Nèix mort el segon bou de lidia clonat

S'anava a anomenar 'Glass' però ha nascut mort. El segon bou de brega clonat de 'Vasito', un semental de la ramaderia d'Alfonso Guardiola, no ha sobreviscut al part que s'ha produït aquest dijous a la tarda. L'enllumenament del becerro va transcórrer en la mateixa finca de Melgar de Yuso (Palencia) en la qual dimarts passat va néixer el seu germà, 'Got'.

La mare del becerro mort, una vaca lletera cridada Ángela propietat de Javier Azpeleta, es troba bé. A diferència de 'Got' -que va venir al món a les 6 de la matinada del dimarts, quan tots dormien- el part del segon becerro es va produir a plena llum del dia i ha pogut ser presenciat pels investigadors.

El veterinari Vicente Torrent, president de la Fundació Valenciana d'Investigació, informarà aquest divendres sobre els detalls de l'experiment fallit. El dimecres, el primer becerro va ser presentat als mitjans de comunicació.

No va ser necessari realitzar cesària a Leonís, la vaca que va tenir a 'Got'. El seu part va ser induït diumenge passat i va enllumenar al bou 46 hores després. Si haguessin passat més de 48 hores, els veterinaris haguessin practicat una cesària amb anestèsia epidural.

21 intents i tres embarassos

Les esperances dels investigadors estan ara posades a Cadis, on s'espera que a mitjan agost neixi el tercer toro clonat de 'Vasito'. En aquest cas la mare serà una vaca brava i el part es produirà en la finca de Guardiola, si tot marxa segons el previst.

En total, els investigadors van implantar 21 embrions en 21 vaques de diverses ramaderies (14 eren lleteres i 7 braves), aconseguint un total de tres embarassos. Les dues vaques lleteres que han parit els bous pertanyen al ramader Javier Azpeleta. Julio César Díez González, el veterinari que s'ha encarregat del projecte, considera que la part més crítica és la implantació de l'embrió. Fins que es diagnostica l'embaràs pot transcórrer al voltant d'un mes.

Després, els tres primers mesos de gestació són els complicats. Vicente Torrent explicava el dimecres la seva intenció de seguir clonant a més becerros. Per a dur al cap el procés de transferència nuclear només fa falta una petita mostra de teixit. En el cas de 'Vasito' es va utilitzar mig centímetre de pell per a extreure la cèl·lula de la qual s'obté el nucli, que guarda la informació genètica del bou. El nucli s'introduïx en un òvul de vaca del que s'ha extret prèviament el ADN (perquè l'animal clonat no tingui la informació genètica de la mare). En el laboratori s'obté un embrió, que s'implanta en la vaca que actua com 'mare de lloguer'. El veterinari, de 55 anys, confia que aquest experiment sigui un primer pas perquè es creu un banc de teixits i ajudar a preservar espècies que estan en perill d'extinció.

*Font original:El Mundo

*Videos relacionats:

Descubreixen noves falles al mar Mediterràni

La campanya oceanogràfica internacional MEDOC (Mediterrani Occidental) en el mar Tirrè, coordinada pel consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha finalitzat després de 30 dies de recollida de dades que mostren que la regió està sotmesa a un nou règim tectònic, amb falles de recent creació i dimensions desconegudes.

L'expedició, en la qual han participat un total de 36 científics i 12 tècnics, té com objectiu estudiar les grans falles tectòniques i els volcans submarins que han generat la conca submarina del Tirrè, creada per extensió continental entre la península d'Itàlia i les illes de Sardenya, Sicília i Còrsega.

Les dades obtingudes a bord del buc del CSIC 'Sarment de Gamboa', en col·laboració amb el buc italià 'Urania' i altres equips en terra, mostren que tota la regió està sotmesa en l'actualitat a un canvi en el règim tectònic a causa de els esforços causats per la convergència de la placa tectònica d'Àfrica cap a Europa.

Durant l'expedició s'han adquirit dades sísmiques i acústiques utilitzant per primera vegada el nou equipament geofísico de buc. Mitjançant el tractament matemàtic de les dades, els científics han usat els ecos registrats per a obtenir imatges detallades de la distribució de les masses d'aigua, així com de roques i falles tectòniques en el subsò.

*Font original:El Mundo

*Més informació:

www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2010/05/21/cientifics-descobreixen-noves-falles-tectoniques-al-mar-mediterrani/40743

Primer coral d'aigua freda en aigües espanyoles

No té els lluminosos colors vermells, blaus i ataronjats dels corals tropicals, però l'escull descobert per un equip de científics espanyols en un canó submarí del Mar Cantàbric és d'una gran importància per a la ciència.

Es tracta d'un escull coralí d'aigües fredes, el primer d'aquestes característiques que es localitza en aigües espanyoles.

Els científics van utilitzar moderns robots i submarins per a poder arribar a zones d'aigües molt fredes i profundes, on habiten una immensa multitud d'espècies que són desconegudes. Existeix la convicció que algunes d'elles són capaces de frener el canvi climàtic per la seva funció com albellons de carboni, és a dir, que absorbeixen aquest gas d'efecte hivernacle de l'atmosfera.

Van baixar un vehicle autòmat amb càmeres de foto i video i es van prendre mostres per a determinar l'espècies que el componínan i que van resultar ser els corals 'Madrepora oculata' i 'Lophelia pertusa', acompanyats d'altres moltes espècies d'esponges de cristall, crancs reals, equinoderms, gorgonies i peixos.

