Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris càncer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris càncer. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de maig del 2021

Aquest nou biosensor ajuda al diagnòstic precoç de càncer de mama



Un equip espanyol ha desarrollat un prototip d'un nou biosensor per a detectar de forma ràpida el càncer de mama. Hui en dia, la mamografia és la tècnica més utilitzada per al diagnòstic, però té algunes contraindicacions, com la exposició a la radiació i una menor especificitat en dones joves amb teixit mamari dens. El desenvolupament d'aquest prototip de biosensor es troba dins del camp de la biòpsia líquida, és a dir, com a través d'una anàlisi de sang es pot detectar la presència de càncer.

Aquest biosensor ofereix els resultats en molt poc temps, entre 30 i 60 minuts i té molt baix cost. Està compost per un nanomaterial que facilita la detecció en plasma de microARN miR-99a-5p del càncer de mama. Ramón Martínez Máñez, director científic del CIBER i professor de la UPV, explica com funciona el sistema de diagnòstic: els nanoporos del biosensor es carreguen amb un colorant –rodamina B– i es tanquen amb un oligonucleótido.

Al interactuar amb la mostra de plasma, si no detecta la presència del microARN, les portes dels porus continuen tancades. En canvi, en presència del miR-99a-5p, aquelles portes s'obrin i s'allibera el colorant. El canvi en l'alliberament del colorant pot relacionar-se amb pacients sanes o amb càncer de mama.



dimarts, 2 de febrer del 2021

La Covid-19 no para, el càncer tampoc

   



La Covid-19 ha tingut un fort impacte en la salut de la població que va molt més enllà de les morts i les conseqüències de la pandèmia. En malalties com el càncer, l’espera del diagnòstic, el tractament o les revisions ha tingut conseqüències que eren desconegudes fins ara.

Els especialistes han assegurat que aquest retard ha conduït a la detecció de tumors en estadis avançats. “El retard d’un mes en el tractament oncològic, en cirugía, radioteràpia o quimioteràpia, augmenta la mortalitat entre un 6% i un 13% i continua incrementant-se com més es demora la teràpia” apunta Brendan Capell, director general de GenesisCare a Espanya.

L’objectiu és buscar la millor opció terapèutica per a cada malalt. El tractament personalitzat que caracteritza a l’oncologia actual ha potenciat que s’apliquen cicles de radioteràpia de menor duració, ajustats a les necessitats dels pacients. Això ha sigut important en la pandèmia, ja que ha disminuït els desplaçaments dels malalts als centres, així mateix, totes les mesures d’higiene que s’han incorporat han proporcionat confiança als pacients davant els contagis.





dijous, 28 de gener del 2021

Un estudi conclou que fins al 20% de les dones amb càncer de mama poden ser tractades sense quimioteràpia



El sol esment de la quimioteràpia porta malsons a moltes persones amb càncer. L'efectivitat d'aquests tractaments ha fet que siga molt utilitzats mancant una altra opció malgrat els seus indesitjables efectes adversos .

El càncer de mama és el tercer en casos a Espanya , per darrere del colorectal i el de pròstata , i el primer en dones, segons la Societat espanyola d'Oncologia Mèdica. Encara que en veritat no s'ha de parlar de càncer de mama en general. En ser un dels tumors més freqüents ha sigut també dels més estudiats, i s'ha subdividit a grans trets en tres grups, cadascun amb múltiples subdivisions.

L'estudi sí ha tingut en compte els més avançats estudis sobre agressivitat del càncer, l'anàlisi de 21 gens mitjançant la tecnologia Oncotype. Es van considerar candidates a l'estudi a les quals donaven menys de 25 en l'aqueixa escala de valoració del sistema, que va de 0 a 100. En el treball s'ha estudiat a 5.015 dones, de les quals 792 eren espanyoles, i a la meitat se li va retirar la quimio; a l'altra meitat se li va mantindre el tractament tradicional.

dijous, 7 de gener del 2021

Així afecta la supervivència del càncer el retard en el tractament per la covid-19

 



Els pacients de càncer han resultat molt afectats per la pandèmia. Els seus tractaments han sigut retardats per atendre els pacients afectats pel coronavirus.Segons un treball publicat al novembre en el British Medical Journal, les persones el tractament oncològic de les quals es retarda, inclús només un mes, tenen un risc de morir entre un 6 i un 13 % més alt. Un estudi que quantifica la magnitud a Espanya de l'impacte de la primera onada de la pandèmia en els pacients oncològics  revela que el nombre de pacients de càncer nous va abaixar un 21 % durant el confinament.
 

