La funció del temps que dormim sense somniar

La gent en general sempre s'ha sentit atreta per investigar les curiositats del somni mentre dormim però, que passa mentre no somniem?

Un nou estudi ha descobert que la fase del somni on no se somnia és on el nostre subconscient recarrega la capacitat d'aprenentatge. El dormir està dividit en dues etapes: La del somni amb moviment oculars ràpid, que és on estem somniant, i la del somni sense moviments oculars. A l'estudi s'han trobat evidències d'ondes cerebrals que generen connexions entre les regions clau del cervell realitzant operacions que obrin noves vies d'aprenentatge. En resum, s'allibera espai a l'hipocamp del cervell perquè puga recollir noves dades.

La conclusió extreta d'aquest estudi és que quan dormir sis hores o menys, tenim una menor quantitat de ràfegues d'ones cerebrals i per tant, dificulta en part l'aprenentatge de noves coses.

Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Relació del cànnabis d’elevat THC amb brots psicòtics

Segons l’estudi consultat, la varietat SKUNK conté una alta concentració de THC (tetrahidrocannabinol, substància psicoactiva del cànnabis) que produeix un augment en les probabilitats de sofrir un brot psicòtic i proporciona un major risc de desenvolupar patologies perjudicials para la salut.

Aquesta varietat conté més d’un 10% de THC que les varietats normals de cànnabis, alta dosi que pot provocar al·lucinacions o paranoies. Actualment molts estudis estan descobrint propietats medicinals al cànnabis però no podem descuidar els efectes perjudicials que també produeix.

En conclusió, el consum diari de cànnabis amb varietats d'altes concentracions de THC augmenta notablement el risc de sofrir una psicosi.
 
Notícia original
Notícia relacionada 1 
Notícia relacionada 2

Un algoritme completa la misteriosa ‘Sinfonía inacabada’ de Schubert

Franz Schubert va morir jove, als 31 anys, però més que desgastar-se en una vida intensa, com a punts altres músics, es va anar consumint en certa malenconia solitària de cafés com a alleujament al seu total lliurament a la creació.


Huawei, ha dissenyat mitjançant algoritme i intel·ligència artificial la rematada de la seua Simfonia número huit, coneguda com la Inacabada.


La companyia assegura que la versió ha sigut creada mitjançant l'ús d'un model d'intel·ligència artificial que es beneficia directament de la tecnologia de processament neuronal que aplica en els seus mòbils. Posteriorment, Huawei va treballar amb el compositor Lucas Cantor per a fixar una partitura orquestral de la melodia en la línia que presumiblement buscava llavors Schubert.


Per a Lucía Marín, directora d'orquestra, “resulta un bon ganxo per a acostar la tecnologia a l'art. Un interessant experiment”, assegura. “Que una companyia tecnològica plantege i resolga un exercici acrobàtic d'aquestes característiques em sembla una heroïcitat i atreviment intel·lectual que ens dóna compte de cap a on ens dirigim. Però no oblidem que queda mancat de l'essencial: l'ànima. La música, en la seua essència, pretén fer-nos transcendir cap a totes aqueixes idees infinites de l'intangible que, com deia el Petit Príncep, són invisibles als ulls”


Vídeo:

Noticia original

Els neandertals van tenir major agudesa visual que els sapiens:

Un estudi del Journal of Anatomy ha comparat el còrtex visual primari d'un home de neandertal amb el de l'home modern i ha demostrat que el neandertal té un còrtex visual més extens, per la qual cosa tindria una major agudesa visual que nosaltres.

En l'estudi s'han identificat unes petjades marcades dels solcs i girs de la regió del cervell i s'han comparat amb les mateixes regions del cervell humà modern. S'ha comprovat una major extensió del solc calcarino que indica que el còrtex visual primari era per tant més extens.

Video:

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2