*Font original:El Mundo

Al·lèrgies que es mengen

Per als al·lèrgics als aliments, la resposta no està surant en l'aire, com diria Bob Dylan, sinó reposant damunt de la taula, en el plat. El 'enemic' pot ser l'ou, el peix, la llet, el préssec, les avellanes... i així una llarga llista que segueix creixent, a tenor de les estadístiques.

De moment, l'única solució és eliminar de la dieta l'aliment que provoca l'al·lèrgia, amb tot el que això comporta per a l'economia de milers de famílies. Es calcula que el problema afecta a entre un 2% i un 10% de la població, segons les dades que maneja un article. "Falten estudis de prevalença en la població general, encara que les dades que manegem en les consultes de alergología parlen d'un 2% entre els adults i fins a un 8% en els nens". Per a pal·liar aquesta falta d'informació, la Unió Europea ha engegat el projecto Europrevall, amb participació de 17 països (entre ells Espanya).

En el nostre país, les dades obtingudes de més de 5.000 visites a les consultes d'al·lèrgia, indiquen que entre 1992 i 2005, les visites per al·lèrgies als aliments han passat del 3% al 7,5%. I entre els més comuns, en adults, destaquen les fruites, sobretot les rosáceas (préssecs, peres, pomes...) que van protagonitzar el 33% de les consultes, seguits de fruits secs (26%), marisc (22%), ou (16%), llet de vaca i lactis (14%), etc.

*Font original:El Mundo

*Notícies relacionades:

-Els fruits secs,el préssec i les gambes són els aliments que més al·lergies provoquen.

*Vidios:

Set mil romanesos es queden sense la seva medicació per al VIH

Fa un mes que a 7.000 romanesos la vida se'ls ha tornat costa amunt, que fer les tasques quotidianes els suposa un món, un esforç extra. Fa un mes que aquests ciutadans, tots seropositius, es van quedar sense el seu 'salvavides', sense les pastilles que mantenen al virus de la immunodeficiència humana (VIH) a ratlla en els seus organismes.

Coneixedores d'aquesta greu situació, les plataformes de sida espanyols (CESIDA, FUNSIDA i XARXA2002), han pres cartes en l'assumpte i han escrit una missiva al ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, perquè el Govern, com president de torn de la UE, faci alguna cosa referent a això.

No hi ha fàrmacs en molts dels hospitals del país. Hi ha nens sense xarops i dones embarassades sense tractament.La major preocupació són els joves amb VIH que estan amb l'última combinació de la teràpia.

Els diners del pressupost per a l'any 2010 no va anar des de la Seguretat Social als programes de sida, i quan això ocorri, es trigarà encara un mes més en adquirir-se els antirretrovirales. La interrupció de la teràpia antirretroviral posa en risc la vida d'aquests pacients.

"Que 7.000 persones no estiguin rebent el tractament adequat és un succés que atempta contra la salut pública i contra els drets humans", declaren des de CESIDA, FUNSIDA i XARXA2002, que han escrit una carta a Moratinos perquè Espanya exposi a Brussel·les "aquesta alarmant situació".

Els signants demanen al Govern espanyol que intervingui davant el romanès perquè aquest prengui les iniciatives oportunes per a proporcionar immediatament els fàrmacs antirretrovirales a qui ho necessitin; perquè dialogui amb les companyies farmacèutiques per a aconseguir una rebaixa en el preu d'aquests medicaments i perquè el Govern romanès proporcioni un informe detallat a la Comunitat Europea sobre el seu pla a seguir per a posar fi a aquesta situació.

*Font original:El Mundo

Les lents intraoculars guanyen terrè al làser

Les lents intraoculars s'estan convertint en l'alternativa preferida dels miopes que volen abandonar les ulleres.

Els autors de l'anàlisi creuen que ha arribat l'hora de plantejar-se l'extensió de les denominades lents fáquiques a tots aquells individus amb miopía que ho desitgin i compleixin els requisits per a sotmetre's a la intervenció, i no només als quals tenen més diòptries.

El làser oftalmológic constituïx un tractament més definitiu, ja que amb ell es talla la còrnia (llevant una part perquè adquireixi la forma idònia) per a aconseguir que l'ull enfoqui les imatges correctament.

El segon procediment estudiat, més reversible, consisteix en la col·locació d'una prima estructura sintètica enfront de la lent natural.

Tan sols existeix un però que fa que els experts continguin el seu entusiasme per la tècnica que sembla estar cridada a reemplaçar al làser. I és que, fins a ara, no s'han investigat els problemes que poden sorgir transcorreguts diversos anys des de la seva col·locació.

Podria haver més efectes secundaris exclusius dels pacients amb lents intraoculares fáquiques que no són evidents després d'un any de seguiment.

De moment, no s'ha arribat més enllà dels 12 mesos i en aquest termini únicament s'ha apreciat un risc lleugerament superior de cataractes en qui se sotmeten a aquest tipus d'intervenció.

*Font original:El Mundo

*Notícies relacionades:

-Buscant unes ulleres per parar la miopia

-Cada vegada hi ha més miops

*Vidios relacionats:

Fumar en l'embaràs perjudica als néts

Fumar durant l'embaràs pot tenir efectes perjudicials per a la dona i el fetus, però fins i tot també per a la seva futura descendència. Concretament, per als néts de la fumadora, segons revela la primera anàlisi transgeneracional sobre els riscos dels cigarrets que s'ha portat a terme a Espanya.

Que el tabac està implicat en un elevat percentatge dels tumors que es diagnostiquen en l'edat adulta està fora de tota dubte. No obstant això, el paper de la nicotina en el càncer pediàtric és una qüestió més controvertida. Per a indagar en aquesta qüestió, un grup d'investigadors dels hospitals La Fe de València, Verge de la Arrixaca i Hospital de Madrid, en la capital, duen anys realitzant una anàlisi sobre la influència de l'exposició al tabac al llarg de tres generacions.

L'estudi, publicat en el mes d'abril en la revesteixi 'Journal of Pediatrics and Child Health', va avaluar les dades de 128 nens amb càncer nascuts entre els anys 2001 i 2005 i altres punts menors sans que es van comparar com grup control. Els investigadors, encapçalats pel doctor Juan Antonio Ortega, de la Unitat de Salut Mig Ambiental Pediàtrica, van recopilar minuciosament les dades sobre el consum de tabac de les seves mares i àvies, així com altres factors ambientals que poguessin estar implicats en el seu diagnòstic.

El mecanisme d'aquesta influència transgeneracional del tabac, cal buscar-lo en l'efecte que provoquen "les 60 substàncies cancerígenas del tabac" en les cèl·lules germinals, és a dir, les quals donen lloc als òvuls i els espermatozoides. Aquests òvuls, centenars de milers d'ells, 'dormitan' fins a l'adolescència, que comencen a dividir-se, encara que amb menys freqüència (1 al mes). Per aquest motiu, l'exposició al tabac durant generacions prèvies "pot marcar l'òvul que donarà lloc al nét amb susceptibilidad per al desenvolupament de tumors. Segons van observar en les seves conclusions, la taxa d'exposició al tabac durant els embarassos de mare i àvia era el doble en el cas dels nens amb càncer que en els petits sans.

I mentre les seves conclusions es ratifiquen, insisteixen que de moment el més urgent és que les famílies amb nen diagnosticat de càncer deixin de fumar urgentment. "Sens dubte, el seu ambient i qualitat de vida millorarà, com pot fer-lo també la seva supervivència a llarg termini en l'edat adulta".

*Font Original:El Mundo

*Videos relacionats:

El trasplantament de cèl·lules mare sí fa diferències socials

En els últims 20 anys, el trasplantament de cèl·lules mare hematopoyétiques (de la medul·la òssia o la sang) s'ha instaurat com teràpia d'elecció per a tractar diferents malalties congènites o adquirides, com la leucèmia.

Però, aquesta opció no arriba per igual a tots els països del món. Un estudi retrospectiu analitza els factors que marquen la seva presència. La recentment inaugurada Xarxa Mundial de Transplantaments de Sang i de Medul·la va comptabilitzar el nombre de trasplantaments de cèl·lules mare hematopoyétiques realitzats durant 2006 en 1.327 centres de 71 països participants.

Els resultats es van agrupar en quatre àrees: Amèrica (nord i sud), Àsia (sud-est asiàtic i regió de Pacífic Oest), Europa (inclosos Turquia i Israel) i Àfrica i aquest mediterrani.

En total, 50.417 habitants van rebre per primera vegada un trasplantament d'aquest tipus en 2006. El 43%dels mateixos va ser alogénic (cèl·lules d'un donant compatible) i el 57% va ser autólogic(a partir de cèl·lules del propi pacient).

La major part d'aquests últims es va donar a Amèrica i a Europa. A partir d'aquestes dades generals, els investigadors desentranyen, en 'The Journal of the American Medical Association', les claus d'una tècnica indicada, majoritàriament, en els desordres linfoproliferatius (un 54,5% dels casos) seguits per leucèmies (33,8%), tumors sòlids (5,8%) i trastorns no malignes (5,1%).

Segons l'informe, els de tipus alogénics s'apliquen especialment en pacients amb leucèmia mieloide aguda (33%). Els autólogics, per la seva banda, s'empren principalment per a tractar els desordres en les cèl·lules plasmátiques (41%), menys a Àfrica i l'est mediterrani on la indicació 'estrella' és el linfoma.

Del mig centenar de trasplantaments en 2006, gairebé la meitat (48%) es va realitzar a Europa, seguit per Amèrica (36%), Àsia (14%) i Àfrica (2%).

"La xifra entre els països participants va variar de 15.082 a EEUU a cinc casos a Vietnam", apunta el treball. Els trasplantaments no es van realitzar en països amb menys de 300.000 habitants, amb una superfície menor de 960 quilòmetres quadrats o una renda per cápita bruta menor de 680 dòlars (515 euros).

Quant als factors implicats en aquesta disparitat de dades, els experts destaquen el paper de la inversió sanitària per part del govern: "Explica un 77,33% de la variació en les taxes de trasplantaments de cèl·lules mare hematopoyéticas". La xifra d'equips especialitzats en aquesta tècnica, per cada milió d'habitants, i la renda per cápita també van resultar directament relacionats. "Aquesta és una teràpia mundialment acceptada que conta amb diferents necessitats i prioritats en funció de les regions. La disponibilitat de recursos, el suport governamental i l'accés als centres de trasplantaments determinen l'activitat regional.

*Font original: El Mundo

*Informació sobre:

- Leucèmia

-Cèl·lules Mare

-Video relacionat

EEUU detecta ADN de porc en una segona vacuna del rotavirus

Fa poques setmanes, l'agència nord-americana del medicament detectava restes de ADN de porc en una vacuna contra el rotavirus emprada en nens, Rotarix. Encara que no existia cap risc per a la salut, recomanava canviar a altra vacuna del mateix tipus, Rotateq. Ara, reconeix que també en aquesta s'ha detectat material genètic porcí que no hauria d'estar aquí. El poc que es coneix de moment és que ni el virus PCV-1 (sigles de circovirus porcí), trobat en ambdues vacunes; ni el PCV-2, detectat aquesta vegada en Rotateq, són perillosos per a la salut humana.

De fet, aquests patògens es troben sobretot en alguns productes cárnics, sense que hagi constància que el seu consum provoqui cap malaltia en humans. En un comunicat, MSD ha confirmat la detecció de "quantitats molt baixes" del virus d'origen porcí i ha remarcat que no hi ha evidències que aquesta contaminació sigui perjudicial per a la salut.

Per la seva banda, l'Agència Espanyola del Medicament ja està al tant del succeït amb Rotateq, en relació a la presència de virus porcí en aquesta vacuna, que, "pel que sabem en aquests moments, és molt inferior al detectat en el cas de Rotarix i, com en aquest cas, sense que això afecti a la seguretat de la vacuna". En qualsevol cas, afegixen, "la situació està sent estudiada per les agències europees" que informaran d'això quan prenguin alguna decisió referent a això. Aquestes controvertides vacunes, que s'administren per via oral per a protegir del patogen causant de la majoria de diarreas infantils, acumulen després de si un llarg historial de problemes. Ja en 1999 va haver de ser retirada altra immunització (Rotashield de Wyeth), després que es relacionés la seva ocupació amb l'aparició de trastorns d'obstrucció intestinal.

Ambdues vacunes s'administren per a protegir als nens de les gastroenteritis produïdes per una infecció per rotavirus. Segons dades de la OMS, aquest patogen és responsable de 527.000 morts cada any, un 85% de les quals tenen lloc en països subdesenvolupats d'Àfrica i Àsia.

Per això, existeixen moltes veus contràries al seu ús en països desenvolupats, i de fet no estan incloses en el calendari vacunal de cap comunitat autònoma espanyola. En Europa, Rotarix es va aprovar al febrer de 2006.

Segons dades de la EMEA, no sol incloure's en el calendari vacunal, però està disponible en tots els països de la UE. El seu ús (que requereix administrar dues dosi) sí està més estès en altres zones i forma parteix d'alguns dels programes de vacunació de la OMS.Fins a la data, s'han distribuït al voltant de 68 milions de vacunes en el món.

RotaTeq, per la seva banda, està indicat per a la immunització activa de nens a partir de les sis setmanes d'edat i les seves tres han d'administrar-se abans de les 26 setmanes de vida del petit.

*Font Original:El Mundo

*Més informació sobre: Rotarix

El canvi indirecte d'ús de la terra suscita, altre intens debat entorn dels biocarburants

Fins a 76 escrits d'organismes oficials de diversos països, de la indústria i d'ONG ha rebut la Comissió Europea com resposta a la seva consulta sobre si s'inclou el canvi indirecte de l'ús de la terra en el còmput d'emissions de gasos d'efecte hivernacle dels biocarburantes. La indústria del sector ho té clar: revisats els informes, no hi ha evidències científiques que permetin prendre aquesta decisió.

La Comissió Europea acaba de publicar els escrits rebuts com aportació al document que va donar a conèixer durant el passat estiu relacionat amb el canvi indirecte d'ús de terres (ILUC, en les seves sigles en anglès) en la producció de biocarburantes i biolíquids. En aquest document es proposava des de deixar les coses com estan a computar les emissions derivades del canvi com gasos d'efecte hivernacle (GEF), i que comptabilitzin en l'aplicació de les normes de sostenibilitat dels biocarburantes.

-Regne Unit contra Espanya

El ILUC es refereix a les terres que s'utilitzen per a produir matèries primeres destinades a fabricar biocarburantes i que ja es conreaven per a altres fins. La segona part és que aquestes fins s'aconsegueixen posteriorment a costa d'hàbitats naturals i terres riques en carboni, d'aquí l'impacte indirecte. En eBIO consideren que els mesuraments que determinen el ILUC s'haurien de basar en indiscutibles evidències científiques, ja que actualment existeix un desacord generalitzat entre científics i economistes sobre les hipòtesis i paràmetres utilitzats. L'associació insta a la Unió Europea a rebutjar el concepte de ILUC fins que s'arribe a un consens científic fiable. En el document que la Comissió Europea va sotmetre a consulta s'estableixen fins a vuit opcions (moltes complementàries) relacionades amb el ILUC, entre les quals destaquen la definida com C, que proposa no fer gens referent a això, i la G, que recomana incloure aquesta mesura en el càlcul dels GEF per a determinar la sostenibilitat dels biocarburantes. Espanya, de la mà del IDAE, és categòrica: dóna suport la C i rebutja la G, i en aquesta línia estan Argentina, Malàsia i Brasil; però no socis europeus com França, Holanda i el Regne Unit. Aquest últim considera que l'opció G seria la forma més efectiva per a diferenciar un bon biocarburant d'un dolent.