Per als experts, la primera onada de la pandèmia ha suposat un descens en el nombre de nous diagnòstics i en l'inici de nous tractaments en els pacients amb càncer degut, en la major part dels casos, a la suspensió de l'activitat assistencial durant els mesos de confinament. No obstant això, també ha influït en la disminució del nombre de diagnòstics el temor per part dels pacients a acudir als seus centres hospitalaris per por de la infecció per coronavirus.


Durant els mesos de confinament les consultes telefòniques van augmentar significativament reduint a un terç les consultes presencials del 2019 però van tornar als seus nivells normals durant el mes de juny. Quant a les noves consultes, es va observar que el nombre de pacients nous va decréixer un 21 % amb relació al mateix període de l'any anterior, sent la major caiguda els mesos d'abril i maig, amb un 32 % menys que en 2019. El nombre de pacients atesos en hospitals de dia descendix una mitja del 14 %, mentres que el nombre de pacients que reben tractament amb quimioteràpia descendix una mitjana d'un 9,5 %.



Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2


dilluns, 2 de novembre del 2020

BO-112, el primer fàrmac espanyol que millora l'eficàcia de la immunoteràpia en pacients amb càncer

 


L'avanç científic ha desenvolupat noves maneres de combatre la patologia com la teràpia làser, la dirigida o la immunoteràpia. Aquesta última nova investigació, permetrà una major eficàcia d'ella en malalts oncològics en els quals aquest tractament no acabava de fer efecte sobre el tumor. Es diu BO-112 i és el primer fàrmac espanyol que ha demostrat millorar l'evolució del càncer en combinar-se amb la immunoteràpia basada en anticossos anti PD-1. L'Hospital General Universitari Gregorio Marañón i la Clínica Universitat de Navarra són les institucions que han acabat de finalitzar l'assaig clínic en fase I.

Aquest tractament s'aplica per vena i el que fa és 'espavilar' al nostre sistema immune i a les nostres defenses perquè siguen elles les que ataquen al tumor. El sistema immune no és capaç d'activar-se en un percentatge important d'aquests pacients aleshores el que es fa amb aquest tractament és injectar BO-112 directament on està el tumor i es combina amb la immunoteràpia que no havia funcionat anteriorment. El fet d'introduir aquest compost directament en les cèl·lules cancerígenes resulta essencial perquè el fàrmac faça efecte.

Ignacio Melero diu que s'ha demostrat que el procediment d'injectar un anàleg viral dins de tumors en pacients és segur i que, a més, posa en marxa mecanismes que faciliten la resposta inmunológica. Enrique de Miguel, radiòleg de l'Hospital Gregorio Marañón, assenyala que, per a l'administració de fàrmacs antitumorals, també s'utilitza com a suport l'ecografia.

Vint-i-huit pacients van participar en l'assaig clínic, els malalts que patien melanoma, càncer de pulmó i càncer renal no van presentar millora amb la immunoteràpia d'anti-PD-1 però al sotmetres a la combinació d'aquest tractament amb el fàrmac BO-112, el càncer es va estabilitzar en 10 dels pacients i el tumor va disminuir de grandària en altres tres.

Al veure que els pacients van millorar amb aquest fàrmac els investigadors van veure que s'havia produït una activació del sistema immune major que en aquells pacients en els quals la combinació no va funcionar. Els bons resultats han fet possible fer nous assajos clínics tant com dins del país com fora.
 
 
 

 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 

dimecres, 28 d’octubre del 2020

Troben una vacuna per a previndre càncer de pulmó, intestí i pàncrees



Investigadors de l'institut Francis Crick (Londres) han desenvolupat una vacuna per a tractar i previndre càncer de pulmó, intestí i pàncrees.


La vacuna ha sigut creada per a apuntar el gen KRAS, que està relacionat amb el desenvolupament de molts tipus de càncer, inclosos els de pulmó, intestí i pàncrees. Si el gen falla, les cèl·lules cancerígenes comencen a multiplicar-se, però, amb la vacuna, i l'ajuda del sistema immunitari, el procés es pot ralentitzar i així proporcionar una protecció duradora contra estos càncers i, molt important, té uns efectes secundaris mínims.


Gràcies a diferents estudis realitzats amb ratolins, els investigadors han creat un conjunt de vacunes que són capaços de suscitar una resposta immune contra la majoria de les mutacions del gen KRAS més comuns. A més, han pogut observar que es ralentitzava el creixement de tumors i, que a l'utilitzar certes mesures de prevenció, no apareixien tumors durant un llarg període de temps.


 

Noticia

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2




 

dijous, 22 d’octubre del 2020

El cafè millora la supervivència en càncer de còlon metastàtic


Un estudi de «JAMA Oncology» mostra que els participants que bevien de dues a tres tasses de cafè a el dia tenien un menor risc de mort i progressió d'aquest tipus de càncer en comparació amb els que no consumien cafè.

Els investigadors han vist que de 1.171 pacients tractats per càncer colorectal metastàtic, els que van informar haver consumit de dues a tres tasses de cafè a el dia tenien més probabilitats de viure més i tenien més temps abans que la seua malaltia empitjorara que els que no bevien cafè. Els participants que van beure grans quantitats de cafè, més de quatre tasses a el dia, van tenir un benefici encara més gran. Els beneficis s'obtenien tant amb cafè amb cafeïna com descafeïnat.

Els estudis epidemiològics han trobat que una major ingesta de cafè es va associar amb una millor supervivència en pacients amb càncer de còlon en etapa 3, però no es coneix la relació entre el consum de cafè i la supervivència en pacients amb formes metastàsiques de la enfermetat. 





dimarts, 10 de març del 2020

Primer espanyol tractat amb protons per al càncer

 

És un avanç històric en la lluita contra el càncer, encara que la radioteràpia ajuda a lluitar contra uns tipus de càncer, reduint el risc de danyar teixits sans circundants. Esta novedosa teràpia, permet tratar moltíssims tipus de càncer com els propers al tronc cerebral, a la via òptica, a la mèdula espinal, del cap i del coll. Gràcies als protons, es pot controlar la dosis de radiació específica per oncòlegs radioteràpics.

Aquest sistema utilitza una força d’alta freqüència d’irridiació, que pinten el tumor en alta precisiño i amb intensitat modulada.






Resultat d'imatges per a "primer español tratado con protones para el cancer"






Noticia original


Notícia Relacionada 1


Notícia relacionada 2












dimarts, 21 de gener del 2020

Una tinta d'or i sucre fonamental per tractar el càncer





Resultado de imagen de oro L’or té unes característiques a escala nanomètrica converteixen aquest element químic en una arma excepcional en medicina i, especialment, contra el càncer.

La capacitat d'interacció d'aquest metall amb biomolècules, la nul·la toxicitat i la seva conductivitat el converteixen en una magnífica eina per diagnosticar tumors, intervenir-los o com a transport de compostos terapèutics. Però els seus nanopartícules tenen un comportament esquiu durant el processament i poden perdre les seves propietats. Un equip d'investigació, ha aconseguit desenvolupar una tinta d'or que es pot imprimir amb un dispositiu d'injecció 3D i crear un compost estable.

L'ús d'aquest preuat element químic com a far d'un procés cancerigen ja va ser ressaltat per una investigació de la Universitat de Queensland (Austràlia), també recollit en la mateixa publicació, on es va demostrar que l'ADN de les cèl·lules cancerígenes, al contrari que el de les sanes, es configura en una nanoestructura afí amb l'or, el que permet usar-lo per detectar la malaltia i és efectiu en alt percentatge de casos en un temps aproximat de 10 minuts.

A el mateix temps, científics de la Universitat Rice (Houston, Estats Units) han desenvolupat una teràpia per tractar el càncer de pròstata fonamentada en ablacions guiades per nanopartícules d'or i s'investiga també l'ús d'aquestes micro partícules del metall per sotmetre a les zones afectades a tractaments d'hipertèrmia.







NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2
VIDEO RELACIONAT

dimecres, 6 de febrer del 2019

Un casc evita la caiguda del cabell que provoca la quimioteràpia

 

Han inventat un nou sistema de refredament per al cuir cabellut, per a la pèrdua de cabell a les sessions de quimioteràpia, i té una efectivitat d’un 40 i 90 per cent, depenent dels fàrmacs.

És un procés senzill, i s’aplica mitjançant una gorra de silicona, per la qual circula un líquid refrigerant. Aquesta gorra està conectada a una màquina que manté la temperatura adequada. La temperatura del cuir cabellut pot arribar entre 19 i 21 graus, a nivell de la pell, provocant que els tòxics de la quimioteràpia no arriben a les cèl·lules del fol·lic pilós. També redueix l'aportació sanguínia per vasoconstricció dels vasos sanguinis i produeix un tancament de la membrana cel·lular al pas de qualsevol tòxic que li arribi.

Es va inventar el 1997 a la Gran Bretanya i a l'abril de 2017 va obtenir la certificació de la FDA dels Estats Units. A Espanya està disponible des de 2012 en alguns hospitals privats i centres especialitzats, tot i que també s'ha aplicat en un públic. En aquests sis anys s'han tractat 300 pacients, un 90 per cent dones i un 10 per cent homes.

La gorra s’ha de colocar mitja hora abans de la quimioteràpia i s’ha de mantindre una hora i mitja després de la quimioterapia. També s’ha d’utilitzar des de la primera sessió, i no és apte per a xiquets.


Notícia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo:


dimecres, 28 de novembre del 2018

L'últim contra el càncer: radioteràpia amb protons que només ataca el teixit malalt.

La Clínica Universitat de Navarra ha presentat este este cap de setmana a Madrid la seua nova Unitat de Teràpia de Protons, que començarà a tractar pacients de càncer en el primer trimestre de 2020, i ha suposat una inversió de 40 milions d'euros. En un comunicat, este centre sanitari informa d'este projecte que incorpora, per primera vegada a Europa, un equip de tecnologia Hitachi, present en centres mèdics acadèmics de referència internacional en el tractament del càncer. Durant la presentació, el doctor Umberto Ricardi, director de la Societat Europea d'Oncologia Radioteràpica (ESTRE), ha subratllat la necessitat d'esta tecnologia per a aquells pacients que no són susceptibles de ser tractats amb radioteràpia convencional, que ha xifrat en un 25%.

La radioteràpia amb protons és la modalitat de radioteràpia externa de més precisió, que aporta una millor distribució de la dosi i, per tant, menor irradiació de teixits sans i menor risc de tumors radioinducidos, segons els experts. La seua menor toxicitat permet augmentar la dosi en el tumor quan siga necessari i, així, aconseguir un major control local de la malaltia.

La més precisió i menor toxicitat del tractament amb esta tecnologia fan que la teràpia de protons estiga especialment indicada per al tractament de xiquets i adults d'edat avançada amb malalties oncològiques situades en les zones més sensibles a la irradiació, com el cervell, la medul·la espinal o els ulls, entre altres. Les sessions de radioteràpia de protons tindran una duració estimada d'uns 25 minuts, la major part dels quals es destinen a la col·locació i posicionament guiat per imatge. El temps d'irradiació és, en la major part dels casos, inferior al minut.


NOTICIA ORIGINAL.

NOTICIES RELACIONADES:
Els 6 avanços més nous i esperançadors contra el càncer.
Els últims i prometedors avanços contra el càncer.

VIDEO:

dijous, 12 de gener del 2017

Un cervell en miniatura


Troben un petit cervell dins d'un tumor d'ovaris a una adolescent a la qual operaven d'apendicitis


Els metges del Centre Mèdic Shiga, a la ciutat japonesa de Moriyama, es van portar una doble sorpresa quan van operar a una adolescent de 16 anys per a l'extracció d'un apèndix. En una cirurgia rutinària, van trobar un tumor en un dels ovaris més o menys de 10 centímetres. Van aconseguir extirpar-li-ho, i va ser en analitzar-ho quan van donar amb una descobriment encara més sorprenent.

Dins del tumor, els cirurgians van trobar una conjunt de greix i pèl embullat i una estructura de tres centímetres semblada a un cervell humà, coberta per una fina capa d'os cranial. Després de procedir a una biòpsia, van concloure que aquest teixit corresponia a un cerebel en miniatura.






NOTICIA ORIGINAL

Noticies relacionades:

    - Noticia 1

    - Noticia 2


Video



dimarts, 22 de novembre del 2016

Xina prova per primera vega en humans la ‘superedició’ de gens contra el càncer























Un equip d´oncólegs ha injectat a un pacient amb càncer de pulmó cèl·lules modificades amb aquesta revolucionària idea per poder eliminar el càncer.

Xina ha iniciat la primera prova clínica en humans de l´història del sistema d´edició genòmica CRISPR, una ferramenta que permitria editar i modificar seqüències d´ ADN de les cèl·lules amb una precisió inèdita i de manera ràpida i senzilla.Se injectà el passat 28 d´octubre a un pacient amb càncer de pulmó cél·lules modificades amb l´objectiu de combatre la malaltia. Els primers resultats es sabran en 6 mesos.

En apenes dos setmanes el pacient va rebre la primera injecció de cèl·lules modificades amb la esperança de que estes ataquen a las cèl·lules cancerìgenes i ajuden a curar la malaltia.

El dubte està en la seguretat i els possibles efectes secundaris del tractament. El sistema CRISPR ha revolucionat a la comunitat biomèdica per la seua facilitat d´us i eficiencia en comparació amb altres ferramentes anteriors.

Video de la notícia                                                                       Notícia original                                                                           
Notícia relacionada 1                                                                   Notícia relacionada 2


dilluns, 9 de maig del 2016

Nou mecanisme relacionat amb el càncer


El grup de investigació en genètica computacional de la Universitat Pompeu Fabra ha descobert noves alteracions relacionades amb el càncer. Per primera vegada els científics no es centren solament en el ADN, sinó en els productes que s’extrauen d’ell.

La informació genètica de les cèl·lules es troba codificada en la cadena d’ADN, aquesta informació es llegida per la maquinaria cel·lular, que genera el ARN per a traduïrlo en proteïnes. Aquest procés necessita una regulació molt minuciosa. En algunes ocasions es formen molècules d’ARN diferents per culpa del mateix gen, les quals produeixen diferents proteïnes. Els científics han realitzat l’analisi de mes de 4.000 mostres d’ARN. El paper que desempenya el splicing alternatiu en el càncer no ha fet mes que començar a sorgir. Tot açò ha sigut possible gracies a les noves tècniques de secuenciació i de la disponibilitat de dades de secuències d’ARN.

Malgrat que el càncer s’origina a partir de mutacions en el ADN, aquestes tenen un impacte en el conjunt de molècules de ARN, que pot introduir i sostindre mecanismes vinculats amb el desenvolupament del càncer. En l’ anàlisi es mostra que les proteïnes lligades al ARN es troben amb molta freqüència alterades en els tumors humans i que aquestes alteracions poden contribuir amb el càncer. Estes alteracions havien sigut invisibles fins ara en els mètodes utilitzats en els anàlisis de genomes de càncer.
Els resultats destaquen l’importaància del splicing alternatiu com a un mecanisme complementari en el desenvolupament del càncer, s’ha convertit en un nou factor que hi ha que tindre en compte.
Esta investigació mostra noves vies per a poder entendre la biologia del càncer i buscar noves estratègies terapèutiques.


Vídeo

L'olor del càncer de pulmó

Un equip internacional de cièntifics amb la participació de l’Universitat Complutense de Madrid han dissenyat una espècie de nas artificial que mitjançant uns sensors que analitzen l’alè del pacient, pot detectar el càncer de pulmó.

La tecnología que està utilitzant-se, detecta el tumor al registrar la composició química de l’alè del pacient. Perque  està relacionada amb la de la sang o amb l’activitat del metabolisme, i poden veure si està afectada per la presència del càncer o no.
Una de les ventatges d’aquest mecanisme es que el metge pot recibir l’evolució del pacient segons després d’haver introduït el seu alè en l’equip.

L’objectiu d’aquest projecte és reduir la mortalitat per aquest tipus de tumor mitjançant una detecció precoç i no una invasiva, amb l’analisi periòdic del pacient, amb costs baixos a través d’algo tan bàsic com es l’alè.  Ja que el càncer de pulmó suposa el 28% de les morts del món, i en europa cada any apareixen 384.000 nous casos i perden la vida 342.000 per culpa d’aquesta enfermetat.

Part del consorcio de LCAOS, amb la participació de la UCM i coordinat per Hossam Haick, del institut de tecnologia de Israel, està desarrollant ferramentes similars per a el diagnostic precoç de el càncer gàstric.


Video

CÀNCER DE MAMA EN HÒMES: UNA REALITAT POC CONEGUDA



Encara que el càncer de mama és generalment vist com una malaltia de dones, un poc menys de l’1% de tots els càncers de mama es produïxen en els hòmes, pel que és més comú del que la majoria de gent pensa. El sexe masculí també té teixit mamari, generalment en quantitats molt més xicotetes que en les dones i estan exposats a nivells més baixos d'estrogen i progesterona.






En casos extranys, el càncer de mama masculí pot ser degut a les condicions específiques que resulten en nivells més alts d'estrogen. Com per exemple en el síndrome Klinefelter, on els malalts no poden produir prou testosterona, o prenen estrògens per al canvi de gènere i també a causa de les malalties cròniques del fetge o l'obesitat i, inclús, després de la pèrdua d'un testicle.


Hi ha diferències ètniques en la incidència de càncer de mama masculí. En l'África subsahariana, 7-14% de casos de càncer de mama ocorren en els hòmes. En Estats Units, les taxes són més altes en els hòmens afroamericans. Mentres que la més baixa està en els hòmes hispans. Els hòmes que tenen nivells relativament alts d'hormones femenines tenen un major risc de desenrotllar càncer de mama.







diumenge, 8 de maig del 2016

NAIXEN A ESPANYA LES PRIMERES XIQUETES LLIURES DEL GEN DEL CÀNCER DE MAMA

Laura prefereix mantindre el seu nom en la privacitat, igual que el de les seues filles. Anem a suposar que es diuen Claudia i Andrea. Abans que elles la seua rebesiaia, la seua besiaia, i la seua iaia van morir de càncer de mama. Quan se li va detectar càncer per primera vegada a la mare de Laura, ella no va voler saber si era portadora, però despres d’una revisió va decidir fer-se un estudi. Aquest estudi va indicar que era portadora d’una mutació  en el gen BRCA2, una anomalia implicada en un 5-10 % dels tumors de mama, però també eleva el risc de càncer d’ovari.

Quan Laura va decidir que volia ser mare, no volia transmete eixa herència als seus fills, per això va consultar al centre IVI a Galícia la posibiltat de sotmetre’s a un diagnòstic preimplantacional, que permet seleccionar els embrions no portadors de la mutació.
Encara que aquesta tècnica es pot utilitzar en algunes malaties monogèniques, en aquest cas és la Comissió Nacional de Reproducció Assistida del Ministeri de Sanitat la que ha d'autoritzar-los u per u.

Sis mesos després de demanar permis, van obtindre el vistplau d’iniciar el procés per a seleccionar només els embrions lliures del BRCA, que resultaren ser només 3 de 11. Dos d’aquestos es vn implantar i l¡altres es va congelar per si decidiren ser pares en un futur.
La implantació va tindre èxit a la primera i el passat més de juliol van nàixer Claudia i Andrea que podran tindre un càncer de mama en el futur, però com una de cada 10 o 12 dones al llarg de la seua vida.

Laura està esperant a que les xicotetes cresquen per a sotmetre’s a una mastectomia preventiva i després es llevarà també els ovaris.


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

divendres, 29 d’abril del 2016

AIXÍ AVANÇA LA LLUITA CONTRA EL CÀNCER

La combinació de medicaments i l'inici d'estudis per aconseguir nous fàrmacs en els casos més greus són clau per intentar frenar actualment els processos cancerosos.
           
La investigació en oncologia avança a petits passos. El congrés de la Societat Americana d'Hematologia (ASH) que es va celebrar fa unes setmanes va ser una prova d'això. Els èxits són nous fàrmacs que aporten millores importants, tot i que majoritàriament no definitives, a tractaments actuals. La sessió especial dedicada a tumors hematològics del congrés va ser una bona mostra d'aquests abordatges.
Fàrmacs plurivalentes. En el que s'anomena medicina personalitzada, les mutacions o les proteïnes característiques d'un càncer determinen el tractament a rebre.
Afegir usos a fàrmacs ja existents. Això s'assaja quan apareixen dades que indiquen que un medicament ja aprovat i que s'està fent servir per a una malaltia, pot funcionar en altres.

L'aportació de la genètica. Cal tractar menys, però fer-ho millor. Davant l'agressivitat d'algunes de les teràpies oncològiques, els metges proposen limitar els casos en què se sàpiga que no van a funcionar. Les mutacions són clau en aquest aspecte.

