El 13 d'abril de 2029 veurem com travessarà l'amenaçador asteroide Apofis, una roca de 340 metres d'ample que passarà a 1.000 quilòmetres de la superfície de la Terra. Apofis va ser descobert en 2004 per un equip de l'Observatori Nacional de Kitt Peak i a les hores es pensava que impactara contra la terra.Estudis posteriors ho han descartat i afirmen que no hi ha cap perill del seu pas ja que sols té menys d’1 entre 100.000 possibilitats de que impacte contra la Terra.
Apofis que sembla un punt de llum en forma d'estrella en moviment serà visible a simple vista en el cel nocturn i atravesara la Terra en un parell d’hores.
Aquesta serà una gran oportunitat perquè científics de tot el món tindran l'oportunitat de realitzar un estudi detallat de la grandària, la forma, la composició i possiblement l'interior de l'asteroide.
Aquest asteroide es considera uns dels més perillosos dels que es coneixen, per les característiques que presenta.
Cap a finals de segle gran part del mar haurà canviat el seu color, ja que el fons dels oceans format de fitoplàncton està sent afectat per un greu canvi climàtic. Els colors blaus o verds no canviaran però sí que sofriran variacions de tonalitat, de manera que apareixeran de noves, açò posa en perill part de la vida marina.
Estudiants d’universitats d’Europa i Estats Units investigar com afecta el canvi climàtic al fitoplàncton i al canvi de color. Gran part de l'escalfament global afecta els oceans així que si no es redueix l’emissió de CO₂ la vida marina desapareixerà. Un dels processos més afectats pel canvi climàtic és el de la circulació oceànica així com la temperatura que influeix en el creixement del fitoplàncton.
Els estudis diuen que part de l ‘ocea està canviant de color i cap al 2100 creuen que fins al 50% de la superfície marina podria canviar. Aquest canvi serà fàcilment apreciable pels humans i no afectara igual tot l' ocea.
S’ha utilitzat el telescopi espacial Kepler per a investigar el exoplaneta. Aquest exoplaneta és d’interès per estar situat a la zona d’habitabilitat de la seva estrella, per la seua caracterització atmosfèrica, i per la seva facilitat a l’hora de fer el seguiment des de la Terra.
La seua estrella nana roja està situada a la constel·lació de Balança a una distància de 244 anys llum, té un radi de 0.62 (radis solars) i 3650 ºC.
Amb aquestes condicions el planeta es troba en el límit interior de la zona d’habitabilitat.
Saturn està perdent els seus anells d'una forma molt ràpida. S'estima que d'ací 100.000 els anells desapareixeran arrossegats per la gravetat del planeta com una pluja de pólvora de partícules de gel. Aquesta pluja d'anells serà molt abundant i amb tot açò el sistema d'anells desapareixeria en 300 milions d'anys, però el material que cau a l'equador és major i per això es creu que als anells els queda menys de 100 milions d'anys.
No es sap si Saturn es va formar ja amb els anells o van aparéixer posteriorment.
S'han proposat diverses teories sobre l'origen de les anelles. Els investigadors creuen que la quantitat de pluja dels anells coincideix amb l'alt valor enregistrat dècades anteriors.
Les partícules de l'anell queden atrapades en un acte d'equilibri entre l'atracció de la gravetat del planeta i la seua velocitat orbital, que vol llançar-les cap a l'espai.
L'efecte d'Engelosit
L'equip també va descobrir una banda brillant en una latitud més alta en l'hemisferi sud. Ací és on el camp magnètic de Saturn s'encreua amb l'òrbita d'Engelosit.
L’equip treballa per vore com varia la plutja d’anells amb les estacions de Saturn.
Després d'un vertiginós viatge de tot just sis mesos i mig, el proper dilluns 26 de novembre es produirà l'arribada a Mart de la missió Insight de la NASA.A bord d'aquesta nau viatja l'instrument TWINS, un conjunt de sensors mediambientals desenvolupat pel Centre d'Astrobiologia. Insight serà la novena missió de la NASA que aterri a la superfície del planeta vermell.
En aquesta ocasió, es tracta d'un explorador que estudiarà al llarg d'un any marcià l'estructura i els processos geofísics interiors de Mart, el que ajudarà a entendre com es van formar els planetes rocosos del sistema solar fa més de 4.000 milions d'anys. Mart és el candidat ideal per a aquest estudi. És prou gran com per haver patit la major part dels processos inicials que van donar forma als planetes rocosos, però es prou petit com per haver conservat les empremtes d'aquests processos geofísics fins a l'actualitat; al contrari que la Terra.
La instrumentació científica de la missió està composta per quatre instruments. El primer és el SIS,un sismògraf que registrarà les ones sísmiques.El segon és el HP3, una sonda-trepant que perforarà amb profunditat i mesurant la quantitat de calor que hi ha a l'interior.
A més, està l'instrument RISE, que proporcionarà informació sobre el nucl.
I, finalment, porta a bord l'instrument TWINS que compta amb dos sensors per caracteritzar la direcció i velocitat del vent i dos sensors de temperatura de l'aire.Els primers dies marcians TWINS caracteritzarà l'entorn tèrmic i els patrons de vent de la zona d'aterratge.Un cop desplegats els instruments principals en la superfície, TWINS s'encarregarà de supervisar els vents.Finalment, les dades mediambientals obtinguts per TWINS es compararan amb les registrades per REMS.
Els avanços científics han permès que la sida es puga controlar amb les teràpies antirretrovirals però no que es puga guarir, perquè cèl·lules infectades amb VIH romanen en estat latent i reapareixen si s'iterromp el tractament. Iinvestigadors de l'Institut IrisCaixa i l'Hospital Gregorio Marañón han aconseguit que cinc pacients trasplantats amb cèl·lules mare tinguen un reservori de VIH indetectable i un d'ells ni tan sols present anticossos contra el virus en la seua sang.
La recerca es basa en l'anomenat Pacient de Berlín l'única persona en el món que s'ha guarit de la sida després de sotmetre's a un trasplantament de cèl·lules mare.Científics de tot el món investiguen l'eradicació de la malaltia mitjançant el trasplantament de cèl·lules mare.
En l'estudi impulsat per la Caixa i la Generalitat han participat 26 pacients, dels quals els cinc primers trasplantats no presenten rastre de VIH.
Les teràpies futures podrien sustentar-se en el que els metges denominen un autotrasplantament i que consistiria a extraure cèl·lules amb VIH del pacient, eliminar el virus i tornar a implantar-les, amb l'objectiu de fer-li resistent a la malaltia.