-Estranys companys de llit

Des de fa anys se sap que dos sectors antagònics en el desenvolupament de la política energètica mundial, com són els grups ecologistes i les companyies petrolieres, comparteixen criteris semblats contra els biocarburantes. I en els documents enviats a la Comissió es confirma en el bàsic, que no en les consideracions. Exxon es basa en estudis i informes ja coneguts per a justificar la seva aposta per l'opció G i afegir que és vital si es vol arribar a una efectiva reducció de GEF. Shell també es decanta per la G, però reconeix que no existeixen totes les metodologies econòmiques i científiques que permeten culpar als biocarburantes del ILUC.

*Font original:clica aquí

L'alcalde de Horta reitera que va veure relaxació i descoordinació en l'incendi

L'alcalde d'Horta de Sant Joan (Tarragona), Àngel Ferràs (CIU), ha reiterat avui que va veure relaxació i descoordinación en les tasques d'extinció del mortal incendi del seu municipi i ha denunciat que el responsable del dispositiu, "Delta 0", va abandonar el centre de comandament en el moment més crític.
En la seva intervenció davant la Comissió d'Investigació sobre el mortal incendi de Horta, Ferràs, que ha protagonitzat un dur enfrontament amb el diputat de ICV Daniel Pi, ha assenyalat que ho sentia si amb les seves paraules "feria a algú", però ha insistit que el seu sentiment i el del seu poble és que va haver "relaxació i descoordinación". Com exemple, ha assenyalat que la tarda del fatídic 21 de juliol el Centre de Comandament Avançat era un punt de "ebullició de malestar, pànic i nervis" i que va trobar a faltar la presència del principal comandament del dispositiu, "Delta 0", qui en el seu moment va explicar que va abandonar el lloc per a anar a un punt elevat per a veure l'evolució del foc perquè els mitjans aeris no podien sobrevolar la zona.
Així mateix, ha denunciat que, encara que sempre va estar fent la seva funció com alcalde i que per això té "la consciència tranquil·la", es va sentir un "poc apartat" de les decisions a adoptar. Ferràs ha protagonitzat un agre enfrontament amb el diputat de ICV Daniel Pi, que li ha acusat d'haver-se deixat "aconsellar" per dirigents del seu partit per a criticar la gestió de l'incendi. "Vostè va deixar de cop de ser un alcalde legítimament preocupat" per a passar a criticar el dispositiu, s'ha queixat el diputat, que ha denunciat que "hi ha hagut intents d'especular per a treure rèdit polític" al cas. Per contra, Ferràs ha defensat la seva independència de criteri -"ningú m'ha de dir el que he de fer", ha indicat-, mentre que el diputat de CIU, Jordi Turull, ha demanat la paraula per a denunciar que s'havia faltat al respecte a l'alcalde. Ferràs va ser informat la nit del 20 de juliol que s'havia declarat un incendi en la localitat, pel que va cridar al telèfon d'emergències 112, on li van dir que ja tenien constància de la incidència.
El responsable del dispositiu nocturn per part dels Bombers, Agustí Gatell, li va donar una gran sensació de "confiança", que va confirmar al matí següent quan es percató que l'incendi estava en fase de control, pel que va actuar com un dia qualsevol: va anar a cuidar als animals de la seva granja i va mantenir entrevistes de treball com alcalde. No obstant això, al migdia, quan estava menjant amb els seus companys d'ajuntament, va ser informat que el foc havia rebrotat, pel que es va dirigir al Centre de Comandament Avançat, on va tenir unes "sensacions" molt distintes a la de la nit anterior: "pànic, nervis i malestar", al seu judici provocats per l'absència d'un responsable dels Bombers. A la nit, una vegada que ja s'havia desencadenat el fatal desenllaç, va sopar amb les autoritats que havien acudit al municipi, entre ells el president, José Montilla, i els consellers Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Saura. "No va ser un sopar molt agradable", ha lamentat Ferràs, que no va rebre el suport que creia necessitar perquè ja llavors havia denunciat la descoordinación i relaxació del dispositiu, sentiments que avui encara manté .

*Font orginal:clica aquí

*Youtube

Un sisme de 6 graus en l'escala de Ritcher causa al menys 57 morts a Turquía

Un terratrèmol de 6 graus en l'escala de Richter en la província oriental turca de Elazig va causar avui almenys 57 morts i més 50 ferits.Els ferits, la xifra dels quals va ser elevada al centenar,estan hospitalitzats en centres sanitaris de les poblacions de Karakocan i Elazig i deu d'ells es troben greus. Segons les autoritats turques, el terratrèmol ha copejat només als pobles de l'àrea rural i no la ciutat de Elazig, on els edificis són de ciment i més resistents, però encara així moltes persones es mantenen fora dels seus habitatges de por de les rèpliques. El sisme va tenir lloc en una zona muntanyenca i va afectar especialment a una desena de llogarets, la major d'elles composta per 150 llars, les cases de les quals estan construïdes amb maons d'atovó. Al primer moviment de terra li van seguir fins a 40 rèpliques d'entre 2,6 i 5 graus, però cinc hores més tard altre sisme de 5,5 graus Richter va sacsejar de nou la província el que va causar el pànic entre la població.

La Mitja Lluna turca ha establert un campament en el pati de l'escola del poble de Okcular, el més afectat d'aquesta regió envoltada de muntanyes nevades. A més el tremolor ha causat la mort de bestiar al desplomar-se els sostres dels estables. El terratrèmol, que va tenir lloc a 5 quilòmetres de profunditat, es va sentir també en les províncies veïnes de Tunceli, Diyarbakir, Bingol i Malatya. La regió de Anatolia Oriental és la principal zona d'activitat sismológica de Turquia, un país en el qual es produïxen terratrèmols de gran magnitud.

En Turquia es registren a l'any uns 2.000 terratrèmols, i fins i tot durant la passada mitjanit va haver dues petits sismes de 3,7 i 3,8 graus en la província occidental de Kutahya i en la sureña de Hatay, molt allunyades de Elazig.

*Font original:clica aquí

La pròxima primavera serà 'intensa' per als al·lèrgics al pol·len

La pròxima primavera serà 'intensa' per als al·lèrgics a les gramíneas, segons ha anunciat el doctor Javier Subiza, coordinador del Comitè de Aerobiología de la Societat Espanyola de Alergología i Immunologia (SEAIC).
Durant la roda de premsa anual on la SEAIC realitza les seves previsions dels nivells de pòl·lens per a primavera, aquest expert ha explicat que, encara que al setembre, octubre i novembre ha plogut "molt menys que en anys anteriors, l'aigua caiguda al desembre, gener i febrer "ha duplicat les xifres de 2009".
Així, s'esperen concentracions d'uns 5.100 grams de pol·len de gramíneas per metre cúbic d'aire enfront dels 2.800 registrats en 2009, any en el qual els al·lèrgics van tenir una primavera d'intensitat 'lleu'.
Aquesta circumstància ha fet que el camp "hagi reverdegat" i que s'esperi -si no es produïxen canvis inesperats en el clima, una alta concentració de pòl·lens de gramínea per a la zona 'seca' de la península, aquella que comprèn la Comunitat de Madrid, Extremadura, Castella-la Manxa i el centre d'Andalusia.
"La primavera d'aquest any no va a ser la més intensa dels últims 30 anys, però si va a ésser de les més importants", ha vaticinat l'expert. Segons aquest alergólogo, també els canvis meteorològics que han fet que aquest hivern hagi estat "un hivern tradicional amb fred, dels quals no havíem tingut des de fa 10 anys", ha fet que hagués menys concentracions de pòl·lens d'arbre com les cupresáceas o el plàtan. Altre fenomen nou relacionat amb el clima és que la polinización ara comença abans i acaba també abans, pel que a l'abril ja tenim altes concentracions de pol·len en l'ambient que van en descens al juny.
En concret, recomana la vacunació per a reduir símptomes com la rinoconjuntivitis o l'asma bronquial, i començar la medicació simptomàtica "entre una i dues setmanes abans de la primavera".

·Font original: El Mundo

Aconsegueix sobreviure a Alemanya el nadó baró més prematur

Un nadó que va néixer al juny a Alemanya amb només 275 grams de pes s'ha convertit en el neonat baró més petit del món que ha assolit sobreviure, segons ha informat la Universitat Mèdica de Gotinga (UMG), en el nord-oest del país.

Segons mostra l'experiència mèdica, els neonats prematurs que neixen amb menys de 350 grams de pes tenen poquísimas probabilitats de sobreviure. El nadó, un nen que va néixer el 25 de juny de l'any passat, va venir al món en la vintè cinquena setmana de gestació en la clínica universitària de Gotinga.

Es tracta del quart bebé del món a sobreviure al part amb un pes tan baix, el primer de sexe masculí per darrere de tres nenes.Les possibilitats de supervivència dels nens prematurs són un 25% més altes en les nenes. Després de sis mesos en la unitat de vigilància intensiva de la clínica, el nen va ser donat d'alta el passat mes de desembre amb 3,7 quilograms de pes. La mare del nadó va acudir al juny a la clínica universitària per complicacions en l'embaràs. Els facultatius van intentar retardar el part però finalment va ser necessari extreure al neonat mitjançant una cesària.

Per sort, no es van produir en el nen complicacions severes com per exemple vessaments cerebrals o infeccions letals. Per a afavorir el seu desenvolupament motor i neurológico, el nen està sent sotmès a estimulació precoç i a controls mèdics regulars.

Font original:El Mundo

-Altres casos de nadons prematurs:

Les consultes sobre vulneració dels drets de persones amb VIH creixen un 5%

L'Observatori de Drets Humans i VIH/sida de XARXA2002 va rebre un total de 137 consultes específiques sobre vulneració de drets cap a persones amb VIH en 2009, un 5% més que l'any anterior, segons els resultats de l'informe anual publicat per l'observatori. Igual que va succeir en 2008, la discriminació en l'àmbit del treball és la principal font de consulta (32%) a Espanya, assenyala l'estudi, finançat pel pla Nacional de la Sida del Ministeri de Sanitat i Política Social. Dintre d'aquest àrea, els motius més habituals van anar: canvis en les condicions de treball (horari, ubicació física, responsabilitats, salari), vulneració de la confidencialitat de dades mèdiques, sol·licitud de la prova del VIH sense tenir rellevància per al lloc, exclusió d'oposicions, dificultats per a trobar treball o acomiadaments. L'atenció sanitària (20%) és el segon motiu més freqüent de consulta jurídica, especialment en el referit a la violació de la confidencialitat, atenció inadequada o tracte degradant. Per la seva banda, els problemes amb les assegurances (11%) ocupen el tercer lloc, degut al fet que se segueixen negant hipoteques a persones amb VIH per no poder subscriure un segur de vida, denuncia l'informe. Aquestes dades són "una prova tangible de la vulneració dels drets fonamentals de les persones amb VIH", van afirmar des de l'observatori. "Acabar amb la estigmatización de les persones amb VIH és un de les principals barreres en el control de l'epidèmia", van subratllar.



-Font original: El Mundo

L'accés actual a la morfina a Europa de l'est és 'una catàstrofe'

Alleujar el dolor dels pacients amb càncer avançat i incurable no només és una obligació ètica, sinó "un dret humà". No obstant això, en la major part dels països de l'est d'Europa, l'intent de les autoritats per controlar i evitar el tràfic amb opiáceos està provocant una restricció en l'accés a aquests medicaments per als que realment ho necessiten. Un estudi publicat en la revesteixi 'Annals of Oncology' per diversos especialistes de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO) assenyala que existeixen massa barreres administratives i restriccions legals que interfereixen en l'accés a la medicació per a controlar el dolor en la meitat est d'Europa. Per a obtenir les seves conclusions, el doctor Josep Baselga, cap del servei d'Oncologia de l'Hospital Vall D'Hebron de Barcelona; Nathan Cherry, del departament de Cures Pal·liatives de l'hospital israelià de Shaare (a Jerusalem) i altres col·legues, van obtenir les dades sobre els tràmits i l'accés a morfina i altres fàrmacs contra el dolor en 41 països europeus (21 d'ells occidentals i altres 20 orientals). I les seves conclusions assenyalen que mentre en els països occidentals els pacients amb dolor provocat per tumors incurables conten amb un bon accés a la medicació pal·liativa, aquesta no és la norma a Albània, Ucraïna, Lituània, Bielorússia i moltes altres ex repúbliques de l'òrbita soviètica. La raó, segons argumenten en la seva anàlisi, és que les autoritats tracten d'evitar el tràfic de opiodes i altres medicament imposant nombrosos requisits burocràtics que acaben per repercutir en els pacients oncológicos. "En el balanç entre controlar el dolor i evitar que els medicaments es desviïn al tràfic il·legal, pesa molt més aquesta última, denuncien". Preus elevats, dobles o triples receptes segellades, limitar la capacitat de prescriure a un nombre reduït de metges i limitar la dosi són algunes de les vies a les quals recorren els sistemes saniatrios per a restringir l'accés a la morfina, codeína, fentanil i altres fàrmacs capaços d'alleujar el dolor en els moments finals del càncer. Per tot això, Cherry i els seus col·legues defineixen la situació en la major part de països d'Europa de l'est com "catastróifca" i denuncien que incompleixen sistemàticament les recomanacions tant de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com de les associacions internacionals de cures pal·liatives. "És una qüestió que afecta als drets humans", conclouen, "no només és un imperatiu legal, sinó una obligació moral per als països".

-Font original:El Mundo

Un trasplantament de pulmons modificats i avaluats fora de l'organisme

El procediment emprat no és nou. Alguns hospitals d'altres països, com el General de Toronto, conten amb certa solera en el seu ús. De fet, el canadenc va ser el primer a modificar i implantar amb èxit uns pulmons que, d'altra forma, s'haguessin rebutjat.
El cas espanyol és pioner perquè els pulmons procedeixen de pacients que han mort per desocupada cardiaca, quan l'habitual és que l'origen sigui de persones en mort cerebral. Els dos pulmons implantats a Espanya no eren inviables però si eren millorables.
Com explica el doctor Moradiellos, una vegada van arribar a l'hospital, els òrgans es van introduir en una "caixa d'avaluació estèril" i es van connectar a un respirador i a un sistema de perfusión que "van mantenir la seva funció metabólica". Abans de decidir-se a implantar aquests òrgans, els especialistes implicats en la cirurgia van valorar el seu funcionament durant unes quatre o cinc hores. En aquest temps, existeix la possibilitat de corregir possibles anomalies, disminuir la inflamació o ajustar la seva grandària. En aquesta ocasió, els metges del Porta de Ferro van optar per injectar antibiòtics i medicació per a disminuir la inflamació abans de començar el trasplantament.
El primer pacient, intervingut a la fi de 2009, ja ha estat donat d'alta, després d'un mes hospitalitzat. El segon malalt, operat fa una setmana escassa, es troba en la Unitat de Vigilància intensiva del centre madrileny.
"Aquesta tècnica es pot descriure amb tres paraules clau: avaluació, perquè ens permet analitzar-lo i assegurar-nos que la seva qualitat és prou bona; recuperació, perquè es poden aprofitar òrgans que s'haguessin rebutjat i, amb això, augmentar les taxes de trasplantament en un 25%; i optimització, perquè es millora la seva qualitat", ressalta el cirurgià espanyol. D'altra banda, Rafael Matesanz subratlla la potencialitat de conservar els pulmons fora del cos durant més temps.
Com ell explica, la tècnica habitual consisteix en extreure'ls, mantenir-los un màxim de quatre hores en fred i implantar-los. No obstant això, amb aquest nou procediment, una vegada estan dintre de la 'caixa estèril', s'escalfen i es manté la seva funció metabólica. Això allarga el temps amb el qual es conta abans de trasplantar-los. "Aquest procediment ens oferix un nombre de possibilitats insospitat. Des de tractar els pulmons amb medicaments, abans d'implantar-los, fins a aplicar teràpia génica o modificar-los amb cèl·lules mare", recalca Matesanz.


Font original:El Mundo

·Més informació.

Un microimplant de cèl·lules mare per a regenerar l'os

La regeneració de teixits és una meta ambiciosa i cada vegada més plausible. Aquesta tècnica permetrà algun dia substituir o reparar els òrgans danyats del cos, burlant així al pas del temps i la malaltia.
Un grup d'investigadors francesos ha dissenyat una innovadora forma per a induir la formació de l'os, que necessita només el simple gest d'aplicar una injecció. Lluny de les sargantanes, la capacitat del nostre teixits per a regenerar-se és limitada (pell, fetge) o nul·la. En el cas del cartílag i els ossos, aquesta habilitat es reduïx pràcticament al soldat de petites fractures i fisures, però quan la deterioració és major no són capaces de reaccionar. L'única alternativa per a les persones amb problemes en aquestes estructures és la seva substitució quirúrgica per pròtesi.
Ara, un grup de científics de la Facultat de Cirurgia Dental de la Universitat d'Estrasburg (França) ha presentat el que sembla una opció viable per a regenerar teixit ossi i cartilaginoso. "Hem desenvolupat una nova estratègia per a induir la formació d'os utilitzant cèl·lules mare", ha explicat Nadia Benkirane-Jessel, principal signant del treball.
A hores d'ara, la capacitat de les cèl·lules mare per a donar lloc a diferents teixits és de sobres coneguda. Així mateix, els experts en la matèria coneixen des de fa anys l'existència d'una família de proteïnes BMP- que són les responsables del naixement dels osteoblastos i condroblastos (les cèl·lules que sintetitzen l'os i el cartílag, respectivament). Si les cèl·lules mare entren en contacte amb aquests factors, es produïx la seva diferenciació i, en un ambient adequat, la formació d'aquests teixits.
Benkirane i el seu equip han donat amb una audaç solució a aquesta qüestió.
En les pàgines de la revista'Proceedings of the National Academy of Sciences' detallen la fabricació d'unes càpsules dintre de les quals van tancar els factors de creixement.
Aquestes càpsules "actuen com un reservori", explica la investigadora, i ho fan a demanda, ja que només alliberen el seu contingut quan les cèl·lules de la seva al voltant ho 'requereixen'. L'últim obstacle residia en la necessitat que les cèl·lules mare estiguessin en contacte permanent amb aquestes càpsules actives. Per a això, van decidir col·locar-les totes juntes en una matriu de gel que es pot injectar. Al fer-lo en zones danyades de l'os de ratolins, van comprovar que el teixit es regenerava de forma satisfactòria.

Entre les patologies de l'esquelet que podrien tractar-se gràcies a aquesta tècnica estarien la osteoporosis o les malalties degenerativas del cartílag. Però, a més, podria ser útil en altres formes de "enginyeria de teixits i teràpies génicas o farmacológicas.

Font original: El mundo

Un forat negre, a 7.800 anys llum de la Terra

Un equip internacional d'astrònoms ha amidat amb precisió i per primera vegada la distància entre una estrella i un forat negre sense necessitat de recórrer a models matemàtics i han descobert que aquest es troba a 7.800 anys llum de la Terra, molt més prop del que se suposava fins a ara.

Així, els investigadors han assolit aquest important avanç mitjançant el mesurament i associació de les emissions de ràdio des del forat negre fins a la seva estrella "moribunda". L'estudi, del 'SRON Institut Neerlandès per a la Investigació Espacial', assenyala a l'estrella associada, 'V404 Cygni', que se situa en la constel·lació de Cygnus i té un marge d'error inferior al sis per cent. Les capes més externes de l'estrella s'estan elaborant en el forat negre. Aquest gas en primer lloc s'acumula en un disc de plasma al voltant del forat negre abans que desaparegui en ell, un procés durant el qual s'emeten una gran quantitat de RAJOS X i ones de ràdio.

·Font original

Científics xinesos completen el mapa genètic del panda gegant

Científics xinesos han completat un detallat mapa genètic del panda gegant, segons ha informat avui dilluns l'Administració Estatal de Boscos a través de l'agència oficial de notícies, Xinhua. L'estudi ha estat dirigit per l'Institut Genómico de Pequín, que va participar també en la seqüència del genoma del panda gegant que va finalitzar en 2008. Després de les investigacions els experts han arribat a la conclusió que el panda gegant té 21 parells de cromosomes i més de 20.000 gens. D'altra banda, els científics apunten que existeix una gran similitud genètica entre els pandes gegants i els gossos. A més, les proves confirmen que el panda gegant és una subespècie de "Ursidae", pertanyent a la família dels óssos.
En perill de extinció
Els experts sentencien que aquesta última investigació proporcionarà una base científica per a la conservació, la prevenció de malalties i la reproducció artificial d'aquesta espècie. El panda gegant és una de les espècies en perill d'extinció en el món a causa de la desaparició del seu hàbitat natural, els boscos de bambú i l'endogàmia, que dificulta la capacitat de l'animal per a reproduir-se. Els óssos pandes són considerats un símbol nacional a Xina i al voltant de 1.590 viuen en estat salvatge en el gegant asiàtic, principalment en les províncies occidentals de Sichuan, Shaanxi i Gansu, mentre que altres 180 són criats en cautividad.