupament perquè ella sembli estar congelada en el temps», va declarar Richard Walker, professor de la Universitat de Florida del Sud i responsable de la investigació. L'objectiu és comparar el seu genoma amb un de normal, trobar els gens alterats responsables del procés i «veure exactament el que fan i com controlar», va explicar.

En l'ADN de Brooke podria ser l'explicació, i potser, algunes solucions per a moltes malalties vinculades a la vellesa, o bé aportar pistes que acostin la ciència al perseguit secret de l'eterna joventut.

Noticia original

Altres noticies:

Jove de 17 anys en un cos de nadó

Brooke Greenberg, eternament jove

Cas de l'adolescent Brooke Greenberg

Video: