El robot xinés 'Yutu-2' ja roda per la cara oculta de la Lluna

L'agència espacial xinesa CNSA va llançar un robot anomenat 'Yutu-2' a investigar la part oculta de la Lluna i estudiar la superfície i subsòl del cràter anomenat 'Von Kármán' del que ja tenim fotos.

Va ser llançat el 7 de desembre de 2018 i s'ha convertit en el primer invent que fa l'home en aterrar al costat ocult de la Lluna i del que s'espera que dure més que l'anterior 'Yutu' que no estava tan ben equipat.

El nom d'aquest invent prové d'una llegenda xinesa on 'Yutu' és el conill d'una deessa crida 'Chang'e' deessa de la Lluna i amb el nom que ha batejat esta 4a missió: 'Chang'e 4'.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Descobert el planeta més llunyà del sistema solar.

Un equip d’ astrònoms ha descobert l’ objecte més llunyà dins del sistema solar.Es trata d’un planeta molt xicotet i està a uns 18.000.000.000 kilómetros.El Centro de Planetas Menores de la Unión Astronómica Internacional l’ha anomenat “2018 VG18”. Aquest planeta es va trobar per casualitat per l’ estadounidenses Scott Sheppard, David Tholen i Chad Trujillo. Aquest planeta es mou més espai que els altres planetes i pot ser que tinga una òrbitra semblant a aquests.
El nou planeta tarda més de 1.000 anys en pegar una volta al Sol i per la seua brillantor calculen que té uns 500 quilòmetres de diàmetre i un color rosat.
Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

Sonda Cassini: Google s'endinsa en Saturn amb un doodle espacia

La nau espacial Cassini de la NASA ha tingut la seua última trobada amb la lluna nebulosa de Saturn Tità i ara comença el seu periple final de 22 òrbites al voltant del planeta anellat. Per a celebrar-ho, Google ha ideat un simpàtic doodle en el qual una versió animada de Cassini retrata a colp de 'flashazo' a un somrient Saturn.

Cassini va transmetre les seues imatges i altres dades a la Terra. Els científics de Cassini analitzaran ara el seu conjunt final de noves imatges de radar dels mars i dels llacs de l'hidrocarbur que s'estenen a través de la regió polar del nord de Tità.

L'equip de radar també planeja usar les noves dades per a investigar les profunditats, composicions d'alguns dels xicotets llacs de Tità i trobar noves proves de l'evolució.

El salt final de la tindrà lloc aquest 26 d'abril. La nau espacial estarà fora de contacte durant aproximadament un dia. S'espera que les imatges i altres dades comencen a fluir poc després que s'establisca la comunicació.


Noticia original


Notícies relacionades

L'Estació Internacional visible a la llum de la Lluna

El 14 de gener en plena lluna plena, va ser capturada l'Estació Espacial Internacional en transite entre la terra i la Lluna.

La velocitat a la qual transita és de 27000 km/h amb prou faenes tarde 0.56 segons a travessar la piga, la imatge de la qual aquesta format per 13 fotogrames superposats, la seua visibilitat és minúscula ja que es troba a 400 Km de distància.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

 

Descubreixen una ona gegant en l'atmosfera de Venus

S’ha vist una ona gegant que arribat 10.000km al llarg del planeta. Ha sigut capturada per la japonsa Akatsuki. Les imatges van ser preses al desembre del 2015 i es van publicar en la revista Nature Geoscience per científics japonesos.

El recorregut de l’ona ha sigut del pol nord, passa per el equador, fins arribar al sudest. El científics creuen que s’ha produit l’ona pels forts vents superficials i opinen que aquestes ones poden ser capaces de modificar el clima.

Segons la revista Nature Geoscience, l’equip científic que treballa amb la nau japonesa diuen que “aquestes ones poden arribar a una escala molt gran, convertint-se en les més gran que hàgem observat”.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Nova hipòtesi sobre la formació de la Lluna

Segons una hipòtesi de la dècada dels 1980, fa 4500 milions d’anys la Terra va col·lisionar amb un planeta del tamany de Mart i la fusió dels materials d’ambdós va donar lloc a la Lluna.

Aquesta setmana tres investigadors liderats per Rufu Raluca, de l'Institut Weizmann, en Rehovot (Israel), han desenvolupat una altra hipòtesi: la Lluna es va formar a partir de diversos impactes d’asteroides en la Terra, formant minillunes que es van acabar fusionant. Gareth Collins, experte en impactes planetaris, considera que farien falta 20 impactes a més de molts successos molt exòtics i poc comuns en els casos com aquest.

Per a dirimir la batalla entre les dos hipòtesis, Collins considera que fa falta buscar proves en la Lluna i en la Terra ja que la formació de la Lluna hauria desembocat diversos factors en cadascuna de les hipòtesis.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Missió espacial a un planeta desaparegut del Sistema

La Nasa acaba d'aprovar una missió espacial al major asteroide metàl·lic del Sistema Solar. Es diu 16 Psique. És un cos de 210 quilòmetres de diàmetre en el Cinturó d'Asteroides, entre Mart i Júpiter. Està compost de ferro i níquel, a diferència dels altres asteroides, que estan fets de gel i roca.

Es creu que el asteroide és el nucli d’un antic planeta del Sistema Solar, que va col·lisionar amb altres cossos. Psyche es llançarà a la tardor de 2023 i arribarà a la seva destinació en 2030.
Té previst orbitar l'asteroide durant 20 mesos.









Notícia


Notcies relacionades

Notícia 1


Notícia 2


Vídeo

LA TERRA,A VELOCITAT MÀXIMA

Aquest 4 de gener, a les 11:59 hora peninsular, la Terra va aconseguir la seua velocitat màxima. Encara que ningú en el planeta va poder notar-ho, el planeta s'estava lliscant el punt de la seua òrbita més proper al Sol, el periheli.

Aquesta proximitat al Sol va tenir,diverses conseqüències:D'una banda, el Sol va presentar el seu màxim diàmetre aparent vist des de la Terra. I, per un altre, la Terra va aconseguir la seua màxima velocitat en l'òrbita. Concretament es va desplaçar a 30,75 quilòmetres per segon.

VIDEO
NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA
NOTICIA RELACIONADA 2

La supernova que va promoure la formació del nostre sistema solar

A una investigació internacional s’estan utilitzant nous models digitals procedents de meteorits per a mostrar que una supernova de baixa massa va desencadenar la formació del nostre sistema solar.
Fa uns 4600 anys va col·lapsar un núvol de gas i pols i va provocar la creació d’una protoestrella, el Sol, el qual tenia un un disc al seu voltant on es van crear els planetes.
Un equip d’investigadors de la Universitat de Minnesota a Estats Units es va centrar ens uns nuclis radioactius de curta vida que sols van estar al nostre sistema solar de manera natural en els primers anys de la seua existència.
Degut a la curta vida d’aquests nuclis sols podrien procedit de la supernova que es va desencadenar. La seua abundància al principi de la creació del sistema solar s’ha intuït a partir de productes de desintegració característics, trobats als meteorits. Els meteorits ens diuen quins van ser els materials originals de construcció del sistema solar abans de que començara l’evolució geoquímica de cada món i es pergueren petjades sobre la seua composició inicial.
Les petjades que s’han trobat senyalen que es tracta d’una supernova de baixa massa

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo: