Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fornerureñam. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fornerureñam. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de març del 2020

Seqüència completa de l'ejecció de material des d'un forat negre.



Els forats negres estel·lars es formen després del col·lapse d'una estrella molt massiva, presenten un camp gravitatori tan intens que ni la llum pot escapar d'ells. No obstant això, hi ha mecanismes a través dels quals aquests objectes realimenten el medi interestel·lar, al expulsar, a través de dolls o esclats, part del material que queda atrapat en el seu disc d'acreixement (on es van afegint partícules o material).

Un grup internacional d'astrònoms, amb participació de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, ha observat durant sis mesos l'evolució del material expulsat per un d'aquests forats negre: MAXI J1820 + 070, o simplement J1820. Aquest forat negre forma part d'un sistema binari, on ell i una estrella semblant a el Sol giren al voltant d'un centre de masses comú. Amb aquesta disposició és habitual que el forat absorbeixi material de l'estrella. Aquest cau cap al forat negre a través d'un disc que l'envolta, i en la seva caiguda, el material s'escalfa i el disc emet raigs X.

Joe Bright investigador de el Departament de Física de la Universitat d'Oxford que encapçala l'estudi compta: "Generalment, aquest tipus de sistema astrofísic acumula una quantitat molt petita de material, de manera que no pot ser vist. No obstant això, ocasionalment entren en erupció i només llavors són observables: vam tenir la sort de detectar l'esclat en J1820 poc després que es produís a l'estiu de 2018 ".

dimarts, 21 de gener del 2020

Científics construeixen els primers robots vius



«No són un robot tradicional ni una espècie coneguda d'animals. És una nova classe d'artefacte: un organisme viu i programable »

Per primera vegada, els investigadors diuen haver creat «màquines completament biològiques des de zero». Un equip de científics de les universitats de Vermont i Tufts (EUA) ha emprat cèl·lules mare d'embrions de granota per crear una forma de vida «completament nova. Es tracta d'unes xicotetes màquines vives d’uns mil·límetres de longitud que es poden moure cap a un objectiu i curar-se a si mateixes després de ser tallades. Aquestes han segut anomenades “xenobots”.

Aquests robots podrien ser utilitzats per portar medicaments de forma intel·ligent per l'interior de el cos d'un pacient o en l'eliminació de residus tòxics.

Les proves amb els xenobots van mostrar que es movien en cercles de manera espontània i col·lectiva. Unes de les funcions dels xenobots serien com buscar compostos degradables o contaminació radioactiva, recol·lectar microplásticos en els oceans o viatjar per les artèries per raspar la placa.

divendres, 13 de desembre del 2019

La campaña antártica ‘despega’ en la Cumbre del Clima


Un centenar de científics viatjarà en els pròxims mesos a l'Antàrtida (dos d'ells espanyols) per descobrir-nos els misteris del corrent circumpolar que envolta aquest cor gelat o dels volcans submarins que encara segueixen actius, per ajudar-nos a comprendre la fisiologia de plantes capaços de sobreviure en condicions extremes o dir-nos quanta massa estan perdent les glaceres en aigua al mar, per saber com es comporten els raigs còsmics que arriben de l'espai o què està passant amb la invasió de plantes que mai abans es van veure en aquests territoris.

El proper 16 de desembre, l'Hespérides partirà de Punta Arenas (Xile) amb rumb a l'Antàrtida. La Campanya, que suposa una inversió de més de 8 milions d'euros, inclou 13 projectes científics espanyols a l'Antàrtida i quatre projectes internacionals que es desenvoluparan en instal·lacions espanyoles.

dimarts, 10 de desembre del 2019

En trànsit de Mercuri entre la Terra i el Sol






L'11 de Novembre Mercuri va creuar per davant de Sol. Es va observar com un xicotet punt negre que avança pel sol. Aquest fenomen, conegut com a trànsit , és un esdeveniment poc freqüent que no tornarà a repetir-se fins al 2032.

Com el disc de Mercuri és molt xicotet (menys de l'1% de la mida del Sol) el trànsit no pot observar-se a simple vista. Cal un telescopi petit o uns prismàtics "de al menys 10 augments", segons César González, técnic del Planetari de Madrid . Des de l'Observatori Astronòmic Nacional (OAN), adverteixen de la necessitat d'adoptar les precaucions necessàries en aquest tipus d'observacions. "No valen ni filtres de soldador, ni diverses ulleres fosques, ni rodets de fotografies ni radiografies. Treuen gran part de la llum visible, però no de la infraroja ni la ultraviolada, que són les nocives ", diu González. El correcte és col·locar un filtre solar davant de les lents en telescopis i prismàtics.

El trànsit va ser visible a Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia occidental. A Espanya només es va observar en la seva totalitat des de la Illes Canàries. A la resta de país es va apreciar l'inici i gran part del recorregut, fins que la posta de Sol va impedir observar al final.

divendres, 8 de novembre del 2019

EL PRIMER “AEROTÀXI” AUTÒNOM AL PAÍS VASC





















Consisteix en un desenvolupament tecnològic en el centre d’investigació Tecnalia, situat al País Basc en el que el vehicle està dissenyat per a realitzar trajectes curts per dins de les ciutat, transportant un màxim de quatre persones o càrregues de hasta 150 kg de manera autónoma.

Pot arribar a volar fins uns 190 km/h, i elevar-se a una altura d’entre 100 a 300 metres. Ademés està compost per una cabina aerodinàmica de 1,8 per 2 metres, amb porta i finestra, i per quatre drons col·locats a la part superior i inferior de la nau, que permeten el desplaçament.

El vehicles estarà completament integrat en la ciutat ja que tindrà la possibilitat de aterrissar en aparcaments públics, i ademés serà utilitzat com a vehicle de transport de mercaderies o accessos ràpids en cas d'emergència.