NOTICIA ORIGINAL:
http://elpais.com/elpais/2015/12/09/ciencia/1449666574_162334.html

NOTICIES RELACIONADES:

-La estressada vida dels tractaments contra el càncer.
http://elpais.com/elpais/2015/05/31/ciencia/1433056812_233633.html

-La teràpia gènica s'incorpora a l'arsenal contra el càncer.
http://elpais.com/elpais/2015/12/07/ciencia/1449478211_561909.html

-Ressuscitar la mort cel·lular programada per tractar el limfoma de Hodgkin.
http://elpais.com/elpais/2014/12/07/ciencia/1417944696_319895.html

VIDEO:

dilluns, 27 d’abril del 2015

Un fàrmac augmenta un 16% la supervivència en el càncer de Colon



Un estudi internacional liderat per el Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha donat un altre pas endavant en la lluita contra el càncer de colon.
Els resultats d'un assaig clínic en el qual van participar més d'un millar de pacients amb càncer colorrectal metàstatic van concluir, que l'ús del fàrmac ramucirumab combinat amb quimioteràpia, augmenta un 16% la supervivència dels malalts amb pronòstic molt greu i pot convertir-se en una opció com a segona línia de tractament quan fallen o deixen de fer efecte els primers fàrmacs.

Els estudis mèdics ja han probat que la inhibició del procés de angiogènesi( creació de vasos sanguínis a través dels quals , el tumor aconsegueix alimentar-se i crèixer) a través d'un fàrmac junt a la quimioteràpia afavoreix el efecte de la quimioteràpia en la primera línia del tractament.
En aquest estudi, el que es fa és afegir altre anticòs quan ha fallat el primer.

Un equip, estudia ara com pot revertir aquesta trobada i quina és la seua eficàcia en pacients que es troben en graus menys avançats de la malaltia.

Aquest assaig, també ha provat que el risc de progressió de la malaltia s'ha reduït en un 21% i s'ha ensenyat la efectivitat del fàrmac en tots els subgrups de tumors colorrectals.




Notícies relacionades:





Vídeo:

diumenge, 26 d’abril del 2015

Antioxidants contra el càncer.

La polèmica antioxidant-càncer és antiga. La va iniciar fa temps Linus Carl Pauling (1901-1991), l'únic Nobel premiat dues vegades individualment, en 1954 amb el Nobel de Medicina i en 1962 amb el de la Pau.

Les contribucions científiques de Pauling van ser extraordinàries en camps tan diversos com la química quàntica, química inorgànica i orgànica, metal·lúrgia, immunologia, anestesiologia, psicologia, decaïment radioactiu, etcètera. Alguns exemples: en 1932 concebia el concepte d'electronegativitat, en 1939 el d'orbitals atòmics, essencial als enllaços químics; durant la segona guerra mundial va treballar sobre substituts del plasma sanguini; després, va descobrir la primera “malaltia molecular”, mitjançant difracció de rajos X, va veure el entrollamient helicoïdal alfa de les proteïnes, la qual cosa li va portar a un model de triple hèlix de l'ADN molt aproximat al de doble hèlix de 1953 de Watson i Crick, els qui havien accedit a les fotografies de difracció de l'ADN fetes per Rosalind Franklin, mentre que Pauling no va poder fer-ho perquè el Departament d'Estat americà havia retingut el seu passaport a causa del seu pacifisme; en Enzimologia va demostrar les característiques dels estats de transició; en Immunologia la interacció antigen-anticòs.

En el recent i extens article de Watson, esmentat prèviament (consultable en la referència final d'aquesta divulgació), reclama un canvi d'estratègia en la recerca oncològica, doncs “Ha arribat el moment de preguntar-se de debò si l'ús d'antioxidants no és més probablement una causa de càncer que una manera de prevenir el càncer” ja que la radioteràpia i la quimioteràpia necessiten molècules oxidants en les cèl·lules per ser eficaces.

La majoria dels oncòlegs opinen que, efectivament, el paper dels antioxidants per prevenir el càncer és ara com ara solament una hipòtesi, a més molt discutida, encara que, citant a Carl Sagan, «l'absència d'evidència no significa l'evidència d'absència». Però això no demostra que l'enfocament actual de l'abordatge del càncer sigui erroni pel que la medicina personalitzada sembla el futur més raonable.


Noticia original

Càncer i antioxidants

Antioxidants i els seus efectes